Ajuts per al foment de l’ús del català en Tarragona

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Ajuts a entitats per a projectes de foment de l’ús del català

Extracte de les bases

A través dels Ajuts a Entitats per a Projectes de Foment de l’Ús del Català, l’Ajuntament de Tarragona dóna suport econòmic a projectes impulsats per les associacions de la ciutat que estiguin orientats a sensibilitzar sobre la necessitat d’utilitzar el català, fomentar les actituds lingüístiques responsables i augmentar la presència pública de la llengua.

Quines característiques han de tenir els projectes?

  • 1. Tots els projectes han de preveure accions destinades a fomentar el manteniment, la protecció, la presència pública i l’ús de la llengua catalana.
  • 2. Hi ha d’haver una participació activa de la ciutadania de Tarragona.
  • 3. L’import de l’ajut, juntament amb el dels ajuts concedits amb la mateixa finalitat per altres administracions públiques, no podrà ultrapassar el cost del projecte.
  • 4. L’import de l’ajut es fixarà d’acord amb el pressupost i la documentació aportada per l’entitat sol·licitant, i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de la convocatòria. L’Ajuntament podrà demanar aclariments i, en el seu cas, imposar reduccions.
  • 5. Els projectes han de constar dels apartats especificats a l’apartat 2.2, «Documentació tècnica».
  • 6. Perquè els projectes es considerin elegibles a efectes de la convocatòria, les despeses hauran de:
    • 6.1. Ser necessàries per a l’execució de l’acció, estar previstes en la descripció dels costos imputables a cada partida i atendre el principi de bona gestió financera i, en particular, de rendibilitat i eficàcia.
    • 6.2. Estar vinculades clarament a les activitats previstes al projecte.
    • 6.3. Estar previstes per ser abonades durant el període d’execució de l’acció finançada per l’Ajuntament.

Els projectes es duran a terme durant l’any 2009. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de demanar una pròrroga si l’entitat no ha acabat de desenvolupar el projecte a final de 2009.

Els projectes admesos s’avaluaran d’acord amb un barem de 100 punts que tindrà en compte criteris de pertinença, capacitat operativa de l’entitat que els presenti, metodologia, sostenibilitat i viabilitat, impacte i incorporació de sistemes d’avaluació.

Com s’ha de fer la sol·licitud i quina documentació s’hi ha d’adjuntar?

  • 1. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model establert, que estarà a disposició de les persones interessades al web de l’Ajuntament, a l’OMAC i al Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament.
  • 2. La sol·licitud ha d’acompanyar-se amb la documentació següent:
    • 2.1. Documentació administrativa:
      • 2.1.1. Fotocòpia compulsada del NIF.
      • 2.1.2. Certificat del nombre de socis o de membres associats, o patrons, en el supòsit de fundacions.
      • 2.1.3. Relació dels membres de la Junta Directiva de l’entitat, amb data del seu nomenament i indicació del personal empleat, ja siguin alliberats o voluntaris.
      • 2.1.4. Declaració responsable del representant legal conforme l’entitat està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. La presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’autorització del sol·licitant perquè l’Ajuntament de Tarragona obtingui directament de l’Agència Tributària el certificat telemàtic que acrediti (d’acord amb l’article 18 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions) que està al corrent de les obligacions tributàries.
      • 2.1.5. Declaració responsable de no estar sotmès en cap de les incompatibilitats establertes per l’article 13 de la Llei general de subvencions.
      • 2.1.6. Declaració de les subvencions sol·licitades, i rebudes si fos el cas, d’altres administracions o ens públics, pel projecte que es presenta.
      • 2.1.7. Fotocòpia compulsada del DNI dels representants (la persona que signa la sol·licitud) i acreditació de la representació.
      • 2.1.8. Fitxa de les dades bancàries per possibilitar la transferència de fons al beneficiari en cas que sigui atorgat l’ajut. Aquesta sol·licitud de transferència ha d’anar signada per un representant de l’entitat i diligenciada per l’entitat bancària.
      • 2.1.9. Compromís de fer constar en els materials de difusió i publicitat del projecte que es presenta el logotip de l’Ajuntament de Tarragona i la frase “Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona”.
      • 2.1.10. Declaració de vigència de documentació anteriorment presentada.
    • 2.2. Documentació tècnica (projecte i annexos):
      • 2.2.1. Origen i breu definició del projecte
      • 2.2.2. Objectius, activitats i resultats previstos
      • 2.2.3. Beneficiaris
      • 2.2.4. Localització
      • 2.2.5. Calendari d’execució del projecte
      • 2.2.6. Mecanismes d’avaluació
      • 2.2.7. Pressupost

La presentació de la sol·licitud de subvenció pressuposa automàticament el coneixement i l’acceptació de les normes que la regulen. També suposa l’autorització a l’Ajuntament de Tarragona perquè pugui consultar a les administracions públiques si l’entitat sol·licitant està al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Qui s’hi pot presentar?

Les persones jurídiques sense afany de lucre que presentin un projecte de foment de l’ús del català a Tarragona.

On i quan s’han de presentar les sol·licituds?

Les sol·licituds es poden presentar al Registre General de l’Ajuntament – Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), ubicada a la Rambla Nova, 59, de Tarragona i en qualsevol dels registres oficials de l’Ajuntament de Tarragona.

El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el 16 d’octubre de 2009.

Per a més informació:
Servei de Política Lingüística
Casa Castellarnau
C/ Cavallers, 14
43003 Tarragona
Tel.: 977 24 22 20
a/e: politica_linguistica@tarragona.cat

Oferta labora en l’Institut Català d’Arqueologia

Marta Torres Vilatarsana envia a través d’InfoZèfir l’oferta laboral següent:

Es busquen candidats amb els requisits següents per entrar a treballar a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona):

  • Llicenciatura en filologia catalana o traducció i interpretació
  • Nivell K de la Junta Permanent de Català o equivalent
  • Coneixements d’anglès i d’una segona llengua (francès o italià preferentment)
  • Experiència en el món editorial
  • Experiència amb programari d’edició
  • Experiència en la gestió de pàgines web

Podeu enviar els currículums, amb l’assumpte «CV publicacions», a l’adreça Info@icac.net.

Font: Roser Calvet Riera
Publicacions
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Pl. d’en Rovellat, s/n
43003 Tarragona
Tel.: 977 24 91 33 (ext. 202)

L’ús del català a la Franja aragonesa i arreu

L’ús del catalàAmb una mica de retard ens fem ressò d’una notícia que tracta amb un cert detall les dades sociolingüístiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A més, tenim també l’ocasió de completar la impressió que donen les xifres amb el punt de vista d’Eliseu Climent sobre la salut del valencià (La Vanguardia, «La Contra» de Lluís Amiguet, 28.11.2007):

Aquí repiten que el catalán se muere.

¡Al contrario! ¡Goza de buena salud!

¿También en Valencia?

Cuando iba al cole me prohibían hablarlo, y ahora es la lengua del campo del Valencia CF o el Corte Inglés: el catalán es lengua vehicular elegida por 200.000 escolares valencianos. Goza de buena salud aquí y allí.

La notícia amb les dades de la Franja és del diari El Periódico (24.10.2007):

La Franja aragonesa supera Catalunya en l’ús del català

  • El 98,5 % dels habitants de la zona l’entenen, davant el 97,4 % de catalans
  • L’idioma llangueix a la població sarda de l’Alguer i al Rosselló, a França
Xabier Barrena – Barcelona

La Franja d’Aragó, terra que ha vist néixer catalans de pro, com el polític democristià Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, és l’àrea on es conserven millor les essències de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira. Els índexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l’Aragó superen no només els del País Valencià, les Illes Balears, l’anomenada Catalunya Nord, l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia) i Andorra, sinó la mateixa Catalunya.

El 98,5 % dels habitants de la Franja, en comparació amb el 97,4 % dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monzó. El sumatori dels percentatges de les set àrees “dels territoris de parla catalana” –denominació políticament correcta del que abans es coneixia com a països catalans— dóna 11,01 milions de persones que entenen el català.

La Franja també encapçala la classificació en referència als que diuen que parlen el català, amb un 88,8 % dels seus habitants en comparació amb el 84,8 % dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, té el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82 % i 84,6 %, respectivament), ja que a la resta de comarques els índexs superen els de la Franja.

DADES ANTIGUES
L’enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. És a dir, fa aproximadament quatre anys, un període excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d’immigració registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest període. Aquesta dada no és intranscendent perquè és fàcil entendre que en una zona com l’aragonesa, que manté uns percentatges d’immigració baixos, el català es conserva més que a la regió metropolitana.

La no oficialitat del català a l’Aragó influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l’escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9 % i 30,3 %) al de Catalunya (90,5 % i 62,3 %), Andorra (89,7 % i 61,1 %) i les Illes Balears (79,6 % i 46,9 %), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L’Alguer (46 % i 13,6 %) i el Rosselló (31 % i 10,6 %) tanquen la llista a causa de la situació gairebé de cures pal.liatives en què es troba la llengua.

Sense dades del País Valencià, a penes l’1,5 % dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l’Alguer són el 14,6 %; a les Illes Balears, el 43,6 %, tres dècimes més que els que s’identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42 %. A Catalunya, els que s’adscriuen al català (48,8 %) superen en un 4,5 % els que s’enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6 %. Exactament dos de cada tres fronterers.

Utilització majoritària de l’idioma en bancs i caixes

El Periódico

El llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI detalla que el 45 % dels catalans parlen la llengua pròpia de la comunitat a casa, però on més el fan servir, fins a un 59 %, és en bancs i caixes d’estalvis. També els balears i els andorrans deixen anar la llengua en aquestes entitats. En canvi, al País Valencià i a la Franja (fins a un 70 %) prefereixen fer-lo servir en cercles íntims no gaire amplis, és a dir, amb la família i els amics.

Per a completar el panorama, podeu consultar a més les dades que oferim en Eines de Llengua i les notícies del dtl relacionades amb la qüestió: 22.11.2007, 31.10.2007 i 18.10.2007.