Deu milions d’europeus

El diari Avui (22.01.2010) ens informa sobre Expolangues:

La llengua de deu milions d’europeus

El català és la llengua convidada d’honor a la 28a edició d’Expolangues, el saló internacional de les llengües i les cultures estrangeres, que tindrà lloc a París del 3 al 6 de febrer

[…]

Entre les diverses activitats, de caràcter acadèmic i artístic, que tindran lloc a París, la intenció és propagar la idea que 10 milions d’europeus parlem el català, amb accents diferents i enriquidors. Amb aquest motiu es pensa omplir París de cartells que ho faran saber, i està prevista l’emissió de 200 espots a la televisió francesa en què l’actor vilanoví Sergi López explica que parla català.

[…]

Flaixos sobre notaris i sobre l’oficina de llengües estatal

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 46) ens envien la informació següent:

Acord amb el Col·legi de Notaris de Catalunya per fomentar l’ús del català

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, van signar, el 23 de desembre, un acord per impulsar conjuntament accions de foment de l’ús del català en les notaries i garantir així els drets lingüístics de la ciutadania a ser atesa oralment i per escrit en la llengua oficial que triï.

Segons el vicepresident del Govern, la signatura d’aquest acord suposa un nou pas endavant en la garantia dels drets dels ciutadans i en l’ús social de la llengua catalana. Actualment les escriptures públiques notarials atorgades en català representen al voltant d’un 12 % del total, una xifra que gairebé s’ha doblat en l’última dècada però que ara es pretén potenciar i reforçar amb l’aplicació d’aquest l’acord.

Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües estatal

El Reial decret 2002/2009, de 23 de desembre (BOE núm. 309, de l’endemà), modifica el Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació espanyol, aprovat pel Reial decret 2555/1977, de 27 d’agost. El Reglament fa referència a la traducció del castellà a altres llengües estrangeres i ordena a l’Oficina de mantenir contacte permanent amb institucions similars de les comunitats autònomes, entre altres tasques. El Reglament no fa referència, però, a les necessitats de traducció que pugui tenir l’Administració de l’Estat entre les llengües oficials.

Es pot consultar a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2009/12/24/

La llengua de l’escola a Galícia

Al mes d’octubre passat Avui (18.10.2009):

Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel «dret a viure en gallec»

Protesten contra la política lingüística del govern de Nuñez Feijóo, que derogarà el decret del gallec a l’ensenyament i suprimeix el coneixement de la llengua en l’accés a l’administració pública i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec

Segons informa el diari El País (29.12.2009):

Els pares gallecs votaran en quin idioma escolaritzen els seus fills

Els alumnes d’infantil aprendran en la llengua que decidixca la majoria de l’aula

Encara no s’ha acabat l’interés polític per provocar una polèmica lingüística o altra. Les polèmiques, que sempre solen tindre el mateix objectiu declarat, opten habitualment per solucions contradictòries respecte de la polèmica anterior. Per sort, els polítics promouen eixes polèmiques i eixos debats per tal de protegir els drets lingüístics dels ciutadans.

TFV: primera jornada sobre el valencià

Taula de Filologia Valenciana
organitza la
I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Sueca
Dia 28 de novembre del 2009, dissabte
Lloc: saló d’actes de la Casa de la Cultura
Carrer de la Mare de Déu, núm. 2
Horari: de 09:30h a 13:00h i de 16:30h a 19:30h

Programa

    1. 09:30h (en punt) Inauguració de la jornada i lliurament dels premis
    Intervindran: representants de Taula, de l’ajuntament de Sueca i de les entitats que subvencionen els premis de Joaquim Garcia Girona, l’Acadèmia valenciana de la Llengua i la Caixa Popular. Abelard Saragossà (Universitat de València), «La concepció nacional i lingüística de Bernat i Baldoví». En acabar: minuts de descans.

    2. 10:30h Exposicions. Primer grup. President: Emili Casanova

  • J. Leonardo Giménez (ajuntament d’Alzira), «Dubtes en la normativa»
  • Francesc-Xavier Llorca (Universitat d’Alacant), «Del registre oral al registre escrit. Una experiència en Secundària»
  • Francesc Llopis (Universitat de València), «El lèxic valencià dels estudiants»
  • Josep Saborit (CFPA Josep Pascual i Tirado, Castelló), «Variacions intergeneracionals en la manera de parlar el valencià»
  • 3. 11:45h Exposicions. Segon grup. President: Eugeni S. Reig

  • Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València), «Sobre l’episodi de la traducció de la constitució europea»
  • Vicent Baydal (Barcelona, CSIC), «El valencià emprat a la blogosfera valenciana»
  • Maria Alonso (doctora de Buenos Aires), «El valencià en Buenos Aires»
  • Josep Daniel Climent (IES Cid, València), «Nicolau Primitiu Gómez Serrano i la llengua dels valencians»
  • Descans per a dinar

    4. 16:30h (en punt) Exposicions. Tercer grup. President: Lluís Polanco

  • Raquel Casesnoves Ferrer (Universitat Pompeu Fabra), «Quin valor té el valencià per als joves i com ha canviat amb els anys? Un estudi sobre actituds lingüístiques»
  • Pilar Doménech, Josep Lluís Doménech i Jesús Huguet (diversos instituts); exposarà Josep Lluís Doménech (Acadèmia Valenciana de la Llengua), «Relats interculturals»
  • Carla González (Universitat Autònoma de Barcelona), «Molt més que cançons. Aproximació a la música com a eina de creació identitària, normalització lingüística i ensenyament»
  • August Monzón (Universitat de València), «L’ús del valencià en la litúrgia. Iniciatives recents a la diòcesi de València»
  • 5. 18:00h Exposicions. Quart grup. President: Ximo López

  • Isabel Olid Báez (Universitat Autònoma de Barcelona), «L’àlbum il·lustrat sense paraules, o com esperonar l’ús del valencià a les aules amb alumnat nouvingut»
  • Josep Miquel Arques i Galiana (IES Luís Garcia Berlanga, Sant Joan d’Alacant), «Una Escola per a la Festa»
  • Imma Coret i Gimeno (IES Museros), «Disseny d’unitats didàctiques basat en tasques. Un exemple pràctic»
  • Carme Martínez Devesa i Noèlia Soldevila Cantó (IEM L´Almadrava i IEM Pere Maria Orts i Bosch, Benidorm), «La integració des del treball cooperatiu»
  • Marina Zaragozà (Universitat de València), «Aspectes didàctics en l’obra de Bernat i Baldoví»

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.


[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.

Els límits de la política lingüística

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Observatori de la Llengua Catalana celebra una jornada de reflexió i debat entorn a la situació de la llengua amb el títol «Hi ha límits a la política lingüística?».

La jornada comptarà amb la presència d’imporants especialistes.

Dia: divendres 27 de novembre de 2009
Horari: de 10 a 17 hores
Lloc: c. Rocafort, 242, bis, Barcelona.
Tota la informació a: www.observatoridelallengua.cat

Font:
Observatori de la Llengua
C. Diputació, 276
08009 Barcelona
Tel.: 93.319.80.50 – ext. 138

Conferències sobre les normalitzacions lingüístiques reeixides

Ferran Isabel ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

acpv convida representants del Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques lingüístiques

Avui, a les 19 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània:

«El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística» a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern del Quebec a l’Estat Espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent.


La conferència s’inscriu dins les Jornades sobre les Normalitzacions Reeixides que ha organitzat l’Institut de Política Lingüística d’acpv. L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i inspiració.

El processos que s’estudiaran són quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d’una sessió específica dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts d’aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s’han fet per a aconseguir-ho.

Les jornades tindran lloc tots els dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores. Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb «El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística», que anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern de Quebec a l’Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.


La resta de conferències abordaran:

  • «L’estat federal belga i l’estatus del neerlandès a Flandes (des d’una perspectiva històrica)». Dimecres 11 de novembre, a càrrec de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.
  • «Introducció als processos de normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els doni suport». Dimecres 18 de novembre, a càrrec de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
  • «La independència de Lituània i el procés de normalització lingüística estatal». Dimecres 25 de novembre, a càrrec de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en Filosofia i directora de l’Institut de la Llengua Lituana.
  • «La independència de letònia i el procés de normalització lingüística als països bàltics». Dimecres 2 de desembre, a càrrec de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de Recerca de l’Acadèmia de Cultura de Letònia.

L’Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià.

Font: Francesc Esteve (Institut de Política Lingüística d’acpv)

Sociolingüística a la Nucia

Ferran Isabel ens informa a través de la llista Infozèfir del curs següent:

xxiié Curs de sociolingüística de la Nucia «Ensenyament, Difusió i Ús de la Norma Lingüística» (i 2)

— 30-31 d’octubre i 6-7 de novembre de 2009
— Curs de 2 crèdits (CECLEC-UA)
— Certificat de 30 hores de l’IEC-UA

Dedicarem aquesta 22a edició dels Cursos de Sociolingüística de la Nucia a cloure la reflexió que vam encetar l’any passat sobre la norma com a veritable fonament del procés de redreçament de l’ús social de la llengua.

Els ponents d’enguany s’ocuparan dels vessants intern i extern de la norma: la norma i la variació territorial, l’equilibri entre convergència i divergència en la construcció de la norma, el paper que hi correspon a l’expressió col·loquial, la norma gramatical, fonètica i lèxica, la norma i la construcció d’un model lingüístic percebut com a comú pels parlants… Hi ha en aquest curs un espai important per a l’ensenyament de la norma.

Programa

Divendres, 30 octubre, 2009
15.30-16.00h Lliurament de materials als inscrits
Acte d’inauguració
16.00-17.30h Joan Veny (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans). «Norma i diatopia»
17.45-19.15h Maria Josep Cuenca (Universitat de València; Institut d’Estudis Catalans). «Convergència i divergència en la norma catalana actual»
19.30-21.30h Jaume Salvanyà (Assessor lingüístic del Grup Flaix). «Descripció i prescripció: la relació entre l’ús i la norma»

Dissabte, 31 octubre, 2009
09.00-10.30h Joan Solà (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans). «La sintaxi de l’Institut d’Estudis Catalans»
11.00-12.30h Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida). «Com cal pronunciar en català els noms propis forans?»
13.00-15.30h Josep Àngel Mas i Castells (Universitat Politècnica de València). «La variació lingüística en l’estàndard oral valencià»

Divendres, 6 novembre, 2009
16.00-17.30h Joaquim Rafel (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans). «La norma lèxica i el diccionari»
17.45-19.15h Jaume Cabré (Escriptor; Institut d’Estudis Catalans). «L’escriptor i la norma»
19.30-21.30h Sandra Montserrat i Carles Segura (Universitat d’Alacant). «Model fonètic estàndard: reflexions i pràctica educativa»

Dissabte, 7 novembre, 2009
09.00-13.00h Josep Escolano (Universitat d’Alacant). «Seqüències educatives per a aprendre la norma lingüística»
13.15-15.30h Brauli Montoya (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans). «El català global»

Lloc
Seu Universitària de la Nucia (Marina Baixa),
Antic Col·legi Sant Rafael,
Av. Porvilla, 8, la Nucia

Matriculació
— Import: 60 euros

En virtut de la col·laboració de l’ICE de la Universitat d’Alacant, aquest curs és gratuït per als professors d’escola o d’institut que acrediten prèviament acreditació alguna d’aquestes condicions.
En tot cas, perquè la matriculació siga vàlida cal acreditar la condició de professor al fax 965 90 3839 o al correu electrònic s.seus@ua.es

Més informació: http://www.ua.es/va/estudios/seus/nucia/index.html.

El debat lingüístic basc

Els canvis que està introduint el govern socialista en el País Basc tenen un sentit que sembla clar (El País, 21.09.2009):

El govern basc relega el debat lingüístic després d’anys de polèmiques

Ha arribat el momento de centrar-se “en la resta”, diu la consellera

[…]

Però amb algunes novetats, entre les quals en destaquen dos. Una és la recuperació de les exempcions d’estudiar èuscar, que ea va eliminar per als estudiants que estigueren més d’un any en el sistema basc. A partir d’ara, l’alumne que complixca determinades condicions (com ara incorporar-se al sistema educatiu basc procedent d’altres comunitats autònomes i estar de pas en la comunitat) no tindran obligació d’examinar-se d’èuscar. Podran aprendre, si així ho desitgen, la llengua basca, però sense tindre obligació d’examinar-se’n i, per tant, el seu expedient acadèmic no es veurà perjudicat. D’altra banda, els col·leges podran introduir més matèries en èuscar en el model A (en castellà amb la llengua basca com assignatura), sempre que no siguen troncals, com les matemàtiques. És una solució provisional a l’espera del model únic trilingüe.

Tal com podem observar l’èuscar (i no el castellà) és un coneiximent que pot perjudicar els expedients acadèmics, que no és vàlid per a assignatures troncals o que només serà voluntari per als alumnes que viuen temporalment al País Basc… Res de tot això té a vore amb l’ensenyament o la lingüística, sinó amb el nacionalisme lingüístic espanyol.