Debat en el Consell Social de la Llengua Catalana

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El dia 3 de juliol del 2009 (fa, doncs, més d’un any) trenta membres del Consell Social de la Llengua Catalana (cslc) adreçaren una demanda oficial (número de registre d’entrada 098E/5806/2009) al president del Consell [per convocar una reunió plenària extraordinària, davant la gravetat de la situació de la llengua]. No havent-hi hagut cap resposta oficial, els trenta signants han consensuat que la demanda sigui publicada per Llengua Nacional.

Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010 – [pdf]

Font: Miquel Strubell Trueta

Els punts que volen debatre són els següents:

a) La llengua catalana no presenta cap dificultat intrínseca perquè sigui plenament normal a Catalunya.
b) Les dificultats per a la plena normalització del català a Catalunya són extralingüístiques i d’ordre polític.

Naturalment, podem fer extensiu al País Valencià el mateix debat, i fins i tot no estaria malament si poguérem comprovar fins a quin punt ens és aplicable una de les conclusions del document:

La llengua catalana només serà normal a Catalunya si els seus Parlament i Govern són políticament sobirans en tots els àmbits i no sotmesos, en les seves decisions polítiques, a cap altre poder legislatiu o executiu que el poble de Catalunya no hagi acceptat lliurement.

Reciprocitat d’emissions amb l’Aragó

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 62, 18.11.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aragonès ha publicat l’Ordre de 25 d’octubre de 2010, per la qual es disposa la publicació del Conveni de coŀlaboració entre la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per a la difusió de les emissions dels canals de televisió de titularitat pública als territoris respectius. El Conveni el publica en castellà el Butlletí Oficial d’Aragó núm. 215, de 25 d’octubre de 2010.

Es pot consultar a: boa pdf

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.

Millores en el Multicerca

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics

Arran dels comentaris i suggeriments dels usuaris, hem fet uns petits canvis en el Multicerca que esperem que el milloren i el facen més útil encara:

  • 15: cercadors per als dos volums del diccionari de Labèrnia.
  • 9-10: hi hem destacat una subsecció de diccionaris de sinònims i bilingües.
  • 28-30: recursos dedicats als conjugadors Verbix, d’Enciclopèdia Catalana, del Salt, de Vicenç Riullop i de l’Optimot.

No cal dir que intentarem millorar els petits inconvenients que causen les codificacions diverses (ISO 8859-1/UTF-8) amb què es codifiquen els cercadors i les pàgines en Internet, i si és possible, l’aspecte visual o estètic de la pàgina, que per ara busca essencialment no fer massa mal als ulls. En tot cas el que és important és que permet l’accés des d’una mateixa pàgina a vora un centenar de recursos de tot tipus útils per a la recerca diària dels tècnics lingüístics, començant pel servei omnipresent de Google i acabant amb les lletres punyents i refinades de Joan-Francesc Mira.

El coneixement suficient de l’idioma universitari

Els estats espanyols i andorrà han firmat un acord sobre l’accés a la universitat, acord que té una clàusula lingüística interessant:

Asimismo las universidades podrán exigir la acreditación de un conocimiento suficiente del idioma en que se imparten las enseñanzas.

És estrany que no hajam sentit massa escama en este cas després del rebombori sobre la legislació catalana en una qüestió semblant.

  • Més dades sobre legislació lingüística en el web Eines de Llengua.

Seminari de la Scaterm sobre paraules clau i índexs de llibres

Marta Torres Vilatarsana ens fa arribar a través d’Infozèfir la convocatòria següent:

V Seminari de Terminologia

La Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, anuncia el V Seminari de Terminologia, «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», que tindrà lloc el dijous 25 de novembre a la Reial Acadèmia de Medicina (carrer del Carme, 47 – Barcelona).

Trobareu tota la informació necessària i la butlleta d’inscripció al web de la scaterm: http://scaterm.iec.cat

Esperem que el seminari sigui del vostre interès, i us animem a participar-hi i a fer-ne difusió.

font: Vocalia de Comunicació de la scaterm

La suspensió del reglament lingüístic de Barcelona i de la Diputació de Lleida

Els Amics de la Bressola ens fan arribar la notra de premsa de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia sobre la suspensió dels reglaments lingüístics de Barcelona i de la Diputació de Lleida:

Sobre la suspensió cautelar dels reglaments d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida

Volem expressar el nostre rebuig i advertir del perill que suposa per a la llengua catalana la interpretació que s’expressa en les resolucions judicials dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la qual, com és habitual, opta per emprar la llengua castellana.

Es fa una dubtosa interpretació de la funció de les mesures cautelars en favor de la llengua castellana, com si existissin possibles perjudicats i danys d’impossible reparació pel fet que les administracions fessin servir la llengua catalana com a preferent, que no única.

Prejutgen la resolució de fons, cosa impròpia d’una resolució cautelar, amb una interpretació interessada i parcial de la sentència del Tribunal Constitucional, sense tenir en compte la Llei de política lingüística de 1998, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que obliguen a les autoritats estatals a adoptar les mesures de protecció de la llengua pròpia del territori.

També avancen elements interpretatius de la futura sentència en favor dels esquemes de política lingüística clarament coincidents amb el Partit Popular i Convivència Cívica Catalana. Per aquesta via, aquestes formacions polítiques minoritàries intenten, antidemocràticament, fer ús de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut per limitar el dret dels catalans a emprar la llengua pròpia en l’àmbit de Catalunya.

Pensem que la gent que vàrem sortir a manifestar-nos contra la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional hauríem de seguir expressant el nostre rebuig de manera activa i clara també davant de cada retallada efectiva de l’ús de la nostra llengua, com és el cas d’ aquestes resolucions judicials.

28 d’octubre de 2010

Joan Solà: «Gràcies, noi»

Encara esperava jo poder intercanviar molts comentaris i rebre indicacions i dades per a completar o esmenar les fitxes de la CDLPV, perquè entre els destinataris més iŀlustres i sabuts que les reben amb paciència i que, de tant en tant, em permeten exposar-hi els seus coneixements, hi ha Joan Solà Cortassa. Les rebia, m’ho permetia, hi havia… Acabe de saber que s’ha mort… I ara podem pensar que hem perdut un dels lingüistes més lúcids i faeners que teníem. I ara entenc els seus successius comiats, l’última classe, l’últim article… Em pensava que volia desemboirar-se. Crec que deu ser això.

Fins que torne, ha estat una sort que mos haja deixat la seua obra, un treball imprescindible que haurem de saber llegir, rellegir i augmentar, si és que volem pensar que mos el mereixem. Tal com li va dir a Josep Ruaix i Vinyet el 29 de novembre del 2007, en una correspondència que compartí amb Narcís Garolera i, molt generosament, amb mi: «gràcies, noi».

La mastologia té un diccionari de sinologia

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens informa de l’aparició del Diccionari de sinologia del Termcat:

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de sinologia

Coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Mama, el Termcat publica en línia (www.termcat.cat) una selecció terminològica del Diccionari de sinologia, projecte en curs en què participen els metges Pere Culell, Adelaida Fandos i Maribel Nieto, vinculats a la Secció Coŀlegial de Sinologia del Coŀlegi Oficial de Metges de Barcelona.

El projecte del Diccionari de sinologia, que compta amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es troba en una fase d’elaboració molt avançada i suposa l’ampliació i actualització del Vocabulari de sinologia, dels mateixos autors, editat l’any 2005 amb l’assessorament del Termcat.

El diccionari en línia recull prop de dos-cents cinquanta termes catalans amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès, relatius a l’anatomia i la fisiologia de la mama. Es preveu que el contingut consultable s’anirà completant en actualitzacions posteriors amb la incorporació progressiva de la resta de termes del futur diccionari (inclosos en les àrees temàtiques de diagnosi, patologia mamària i terapèutica).

L’obra s’integra en la coŀlecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.

El Termcat és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar i promoure les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. (Diccionaris en Línia)
http://www.termcat.cat/dicci/sinologia/index.html

Més informació a www.termcat.cat.

No cal dir que hem afegit en el Multicerca del web d’Eines de Llengua este diccionari, al costat d’altres 39 dels diccionaris del Termcat i de molts més recursos terminològics i lingüístics.

Per cert, sinologia en este cas, i per decisió del Termcat, és un neologisme sinònim de mastologia (1).