Jornada sobre els vints anys d’ensenyament en el CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

20 anys d’ensenyament del català. Del Digui, digui… al Parla.cat

En aquesta jornada hi haurà una primera intervenció per explicar quins són i com han evolucionat els serveis, la metodologia i l’enfocament pedagògic al Consorci, alhora que també ha anat canviant el tipus d’alumnat en una societat cada cop més multilingüe. Ens plantejarem també quins són els principals reptes de futur.

En una segona part comptarem amb la intervenció de Joan-Tomàs Pujolà, professor titular d’Escola Universitària, especialista en metodologia d’ensenyament de llengües, que oferirà una visió general del futur de l’ensenyament de llengües.

Dia: 6 de maig de 2009
Hora: de 18 a 20 hores
Lloc: Cotxeres del Palau Robert
Palau Robert, Centre d’Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. En l’any de celebració del seu 20è aniversari, el cpnl ha superat ja la xifra d’1.000.000 d’inscripcions.

Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació al web del Cicle de converses del cpnl.

Enllaços:
http://www.cpnl.cat/20anys/ensenyament.html
http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html
http://www.cpnl.cat/20anys

Font: Àrea de Comunicació
Consorci per a la Normalització Lingüística
Tel.: 93 272 31 00

Converses pel català en la CPNL al cap de vint anys

20 anys del CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Cicle de converses «20 anys junts pel català»

Enguany el Consorci per a la Normalització Lingüística (cpnl) celebra el seu 20è aniversari.

Amb aquest motiu, el cpnl organitza tres converses obertes al públic relacionades amb algunes de les activitats principals que duu a terme: el Voluntariat per la Llengua (VxL), l’ensenyament del català per a adults i la difusió del català.

Les converses es duran a terme a les Cotxeres del Palau Robert, situades als jardins del mateix Palau, a Barcelona, els dies:

  • 5 de maig de 2009, «Voluntariat per la llengua. Benvinguts a casa!»
  • 6 de maig de 2009, «20 anys d’ensenyament del català»
  • 11 de maig de 2009, «Música que encomana el català»

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació: http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html

A cals valencians ens hem d’alegrar molt que al país veí de més al nord, on diuen que la gent és… Bé, que hagen complit vint anys d’una empresa que nosaltres encara no hem acabat de posar en marxa. Per sort, moltes de les activitats del cpnl són conegudes en la resta dels països on es parla català, on les intentem adaptar i aplicar en la planificació de les nostres polítiques lingüístiques per a afavorir l’ús del valencià i per a contrarestar tant com siga possible la contraplanificació que du a terme el govern actual del Partit Popular.

Vint anys de CPNL l’Any Internacional de les Llengües

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.

D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:

Article únic

Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.

Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.

Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.

Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.

A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:

Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.

A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).

També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:

Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.

Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:

[…] Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana

1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 10. Contingut dels plans d’integració

[…]

g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:

[…]

h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 28. Educació i integració

[…]

2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.

Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):

El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».