Reciprocitat d’emissions amb l’Aragó

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 62, 18.11.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aragonès ha publicat l’Ordre de 25 d’octubre de 2010, per la qual es disposa la publicació del Conveni de coŀlaboració entre la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per a la difusió de les emissions dels canals de televisió de titularitat pública als territoris respectius. El Conveni el publica en castellà el Butlletí Oficial d’Aragó núm. 215, de 25 d’octubre de 2010.

Es pot consultar a: boa pdf

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.

El coneixement suficient de l’idioma universitari

Els estats espanyols i andorrà han firmat un acord sobre l’accés a la universitat, acord que té una clàusula lingüística interessant:

Asimismo las universidades podrán exigir la acreditación de un conocimiento suficiente del idioma en que se imparten las enseñanzas.

És estrany que no hajam sentit massa escama en este cas després del rebombori sobre la legislació catalana en una qüestió semblant.


  • Més dades sobre legislació lingüística en el web Eines de Llengua.

La suspensió del reglament lingüístic de Barcelona i de la Diputació de Lleida

Els Amics de la Bressola ens fan arribar la notra de premsa de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia sobre la suspensió dels reglaments lingüístics de Barcelona i de la Diputació de Lleida:

Sobre la suspensió cautelar dels reglaments d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida

Volem expressar el nostre rebuig i advertir del perill que suposa per a la llengua catalana la interpretació que s’expressa en les resolucions judicials dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la qual, com és habitual, opta per emprar la llengua castellana.

Es fa una dubtosa interpretació de la funció de les mesures cautelars en favor de la llengua castellana, com si existissin possibles perjudicats i danys d’impossible reparació pel fet que les administracions fessin servir la llengua catalana com a preferent, que no única.

Prejutgen la resolució de fons, cosa impròpia d’una resolució cautelar, amb una interpretació interessada i parcial de la sentència del Tribunal Constitucional, sense tenir en compte la Llei de política lingüística de 1998, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que obliguen a les autoritats estatals a adoptar les mesures de protecció de la llengua pròpia del territori.

També avancen elements interpretatius de la futura sentència en favor dels esquemes de política lingüística clarament coincidents amb el Partit Popular i Convivència Cívica Catalana. Per aquesta via, aquestes formacions polítiques minoritàries intenten, antidemocràticament, fer ús de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut per limitar el dret dels catalans a emprar la llengua pròpia en l’àmbit de Catalunya.

Pensem que la gent que vàrem sortir a manifestar-nos contra la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional hauríem de seguir expressant el nostre rebuig de manera activa i clara també davant de cada retallada efectiva de l’ús de la nostra llengua, com és el cas d’ aquestes resolucions judicials.

28 d’octubre de 2010

Una llei per a l’occità

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens ha fet arribar la nota de premsa seguent:

El Parlament aprova la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que converteix Catalunya «en l’únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori»

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran i que, segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya «en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori». «Aquesta llei és un exemple d’allò que és aquest país, una terra que respecta i reconeix la seva pluralitat», ha manifestat el vicepresident en la seva intervenció al ple de la cambra, que ha fet en català i aranès. Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat la importància del text, «una llei de reconducció històrica» que atorga a l’occità «una protecció, un reconeixement oficial i un prestigi dels quals no havia gaudit mai». Al ple han assistit el Síndic de l’Aran, Francesc Boya; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i els membres de la ponència de la llei.

El vicepresident del Govern ha explicat que la Llei de l’occità «ha de protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua que va iniciar el seu caminar amb els trobadors, en l’inici del miŀlenni passat». És per això, ha dit, que es tracta d’una llei pels aranesos, els catalans i els occitans. I és que, ha manifestat, «amb aquesta llei reconeixem el valor específic de l’aranès, donem recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projectem que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals». Ha recordat en aquest sentit que amb la nova llei s’estén l’aranès per tota l’administració catalana, es promou la seva presència en àmbits tan diversos com la universitat, la formació d’adults, la cultural o l’onomàstica: «Fem una llei de protecció social de la llengua pròpia de l’Aran», ha sentenciat.

Per Josep-Lluís Carod-Rovira, és «una bona llei» per Catalunya, l’Aran i Occitània. En el cas de Catalunya, ha explicat, perquè «recupera la legitimitat d’una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric». I en el cas de l’Aran i Occitània perquè «permetrà que la seva identitat sigui reconeguda de forma indiscutible». «Els occitans de tot el món guanyen amb aquesta llei una legitimitat que no tenien, una justificació imprescindible i una potenciació legal de la seva identitat», ha manifestat. De fet, el vicepresident ha anat més enllà en considerar que amb la norma «reconstruïm un espai jurídic de relació entre els catalans i els occitans», que potenciarà les relacons entre tots els territoris de llengua occitana, facilitarà l’establiment d’acords i convenis amb institucions i entitats i promourà també la projecció exterior de la llengua.

L’occità, llengua oficial

La llei regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. L’Estatut atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’aranès.

La nova norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.

Pel que fa a la protecció de l’aranès, la llei regula l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en l’àmbit de les seves respectives competències per a protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. La Generalitat i el Conselh Generau podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran per tal de fer efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès.

Jornades sobre actituds lingüístiques

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la convocatòria següent:

IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca

Fidelitat i actituds lingüístiques

Data: 1 i 2 d’octubre de 2010
Lloc: Seu del Consell Insular de Menorca (pl. de la Biosfera – Maó)

El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 1 i el dissabte dia 2 d’octubre les IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Biosfera de Maó.

En aquesta edició, les jornades, amb el tema central de la fidelitat i les actituds lingüístiques, tindran un caràcter eminentment pràctic i participatiu i per això es vehicularan fonamentalment a través de la realització d’un taller que, mitjançant tècniques procedents de la psicologia, pretén proporcionar recursos perquè els parlants que ho vulguin puguin parlar en català amb tothom i pertot. Per això, en aquesta edició les Jornades de Normalització estan especialment adreçades a aquelles persones que, a través de la seva actitud, poden funcionar com a model lingüístic de referència positiu per a la resta de parlants.

Programa:

Divendres 1 d’octubre

16.30 h Lliurament de material i obertura.

17.00 h – 18.00 h Conferència introductòria del taller «Siguem educats, parlem català», a càrrec de Ferran Suay.

18.00 h – 21.00 h Taller d’espai lingüístic personal (telp), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

Dissabte 2 d’octubre

09.30 h – 10.30 h Conferència «Entorn i comportaments lingüístics», a càrrec de Joan Melià.

10.30 h – 13.30 h Taller d’espai lingüístic personal (telp), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

13.30 h Clausura.

Per a més informació i inscripcions entrau a: http://www.culturamenorca.org/sal/jornades

Font: Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca

L’idioma espanyol abans que res

El diari El País («¿El idioma antes que el talento?» de Sebastián Tobarra, 06.09.2010) ens oferix un reportatge sobre la valoració de la possible regulació lingüística (un decret) que s’està preparant en l’àmbit universitari català. De tot el que s’hi comenta, podem destacar dos detalls que fan pensar. Un serien les paraules (potser el periodista no les ha transcrites bé) de Jesús Esteban García (secretari general de la Federación de Asociaciones de Catedráticos Universitarios):

La llengua espanyola és oficial en tota Espanya i és un deure i un dret usar-la.

Podem vore que no identifica de quina llengua parla, tot i que podem entendre que es referix a l’«única» que és espanyola, pel que sembla. D’altra banda, sembla que diga que és un deure usar-la, tot i que el deure és simplement conéixer-la, tal com indica la Constitució espanyola per al castellà (art. 3).

Una altra referència simptomàtica és en negatiu, és a dir, en allò que no es diu ni de passada en el reportatge. Per exemple:

Ni en el País Basc ni en Galícia s’exigix demostrar que saben èuscar o gallec a tots els docents universitaris.

A més, salta a la vista que l’article no parla de les regulacions lingüístiques, de les normes institucionals sobre l’ús de les llengües, sinó que tracta el «problema» que representa per a alguns la regulació de l’ús de les llengües diferents de la castellana, ja que esta llengua —com ja hem vist en les paraules de Jesús Esteban— és un deure «pressuposat». Per això, no apareix cap referència a l’exigència de l’ús dels castellà en les normatives universitàries. Tanmateix, podem trobar en les convocatòries universitàries el requisit següent:

[…] español, que será la lengua oficial en la que tendrá lugar el desarrollo del concurso y cuyo conocimiento será exigible a todos los participantes.

Eixa manera d’enfocar la qüestió recorda massa allò que sol passar quan en una conversa algú diu «canviem de tema, parlem de putes, ¿com està ta mare?».

La sentència del constitucional sobre l’estatut i la llengua catalana

Per si algú s’hi pot acostar i enviar un resum de l’acte i de la qüestió:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer d’informar-los que aquest dimecres 8 de setembre se celebrarà l’acte: «La llengua catalana i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Anàlisi i perspectives». L’acte tindrà lloc a les 18:30 a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) i comptarà amb les intervencions de:

  • Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret.
  • Francesc Xavier Vila, professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.
  • Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte ha estat organitzat per l’iec, Secció Filològica de l’iec, Societat Catalana de Sociolingüística – iec, amb la coŀlaboració d’Òmnium Cultural.

………………………………….
Informació distribuïda per:
Observatori csuc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Mentrestant, podeu començar a documentar-vos amb la Revista Catalana de Dret Públic.

El català a Perpinyà

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la Carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió «pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure».

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la Carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: 3cat24.cat (11-6-2010)

Petita cronologia actual contra l’ús del valencià

El diari El País (05.07.2010) ens oferí fa unes setmanes una panoràmica sobre la «devaluació del valencià», segons dien, amb un títol poc afortunat, ja que no és devalua el valencià, sinó l’exerici democràtic dels drets lingüístics i a l’educació dels ciutadans valencians. N’extraiem la cronologia indicativa que oferien:

Del compromís en l’ús del valencià al veto al requisit lingüístic

  • 12 d’abril de 2003. Francisco Camps promet: «No donaré un pas arrere» en l’ús del valencià.
  • 20 de novembre de 2003. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) alerta que «la salut del valencià és precària» i demana un major impuls als 20 anys de la Llei d’ús i ensenyament (luev).
  • 25 de novembre de 2004. Camps du el conflicte lingüístic a les Corts en vespres del memoràndum de la Unió Europea que reconeix la llengua.
  • 25 d’octubre de 2005. L’avl apressa a signar un «nou pacte cívic» davant la reculada del valencià.
  • 18 de setembre de 2007. Als 25 anys de la luev, Escola Valenciana torna a demanar que es cataloguen les places docents de secundària.
  • 5 de març de 2008. El Tribunal Superior de Justícia (tsj) jutja si el Consell vulnera el dret a estudiar en valencià, després d’una denúncia d’Escola.
  • 15 de març de 2009. Trencades les negociacions amb la Plataforma per l’Ensenyament Públic, el conseller Alejandro Font de Mora renuncia en públic a la catalogació de places.
  • 27 de març de 2009. El Consell de Camps veta un acte d’Escola Valenciana en la Biblioteca Sant Miquel dels Reis hores abans de començar.
  • Juliol de 2009. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia qualifica l’actitud del Consell de «temerària» davant els incompliments d’una trentena de sentències que reconeixen el títol de filologia catalana.
  • 21 de juny de 2010. Un esborrany d’Educació dificulta el valencià en els centres castellanoparlants.
  • 29 de juny de 2010. El PP vota en contra de les esmenes de l’oposició per a exigir el requisit lingüístic en l’administració valenciana

Una data que la periodista Neus Caballer no ha tingut en compte i que algun dia caldrà caldrà comprovar quin sentit tenia: el 24 de novembre de l’any passat Font de Mora anuncia una plataforma de traducció de documents… Ah, sí, i es signa un protocol entre la Conselleria d’Educació de Font de Mora, l’avl i 61 entitats locals (entre les quals no hi havia Alboraia, supose, on el Partit Popular acabava de suprimir el servei lingüístic).