Històries de joguets

La secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la informació següent:

Toy Story 3, la gran evasió s’estrena dimecres amb 12 còpies doblades al català

Aquest és l’últim film d’animació de Disney-Pixar

Aquest dimecres arriba a les pantalles Toy Story 3, la gran evasió l’últim film de la factoria Disney-Pixar, que continua les aventures de la colla de joguines amb un gran canvi com a punt de partida.

Andy està a punt d’entrar a la universitat i les seves estimades joguines: Woody, Buzz Lightyear, i tota la colla de joguines es troben a la guarderia. La seva nova vida a mercè d’una colla de petits salvatges no els agrada gaire i decideixen escapar-se. A l’aventura s’hi afegeixen alguns nous personatges, Ken, el company de Barbie, un eriçó tirolès i un ós Teddy de color rosa que fa olor de maduixa.
La peŀlícula es podrà veure a les següents sales:

  • Alpicat – JCA Cinemes Alpicat
  • Barcelona – Lauren Gràcia
  • Barcelona –Cinema Aribau
  • Girona – Cinemes Albéniz
  • Granollers – Ocine El Nord
  • Manresa – Cinema Atlàntida
  • Olot – Cinema Olot
  • Sabadell – Cinema Imperial
  • Sant Cugat – Cinesa Sant Cugat
  • Tarragona – Ocine Les Gavarres
  • Vic – Sucre
  • Vilafranca – Kubrick

Aquesta estrena té el suport de la Secretaria de Política Lingüística per tal de promoure i facilitar la presència del cinema doblat i subtitulat en llengua catalana.

Podeu trobar la fitxa tècnica de la peŀlícula a les pàgines de l’agenda de cinema: http://www.gencat.cat/llengua/cinema

Teniu materials de vídeo i d’àudio a la vostra disposició a l’àrea de descàrrega http://www.gencat.cat/llengua/descarrega/descarrega

No sembla que la política lingüística del govern de Francisco Camps Ortiz i Font de Mora Turón s’hagen preocupat gens per que els ciutadans valencians tinguen eixa oferta de cinema en valencià. De fet, estan molt més ocupats a impedir-la, a pesar de totes les hipocresies que arriben a amollar sobre la llengua i les senyes d’identitat.

El repetidor de la Perenxisa continuarà obert

Acció Cultural del País Valencià ha fet pública una nota de premsa amb la informació següent:

El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de València denega a la Generalitat l’autorització per tancar el repetidor de Perenxisa

L’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar forçosament al repetidor de tv3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instaŀlacions i precintar-les

L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que Acció Cultural del País Valencià ha recorregut judicialment la sanció i l’ordre de tancament que s’intentava executar, de tal manera que el plet, que es tramita al Tribunal Superior de Justícia, encara no ha conclòs.

Segons aquest Jutjat, de tancar-se ara el repetidor per la via de l’execució forçosa es vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva d’ACPV, perquè no tindria sentit discutir en el plet principal la legalitat o iŀlegalitat d’una sanció que ja s’hauria executat. En aquestes circumstàncies i, tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el Jutjat denega la soŀlicitud a l’espera de la resolució sobre la qüestió de fons.

Aquesta resolució no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia. En tot cas, i encara que la Generalitat de bon segur interposarà el recurs, no és previsible que aquest es resolga abans de tres mesos, la qual cosa dóna una mica d’oxigen a les emissions des de Perenxisa, les quals cobreixen la ciutat de València i l’Horta.

Recordem que és la quarta resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l’autorització a la Generalitat Valenciana. En aquest mateix sentit es van pronunciar el Jutjat Contenciós núm. 2 de València respecte el repetidor del Montdúver (Safor) i el Jutjat Contenciós núm. 1 de Castelló respecte el repetidor del Bartolo (la Plana) i també aquest mateix Jutjat núm. 5 de València respecte a Perenxisa quan el tancament s’imposava com a mesura provisional.

Es tracta, doncs, del mateix jutjat que va adoptar una decisió semblant l’any 2008 (veg. dtl, 23.10.2008), jutjat on pot ser que valoren més del que ho fa la Generalitat valenciana els arguments de la interlocutòria que va dictar Estrella Blanes Rodríguez, magistrada jutgessa titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València en desembre del 2007.

Borsa de treball de correcció i traducció

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’empresa de correcció i traducció en creació Correcte.cat té interès a rebre currículums de persones que es dediquin professionalment a corregir i traduir com a coŀlaboradors externs. Si voleu formar part de la borsa de coŀlaboradors de correcte.cat, cal que envieu el vostre currículum a correcte@correcte.cat, fent-hi constar les dades següents:

Dades personals i de contacte
Formació acadèmica
Llengua materna
Idiomes que corregiu
Idiomes cap als quals i des dels quals traduïu
Tipus de documents amb els quals esteu avesats a treballar (temàtica, matèria, lèxic que domineu)
Programes que useu habitualment
Experiència demostrable
Altres dades que us semblin rellevants

El currículum ha d’anar acompanyat d’una carta de presentació.

Font: Sus Martí

El vídeo de l’última classe de Joan Solà Cortassa

Per completar la informació sobre l’última classe de Joan Solà Cortassa, podem vore-la en vídeo a través del web de la Universitat de Barcelona:

El catedràtic de Llengua Catalana Joan Solà pronuncia la seva última lliçó com a docent, sota el títol «Construcció d’una sintaxi normativa: criteris. Exemples», en el marc el màster d’Estudis Avançats i Aplicats de Llengua i Literatura Catalanes que imparteixen conjuntament la ub i la uab. Presenta la ponència el professor del Departament de Filologia Catalana Lluís Payrató. Joan Solà es jubila enguany, però no abandona l’activitat universitària ja que prosseguirà el seu mestratge a la ub en qualitat de professor emèrit.

Articles per a Terminàlia

El consell de redacció de Terminàlia, la revista de l’associació Scaterm, ens envia la informació següent:

El Consell de Redacció de Terminàlia, la revista de la Scaterm, fa una crida per a contribucions per als propers números. Les propostes enviades, redactades en català, anglès, espanyol o francès, han de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines, i són avaluades per revisors externs. La informació detallada sobre aquesta crida la trobareu ací: Scaterm

DATES IMPORTANTS:

  • Termini de presentació d’originals per al núm. 2 (2010) 31 de juliol de 2010
  • Termini de presentació d’originals per al núm. 3 (2011) 31 de gener de 2011
  • Termini de presentació d’originals per al núm. 4 (2011) 31 de març de 2011

Cal enviar les propostes a terminalia@iec.cat

La revista és accessible en línia des de:
http://publicacions.iec.cat
http://revistes.iec.cat
http://terminalia.iec.cat

Incapacitació lingüística

Vivim uns moments d’alegre rebombori lingüístic… Bé, com quasi sempre. En el diari El País Ángel López García es pregunta si «¿Es pot falar euskaraz en el Senado?» (24.06.2010). Uns fragments:

No és molt demanar que els nostres senadors unilingües facen l’esforç d’entendre les altres llengües d’Espanya, almenys les romàniques, una cosa que milions d’immigrants van aconseguir en un parell de mesos a pèl. I si no són capaços d’aprendre-les, que es dediquen a altra cosa. […]

No estic propugnant que les quatre llengües siguen oficials en tota Espanya: això tal vegada fóra just, però és inviable i el camí de l’infern està sembrat de bons propòsits. El que sí que crec que podria aconsegui-se en un parell de generacions és que la presència del català/valencià i del gallec en els mitjans de comunicació i d’estes dues llengües juntament amb l’èuscar en l’ensenyament de tota Espanya s’anara incrementant progressivament fins a assolir que quan un polític parla en català o una escriptora és entrevistada en gallec tots els espanyols els entenguen sense més, que l’èuscar torne a ser el símbol de l’especificitat peninsular, com reclamava Astarlos, i que els hispanoparlants de les comunitats bilingües deixen de ser els bocs expiatoris de les culpes del govern central.

D’altra banda, hi ha una altra referència important a tindre en compte al País Valencià, ara que la suposada crisi —que no afecta el Ferraris, Louis Vuitton i Patek Philippe dels dirigents polític del pp valencià— ha servit d’excusa per a eliminarm el doblatge al valencià (que no al castellà) en la Televisió Valenciana: han aprovat la llei del cinema a Catalunya que simplement pretén que el que és just i necessari siga normal quant a la possibilitats que els ciutadans pugam tindre cinema en la nostra llengua (a Catalunya; al País Valencià ha de ser en l’altra llengua).

Finalment, una informació quasi d’abast internacional, però que segurament es perdrà en l’anecdotari (El País, 04.07.2010), del qual extraiem algunes perles que barregen fracàs escolar, llengua, religió, nacionalitat i constitucionalitat:

Dos llengües autonòmiques més

En Ceuta, els musulmans comencen a pugnar per tal que l’àrab siga reconegut, i en Melilla ho fan per l’amazic amb l’ajuda d’erc

[…]

Ceuta i Melilla són els dos únics llocs d’Espanya on l’educació no està transferida i el pes de l’ensenyament públic és aclaparador (79 % de l’alumnat), quasi un 12 % per damunt de la mitjana espanyola. Solament Castella-la Manxa supera eixe rècord. La mitat dels alumnes són musulmans, predominen fins i tot en infantil i primària, i no solen parlar castellà en les seues cases.

[…]

«No ens plantegem tenir llengua optativa hui», va declarar al novembre, en el Congrés, el ministre Ángel Gabilondo. «Cal fomentar l’espanyol, respectant les altres llengües», va sentenciar. La seua predecessora, Mercedes Cabrera, dubtava fins i tot que fóra possible inserir en el sistema educatiu «una llengua de tradició oral mancada de cos gramatical».

[…]

«No crec que es puga dir que l’amazic o l’àrab són llengües espanyoles», afirma Carlos Ruiz Miguel, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Santiago de Composteŀla. «Són estrangeres encara que les parle una petita part de la població espanyola». «La seua hipotètica cooficialitat té molt difícil encaix constitucional». «El cas podria acabar en el Tribunal Constitucional», vaticina.

El Multicerca incorpora els diccionaris especialitzats del Termcat

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics
Hem revisat i ampliat els cercadors del Multicerca amb la incorporació dels diccionaris especialitzats del Termcat. Estos diccionaris contenen termes no sempre inclosos en la Neoloteca, o que, aprofundint en el tractament que els dóna el Cercaterm, reben en cada diccionari una atenció més específica i delimitatada. Actualment hem incorporat 37 diccionaris:

Atletisme arqueologia, comerç electrònic, comunitats europees, escacs, esgrima, esports d’aventura, esports d’hivern, esports nàutics, esports olímpics, fàrmacs, fustes exòtiques, futbol, gastronomia del Pròxim Orient, gastronomia japonesa, gestió de la qualitat, indústria, infermeria, jocs i joguines, mercats financers, motociclisme, negociació coŀlectiva, notarial, patinatge artístic sobre gel, planificació estratègica, noms de plantes, plats a la carta, procediments culinaris, psiquiatria, renda, rugbi, seguretat viària, sida, talaia. societat del coneixement, surf de neu, transport turístic i videojocs.

Esperem que el Multicerca vos siga ben útil.

La funció pública valenciana sense capacitació

S’ha aprovat ja la nova llei de la funció pública valenciana. La vespra de l’aprovació, el vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Manuel Pérez Saldanya, feia unes consideracions sobre la «competència lingüística» que haurien de tindre els funcionaris públics (El País, «Por una administración más valenciana», 29.06.2010). Vist com ha anat la cosa, podem concloure amb el paràgraf següent:

Si la llei valenciana continua sent l’excepció i l’única que no dóna cabuda a la competència lingüística, serà lícit entendre que la Generalitat no creu en el valencià més que per a usos folklòrics i menysprea l’esforç de tants valencians, joves i menys joves, per aprendre la nostra llengua i viure en valencià.

Res que no sabérem. La qüestió serà aconseguir-ho a pesar d’eixe menyspreu. Com fins ara, i a pesar del que puga opinar la presidenta de l’avl, Ascensió Figueres, quant a la «capacitació lingüística» esmentada per Pérez Saldanya.

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Ascensió Figueres, la incompetència i el demèrit

Fa uns dies mos sorprenia la presidenta de l’AVL quan declarava que el valencià no havia de ser més que un mèrit per a ser professor d’universitat. El company Francesc Esteve ha tret més conclusions sobre la qüestió en El Punt:

L’AVL reivindica la incompetència?

24.06.10 – Francesc Esteve

Per increïble que puga semblar, la presidenta d’una entitat que s’anomena acadèmia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), reivindica la incompetència lingüística en la mateixa llengua que té l’obligació estatutària de promoure. En la presentació del documentadíssim Informe sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes dirigit per Artur Aparici i Rafael Castelló, que avalua el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques dels universitaris valencians, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, manifestava que si les universitats demanen als professors la competència també en valencià —en castellà sí que s’exigeix— «potser estaríem lligant-nos de peus i mans i podríem penedir-nos-en en un moment donat». I ella, sense aportar mai cap xifra ni cap argument, proposava que el domini de la llengua oficial i pròpia no fos una exigència —al contrari del castellà— sinó només «un mèrit».

[…]

Podem recordar ara també una entrevista de l’any 2003 que té relació amb esta qüestió en la qual Ascensió Figueres responia:

— Quina posició ha pres l’AVL davant del requisit lingüístic?

— Hi hagué set acadèmics que varen demanar que es tractara el tema en el Ple, i es va incloure en l’orde del dia, però el document que es va elaborar intentant aproximar posicions no va tindre la majoria absoluta perquè anara avant; per tant, l’avl no es va pronunciar sobre este tema. Este ha sigut l’únic punt en què no hi ha hagut consens des de la creació de l’Acadèmia.

És a dir, que n’hi han més encara dins de l’avl que no tenen res a dir contra el requisit castellà, però, en canvi, tenen problemes amb el requisit valencià. Una cosa com si el ministre d’hisenda no recomanara que la declaració de la renda fóra voluntària… Ai, que això es veu que ho deuen haver sentit uns quants que també puŀlulen per la Generalitat valenciana.