La carta de l’IEC en castellà

La revista El Temps va publicar fa unes setmanes (03.09.2013) una entrevista de Víctor Maceda amb Pere Maria Orts que conté diversos passatges ben interessants, fins i tot inquietants:

—A través de l’AVL, la Generalitat vol instar la RAE a modificar la definició de valenciano que apareix al seu diccionari perquè esmenta textualment el català.

—Això és una ximpleria, una ximpleria; jo deixaria les coses com estan… I ja posats a fer, us diré una altra ximpleria: a causa de l’article dels topònims, mirant de consensuar si es posen amb majúscula o no i en quins casos, un catedràtic de l’AVL va escriure al IEC perquè ens digueren què feien ells. Sabeu què han fet?

—No.

—Ens han contestat en castellà! Si aquell paper m’arriba a les mans, els el torne l’endemà al matí, per correu urgent i certificat! Si aquells senyors s’han cregut que som igual que l’Argentina per als castellans, van molt errats. Em va semblar un menyspreu absolut, una manca de sentit de la realitat! I una manca d’educació, també. Això no es fa! Si una persona m’escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me’n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes. Jo he rebut cartes en català i en valencià vulgar, i quan les he respostes, no he dit als destinataris que han escrit malament açò, allò i allò altre. Cal tenir criança, però aquells del IEC, de criança, no en tenen gens.

—Esteu molt molest.

—Moltíssim! Ja em va molestar molt que ara fa poc el president del IEC [Salvador Giner] diguera que fins i tot es reuniria amb el dimoni, però que mai no ho faria amb el president de l’AVL [Ramon Ferrer]. Però quin dimoni? Escolteu, que ja estem farts d’anar a Barcelona i que la gent canvie al castellà en sentir-nos parlar valencià.

—Potser es pensen que us esforceu a parlar català i us ho volen fer més fàcil.

—No, no; ho fan per fastidiar. Conec molta gent de Barcelona amb qui parle en català sense cap problema, però uns altres ens veuen com els valencianets… Per a tots ells, el Regne de València és com Hispanoamèrica per als espanyols. Les coses cal dir-les tal com són, i m’ha ofès moltíssim aquesta contestació en castellà. La persona a qui ho han enviat no els ha respost, però jo ho hauria fet l’endemà mateix.

En el número d’esta setmana de la revista una carta de l’Institut d’Estudis Catalans desfà el malentés (o l’engany) en què havia caigut l’erudit valencià. La carta existia, efectivament, però no anava adreçada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sinó a una entitat toponímica estatal espanyola que té com a llengua de treball el castellà. A pesar de les consideracions de Pere Maria Orts, la realitat ens permet llevar-mos un poc de victimisme de damunt.

L’èxit poc exitós

Amb la calor de l’estiu arriba els butlletí de la Scaterm (núm. 37) per a refrescar un poc la terminologia.

En este número, entre altres qüestions, Marc Font, de l’Observatori de Neologia, pretén impulsar l’èxit de l’adjectiu exitós exitosa:

Tenint en compte l’ús estable i estès de l’adjectiu exitós -osa i la formació correcta i anàloga que segueixen altres adjectius en català, fóra bo que la lexicografia catalana donés entrada a aquest adjectiu.

L’article comença afirmant que «transgredim la normativa si parlem d’un examen exitós». En fi, el diccionari del programa Salt 2.0, avalat com a oficial per l’avl, inclou sense cap restricció l’adjectiu. Per tant, la validació normativa ja havia arribat fa anys. Hauríem de vore quin problema tenen les institucions normatives amb la difusió i l’acceptació de les seues decisions. Sobretot entre elles mateixes.

La posició de TFV davant la reforma de la llei de l’AVL

Algú en el govern valencià ha tingut la pensada de reduir també el nombre d’acadèmics. De moment, enguany han reduït el 15 % el pressupost que rebrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la informació del diari Levante (15.12.2012):

Fabra quiere refundar la Acadèmia de la Llengua y el Consell de Cultura

La Acadèmia y el cvc pasarán de 21 a 11 miembros y las Corts, en el supuesto de que la ley se aprobara (para lo que hacen falta tres quintos de la Cámara, esto es, el apoyo del pdpv), tendrán tres meses desde la publicación en el docv para reeditar el pacto de los académicos de la lengua que tanto costó fraguar. En la práctica, supondrá la refundación de la avl, que pondrá el contador a cero en el plazo de 15 años sobre los que se mantiene la tutela política respecto a su composición.

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha volgut fer públic el seu parer sobre eixa «refundació» mitjançant un comunicat i demana als polítics valencians:

Taula de Filologia Valenciana demana a tots els membres de les Corts valencianes que reflexionen sobre el manteniment de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el funcionament de les institucions públiques per a contribuir a superar el deute de la Generalitat. Però eixe objectiu es pot satisfer sense tocar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tant de consens polític va tindre (el ppcv, el pspv-psoe, el Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, eupv).

Jornada sobre el DCVB

L’avl ha programat una jornada (05.10.2012, aula magna de la Universitat de València, carrer de la Nau) sobre el cinquantenari de l’edició del Diccionari català-valencià-balear. El programa és el següent:

9.15 h

Inauguració: Esteban Morcillo,
rector de la Universitat de València,
i Ramon Ferrer, president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

9.30 h

Santi Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»

10.15 h

Taula redona: «El DCVB i el valencià».
Moderador: Emili Casanova (UV-AVL)

– Josep Lacreu (AVL),
«L’aprofitament normatiu del DCVB»
– Lluís Gimeno (UJI),
«El tortosí en el DCVB»
– Santi Vicente (UV),
«La fraseologia en el DCVB»

11.30 h Descans

12.00 h

Gabriel Janer Manila (UIB),
«Antoni Maria Alcover, el promotor
del DCVB»

12.45 h

Maria Pilar Perea (UB),
«La tasca d’elaboració del DCVB»

13.30 h

Joan Veny (UB-IEC),
«Els criteris d’elaboració del DCVB»

¡Que rode la bola!

L’Acadèmia valenciana de la Llengua ha comunicat en una nota de premsa que prolongarà els lectorats valencians al Regne Unit, Itàlia i França amb la coŀlaboració de l’Institut Ramon Llull:

L’AVL aprova un conveni amb l’Institut Llull per a impartir lectorats en universitats europees dedicats a la llengua i cultura valencianes

A més, la nota de premsa també fa un altre anunci:

Els membres de l’Acadèmia també han aprovat un nou conveni marc entre la Conselleria de Cultura, els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats per a coordinar les actuacions en matèria de normalització del valencià.

Encara no sabem res del resultat de l’activitat institucional de promoció del valencià (com ara d’aquell protocol del 2010), no en trobareu cap rastre en el seu web, i ja han tornar a firmat un altre paperet per a continuar fent rodar la bola de la notícia. ¡Alça els peus!

Conferència sobre Teodor Llorente

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, i la secretària de Política Social i Lingüística de la ugt-pv, Pepa Llorca Llinares, els conviden a la conferència que, amb el títol «Teodor Llorente: patriarca de la Renaixença», pronunciarà l’acadèmic Josep Lluís Doménech el pròxim dilluns, 27 de febrer, a les 19.00 hores, en la sala d’actes de la Uugt, i a la posterior inauguració de l’exposició dedicada a l’insigne poeta, declarat Escriptor de l’Any 2011 per l’avl.

Seu d’ugt: Arquitecte Mora, núm. 7 (València)

L’AVL i el síndic de greuges arriben a un acord

Segons informa l’avl en el seu últim butlletí:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) i el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana han acordat hui iniciar l’elaboració d’un conveni de col·laboració institucional en aquelles qüestions relacionades amb la llengua i que afecten milers de ciutadans valencians.
L’acord s’ha materialitzat hui [el butlletí no té data] coincidint amb l’entrevista que el president de l’avl, Ramon Ferrer, acompanyat per la secretària, Verònica Cantó, ha mantingut amb el Síndic de Greuges, José Cholvi, a Alacant, dins dels contactes que el nou titular de l’Acadèmia ha iniciat amb els homòlegs d’altres organismes i entitats culturals.
Al llarg del 2010, el Síndic de Greuges ha rebut més de dos mil queixes relacionades amb la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, escrites només en castellà, en la retolació dels servicis públics en impresos i models oficials, o per no respectar el dret dels ciutadans a expressar-se en valencià, segons últim informe.
El conveni de col·laboració podria ser una realitat a principis de l’any que ve, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aportaria el seu assessorament en matèria lingüística i en aquelles matèries que son pròpies de la seua competència. Les dos parts s’han mostrat a favor de propiciar una línea [sic] de treball que permeta reduir el nombre de queixes i facilitar l’ús oficial i social del valencià en tots els àmbits.

Esperem que la notícia d’un acord que té tantes «possibilitats» es concrete en fets concrets i positius per als usuaris del valencià que tant es queixen que no els el deixen usar. I que eixa línea esdevinga una bona línia d’actuació.

La nova presidència de l’AVL

Amb un poc de retard ens fem ressò dels resultats electorals en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la mateixa avl (18.11.2011):

Ramon Ferrer ha rebut el vot de dotze dels vint membres, mentres que l’altre candidat a la presidència, Manuel Pérez Saldanya, n’ha obtingut cinc. Els tres acadèmics restants han votat en blanc. L’abraçada entre els dos candidats en acabar la votació ha reflectit l’ambient de cordialitat que ha imperat al llarg de la campanya electoral dins de l’avl. «Després de deu anys, ací no hi ha diferències i esta realitat cal traslladar-la a la societat perquè ens conega millor», ha expressat el nou president.

Igual com en l’elecció de Ramon Ferrer, només ha sigut necessària una votació per a elegir el càrrec de vicepresident. Josep Palomero, amb onze vots, ha superat la candidatura d’Antoni Ferrando, que també aspirava a la Vicepresidència. Més clara la sigut l’elecció de Verònica Cantó, que, amb catorze vots, revalida la seua continuïtat en el càrrec de secretària de la institució normativa. Les dos vocalies que completen la Junta de Govern de l’avl seran ocupades pels acadèmics Emili Casanova i Josep Lluís Doménech.

Dimitix la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia el comunicat següent:

Ascensió Figueres ha presentat hui la dimissió com a presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a comparéixer en les pròximes eleccions generals en la candidatura al Congrés dels Diputats per la demarcació de Castelló. La seua vacant ha sigut coberta per l’actual vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, que ocuparà el càrrec de president en funcions de l’avl fins a l’elecció del nou president, que està prevista per al mes de novembre.

La demarcació és la de Castelló i el partit polític és el Partit Popular. Si ix elegida, ¿farà res perquè es normalitze l’ús democràtic del valencià en la cambra i en les institucions públiques estatals?