Oferta laboral del Grup Flaix

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir l’oferta laboral següent:

Al Grup Flaix busquen un llicenciat en Filologia Catalana per fer-se càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic. Es valorarà el certificat K o Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística o Postgrau d’Assessorament Lingüístic en Mitjans Audiovisuals.

Les tasques que haurà de desenvolupar seran bàsicament les de correcció de textos de diferent mena (sobretot publicitaris i informatius) i el seguiment lingüístic dels diferents locutors.

La incorporació serà immediata.

Els interessats, envieu un currículum a jsalvanya@grupflaix.cat.

Font: Jaume Salvanyà

Flaixos sobre notaris i sobre l’oficina de llengües estatal

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 46) ens envien la informació següent:

Acord amb el Col·legi de Notaris de Catalunya per fomentar l’ús del català

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, van signar, el 23 de desembre, un acord per impulsar conjuntament accions de foment de l’ús del català en les notaries i garantir així els drets lingüístics de la ciutadania a ser atesa oralment i per escrit en la llengua oficial que triï.

Segons el vicepresident del Govern, la signatura d’aquest acord suposa un nou pas endavant en la garantia dels drets dels ciutadans i en l’ús social de la llengua catalana. Actualment les escriptures públiques notarials atorgades en català representen al voltant d’un 12 % del total, una xifra que gairebé s’ha doblat en l’última dècada però que ara es pretén potenciar i reforçar amb l’aplicació d’aquest l’acord.

Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües estatal

El Reial decret 2002/2009, de 23 de desembre (BOE núm. 309, de l’endemà), modifica el Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació espanyol, aprovat pel Reial decret 2555/1977, de 27 d’agost. El Reglament fa referència a la traducció del castellà a altres llengües estrangeres i ordena a l’Oficina de mantenir contacte permanent amb institucions similars de les comunitats autònomes, entre altres tasques. El Reglament no fa referència, però, a les necessitats de traducció que pugui tenir l’Administració de l’Estat entre les llengües oficials.

Es pot consultar a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2009/12/24/

El Tribunal Suprem i el dret lingüístic

Xavier Rull ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

El Tribunal Suprem reconeix el dret de presentar un recurs només en català

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que reconeix el dret al sindicat cc oo a presentar un recurs escrit només en català.

El 27 de juliol del 2009, cc oo va presentar un recurs de cassació en català davant el Tribunal Suprem sense acompanyar escrit en castellà. Davant d’aquest fet, el Tribunal Suprem va dictar una diligència en la qual es donaven deu dies per presentar el recurs en castellà. Davant d’aquest fet, cc oo va presentar un recurs de reposició basat en infracció dels articles 33.5 LO 6/2006 (19 de juliol), 231 LOPJ, 142 LECiv i 9 de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (ratificada per Espanya el 02.02.2001).

Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha donat la raó a cc oo i ha acollit el recurs de reposició del sindicat disposant que el recurs de cassació presentat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya seria traduït al castellà pel corresponent Servei de Traducció d’aquell tribunal, i posteriorment es procediria a continuar la tramitació ordinària del recurs.

Font: web de cc oo (16.12.2009)

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.

[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.

Vídeo de la campanya «Signa per la llengua»

Per a donar suport a la campanya i a l’ús del valencià en Alboraia, vos convidem a presentar queixes davant el síndic de greuges [ací] relatives a mancances que hajau detectat en eixe ajuntament, per exemple, a causa d’este panell municipal que només informa en castellà:

Panell informatiu només en castellà en Alboraia

El text pot ser el següent:

Benvolgut síndic de greuges:

L’Ajuntament d’Alboraia ha instal·lat pels carrers d’Alboraia mobiliari d’informació municipal sobre «Central de policía y de emergencias» que contenen informació només en versió castellana (tal com indica el títol que hem reproduït). Amb eixa actuació els dirigents municipals ha menystingut els drets lingüístics dels ciutadans i han infringit la legislació vigent (Llei 4/1983 i Constitució espanyola de 1978, entre altres normes), en no haver disposat els mitjans per a informar i relacionar-se amb els ciutadans en les dos llengües oficials.

Espere que prengau les mesures adients per a fer que l’Ajuntament d’Alboraia esmene la discriminació a què està sotmetent els ciutadans d’Alboraia i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans d’Alboraia.

Nova versió de la memòria de traducció de Sofcatalà

Softcatalà oferix la nova versió de la seva memòria de traducció

Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d’un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l’original, en aquest cas el parell anglès – català.

Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l’homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s’ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d’ús força estès en el món professional de la traducció.

La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s’hi inclouen l’OpenOffice.org 3.0, el Gnome 2.26, el Mozilla, el Firefox i Thunderbird, l’Abiword, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Fedora i parcialment Ubuntu.

La memòria de traducció s’ofereix en format PO seguint els estàndards de GNU Gettext i en format TMX, un format que facilita l’intercanvi de memòries de traducció entre sistemes de traducció assistida.

Teniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d’on baixar-la a memòria de traducció de Softcatalà.

Fent públic aquest corpus amb més de 180.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l’abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

L’associacionisme entre els tècnics lingüístics

Per poc, encara estem en agost, però segur que molts tècnics lingüístics valencians han pensat durant les vacances sobre la seua situació professional o ho estan fent ara que ja han tornat i han comprovat que tot continua més o menys igual. En eixe sentit, tal com vam difondre parlant de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (veg. dtl, 15.05.2009), la via de l’associacionisme encara no ha complit els seus objectius i cal que els tècnics i tècniques utilitzen eixe instrument més sovint i amb més ambició.

Pel que fa a la via que alguns han comentat alguna vegada tal com podria ser la creació d’un col·lege professional, possiblement tenint present la referència d’altres col·lectius molt més cohesionats associativament, podem llegir l’article «Adiós al poder del colegio profesional» de Bernat García (El País, 27.08.2009), que n’explica algunes coses, entre les quals:

Ramón Mullerat, antic president del Consell de Col·leges d’Advocats d’Europa, explica a títol personal que els col·leges professionals van nàixer fa segles amb dos missions. Ensinistrar el deixeble i defensar els interessos dels seus membres. «Esta actitud ja no és vàlida hui», compte. L’actual soci de KPMG Advocats raona que l’única justificació perquè un col·lege es mantinga és per interés públic, és a dir, per a garantir la qualitat dels serveis al consumidor.

Flaixos sobre el congrés Convit, Joan Solà i Dixio

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 38, 21.07.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Premis Convit

En el marc del I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, CONVIT, que va tenir lloc a Girona els dies 16 i 17 de juliol i va aplegar 300 congressistes procedents de diferents punts dels territoris de parla catalana, el comitè organitzador del Congrés ha volgut reconèixer aquelles persones que han destacat per la seva trajectòria a favor de la llengua catalana o per la realització d’una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Els primers premis Convit han recaigut en Matilde Aragó, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i Miquel Català, per la traducció del web del Parlament Europeu al català.

El comitè organitzador del Congrés l’integren l’Ajuntament de Girona, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, la Secretaria d’Estat de Política Cultural del Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya

El lingüista Joan Solà, distingit amb el quaranta-unè Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va comparèixer davant del ple del Parlament de Catalunya de l’1 de juliol, a proposta del president, Ernest Benach. Solà va alertar que la llengua catalana “no està bé de salut, ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica”.

Aquesta és la primera vegada que la cambra ha fet ús de l’article 178 del Reglament, que permet convidar personalitats rellevants per la seva significació institucional, política, social, científica o cultural a intervenir davant el ple.

Podeu llegir la transcripció del discurs de Joan Solà a: [pdf]

Dixio

Dixio és un eina que ajuda a la comprensió de textos digitals. Amb un sol clic sobre les paraules, proporciona definicions, traduccions o imatges sense sortir de la pàgina web que es visita, el document en què s’està treballant o el correu electrònic que s’està llegint. La persona usuària pot configurar-ne el servei. Inclou el català, el castellà i l’anglès.

Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).