Llibres: els estrangerismes i la cursiva

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir informació sobre dos novetats editorials que poden interessar els tècnics lingüístics:

Els estrangerismes en català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística

Autor: Xavier Rull
Valls / Tarragona: Cossetània / Universitat Rovira i Virgili, 2008

El llibre tracta sobre el fenomen dels manlleus, les qüestions lingüístiques que els afecten (adaptació, traducció, pluralització, etc.) i els factors socials que hi intervenen (superposició cultural, veïnatge, esnobisme, etc.). És la segona obra sobre lexicologia del mateix autor, que ja va publicar La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004).

Sobre la cursiva. Ús en els textos impresos per marcar els estrangerismes

Autor: Pere Farrando
Editorial: Pagès Editors
Preu: 10 euros

Les convencions gràfiques, que provenen de la llarga tradició de la impremta i l’edició, estan en mans de tota persona implicada en la publicació d’un text —ja sigui un revisor, ja sigui l’autor— perquè se’n serveixi. La cursiva, igual com fan els altres recursos de la tipografia del text, afavoreix que s’interpreti el contingut d’una determinada manera i dóna ritme a la lectura continuada. Per aprofundir en una de les seves especialitats, la identificació dels estrangerismes, tan variada i subjectiva, desenvolupem la doctrina de Josep M. Pujol i Joan Solà, valorem els materials de consulta i prenem en consideració la terminologia normalitzada.

Francisco Camps retalla de nou els drets dels valencians

Francisco Camps, actual president de la Generalitat valenciana, continua amb la seua empresa censora d’emissions públiques de televisió. Segons la notícia de Vilaweb (28.11.2008):

La Generalitat Valenciana tanca els repetidors de TV3 d’Alginet i la Llosa de Ranes

Per ara no hi ha notícia que pretenga adaptar els precedents soviètics, castristes o xinesos a la seua peculiar versió de la democràcia i les llibertats d’informació i comunicació. No podem, però, assegurar que no estiga maquinant alguna cosa per a impedir l’accés a les pàgines d’Internet amb l’extensió .cat.

Les televisions portugueses en Galícia

A voltes hi ha algunes diferències en el respecte que mostren els parlaments, alguns governs i alguns càrrecs públics cap als seus ciutadans, i això varia també d’uns països a uns altres, com podem observar en esta notícia que trobem en Portugaliza.net:

Parlamento Galego aprova acesso da Galiza às TVs portuguesas.

www.agal-gz.org/portugaliza 31/12/2007. Parlamento galego aprovou por unanimidade de todos os grupos políticos representados na Câmara solicitar o acesso da Galiza ao sinal aberto das TVs e Rádios portuguesas.

Fonte: Movimento Defesa da Língua e alterações próprias.

Pouco a pouco, demandas históricas do lusismo-reintegracionismo como nesta ocasião, vão socializando-se e são utilizados os mesmos argumentos exprimidos ao longo de muitos anos pelo Movimento Defesa da Língua, pela antiga Assembleia da Língua e pela Plataforma pola Recepçom das Rádios e TVs portuguesas na Galiza. Passado dia 9 de Abril de 2008 aprovava-se por unanimidade no Parlamento galego uma proposição não de lei apresentada pelos deputados do BNG Bieito Lobeira e Modesta Riobó em que se acordava o seguinte solicitar na Galiza a recepção das TVs e Rádios portuguesas.

Xavier Sala Martín mostra les vergonyes

Xavier Sala Martín es sent innecessàriament «avergonyit» (Avui, 20.11.2008 dj.):

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de «cacic» com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Perquè abans d’escriure eixe paràgraf, el catedràtic dóna unes quantes dades i raons que demostren que té motius per a sentir-se suportablement tranquil i gaudint una miqueta de satisfacció pel país en què viu. La vergonya és més aviat aliena, i la sentim en vore l’actuació politica de l’estat espanyol, de la Unió Europea i, és clar, a causa de l’article de la revista The Economist.

Un article que, vist des del País Valencià, ens fa sentir vergonya perquè coneixem els motius pels quals passem desapercebuts entre els països amb diverses llengües oficials.

El Diccionari de les ciències ambientals de l’IEC en el Multicerca

L’Institut d’Estudis Catalans ens envia el missatge informatiu següent:

Us passem aquesta informació perquè, si ho creieu convenient, en feu difusió i l’inclogueu en els vostres repertoris lexicogràfics i terminològics.

Aquest diccionari, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans, conté més de 6600 termes en català amb definició, informació enciclopèdica i equivalències en anglès, francès i espanyol. També inclou lleis i normatives, institucions jurídiques vigents i pertinents per a l’àmbit català, estatal i europeu, així com també noms propis de localitats o d’instal·lacions en què s’ha esdevingut un accident amb conseqüències ambientals.

Els termes del diccionari fan referència al medi en els aspectes científics, professionals, docents, de gestió, administratius, i d’ús comú. És, per tant, un diccionari adreçat a un públic molt ampli i procedent de disciplines molt diverses.

El podeu consultar a http://cit.iec.cat/dca

A més, hem incorporat també el diccionari en el Multicerca (9.3).

La Vanguardia i l’Sport en català

Una iniciativa traductora ha permés, aprofitant recursos de la xarxa i l’interés dels catalanoparlants per la seua llengua, oferir una versió de dos publicacions en català. Segons informa Xavier Rull a través d’InfoZèfir:

Els diaris La Vanguardia i Sport ja es poden llegir en català a internet:

Convé recordar que només són traduccions. I també que el senyor Màrius Carol va provocar uns quants titulars sobre la qüestió fa vora un any, tal com recull el bloc La cortina de fum de Toni Aira. I no res encara.

Per a insistir-los i esperonar-los, podeu escriure als senyors Lluís Foix, conseller de direcció de La Vanguardia (lfoix@lavanguardia.es) i Màrius Carol, director de comunicació del Grupo Godó (grupo@grupogodo.com).

El marc legal català i francés

Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir de l’acte següent:

Taula: El marc legal del català sota la nova jurisdicció francesa i catalana

Dia: divendres 14 de novembre de 2008
Lloc: Casa dels Països Catalans, Universitat de Perpinyà – Edificis P1 i P2- Camí de la Passió Vella, Perpinyà

Ponents:

  • Alà Baylac, Professor de llengua de la Universitat de Perpinyà
  • Llorenç Dagues, Jurista expert de la Catalunya Nord
  • Miquel Strubell, Professor de la UOC
  • Anna M. Pla Boix, Experta en Dret Lingüístic de la Universitat de Girona

L’assistència a la jornada i el dinar són gratuïts per a tothom.

Podeu fer la vostra reserva fins al 10 de novembre.

A més, hem organitzat un desplaçament des de Barcelona que, per 25 euros, inclou el
viatge en autocar i una visita a un celler de la Catalunya Nord. Places limitades.

Per a més informació:
Tel.: 93 410 68 66
C/e: info@fundccc.cat

Amb la col·laboració de:
Institut Franco-Català Transfronterer
Observatori de la Llengua Catalana

Organització:
Fundació Congrés de Cultura Catalana
http://www.fundccc.cat

Voluntariat pel valencià en València

Ca Revolta ens envia la informació següent:

Estimats amics i amigues:

Us convidem a la presentació del programa lingüístic Voluntariat pel Valencià, que tindrà lloc a Ca Revolta el pròxim dimecres 5 de novembre a les 19,30 hores.

El Voluntariat pel Valencià és un projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte persones voluntàries que vulguen destinar una hora a la setmana a conversar amb altres persones que volen llançar-se a parlar en valencià.

Esperem que aquest projecte siga del vostre interès i així, amb la participació de tothom, poder fer-li una bona acollida.

Més informació a Ca Revolta (96 392 20 88) i a www.voluntariatpelvalencia.org/.

Estratègia europea pel multilingüisme

Els Flaixos d’Actualitat (número 21, 17.10.2008) ens informen d’una estratègia educativa europea sobre les llengües:

El 18 de setembre la Comissió Europea va adoptar, a proposta del Comissionat per al Multilingüisme, un document estratègic que descriu i analitza els reptes i oportunitats del multilingüisme. Aquest és el primer document estratègic de la UE que aconsella una política concreta i específica en pro del multilingüisme.

A banda de reconèixer la importància del multilingüisme quant a la convivència i la integració europea i de refermar-se en la necessitat de continuar promovent espais de debat del tipus esmentat, incorpora dues recomanacions destacables: l’assoliment de l’anomenat objectiu de Barcelona (fer que tots els europeus acabin dominant, almenys, la seva llengua materna i dues més) i la transversalització del multilingüisme en la pràctica interna i els programes de la Comissió Europea i de les altres institucions comunitàries.

El document es pot consultar a: Comissió Europea.

Els parlars valencians de base castellanoaragonesa

Ferran Isabel ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

I Jornada sobre els Parlars Valencians de Base Castellanoaragonesa

(De l’Alt Millars a la Vega Baixa)

València, 12 de novembre de 2008
Fòrum de Debats de la Universitat de València
Aula Magna. Carrer de la Nau, 2

València, 13 de novembre de 2008
Saló de Graus, Facultat de Filologia
Universitat de València

Inauguració: Fòrum de Debats de la Universitat de València:
Dimecres: 12 de novembre de 2008
Dra. Pilar Garcia Mouton (CSIC), «Las hablas valencianas en los Atlas Lingüísticos españoles».

Ho organitzen: Departaments de Filologia Espanyola i Filologia Catalana de la Universitat de València.
Hi col·laboren: IIFV, Servei de Política Lingüística UV, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals FIECOV, Fòrum de Debats.

Informació i inscripcions:
Dep. de Filologia Catalana
Universitat de València
Av. Blasco Ibàñez, 32
46010 València
Tel. 96 386 42 55
e-mail: Inmaculada.Carrasquer@uv.es
(Les inscripcions es faran preferiblement per correu electrònic, indicant les dades personals: cognoms i nom, adreça, població, telèfon, codi postal i adreça electrònica).

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Comité científic:
Antonio Briz, Joan Rafael Ramos, Lluís Gimeno, Jordi Colomina, Margarita Porcar, Francisco Gimeno, Natividad Nebot i Máximo Torreblanca.