Apareix el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana

Ja podeu consultar el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana (tfv). L’associació que naix amb els objectius següents:

  1. Ajudar a superar la fractura social produïda per la interpretació de la naturalesa del valencià.
  2. Contribuir a clarificar i precisar el valencianisme i arrelar-lo més a les necessitats socials, econòmiques i polítiques de la societat valenciana.
  3. Procurar articular el valencià en un projecte social centrat en la voluntat de dirigir el futur de la societat valenciana buscant dos objectius complementaris (l’u intern i, l’altre, extern): procurar que cada valencià tinga una vida més plena i més satisfactòria, i intentar que el poble valencià visca coordinat amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i en general del món.

De moment, la Taula de Filologia Valenciana anuncia la jornada següent:

I Jornada sobre el valèncià

Convocatòria de la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), normativa i ús», que es realitzarà el dia 28 de novembre (dissabte) en la ciutat de Sueca, així com dels Premis Joaquim Garcia Girona per a docents de primària i de secundària.

Les varietats del castellà peninsular

En Espanya, en la zona ocupada y preocupada pel castellà de cada día, també hi ha lingüistes que saben apreciar que el castellà és una llengua com qualsevol altra i no una excusa contra ningú. Per exemple, la lingüista Inés Fernández Ordóñez está documentant la varietat de l’espanyol peninsular. En parla Amelia Castilla en «En busca de pronombres» (El País, 11.09.2009)

En alguns llogarets encara diuen agora per ahora; o procuro de venir, se les dije o andé. L’espanyol vulgar el mantenen viu les persones majors. Molts d’eixos trets dialectals, propis de les diferents zones rurals d’Espanya, poden desaparéixer amb el pas del temps i, en especial, per l’efecte contaminant de la parla que exercixen la televisió o la ràdio. «Els mitjans proposen la universalitat de la llengua», assegura Inés Fernández Ordóñez, catedràtica de llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid i directora del Corpus Oral y Sonoro del Español Rural (COSER), un projecte en el qual du embarcada des de 1990 i la finalitat del qual és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica. Fernández Ordóñez disposa de més de 900 hores d’enregistrament realitzades en 700 enclavaments de diferents zones, fins ara en el centre i nord peninsular. […]

Si més no, sobta llegir que, segons la periodista, el treball de Fernández Ordóñez té la «finalitat és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica». ¿De quina gramàtica parlen, doncs? ¿Què reflectix la gramàtica? Preguntes amb resposta.

Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.

Flaixos sobre el congrés Convit, Joan Solà i Dixio

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 38, 21.07.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Premis Convit

En el marc del I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, CONVIT, que va tenir lloc a Girona els dies 16 i 17 de juliol i va aplegar 300 congressistes procedents de diferents punts dels territoris de parla catalana, el comitè organitzador del Congrés ha volgut reconèixer aquelles persones que han destacat per la seva trajectòria a favor de la llengua catalana o per la realització d’una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Els primers premis Convit han recaigut en Matilde Aragó, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i Miquel Català, per la traducció del web del Parlament Europeu al català.

El comitè organitzador del Congrés l’integren l’Ajuntament de Girona, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, la Secretaria d’Estat de Política Cultural del Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya

El lingüista Joan Solà, distingit amb el quaranta-unè Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va comparèixer davant del ple del Parlament de Catalunya de l’1 de juliol, a proposta del president, Ernest Benach. Solà va alertar que la llengua catalana “no està bé de salut, ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica”.

Aquesta és la primera vegada que la cambra ha fet ús de l’article 178 del Reglament, que permet convidar personalitats rellevants per la seva significació institucional, política, social, científica o cultural a intervenir davant el ple.

Podeu llegir la transcripció del discurs de Joan Solà a: [pdf]

Dixio

Dixio és un eina que ajuda a la comprensió de textos digitals. Amb un sol clic sobre les paraules, proporciona definicions, traduccions o imatges sense sortir de la pàgina web que es visita, el document en què s’està treballant o el correu electrònic que s’està llegint. La persona usuària pot configurar-ne el servei. Inclou el català, el castellà i l’anglès.

Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

Ajuts per al foment de l’ús del català en Tarragona

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Ajuts a entitats per a projectes de foment de l’ús del català

Extracte de les bases

A través dels Ajuts a Entitats per a Projectes de Foment de l’Ús del Català, l’Ajuntament de Tarragona dóna suport econòmic a projectes impulsats per les associacions de la ciutat que estiguin orientats a sensibilitzar sobre la necessitat d’utilitzar el català, fomentar les actituds lingüístiques responsables i augmentar la presència pública de la llengua.

Quines característiques han de tenir els projectes?

  • 1. Tots els projectes han de preveure accions destinades a fomentar el manteniment, la protecció, la presència pública i l’ús de la llengua catalana.
  • 2. Hi ha d’haver una participació activa de la ciutadania de Tarragona.
  • 3. L’import de l’ajut, juntament amb el dels ajuts concedits amb la mateixa finalitat per altres administracions públiques, no podrà ultrapassar el cost del projecte.
  • 4. L’import de l’ajut es fixarà d’acord amb el pressupost i la documentació aportada per l’entitat sol·licitant, i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de la convocatòria. L’Ajuntament podrà demanar aclariments i, en el seu cas, imposar reduccions.
  • 5. Els projectes han de constar dels apartats especificats a l’apartat 2.2, «Documentació tècnica».
  • 6. Perquè els projectes es considerin elegibles a efectes de la convocatòria, les despeses hauran de:
    • 6.1. Ser necessàries per a l’execució de l’acció, estar previstes en la descripció dels costos imputables a cada partida i atendre el principi de bona gestió financera i, en particular, de rendibilitat i eficàcia.
    • 6.2. Estar vinculades clarament a les activitats previstes al projecte.
    • 6.3. Estar previstes per ser abonades durant el període d’execució de l’acció finançada per l’Ajuntament.

Els projectes es duran a terme durant l’any 2009. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de demanar una pròrroga si l’entitat no ha acabat de desenvolupar el projecte a final de 2009.

Els projectes admesos s’avaluaran d’acord amb un barem de 100 punts que tindrà en compte criteris de pertinença, capacitat operativa de l’entitat que els presenti, metodologia, sostenibilitat i viabilitat, impacte i incorporació de sistemes d’avaluació.

Com s’ha de fer la sol·licitud i quina documentació s’hi ha d’adjuntar?

  • 1. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model establert, que estarà a disposició de les persones interessades al web de l’Ajuntament, a l’OMAC i al Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament.
  • 2. La sol·licitud ha d’acompanyar-se amb la documentació següent:
    • 2.1. Documentació administrativa:
      • 2.1.1. Fotocòpia compulsada del NIF.
      • 2.1.2. Certificat del nombre de socis o de membres associats, o patrons, en el supòsit de fundacions.
      • 2.1.3. Relació dels membres de la Junta Directiva de l’entitat, amb data del seu nomenament i indicació del personal empleat, ja siguin alliberats o voluntaris.
      • 2.1.4. Declaració responsable del representant legal conforme l’entitat està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. La presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’autorització del sol·licitant perquè l’Ajuntament de Tarragona obtingui directament de l’Agència Tributària el certificat telemàtic que acrediti (d’acord amb l’article 18 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions) que està al corrent de les obligacions tributàries.
      • 2.1.5. Declaració responsable de no estar sotmès en cap de les incompatibilitats establertes per l’article 13 de la Llei general de subvencions.
      • 2.1.6. Declaració de les subvencions sol·licitades, i rebudes si fos el cas, d’altres administracions o ens públics, pel projecte que es presenta.
      • 2.1.7. Fotocòpia compulsada del DNI dels representants (la persona que signa la sol·licitud) i acreditació de la representació.
      • 2.1.8. Fitxa de les dades bancàries per possibilitar la transferència de fons al beneficiari en cas que sigui atorgat l’ajut. Aquesta sol·licitud de transferència ha d’anar signada per un representant de l’entitat i diligenciada per l’entitat bancària.
      • 2.1.9. Compromís de fer constar en els materials de difusió i publicitat del projecte que es presenta el logotip de l’Ajuntament de Tarragona i la frase “Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona”.
      • 2.1.10. Declaració de vigència de documentació anteriorment presentada.
    • 2.2. Documentació tècnica (projecte i annexos):
      • 2.2.1. Origen i breu definició del projecte
      • 2.2.2. Objectius, activitats i resultats previstos
      • 2.2.3. Beneficiaris
      • 2.2.4. Localització
      • 2.2.5. Calendari d’execució del projecte
      • 2.2.6. Mecanismes d’avaluació
      • 2.2.7. Pressupost

La presentació de la sol·licitud de subvenció pressuposa automàticament el coneixement i l’acceptació de les normes que la regulen. També suposa l’autorització a l’Ajuntament de Tarragona perquè pugui consultar a les administracions públiques si l’entitat sol·licitant està al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Qui s’hi pot presentar?

Les persones jurídiques sense afany de lucre que presentin un projecte de foment de l’ús del català a Tarragona.

On i quan s’han de presentar les sol·licituds?

Les sol·licituds es poden presentar al Registre General de l’Ajuntament – Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), ubicada a la Rambla Nova, 59, de Tarragona i en qualsevol dels registres oficials de l’Ajuntament de Tarragona.

El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el 16 d’octubre de 2009.

Per a més informació:
Servei de Política Lingüística
Casa Castellarnau
C/ Cavallers, 14
43003 Tarragona
Tel.: 977 24 22 20
a/e: politica_linguistica@tarragona.cat

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.


* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

La selectivitat en català a les Balears

Miquel Adrover ens fa arribar a través de la llista Migjorn l’enllaç amb una notícia del dBalears.cat (13.07.2009):

Un 77,2 % dels exàmens de la Selectivitat es contesten en català

La xifra es va calcular per primera vegada el 1992 i aquesta era del 26,9 %. Des de llavors no s’ha aturat d’augmentar i des del 2008 ja són més de 3/4. Calvià és l’únic municipi que no arriba al 60 %

[…]

Aquestes dades les recull des de 1992 el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, que es dedica, entre d’altres coses, a investigar la situació sociolingüística de les Balears. Des d’aquell any, quan els exàmens contestats en català sumaven tan sols un 26,9 %, la xifra no ha fet res més que augmentar. Un període clau va ser el del 2000 al 2001, quan es va passar del 43,7 % al 50,7 %. Aquest canvi suposà, per primer cop, una majoria d’exàmens contestats en català. L’any següent, el 2002, la dada pujà fins al 60,1 %, fet que consolidà la tendència i va mostrar que no era només un canvi temporal.

[…]

¿De qui és la llengua?

Sembla que Agustín García Calvo va escriure un article en el diari El País d’ahir (12.07.2009) a fi que els tècnics lingüístics recordem el fons de la faena a què ens dediquem. Una mostra:

Per a intentar que no es continue confonent la llengua amb l’escriptura: la llengua (recorda-ho, lector) no és de ningú, i li se dóna a qualsevol sense distinció de classe o sexe, el sol invent que no es ven, gratuït més que l’aigua o que l’aire: l’escriptura, en canvi, té amo: és dels senyors, dels sacerdots i, sota el règim democràtic, de tot el qui en l’escola l’haja adquirida, sabent que val molt i que només amb ella pot moure’s en aquest món i guanyar llocs en l’escala de la societat; com que escriptura és la cultura, i en ella està el començament mateix de la història: del que hi havia abans, de quan hi hauria per ahí parlant gent, sense petjada i registre escrit, no se’n sap res.