Termes nous en el DOGC núm. 8.410

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el juliol i el desembre del 2020 (dogc número 8.410, 14.05.2021):

[Ciències de la salut] autoimmunitari -tària (sin. compl. autoimmune), fòmit, immunitari -tària (sin. compl. immune; immunològic -ca), malaltia autoimmunitària (sin. compl. malaltia autoimmune), metaanàlisi

[Ciències de la Terra. Geologia] permagel (sin. compl. permafrost), sisme de temporal (sin. terratrèmol de temporal)

[Comunicació] anunci de vídeo (sin. videoanunci), anunci de vídeo dins de flux (sin. videoanunci dins de flux), anunci de vídeo fora de flux (sin. videoanunci fora de flux), anunci de vídeo natiu (sin. videoanunci natiu), difusió segmentada

[Dret] ciberseducció de menors, pornodifusió no consentida, pornodifusió per revenja (sin. compl. pornorevenja)

[Economia. Empresa. Comerç] a fàbrica (sigla: EXW), agroflació, biflació, cercatalents (sin. compl. vistaire), client simulat | clienta simulada, desinflació, ebitda, hiperinflació, lliurat a lloc (sigla: DAP), lliurat a lloc i descarregat (sigla: DPU), reduflació, reflació, simulació de compra

[Esport] vistaire (sin. compl. cercapromeses)

[Informàtica i TIC] adreça de difusió discrecional, adreça de monodifusió, cas, difusió discrecional, monodifusió, seminari web, sistema de gestió de casos

[Matemàtiques. Estadística] medià -iana

[Medi ambient] baix -xa en carboni, captura de diòxid de carboni (sin. compl. captura de CO2), captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (sin. compl. captura i emmagatzematge de CO2; sigla: CEDC), carboni, compensació de carboni (sin. compl. compensació d’emissions), crèdit de carboni, descarbonització, descarbonitzar, descarbonitzar-se, descarbonitzat -ada (sin. lliure de carboni), drets d’emissió, equivalent de diòxid de carboni (sin. compl. equivalent de CO2; abrev.: CO2-eq), fuga de carboni, mercat de carboni (sin. compl. mercat d’emissions), migrant ambiental (sin. compl. desplaçat ambiental | desplaçada ambiental; refugiat ambiental | refugiada ambiental), migrant climàtic | migrant climàtica (sin. compl. desplaçat climàtic | desplaçada climàtica; refugiat climàtic | refugiada climàtica), neutralitat de carboni (sin. compl. neutralitat climàtica; petjada de carboni zero), neutre -tra en carboni (sin. compl. climàticament neutre -tra), petjada de carboni, pressupost de carboni, temps de permanència

[Meteorologia] predicció a curt termini (sin. compl. previsió a curt termini; pronòstic a curt termini), predicció a llarg termini (sin. compl. previsió a llarg termini; pronòstic a llarg termini), predicció a mitjà termini (sin. compl. previsió a mitjà termini; pronòstic a mitjà termini), predicció a molt curt termini (sin. compl. previsió a molt curt termini; pronòstic a molt curt termini), predicció ampliada (sin. compl. previsió ampliada; pronòstic ampliat), predicció estacional (sin. compl. previsió estacional; pronòstic estacional), predicció immediata (sin. compl. previsió immediata; pronòstic immediat), predicció meteorològica (sin. compl. previsió meteorològica; pronòstic meteorològic), predicció operativa (sin. compl. previsió operativa; pronòstic operatiu), predicció setmanal (sin. compl. previsió setmanal; pronòstic setmanal)

[Sociologia] empoderament, empoderar, empoderar-se

[Zoologia] mosquit del Japó, senglar híbrid (sin. compl. porc fer híbrid)

Optimisme i pessimisme en sociolingüística

Els problemes existencials del valencià-català derivats de la discriminació lingüística contra els ciutadans que continua aplicant l’estat espanyol per a imposar l’ús del castellà-espanyol en tots els àmbits on té capacitat de regulació (normes legals) o influència política (per exemple, impedint que les altres llengües oficials de l’estat siguen oficials o d’ús a la Unió Europea), estan donant un poc de joc en els mitjans.

Eixe joc s’ha concretat en uns debats escrits que poden ser instructius per a decidir com actuar o quines alternatives hi ha disponibles. Un petit recull d’articles i llibres sobre la qüestió:

  • Abelard Saragossà Alba (2020): Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua
  • Carme Junyent i Bel Zaballa Madrid (2020): El futur del català depèn de tu
  • Carme Junyent (Núvol, 29.11.2020): «El multilingüisme: el futur del català?»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 19.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (1)»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 26.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (i 2)»
  • Enric Gomà (2021): El català tranquil. Un manifest
  • Jaume Moreno (Núvol, 10.03.2021): «Llengua, poder i revelació»
  • Matthew Tree (El Punt Avui, 14.03.2021): «Parlar per parlar»
  • Carles López Cerezuela (19.03.2021): «El valencià davant el repte digital: marqueting lingüístic»
  • Enric Gomà (Núvol, 26.03.2021): «El desànim»
  • David Ginebra (Núvol, 31.03.2021): «La selva poliglota»
  • Albert Pla Nualart (Núvol, 01.04.2021): «La sociolingüística no és un estat d’ànim»
  • Grup Koiné (El Punt Avui, 05.04.2021 ): «Cinc anys del manifest de koiné»

Per a posar en context estes opinions i reflexions, algunes seccions de diversos mitjans ajuden a aportar informació concreta relacionada amb fets concrets o amb iniciatives polítiques i socials:

  • Nosaltres La Veu, secció «llengua»
  • Ara.cat, secció «llengua»
  • Plataforma per la Llengua, secció «notícies»
  • Elnacional.cat, secció «cultura»

Al remat, esperem que el camp de la sociolingüística facilite instruments que atenuen la sensació que es tracta de vore com és millor que deixe d’usar-se la llengua: ¿amb optimisme o amb pessimisme?

L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

La salut en la llengua

Sanitat en valencià

En el diari Nosaltres La Veu podem llegir l’article «El valor terapèutic de la paraula» de Josep Bernabeu-Mestre i Ferran Martínez Navarro. Els autors comenten:

Quan els pacients acudeixen als professionals de la salut, esperen que els escolten, que els comprenguen, que els informen amb detall i de forma clara i entenedora. I, per descomptat, que els resolguen el seu problema de salut. És molt important aconseguir un clima d’empatia i de confiança entre els actors que interactuen en l’acte clínic, però per damunt de tot resulta clau obtenir un bon nivell de comunicació a través de la conversa, del diàleg entre els professionals de la salut i els pacients.

En eixe sentit, proposen que els professionals sanitaris valencians participen en la reivindicació d’eixa necessitat de millora en la gestió lingüística de la salut i la sanitat:

[…] estaria bé, també, que eixos mateixos professionals respectaren el dret dels pacients a expressar-se en la seua llengua i que recorden, a més, la importància que pot tenir per a l’èxit de l’acte clínic. Es tracta de consideracions que estan en sintonia amb les que recull el manifest Sanitat en valencià, en el sentit de reivindicar que cal garantir l’atenció mèdica en valencià en el sistema de salut públic, i recordar que la imposició del castellà als usuaris que es pretén dur a terme és un criteri ideològic i no mèdic, que va en contra del deure d’atendre la ciutadania valenciana sense cap discriminació, siga per sexe, gènere, ètnia o llengua.

El manifest «Sanitat en valencià» continua viu i arreplegant firmes.

Denominacions oficials: l’Énova

El municipi de l’Énova (Ribera Alta) han fixat la forma oficial del seu nom:

Decret 26/2021, de 12 de febrer del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de l’Ènova per l’Énova.

Si consultem el diari oficial, vorem que han publicat entre cometes la forma oficial vigent a partir d’ara:

No sabem massa què pretenen indicar eixes cometes, atés que no pareix que hagen utilitzat mai abans eixos signes en estos decrets de canvis de denominació.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

Quatre places de traducció en la Diputació de València

La Diputació de València (consulta: 25.02.2021) ha publicat en el bopv (núm. 36, 23.02.2021) les bases d’una oposició lliure per a cobrir quatre places de «tècnic/a mitjà/ana traductor/a» (corresponents a les ofertes d’ocupació dels anys  2017 i 2018). A més dels requisits generals, el requisit específic és:

e) Estar en possessió del títol de diplomat/da en filologia catalana o equivalent, o bé, títol universitari oficial de graduat o graduada en filologia catalana o les titulacions equivalents que corresponguen, conforme al sistema vigent de titulacions quan així quede acreditat per l’administració educativa competent, o en condicions d’obtindre’l en la data en què acabe el termini de presentació de sol·licituds. En el seu cas, l’equivalència haurà de ser aportada pel personal aspirant mitjançant certificació expedida a aquest efecte per l’administració educativa competent. […]

Les persones graduades en filologia catalana i equivalents han d’exhibir o adduir que estes titulacions es validen com a equivalents del C2 en l’Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Les funcions de la Unitat de Normalització Lingüística  són:

1. TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ
a) de la documentació administrativa de la Diputació de València
b) de les publicacions de la Diputació de València
c) de plantilles de documents dels ajuntaments

2. DOCÈNCIA I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
a) Creació de materials i impartició de cursos de valencià de nivell: oral, elemental, mitjà i mitjà en línia, superior i llenguatge administratiu
b) Creació de materials i impartició de cursos de llenguatge d’especialitat: taller de documents administratius, elaboració d’informes i eines TIC
c) Atenció de consultes lingüístiques i de normativa legal

3. ASSISTÈNCIA TÈCNICA ALS AJUNTAMENTS
a) Creació de materials de promoció del valencià
b) Formació especialitzada, traducció i correcció de documentació administrativa

Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»