L’èuscar i Colòmbia

El Govern Basc coopera amb el Govern de Colòmbia en política lingüística (Euskararen Berripapera, 221, ):

L’èuscar i les llengües indígenes de Colòmbia

Al món es parlen més de sis mil idiomes, la majoria a Àsia. Els països de Sud-amèrica són molt rics des del punt de vista lingüístic, per exemple Colòmbia, on a banda del castellà es parlen 68 idiomes més: 65 són indígenes, dos són criolls i el romaní.

El Govern de Colòmbia reconeix legalment i protegeix la diversitat lingüística del seu país. Per això, el Govern Basc, coneixedor que la llarga experiència adquirida ací amb l’èuscar pot resultar de molta utilitat en altres països, ha decidit prorrogar l’acord de cooperació vigent en esta matèria amb el Ministeri de Cultura del país andí. Així mateix, el Ministeri d’Educació de Colòmbia i el Departament de Cultura del Govern Basc, conscients de la importància que l’educació té en la transmissió intergeneracional l’idioma, han subscrit un protocol que té com a eixos principals la formació i l’assessorament lingüístic.

Per cert, la cooperació que podria aportar la Generalitat valenciana és tota una altra.

Dimitix la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia el comunicat següent:

Ascensió Figueres ha presentat hui la dimissió com a presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a comparéixer en les pròximes eleccions generals en la candidatura al Congrés dels Diputats per la demarcació de Castelló. La seua vacant ha sigut coberta per l’actual vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, que ocuparà el càrrec de president en funcions de l’avl fins a l’elecció del nou president, que està prevista per al mes de novembre.

La demarcació és la de Castelló i el partit polític és el Partit Popular. Si ix elegida, ¿farà res perquè es normalitze l’ús democràtic del valencià en la cambra i en les institucions públiques estatals?

Política lingüística catalana i balear

Fa uns mesos el govern català aprovà dos decrets (200/2010 i 45/2011; veg. dtl, 20.01.2011) mitjançant els quals adscrivia les atribucions de política lingüística al Departament de Cultura. El nou govern de les Illes Balears elimina ara [pdf: boib 91] fins i tot la direcció general i adscriu eixes atribucions a la Direcció General de Cultura i Joventut (Vilaweb, 20.06.2011):

Bauzá suprimeix la direcció general de política lingüística

Les competències passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut

El nou govern balear de José Ramón Bauzá no comptarà amb la direcció general de Política Lingüística, que aquesta última legislatura havia dirigit Margalida Tous. Les competències d’aquesta àrea passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut. Bauzà ha dit que ara era més important com sortir de la crisi i com trobar llocs de feina (àudio). L’Obra Cultural Balear (ocb) ha emès un comunicat per denunciar la decisió de Bauzá.

En el comunicat, l’ocb «lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística». Per a l’entitat, «és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística». L’ocb considera que «els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes».

En lloc de resoldre els problemes socials i combatre’ls amb més formació, capacitació i reforçament de l’estat de dret, la crisi financera derivada de la desregulació pública i de l’incompliment dels deures professionals bancaris, financers, empresarials i polítics, es fa servir d’excusa per a ampliar les discriminacions i les desigualtats injustes entre els ciutadans.

El valor de la lengua

Qui vullga aprofitar mitja horeta, pot escoltar Moreno Cabrera en dos vídeos sobre el valor econòmic i «imperial» de l’espanyol. Transcripció d’un fragment del primer vídeo:

Aquí tenemos dos citas que son interesantes porque se contradicen. Dice en la página 39: «Respecto a otros activos —ya se está hablando de lenguas como de activos, como los activos, las acciones, activos económicos—, lo singular de un idioma —es un activo curioso— es que carece de depreciación»… Han encontrado, el capitalismo ha encontrado por fin, un producto que no tiene depreciación. […] Pero en la página 34 dice lo siguiente, ¡literal!, ¡textual!: «Desde su nacimiento, la actividad de la Real Academia Española ha estado orientada a reglamentar el adecuado empleo del idioma para evitar, entre otras cosas, que la degradación por el uso»… Pero, ¡bueno!, vamos a ver, esto lo dice en la página 34, y resulta que dice que hay una institución, la Real Academia Española, que evita la…, o que intenta evitar, la degradación por el uso. Bien, todo esto es pura palabrería, no tiene ningún apoyo científico en la lingüística.

Petit balanç del vicepresident de l’AVL

El vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez Saldanya, fa un petit balanç (Levante, 07.05.2011) del que ha estat la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant esta legislatura. Seria interessant que la institució desplegara un poc més el que en este article es deixa esbossat. Per exemple:

S’ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s’ha avançat en els debats i l’aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d’entendre que les mateixes Corts que van crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Sobre este punt relatiu a les Corts Valencianes, cal esmentar que la comissió de política lingüística s’ha reunit cinc vegades durant esta legislatura, tal com es pot vore en el web de la institució. En canvi, la valoració d’eixes reunions sí que és una qüestió que mereixeria una anàlisi acadèmica.

Finalment, el vicepresident reitera la paradoxa de tindre un «objectiu inajornable» que és ajornat des de fa…:

Un objectiu inajornable que haurà d’assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d’ús habitual de l’acció de govern i de l’Administració, tal com estableix la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

Idees valencianistes i sobre política lingüística

El diari Levante (27.04.2010) extrau alguns fragments de la intervenció (21.04.2010) de la companya Nathalie Torres en el seminari «Debat sobre idees valencianistes» organitzat per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i el sindicat Bloc d’Estudiants Agermanats en la Universitat de València. En resum:

«La cuestión no es qué valenciano se ha de usar, sino que la lengua se hable»

La lingüista Nathalie Torres exige el fin de las discusiones sobre el modelo lingüístico y la implementación de políticas que hagan del valenciano una herramienta práctica y dignificada de comunicación.

El Tribunal Suprem i el dret lingüístic

Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

El Tribunal Suprem reconeix el dret de presentar un recurs només en català

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que reconeix el dret al sindicat cc oo a presentar un recurs escrit només en català.

El 27 de juliol del 2009, cc oo va presentar un recurs de cassació en català davant el Tribunal Suprem sense acompanyar escrit en castellà. Davant d’aquest fet, el Tribunal Suprem va dictar una diligència en la qual es donaven deu dies per presentar el recurs en castellà. Davant d’aquest fet, cc oo va presentar un recurs de reposició basat en infracció dels articles 33.5 LO 6/2006 (19 de juliol), 231 LOPJ, 142 LECiv i 9 de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (ratificada per Espanya el 02.02.2001).

Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha donat la raó a cc oo i ha acollit el recurs de reposició del sindicat disposant que el recurs de cassació presentat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya seria traduït al castellà pel corresponent Servei de Traducció d’aquell tribunal, i posteriorment es procediria a continuar la tramitació ordinària del recurs.

Font: web de cc oo (16.12.2009)

El PP elimina el requisit lingüístic bilingüe d’Ontinyent

Vam poder llegir el dia 5 de març del 2009 en el diari Pàgina 26 :

A Ontinyent el valencià deixa de ser un requisit i només serà un mèrit

Ho va confirmar l’alcaldessa de la localitat en el ple extraordinari que va tindre lloc dimarts: a partir d’ara, el valencià ja no serà obligatori per accedir a un lloc de treball en l’administració, sinó que només puntuarà a les proves.

[…]

L’alcaldessa és del pp, i eixa actuació supressiva no és una declaració sinó un fet. Com podíem esperar (Las Provincias, 22.05.2009):

El portaveu del pspv, Jorge Rodríguez, va recordar als populars que el requisit lingüístic «és un reglament que va aprovar el govern valencià fa anys i que ara a Ontinyent s’incomplirà». Va titllar esta mesura de «involucionista i reaccionària, pel que no votem a favor d’un document que pretén acabar amb un requisit lingüístic».

No sabem a quin «govern valencià» es referix el regidor (o la periodista Rocío Moreno), però està clar que el pspv té algun motiu per a protestar per l’eliminació del requisit lingüístic bilingüe. Al cap i a la fi, Ontinyent era un dels pocs municipis governat pels socialistes on s’havia adoptat la mesura. Naturalment, a més de protestar i de titllar d’«involucionista i reaccionària» la mesura de supressió, el regidor socialista podria estendre eixe concepte a la resta d’ajuntaments socialistes que no han promulgat mai eixe requisit lingüístic, ja que, encara que siga per inacció, es troben en la mateixa situació «involucionista i reaccionària».

La política lingüística sense estat

Les polítiques autonòmiques

En el diari El País (29.03.2009) podem llegir l’article de Pablo Ximénez de Sandoval «Otra vuelta a la tortilla de las lenguas». En tractar-se d’una truita, el periodista trenca uns quants ous, com ara el fet que l’article no detalla quina és la política lingüística estatal ni la relació que respecte d’esta política mantenen les altres. Es tracta d’una situació paradoxal, atés que la política lingüística estatal és la que disposa de més recursos i normes al seu servei. I, pel que sembla, també disposa del recurs de la invisibilitat, tal com sabem que es recomana des de fa temps, sin que se note el cuidado…

A partir d’eixa constatació, i sense el suport de les dades reals sobre el respecte als drets lingüístics de la ciutadania ni sobre l’efecte de les mesures que s’apliquen en cada territori, la informació és orientativa. Però poc més que això.

Ajudes a ajuntaments i mancomunitats

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ha publicat l’ordre següent:

ORDE de 29 de gener de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2008.

Ací teniu la versió [pdf].