Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

2 thoughts on “L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

  1. Sí, s’aconseguix la paritat de sexe, però, ves per on, resulta que les persones substitutes estan sideralment lluny quant a coneixements de llengua de les persones substituïdes.

    I això, en una acadèmia que ha de vetllar pel foment de l’dioma és un verdader handicap, es mire com es mire.

    De veres, comparar uns acadèmics com ara Albert Hauf, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer o Emili Casanova. amb altres quatre les persones entrants en la nova tongada és comparar el whisky de qualitat amb el DYC. I això s’ha arribat.

    Problema de falta de banqueta? No crec, les persones que estem en este “mundillo” sabem d’especialistes femenines molt vàlides en els diversos camps de la filologia valenciana, però esta tria! Per exemple: que no hi haja cap (però cap) especialista ara entre els/les acadèmics/acadèmiques en l’AVL en matèria d’ onomàstica és, es veja com es veja, un autèntic escàndol.

    En fi, mai hauria imaginat que el valencià hauria de fer front a un nou problema, derivat justament en este cas d’allò políticament correcte.

    Desgraciades totes les persones que assistim a este espectacle! 🙁

    1. De fet, Arturo, els qui mos dediquem al tema, hauríem de pensar que el valencià no té cap problema, sinó que el tenim els qui volem fer un ús normal del valencià i eixe ús normal és una de les matèries que ha d’atendre l’AVL. La saviesa filològica o lingüística (això també ho hem pogut comprovar en molts àmbits: universitat, Generalitat, mitjans…) no garantix que s’adopten les decisions adequades per a eixa funció. Espere que pugam valorar positivament eixa faceta i que la teua perspectiva millore. Gràcies pel comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *