L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita

El web d’Acció Cultural del País Valencià porta bones notícies judicials:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) valora molt positivament la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs de la nostra entitat a la primera multa per les emissions de TV3 al País Valencià.

[…]

Ara, Acció Cultural estén la mà al president Fabra i al nou Govern valencià perquè trenque definitivament amb el llegat del president Camps, que ha estat censurat jurídicament pel Tribunal Suprem, i opte pel diàleg que, una vegada més, li oferim. Diàleg per a, primer, posar fi a la persecució a la nostra entitat i retirar els expedients administratius contra Acció Cultural i retornar l’import de les multes que ens hem vist forçats a pagar injustament (com ara es demostra). Diàleg, segon, per a posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible.

Els destrellats que hem hagut de suportar al llarg de massa anys dels governs del Partit Popular i, particularment, de l’antic president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps Ortiz (veg. dtl), tenen ara un contrapunt judicial —un altre, si tenim en compte les sentències (veg. dtl) contra les seues polítiques autoritàries i aŀlòfobes— que reconforta un poc davant la situació de crisi econòmica, social i política de la societat valenciana a què ha dut eixa ideologia sense valors.

Flaixos sobre signes, lletres i coneixements

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 98, 27.11.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Formació especialitzada en llengua de signes catalana per a mossos i bombers

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc) dóna formació, aquesta tardor, a bombers de la Generalitat de Catalunya i mossos d’esquadra en llengua de signes catalana (lsc). L’objectiu del curs és proporcionar a policies i bombers uns coneixements bàsics de la llengua de la comunitat sorda, la seva cultura i la seva història per afavorir l’eliminació de les barreres de comunicació amb les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana i per fomentar el contacte i la comunicació entre aquest coŀlectiu i els cossos de seguretat i emergències.

Més informació: Mossos i bombers reben formació especialitzada en llengua de signes catalana

Portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada

El portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada és un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada. Pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.

Es pot consultar a: http://www.l·l.cat

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 87/2012, de 16 de novembre (BOIB núm. 170, de l’endemà), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que substitueix el Decret 6/2012, de 3 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. Al boib núm. 175 es publica el decret complet, amb els annexos.

Es pot consultar a: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8039/504484/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-novembre-de-2

El TSJ i la gestió lingüística municipal d’Alboraia

Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):

El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia

L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»

El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana

En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:

L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».

Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.

Huitanté aniversari de les normes de Castelló

L’Institut d’Estudis Catalans ha preparat un acte de commemoració del huitanté aniversari de les normes de Castelló. L’acte tindrà lloc el 20 de novembre a les 18:30 a la seu de l’iec a Barcelona. Es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).

En l’acte intervindran Germà Colón, «Les Normes de Castelló i la Societat Castellonenca de Cultura»; Joan Francesc Mira, «Norma i cultura: l’espai de la llengua escrita». A més, hi haurà parlaments de Salvador Giner, president de l’iec; Vicent Climent, vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’iec; Ferran Carbó, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana i Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica.

En guaraní, Ava Ñe’e Rerekua Pavê

El diari El País (07.11.2012) informa amb un retard d’un mes —deu ser el que tarden estes notícies en arribar— de la creació de l’Acadèmia de la Llengua Guaraní (en versió guaraní: Ava Ñe’e Rerekua Pavê):

La primera academia de la lengua indígena de América, en Paraguay

És una notícia d’agència i el títol es fixa en la curiositat «indígena». Segons la notícia, el guaraní té un potencial del 92 % al Paraguai. Sort, han arribat a temps. En la xarxa podem trobar també (Ultimahora.com, 05.10.2012) el sistema d’elecció dels primera acadèmics:

Los 15 miembros que conforman el plantel inicial fueron elegidos mediante concurso de méritos, señala la resolución firmada por el ministro de la Secretaría de Políticas Lingüísticas, el escritor Carlos Villagra Marsal.

Los integrantes de la academia son: Feliciano Acosta Alcaraz, Domingo Adolfo Aguilera Jiménez, Mario Rubén Álvarez Benítez, Almidio Milcíades Aquino Argüello, Rubén Bareiro Saguier, David Abdón Galeano Olivera, María Georgina González Morán, María Eva Mansfeld de Agüero, María Elvira Martínez de Campos, Julia Irene Segovia Silva de Borba, Ramón Silva, Lino Trinidad Sanabria, Miguel Ángel Verón Gómez, Sara Delicia Villagra Batoux y Tadeo Zarratea Dávalos.

¡Concurs de mèrits! Vaja, sort que algú no hi va caure per a triar els de l’avl, perquè ací els mèrits també s’entenen com s’entenen.

Dèficits i desemparament del català en Europa

Des d’Europa arriben notícies contradictòries que afecten els drets dels catalanoparlants. D’una banda (El País, 25.10.2012):

El Consejo de Europa alerta del déficit de la enseñanza en valenciano

Neus Caballer Valencia 25 OCT 2012 – 19:13 CET

El Comité de Ministros del Consejo de Europa pide a la Generalitat un mayor compromiso con enseñanza en valenciano desde la etapa de preescolar hasta la formación técnica profesional y la universitaria. En el informe que analiza La aplicación de la Carta europea de las lenguas minoritarias en España, el Comité de Expertos considera que “la oferta actual de educación en valenciano es insuficiente, ya que no parece garantizar que todos los estudiantes que quieran una educación en valenciano puedan tenerla”.

Però per una altra banda, quan es tracta de fer efectiu l’ús de la llengua (El Punt, 26.10.2012)

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d’un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

26/10/12 08:47 – barcelona – Jordi Panyella

[…]

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s’hi va negar insistint que l’empara el dret d’utilitzar el català i que és l’administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Denominacions oficials: el Puig de Santa Maria i Rafelbunyol

Els municipis de l’Horta Rafelbunyol i el Puig de Santa Maria han fixat la forma oficial del seu nom:

  • Decret 140/2012, de 28 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Puig per la forma exclusiva en valencià el Puig de Santa Maria [pdf]
  • Decret 144/2012, de 5 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Rafelbunyol/Rafelbuñol per la forma exclusiva en valencià de Rafelbunyol [pdf]

A més de la incoherència en la redacció («en valencià el Puig de Santa Maria» / «en valencià de Rafelbunyol»), hi ha una mala interpretació del criteris tipogràfics en la versió en castellà, on escriuen «el Puig de Santa Maria» en lloc d’«El Puig de Santa Maria».

Més noms oficials dels municipis valencians en la fitxa «Municipis i comarques del País Valencià».

Jornades de sociolingüística de la Nucia

Les jornades de sociolingüística de la Nucia (9, 10, 16 i 17 de novembre) tenen enguany el programa següent:

Divendres 9 de novembre

16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits. Acte d’inauguració
16:30-17:30h Maria Antònia Cano, Maria Àngels Fuster, Elena Sánchez, Josep Martines, Vicent Martines, Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant): «25 anys de Cursos de Sociolingüística de la Nucia: balanç i perspectiva de futur»
17:30-18:30h Isidor Marí (President de la Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans): «Perspectives en la codificació i l’estandardització del català»
19:00-20:00 h Vicent Brotons (Universitat d’Alacant, UEM): «Del valencià a l’escola a l’Escola Valenciana plurilingüe»
20:00-21:30h Miquel Àngel Pradilla (Univesitat Rovira i Virgili; Institut d’Estudis Catalans): «Ensenyament de la llengua i context sociolingüístic»

Dissabte 10 de novembre

09:00-11:00h Xosé Antón González Riaño (Universitat d’Oviedo, Academia de la Llingua Asturiana): «El asturiano desde el punto de vista sociolingüístico y socioeducativo»
11:30-12:45h Maria Pilar Benítez (Facultat d’Educació; Universitat de Saragossa):«L’amostranza d’a luenga aragonesa: un prozeso en (de)construzión»
13:00-15:00h Jordi Suïls (Universitat de Lleida): «Situació sociolingüística i ensenyament de l’aranès»

Divendres 16 de novembre

16:00-17:30h José Antonio Pascual (Real Academia Española): «La idea del policentrismo en la lengua española»
18:00-19:30 h Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid): «El imperio de la lengua común. Ideologia, política y economía del españolismo lingüístico»
20:00-21:30h Josetxu Madariaga (Escola de Magisteri de Bilbao; Universitat del País Basc): «El euskara en el siglo XXI. El papel de la educación»

Dissabte 17 de novembre

9:30-11:00h Manuel González González (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega, Institut d’Estudis Catalans): «Proceso de codificacióndo galego».
11:00-12:30h José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona): «Romanços de frontera a la Pell de brau»
13:30-13:30: Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega): «Situación sociolingüística e ensino do galego».
13:30-15:00h Hans-Ingo Radatz (Universitat de Bamberg, Alemanya): «Per a una tipologia sociolingüística: les Llengües Regionals Occidentals (= LleROc) com a tipus configuracional»

Més informació: Universita d’Alacant.

La promoció de l’ús de l’èuscar en 2012

El butlletí Euskararen Berripapera (núm. 223; pdf) ens acosta les dades següents sobre la promoció de l’ús de l’èuscar al País Basc:

El Pla General de Promoció de l’ÚS de l’Èuscar en 2012

[…]

Actualment 157 entitats locals han soŀlicitat subvencions per desenvolupar estos plans (i en total són 171 les que estan desenvolupant el pla). No hi ha dubte que el fet d’haver habilitat subvencions (les tres diputacions també oferixen ajudes) ha afavorit este increment. Pel que fa al 2012, el Govern Basc ha aportat 1.630.000 euros i ha subvencionat 2.960 activitats realitzades per entitats locals per a impulsar el basc. L’any passat, però, es van subvencionar 2.082 activitats.