Les novetats periòdiques del DNV

Les novetats que incorpora periòdicament el Diccionari normatiu valencià (dnv) de l’Acadèmia Valenciana de la llengua, es poden consultar tant a través de l’aplicació en el mòbil com obrint el document que pengen en el seu web. Segons exposen ells mateixos (consulta: 26.05.2025):

S’actualitza tots els mesos com a resultat del treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua […] La llengua és un codi viu, i el diccionari aspira a ser una ferramenta útil que ajude els parlants en les seues necessitats comunicatives. Amb esta finalitat, […] es poden veure totes les modificacions incorporades en el DNV des de l’any 2017, desglossades mes a mes.

Les novetats del mes d’abril passat van ser:

acabar
ACCEPCIÓ NOVA
14. v. aux. [en oracions negatives, seguit de la preposició de i d’un verb en infinitiu] No arribar a produir-se alguna cosa com s’esperava. Després de tantes explicacions, no he acabat de convéncer-los.

acabar
VARIANT DE LOCUCIÓ NOVA
per a acabar-ho d’arreglar (o d’adobar) loc. adv. Per a completar una situació desagradable. Ara comença a ploure i, per a acabar-ho d’arreglar, no portem paraigües.

alt
LOCUCIÓ NOVA
tirar (o reballar) a les altes (alguna cosa) loc. verb. Tirar-la amb força per l’aire. Va agafar la pilota i la va tirar a les altes.

anda
LOCUCIÓ NOVA
anar en anda (o en andes) de bé loc. verb. Seguir, un assumpte, un curs favorable. Quan tot anava en anda de bé, va recaure.

bala
LOCUCIÓ NOVA
tirar amb bala loc. verb. Proferir paraules feridores o malintencionades contra algú. L’entrenador va tirar amb bala contra la nova jugadora.

complir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Tindre, algú o alguna cosa, (les condicions necessàries) per a fer una funció o formar part d’un grup. No pot sol·licitar la beca perquè no complix els requisits.

endomicetal
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
2. f. pl. MICOL. Orde de la classe dels ascomicets i de la subclasse dels protoascomicets, integrat per fongs micelians microscòpics sense ascocarps, amb els ascos formats directament del zigot, i que inclou la sacaromicetàcia.

enrecordar-se
ARTICLE NOU
v. pron. [col·loq.] Recordar-se. Enrecorda’t que demà arribaré més tard a la faena perquè he d’anar al metge. Enrecorda’t de vindre. Hem quedat demà; enrecorda-te’n.

esporidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. BOT./MICOL. Cèl·lula originada per gemmació d’una espora.

esporòfit
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
1. m. BOT./MICOL. Planta o fong que es reproduïx per espores.

esteperol
ACTUALITZACIÓ DE LA NOMENCLATURA TAXONÒMICA
m. MICOL. Bolet (Leccinellum corsicum) que forma micorrizes amb les estepes, de capell convex, amb porus grocs i carn que es torna roja blavosa al tall.

exoperidi
AMPLIACIÓ DE LA DEFINICIÓ
m. MICOL. Capa externa del peridi, quan en té més d’una.

expedient
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. m. DRET [abreviatura exp.] Curs o tramitació que se seguix per a resoldre un assumpte important i, especialment, una causa en favor o en contra d’algú.
  2. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o assumpte, a justificar una decisió.
  3. m. DRET [abreviatura exp.] Conjunt de tots els documents relatius a un assumpte o negoci.
  4. m. [abreviatura exp.] Document que conté les qualificacions obtingudes per un estudiant al llarg de la vida acadèmica o en una de les etapes corresponents.

extraviament
ARTICLE NOU
m. Acció o efecte d’extraviar. Va simular l’extraviament de l’equipatge i el van indemnitzar.

fer
LOCUCIÓ NOVA
què fa? loc. orac. S’usa al començament d’una frase interrogativa per a reforçar-la. Què fa, has acabat?

formal
ACCEPCIÓ NOVA
3. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser acurat i resultar adequat per a situacions en què s’establix una distància comunicativa entre els interlocutors. En l’examen es demana que s’utilitze un llenguatge formal.

guant
LOCUCIÓ NOVA
llançar (o tirar) el guant (a algú) loc. verb. Desafiar-lo a fer alguna cosa. El cap de l’oposició va llançar el guant a l’equip de govern.

guant
LOCUCIÓ NOVA
arreplegar (o recollir) el guant loc. verb. Acceptar un desafiament. Quan va sentir la proposta, va arreplegar el guant i va dur avant el projecte.

informal
ACCEPCIÓ NOVA
2. adj. LING. Que es caracteritza (una forma lingüística o un registre) per ser poc acurat i resultar adequat per a situacions en què predomina la proximitat comunicativa entre els interlocutors. És una expressió pròpia del llenguatge oral informal.

mesoperidi
ARTICLE NOU
m. MICOL. Capa intermèdia del peridi, quan en té més de dos.

parcel·la
INCORPORACIÓ ABREVIATURA

  1. f. DRET [abreviatura parc.] Porció xicoteta de terreny, normalment sobrant d’una altra porció més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
  2. f. DRET [abreviatura parc.] En el cadastre, porció de terreny que pertany a un propietari diferent del de la resta i que és objecte d’una tributació especial.

prevere
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. REL. [abreviatura pvre.] Clergue que ha rebut els ordes majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia.

referència
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
5. f. ECON. [abreviatura ref.] Codi que permet la identificació d’un producte.

ressignificació
ARTICLE NOU
f. Acció o efecte de ressignificar.

ressignificar
ARTICLE NOU
v. tr. Atribuir (a alguna cosa) una nova significació o redefinir-ne el sentit.

reunir
ACCEPCIÓ NOVA
3. v. tr. Complir 3. Reunix les condicions idònies per a ser una bona candidata.

sant –a
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
1. adj. i m. i f. REL. [abreviatura St. / Sta.] Que ha excel·lit (una persona) per la seua virtut i ha passat a ser model de perfecció i, com a tal, rep culte en el si de l’Església i és invocada com a intercessora davant de Déu.

telegrama
INCORPORACIÓ ABREVIATURA
m. TELECOM. [abreviatura telegr.] Escrit enviat per mitjà del telègraf.

La comarca de la Serrania

Les comarques no s’han creat encara com a entitats oficials, a pesar de la llei de comarcalització prevista en l’estatut d’autonomia valencià (art. 65). L’avl és l’entitat encarregada per la Generalitat valenciana de fixar la toponímia que s’aprova de forma oficial. Les comarques valencianes existixen com a entitats geogràfiques i culturals —no com a entitas administratives oficials—. A més, tenen noms coneguts i utilitzats per la toponímia, noms que no s’han fixat oficialment i que, per tant, no són únics i presenten variacions tradicionals.

Per extensió, la toponímia que utilitza i difon l’acadèmia és la referència també per als topònims d’entitats no oficials que utilitzen els organismes de l’administració. En eixe sentit, fa vora quatre anys, l’acadèmia va aprovar el canvi del nom habitual de la comarca dels Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb una informació aportada per una tècnica de l’acadèmia en resposta a la nostra consulta (07.02.2022):

En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.

L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci estrany que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web del partit polític Compromís (24.02.2020), mitjans que no suplixen les funcions i atribucions de l’avl, entitat que, en l’àmbit de la difusió, hauria d’anar més enllàde limitar.se a incloure el nom de la comarca en una llista d’una publicació o en les definicions del seu diccionari.

Novetats ortogràfiques desreguladores

S’ha produït la implantació d’uns canvis ortogràfics que havia decidit l’Institut d’Estudis Catalans (iec) fa quatre anys i que ha tornat a revisar enguany. Podem vore’ls ací:

No pareix que, en general, tinguen la cosa més clara que en 1996 (veg. «guionet»), però van fent canvis, a vore si l’encerten a causa de l’atzar o del cansament. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) sembla que no ha tingut més remei que seguir la inèrcia i ha publicat (08.07.2021) l’Acord 22/2021, on validen eixos canvis i, de passada, els expliquen de manera diferent, fet que inclou variacions curioses —que fan dubtar— respecte del que diu l’iec.

El misteri de la lexicalització
En la decisió de l’institut podem detectar una certa voluntat permanent d’esoterisme en este camp de la mecànica de la llengua (4.3.1.2):

S’escriu amb guionet els conjunts formats per un nom, un pronom o un adjectiu precedits de l’adverbi no quan han assolit un alt grau de lexicalització […] També hi ha expressions que es troben en procés de lexicalització i d’adquirir un valor conceptual, però mentre aquest procés no s’ha completat s’escriuen sense guionet.

De moment no han explicat en la nova ortografia (ni en la gramàtica) què és la lexicalització, com es pot reconéixer i quina utilitat té per a l’ortografia. Esperem que algun dia resoldran que no hi ha cap necessitat de distingir entre la «no-ingerència» i la «no existència».

A més, tampoc apliquen gens sistemàticament eixe fenomen de la lexicalització, ja que hem vist que fa aparéixer un guionet en alguns casos, però fa desaparéixer els guionets quan arribem a l’apartat de l’ús dels prefixos (4.1.3.3.b): anti cascos blaus, ex vice primer ministre.

L’accent diacrític passa a la clandestinitat discrecional
D’altra banda, ara també els diacrítics han passat a formar part dels encanteris injustificats o de la decoració personal de l’escriptura de cada u. Tant l’iec com l’avl fan unes prescripcions divergents que no pareix que puguen explicar a partir de les seues pròpies obres normatives:

(oiec, 3.1.3) Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats, com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc. Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol el context comunicatiu.

(avl, A 22/2021, 3.2) Tot i que l’accentuació diacrítica ha quedat reduïda a uns pocs casos, de manera discrecional es podrà mantindre l’accent diacrític quan el mot que ha perdut l’accent puga crear malentesos en contextos aïllats.

Fins a la decisió del 2017, les paraules amb accent diacrític formaven una llista (quasi) tancada de 28 o 30 casos (veg. fdt) descrits, on s’explicava a quina categoria pertanyia cada paraula que duia o no duia l’accent (bóta [nom] / bota [forma verbal], vénen [del verb vindre] / venen [del verb vendre]…). Les obres acadèmiques han eliminat eixa llista i, a més, divergixen en la regla que s’ha d’utilitzar d’ara en avant. L’institut parla de tots els «mots homògrafs» mentre que l’acadèmia fa una referència críptica: «el mot que ha perdut l’accent»… ¿Si no en porta, com és que l’ha pogut perdre? ¿On està la llista de paraules que poden perdre l’accent? ¿Quins són eixos homògrafs?

La presidenta de la Secció Filològica de l’iec diu que proposava «regles clares i senzilles, sempre que sigui factible». A la vista de la poca claror, podem citar les paraules d’Abelard Saragossà («Anàlisi del marc de la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans»):

Cabré (2017) acaba amb una aposició misteriosa («sempre que sigui factible»). Per a explicar una dada empírica, un docent pot necessitar deu conceptes, de manera que l’explicació conjunta no serà «senzilla». Però l’explicació de cada concepte hauria de ser sempre «clara», i una cosa que trobem «clara» pensem que és «senzilla». […] La claror que demana Cabré (2017) encamina cap a la simplificació, la qual és un efecte de la «sistematització».

Lamentablement, els continguts de l’obra no s’han ajustat massa als propòsits de la introducció.

L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

L’AVL fa modificacions ortogràfiques

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat a través d’una nota de premsa que ha adoptat algunes decisions sobre canvis en l’ortografia (veg. Acord 31/2018):

  1. Reducció de les paraules que duen accent diacrític. Ara la llista és de 15 casos accentuats (més 5 plurals):
    bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.
    1.1. Les paraules compostes amb alguna de les anteriors suprimixen l’accent diacrític. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel, a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol.
    1.2. Però mantenen l’accent si les paraules de la llista formen compostos que duen guionet. Com ara: déu-vos-guard , mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.
  2. Eliminació de la dièresi dels derivats cultes acabats en -al. Com a exemple han esmentat: laical, helicoidal, ovoidal.
  3. Eliminació del guionet en alguns compostos. Com a exemples han esmentat: correcuita, cuitacorrents, matadegolla.
  4. Ús del guionet davant d’un prefix que precedix una locució, un sintagma lexicalitzat (¿han definit enlloc què és això?) o una paraula que ja portava guionet. Han posat els exemples següents: pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà.
  5. Ús del guionet en «casos de confusió». L’exemple que han utilitzat és: ex-pres.
  6. Duplicació de la lletra r (rr) entre vocals quan precedix un prefix o un radical culte. Han posat els exemples següents: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Durant un període de tres anys seran vigents el criteri vigent fins ara com el nou. Cal dir que els canvis seguixen la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu la fitxa accentuació). A més, els canvis ja s’han aplicat en el diccionari de l’acadèmia (tot i que hui encara apareix l’accent en vénda).

El sufix -al/-ar

El professor de la Universitat d’Alacant i acadèmic de l’avl Jord Colomina i Castanyer ha publicat un estudi sobre el sufix -al/-ar: El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Ell mateix fa la presentació de l’estudi en un vídeo elaborat pel Departament de Filologia Catalana de l’UA:

El DNV des de dos punts de vista

En un mateix mitjà d’informació, Vilaweb, podem llegir dos articles que mostren dos perspectives diferents i enfrontades sobre el mateix objecte, el Diccionari normatiu valencià (dnv) que acaba de traure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en paper:

  • Francesc Esteve: «Calia un altre –i ben contradictori– diccionari normatiu?» (Vilaweb, 29.09.2016)
  • Jordi Colomina: «El ‘Diccionari Normatiu’: una contribució al benestar lingüístic dels valencians» (Vilaweb, 09.10.2016)

La controvèrsia i la polèmica ben articulades a través dels mitjans són elements necessaris per a la vitalitat democràtica de la societat i per a entendre que la llengua, més enllà d’objecte de reflexió i estudi acadèmic, és un element comú viu capaç d’articular i de difondre totes les sensibilitats, les opinions i les ideologies.

AVL-IEC: renoven el diccionari i la gramàtica

Pareix que dijous passat tocava: l’avl presentava el seu diccionari, que fins ara només existia en la xarxa; i l’iec presentava la seua nova gramàtica, que fins ara només existia com a esborrany també en la xarxa (i ara l’han eliminat). Vaja, en alguna cosa han coincidit les dos institucions. Llàstima que només siga en la contraprogramació.

Com a novetats que han mogut el debat i despertat atenció, podem esmentar un article en la revista Núvol sobre noves incorporacions del dnv elaborat per Felip Gumbau: «Paraules que ja no són barbarismes segons el dnv»; i quant a la gramàtica de l’iec, doncs, «Adeu als diacrític» en Núvol.

L’AVL renova el primer terç

Divendres passat, 8 d’abril, va concloure el primer procés independent de renovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El primer terç d’acadèmics que han entrat a renovar l’avl són: Joan Francesc Mira, Joan Rafael Ramos Alfajarín, Carme Miquel Diego, Josep Martines Peres, Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya Abad i Abelard Saragossà Alba.
Segons la informa Eldiario.es (08.04.2016):

Amb Abelard Saragossà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de la institució, que havia iniciat el passat 11 de març. El procés ha resultat molt rellevant perquè és la primera vegada que els acdèmics ja no han estat elegits per les Corts Valencianes, fet que representa la definitiva independència de la institució de la tutela política que ha tingut durant els seus primers 15 anys de funcionament.

Criteris polítics i filològics

S’ha llançat una iniciativa política a França que pretén que l’estat ratifique la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, segons detalla Eneritz Zabaleta en el bloc de la Revista de Llengua i Dret (13.02.2014). L’article adjunta un mapa informatiu sobre la situació de les llengües a França. És una iniciativa que tindrà un recorregut dubtós, jurídicament i legalment.

En França hi ha qui prova de millorar la situació dels parlants de diverses llengües del país. Per ací, per contra, la situació de les llengües oficials és millor que a França, però una part del poder polític continua provant de reduir l’abast i l’ús del valencià. En relació amb els dubtes jurídics i legislatius suscitats al voltant de la capacitat dels valencians per a denominar una de les seues llengües, el company Alfons Esteve (de la Universitat de València) ha fet una primera anàlisi del dictamen del Consell Jurídic Consultiu valencià. Podem concloure amb ell (La Veu del País Valencià, 17.02.2014):

Ras i curt: que un diccionari normatiu no pot tenir en compte els criteris filològics quan fa definicions i que l’avl, com a entitat lingüística de referència oficial, no pot definir res que ultrapasse l’àmbit territorial valencià. Si això és un «dictamen jurídic», el cjc, a banda de cobrir-se de glòria, caldrà que recomane a l’avl que canvie també la definició de dictamen i de jurídic.