Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

Converses pel català en la CPNL al cap de vint anys

20 anys del CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Cicle de converses «20 anys junts pel català»

Enguany el Consorci per a la Normalització Lingüística (cpnl) celebra el seu 20è aniversari.

Amb aquest motiu, el cpnl organitza tres converses obertes al públic relacionades amb algunes de les activitats principals que duu a terme: el Voluntariat per la Llengua (VxL), l’ensenyament del català per a adults i la difusió del català.

Les converses es duran a terme a les Cotxeres del Palau Robert, situades als jardins del mateix Palau, a Barcelona, els dies:

  • 5 de maig de 2009, «Voluntariat per la llengua. Benvinguts a casa!»
  • 6 de maig de 2009, «20 anys d’ensenyament del català»
  • 11 de maig de 2009, «Música que encomana el català»

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació: http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html

A cals valencians ens hem d’alegrar molt que al país veí de més al nord, on diuen que la gent és… Bé, que hagen complit vint anys d’una empresa que nosaltres encara no hem acabat de posar en marxa. Per sort, moltes de les activitats del cpnl són conegudes en la resta dels països on es parla català, on les intentem adaptar i aplicar en la planificació de les nostres polítiques lingüístiques per a afavorir l’ús del valencià i per a contrarestar tant com siga possible la contraplanificació que du a terme el govern actual del Partit Popular.

Primer congrés de serveis lingüístics

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Govern, ajuntament de Girona i altres institucions impulsen el primer Congrés de Serveis Lingüístics de territoris de parla catalana

Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Girona i altres institucions impulsaran el proper mes de juliol a Girona el primer Congrés de Serveis Lingüístics de territoris de parla catalana, que vol ser un punt de trobada per posar en contacte els professionals implicats en el coneixement, ús i difusió de la llengua catalana, detectar necessitats comunes i aprofitar sinèrgies. Aquest és un congrés «necessari» i «positiu» segons ha destacat el vicepresident del Govern qui ha assegurat que en el futur «es farà imprescindible» pels [per als] professionals del sector.

El primer congrés girarà al voltant del multilingüisme i la seva relació en la societat i les noves tecnologies de la informació. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha insistit que «si abans la llengua catalana es trobava encotillada per les barreres territorials, avui es troba lliure i en expansió». El vicepresident ha encoratjat a aprofitar les noves tecnologies i ha destacat que «hi ha noves vies de comunicació que permeten organitzar-nos i ser més creatius», que «democratitzen l’accés a la representació i promoció de les cultures i les llengües, no hegemòniques estatals, fins ara en desavantatge clar».

El primer Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana se celebrarà els propers 16 i 17 de juliol d’aquest 2009 a Girona després que aquest mati s’hagi rubricat a la ciutat l’acord de col·laboració per fer-ho possible entre totes les institucions participants: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Girona, Consorci per a la Normalització Lingüística, Universitat de Girona, la Diputació de Girona, el Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de la Vila de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

[…]

Font: Generalitat de Catalunya

Més dades: Convit

Vint anys de CPNL l’Any Internacional de les Llengües

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.

D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:

Article únic

Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.

Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.

Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.

Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.

A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:

Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.

A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).

També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:

Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.

Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:

[…] Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana
1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 10. Contingut dels plans d’integració

[…]

g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:

[…]

h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 28. Educació i integració

[…]

2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.

Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):

El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».

Jornada És A Dir: noms propis en els mitjans

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la convocatòria següent:

Primera Jornada «És A Dir»

Els noms propis d’alfabet no llatí en els mitjans de comunicació

Data de la jornada: 20.02.2009

Al-Qaeda o Al-Qaida?, Shevchenko o Xevtxenko?… La presència de noms propis procedents de llengües que no fan servir l’alfabet llatí (com l’àrab, el rus, l’hebreu, etc.), tant de l’àmbit de la política com dels esports o la cultura, és constant en els mitjans de comunicació d’arreu del món. Tot i això, no sempre s’escriuen ni es pronuncien de la mateixa manera, per factors diversos.

L’És A Dir, el web lingüístic de la CCMA, convoca una jornada de reflexió i intercanvi sobre la transcripció gràfica i la pronúncia dels noms propis de les llengües que no s’escriuen amb l’alfabet llatí.

Les llengües escrites amb l’alfabet llatí poden generar problemes d’adaptació de la pronúncia en context de locució en català: cal saber quins sons representen les lletres i adaptar-los al context català. Però en el cas de les llengües que utilitzen altres alfabets, hi ha un pas previ, que consisteix a determinar com s’han d’escriure (transcriure o transliterar), i a continuació establir com els hem de dir. La cosa es complica en el marc de les TIC i la globalització. Quan l’accés a la informació és www, té sentit que cada llengua faci servir una transcripció gràfica diferent per reproduir un mateix nom propi? O, al contrari, convé disposar de grafies «internacionals»? Per a quins noms?

Calendari previst:
— Setembre 2008: 1a convocatòria.
— Novembre 2008: 2a convocatòria.
— 17.12.2008: tancament de recepció de comunicacions.
— 14.1.2009: acceptació de les comunicacions i programa definitiu.
— 20.2.2009: celebració de la jornada, de 9.30 a 18.

Aquesta convocatòria s’adreça als mitjans de comunicació, especialment els representats a l’Antena de Terminologia del Termcat, i a les institucions interessades en aquesta qüestió: l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, Enciclopèdia Catalana, la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Mitjans de Comunicació, departaments de Filologia de les universitats, l’IULA, Wikipedia, etc.

El tema d’aquesta jornada és prou important, perquè genera dubtes habituals en la feina d’assessorament lingüístic. Per això us animem a presentar comunicacions, i us demanem d’incloure en el resum de presentació els exemples que fareu servir, per ajudar-nos a coordinar els continguts de la
jornada. La recepció de comunicacions es tancarà, tal com consta en el calendari previst, el 17 de desembre.

Intèrprets personals i drets lingüístics

El diari El País (31.07.2008) reproduïx una notícia de l’agència Efe:

Una ciutat flamenca obliga a dur intèrpret

L’Ajuntament de Zaventem, localitat flamenca de 29.000 habitants de la perifèria de Brusel·les, ha demanat als veïns que no dominen el neerlandés que facen els tràmits acompanyats d’un intèrpret. Un 70 % dels veïns són flamencs i la resta es dividixen entre francòfons i estrangers.

Deu ser una iniciativa internacional de Savater, Vargas Llosa i Santiago Grisolía a fi que les majories no es vegen destorbades pels parlants de llengües «poc comunes». Curiosament, això és el que passa també en Espanya, per exemple, allà pel cantó dels organismes de justícia com ara l’Audiència Nacional espanyola, i això si te’l volen posar, que, si és que no, doncs, com si sentiren ploure.

Per sort, hi ha alguns països d’expressió democràtica una mica més civilitzada (el País Basc, Galícia, Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià), on l’administració pública treballa —només, ¡ai!— en les dos llengües oficials dels seus ciutadans, els quals han decidit tindre eixos drets lingüístics.

Tres propostes de traducció i docència

Una mica de colp ens han arribat tres propostes interessants:

  1. De Marta Torres Vilatarsana (InfoZèfir, 13.06.2008):

    Una companya que col·labora en la preparació del seminari sobre la traducció de Vilanova (març 2009) busca traductors especialitzats en l’àmbit de la traducció de publicitat. La llengua d’origen pot ser qualsevol; la d’arribada, preferentment català.

    Les persones que estiguin interessades a participar-hi li poden escriure directament a l’adreça eva.espasa@uvic.cat.

    Font: Ariadna Martín

  2. De Xavier Rull (InfoZèfir, 13.06.2008):

    3. Ha sortit la convocatòria per a la selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2008-2009.

    Es pot llegir a: [pdf]

    Amb aquesta convocatòria s’’inicia el procés de selecció dels futurs professors de català a les universitats en què la plaça ha quedat vacant. El termini de presentació de sol·licituds és del 14 al 28 de juny. Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia que trobaran al web de l’Institut Ramon Llull i adjuntin la documentació requerida.

  3. I de Magdalena Ramon (InfoZèfir, 13.06.2008):

    El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears obre un termini perquè les persones interessades a formar part de la borsa de treball per cobrir, temporalment, les necessitats específiques del Servei d’Ensenyament i Dinamització Lingüística, o que vulguin actualitzar el seu expedient, puguin presentar la sol·licitud i la documentació.

    Vegeu la Resolució del president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears de dia 27 de juliol de 2006, publicada al BOIB núm. 111, de 8 d’agost de 2006.

    El període per presentar la sol·licitud i la documentació és del 13 al 30 de juny de 2008.
    Podeu descarregar d’Internet la resolució i el model de sol·licitud per a aquesta convocatòria.

    Servei d’Ensenyament i Dinamització Lingüística
    Consorci per al Foment de la Llengua Catalana
    i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears
    Tel.: 971 17 63 55

Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]

SPL de l’Ajuntament de Tarragona

Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de l’acte següent:

Presentació del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona

Dia: dilluns, 21 d’abril del 2008
Hora: 19 hores
Lloc: Casa Canals (carrer d’en Granada, 11, Tarragona)

Hi assistirà Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.