La realitat plurilingüe

El diari El País (29.04.2010 i 03.05.2010) publica dos articles relacionats amb la gestió lingüística dels territoris i de les institucions:

«Senyories, l’Espanya real és plurilingüe»

El Senat accepta, amb l’oposició del pp, estudiar que es puguen parlar totes les llengües en el Ple

El nuc gordià de Bèlgica

La caiguda del govern de coalició i l’avançament de les eleccions obeïx al vell conflicte sobre bilingüisme en la circumscripció que envolta la capital

El segon article, a més, inclou un dels tradicionals malentesos sobre el que són o deixen de ser les llengües:

La Bèlgica que hui coneixem va nàixer en 1830 amb molts condicionaments i amb el pecat original d’optar pel francés de les elits nacionals (brusselencs, valons i flamencs) com a llengua oficial, en detriment del neerlandés, llavors un conjunt de dialectes de les zones més desfavorides del país.

El periodista (Ricardo Martínez de Rituerto) contraposa una llengua amb un ens que contenia dialectes, però que sembla que no fóra una llengua. A més, podem observar l’eufemisme optar. No és la primera vegada (dtl, 01.10.2007) que no acabem d’entendre de què parlen.

El català a Europa

Segons publica el diari Avui (31.03.2010):

La Comissió Europea addueix falta d’interès dels intèrprets per fer de traductors a Barcelona

[…]

La Comissió Europa ha obert la porta a contractar «traductors locals» de català «si és necessari i concretament per a les tasques de traducció i localització». Així ho expressen la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, i la vicepresidenta de la CE, Viviane Reding, en una carta dirigida als eurodiputats catalans, que havien fet arribar a la CE la seva disconformitat en la supressió de l’únic traductor de català i la seva substitució per un altre de castellà.
[…]

La comissària ha recordat que la CE s’interessa pel català i ho ha exemplificat citant la recent ajuda de 12 milions d’euros per doblar les pel·lícules al català.

La Comissió Europea va fer plegar el 31 de juliol el seu únic traductor de català per substituir-lo per un altre de castellà. Brussel·les no va renovar el contracte a l’intèrpret que, des de l’1 de gener del 2007, traduia al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. L’executiu comunitari va transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid i la plaça havia de ser per a un traductor que tingui «el castellà com a llengua materna i un molt bon coneixement de la cultura espanyola» i que domini l’anglès i el francès, però no necessàriament el català.

[…]

Deu milions d’europeus

El diari Avui (22.01.2010) ens informa sobre Expolangues:

La llengua de deu milions d’europeus

El català és la llengua convidada d’honor a la 28a edició d’Expolangues, el saló internacional de les llengües i les cultures estrangeres, que tindrà lloc a París del 3 al 6 de febrer

[…]

Entre les diverses activitats, de caràcter acadèmic i artístic, que tindran lloc a París, la intenció és propagar la idea que 10 milions d’europeus parlem el català, amb accents diferents i enriquidors. Amb aquest motiu es pensa omplir París de cartells que ho faran saber, i està prevista l’emissió de 200 espots a la televisió francesa en què l’actor vilanoví Sergi López explica que parla català.

[…]

Conferència sobre el català a la UE

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la conferència següent:

Conferència «El català a la Unió Europea»

A càrrec d’Antoni Milian.

Dia: dilluns 28 de setembre del 2009
Hora: 18.30 h
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)

En aquesta sessió està previst fer un breu repàs del règim jurídic lingüístic de la Unió Europea per, tot seguit, analitzar les novetats més importants que s’hi han introduït des de l’any 2003 (moment en què la Unió constava de 15 estats membres i tenia reconegudes 11 llengües oficials) fins el dia d’avui, en què són 27 els estats que componen la Unió i 23 les llengües oficials reconegudes. A més dels canvis quantitatius, també hi ha hagut una evolució qualitativa que afecte les llengües altres que les oficials de la Unió. A partir de l’anàlisi d’aquesta evolució mirarem d’extreure algunes consideracions sobre la posició de la llengua catalana dins la Unió Europea i quines són les expectatives de cara el futur.

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura i Societat Catalana de Sociolingüística

Les llengües en l’administració estatal espanyola

El diari El País (30.06.2009) ens detalla un poc les dades de l’Informe 2008 de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En resum:

El bilingüisme en l’administració no cobrix les exigències del Consell d’Europa

[…]

Les dades de l’organisme interministerial no satisfan, no obstant això, els criteris del Comité de Ministres del Consell d’Europa. El passat desembre, el comité va publicar altre informe, en el qual exigia a l’administració general de l’estat més suport a les llengües cooficials i denunciava deficiències en la utilització de les llengües regionals en serveis públics tan importants i amb tanta relació amb la ciutadania, com el judicial, Correus i Renfe.

[…]

En la Comunitat Valenciana (5.000.030 habitants, el 76 % catalanoparlants), la xifra d’empleats bilingües baixa al 76 %.

[…]

També en la Seguretat Social són desiguals els resultats. Una vegada més, els empleats públics a Catalunya i Galícia oferixen nivells de bilingüisme propers al 100 %, mentres que a les Balears el percentatge baixa al 90 %, a la Comunitat Valenciana, al 50 % i al País Basc és encara menor.

Flaixos d’àrab, premsa i multilingüisme i ús del català en la UE

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 33, 06.05.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab

[…]

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab conté informació bàsica sobre la llengua (sobre l’alfabet català, la llengua catalana vista des de la llengua àrab i també alguns aspectes culturals de la societat catalana) i deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana que inclouen diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema. Es pot consultar en línia des del web de la llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/viure/arab.

El material es distribuirà entre les entitats d’immigrants, els centres educatius i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Conferència internacional sobre premsa i multilingüisme a la Unió Europea

Organitzada per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (midas), tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig a Barcelona, al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107).

L’assistència és gratuïta. Per inscriure-s’hi cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a marta.teruel@manners.es indicant el nom, el cognom, l’entitat a la qual es pertany, l’adreça electrònica i el telèfon.

Per a més informació: http://www.premsacomarcal.cat/detall_noticia.php?idNoticia=385

Acord per a l’ús del català al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

El dia 27 d’abril es va signar l’Acord administratiu entre el Govern espanyol i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en virtut del qual els ciutadans espanyols o qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Espanya podran dirigir-se per escrit al Tribunal en català, gallec i basc, i rebre la resposta en aquestes mateixes llengües.

El sistema previst per portar a la pràctica aquesta possibilitat consisteix que les persones que vulguin utilitzar-la hauran d’enviar el seu escrit a un organismes específic, l’Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol, la qual el traduirà al castellà per tal de permetre que el Tribunal redacti la seva resposta en aquesta mateixa llengua. A continuació, aquesta mateixa Oficina traduirà la resposta del Tribunal a la llengua en què es va redactar l’escrit inicial i l’enviarà al destinatari, juntament amb la resposta oficial del Tribunal.

L’acord assenyala de manera expressa que aquesta possibilitat no s’apliqui als escrits de caràcter jurisdiccional, als escrits que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal i als que tinguin per objecte l’obtenció d’un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l’atribució d’un contracte públic) o d’una funció (per exemple la candidatura per a un lloc de treball).

Aquest acord s’afegeix als que fins ara ha signat el Govern de l’Estat amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu, i a l’acord de la Mesa del Parlament.

La «visió» de Zapatero

Les declaracions de Rodríguez Zapatero sobre el suport a l’ús de les llengües de l’estat, tal com vam poder sentir fa uns dies en un míting en Galícia, «les guste a algunos o no, mi visión de España es que allí donde hay una lengua propia, tendréis siempre a un presidente de España apoyando a esa lengua y a esa identidad», per ara són simplement paraules —en castellà— sense cap fet que les corrobore, i lamentablement això fa pensar que són mentira.

Segons la notícia d’Albert Segura ahir en el diari Avui (15.01.2009):

Madrid incompleix els acords sobre l’ús del català a Europa
Un informe que es presenta avui certifica que el govern espanyol no ha decidit, tres anys després, qui fa les traduccions i no es fa càrrec de les despeses

Si la llengua catalana encara no es pot fer servir a les institucions europees és perquè el govern espanyol no vol. El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005, que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec tot i que no siguin llengües oficials de la Unió Europea, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix.

[…]

Estratègia europea pel multilingüisme

Els Flaixos d’Actualitat (número 21, 17.10.2008) ens informen d’una estratègia educativa europea sobre les llengües:

El 18 de setembre la Comissió Europea va adoptar, a proposta del Comissionat per al Multilingüisme, un document estratègic que descriu i analitza els reptes i oportunitats del multilingüisme. Aquest és el primer document estratègic de la UE que aconsella una política concreta i específica en pro del multilingüisme.

A banda de reconèixer la importància del multilingüisme quant a la convivència i la integració europea i de refermar-se en la necessitat de continuar promovent espais de debat del tipus esmentat, incorpora dues recomanacions destacables: l’assoliment de l’anomenat objectiu de Barcelona (fer que tots els europeus acabin dominant, almenys, la seva llengua materna i dues més) i la transversalització del multilingüisme en la pràctica interna i els programes de la Comissió Europea i de les altres institucions comunitàries.

El document es pot consultar a: Comissió Europea.

Zapatero i les sabates de paper

Tal com feia evident una anotació de Gabriel Bibiloni (21.05.2008), hi ha persones i mitjans que tenen uns arguments pendulars, és a dir, que pengen del fil dels seus interessos i partidismes més o menys eventuals. El cas és que el govern espanyol també es retrata ara amb la defensa de la «lengua española», segons el diari El País (29.05.2008):

Espanya vetarà la patent comunitària si no s’hi admet la llengua espanyola

[…] El vigent sistema europeu de patents es regix amb el Conveni de Munic, que només admet com a idiomes de registre l’alemany, el francés i l’anglés. Espanya creu que acomodar la patent comunitària a eixe règim suposaria introduir per la porta de darrere en l’ordenament comunitari un règim trilingüe que deixa fora l’espanyol. «Espanya exigirà que es respecten els principis de seguretat jurídica i de no-discriminació lingüística», assenyala Diego López Garrido, secretari d’estat per a Assumptes Europeus que assistirà a la reunió. «Si no, ho vetarem».

Pendularment, ara resulta que López Garrido oblida d’una banda que al seu país hi ha uns quants milions de parlants necessitats dels seus principis, i no únicament els castellanoparlants. Hi ha diversos passatges del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva de Juan Carlos Moreno Cabrera que troben lloc adient per a frases tan gloriosament desvergonyides del secretari d’estat.

El govern espanyol continua discriminant els seus ciutadans en una matèria que és només competència seua, tant si ens referim a l’oficialitat del català i el basc a Europa —posem que el gallec és portugués (veg. Portal Galego da língua): una altra cosa és que vullguen o no fer ús d’eixe avantatge—, com si ens referim a l’ús de les llengües de l’estat a les corts espanyoles —on només els que usen català, basc o gallec són discriminats sistemàticament—. En canvi, eixe mateix govern reclama ara davant la Unió Europea allò que nega en el pati de sa casa. A cal sabater, sabates de paper.

Diplomes de castellà com a llengua estrangera

La Secretaria de Política Lingüística ens envia el flaix següent:

Diplomes de castellà

S’ha publicat el Reial decret 264/2008, de 22 de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 1137/2002, de 31 d’octubre, pel qual es regulen els diplomes d’espanyol com a llengua estrangera (boe núm. 62, de 12 de març passat). Els objectius de la modificació són adaptar-se a la política lingüística del Consell d’Europa i, en aquest sentit, establir sis nivells de certificació i, així mateix, tenir en compte l’acord de març de 2007, signat per l’Institut Cervantes i entitats universitàries de tots els països hispanoamericans, per a la constitució del Sistema Internacional de Certificació de l’Espanyol com a Llengua Estrangera (sicele).

Per a més informació: boe