Processos judicials a l’Aragó

A l’Aragó, a banda del fet que el català encara no ha estat reconegut oficialment pel govern de Marcel·lí Iglesias (psoe), a pesar dels numerets més o menys interessants que puga fer per Poblet amb motiu del huité centenari del naixement de Jaume I —on no va anar Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana, però sí que ho féu la consellera de Cultura, Maritina Hernández Miñana—, passen algunes coses estranyes i hi ha processos judicials una mica estrambòtics, que segurament es resoldran positivament per a la Iniciativa Cultura de la Franja. Més informació en Lo Cacao de la FACAO.

El nacionalisme lingüístic espanyol i l’economia

Ara que ja ha passat el vertigen de les eleccions generals «espanyoles», i tal com havíem esbossat una mica en una entrada anterior (dtl, 30.01.2008), podem aprofundir una mica més, a partir de l’entrada «Eleccions de llengua» (Sílvia Senz, Addenda et Corrigenda), en el que podríem considerar com una línia propagandística llançada no tant per les institucions espanyoles com pel nacionalisme espanyol, atés el plantejament subordinant que fan en els àmbits culturals i lingüístics, que també són àmbits econòmics.

Com a mostra del que podem trobar a partir de l’article esmentat, només cal que llegim com enfoquen la suposada realitat espanyola vista des del Japó en «El Proyecto Marca España en la Exposición Universal Aichi 2005» (de l’Asociación de Directivos de Comunicación, Foro de Marcas Renombradas Españolas, Instituto Español de Comercio Exterior i Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos):

3. En lo que respecta a la lengua y la cultura, para la mayor parte de los japoneses la cultura española y la japonesa son distintas. Consideran que España ha tenido un papel destacado en la historia de Europa y que la contribución de España a la cultura europea es muy importante. A pesar de lo anterior, los japoneses también creen que la cultura española se parece más a la de los países latinoamericanos que a la de los europeos.

Los japoneses saben que el español es una de las lenguas más habladas del mundo. Aún así, la lengua que despierta más interés es el inglés. A gran distancia, en segundo lugar, se sitúa el francés. Y ya en último lugar, encontramos el alemán, el italiano y el español.

Enfocament (i silencis) que no són anecdòtics ni casuals, tenint en compte l’informe «Proyecto Marca España»:

En este sentido, también se amplía la idea de la lengua española más allá del concepto de España.

El español y la cultura en español es el activo más importante para el prestigio de una imagen de España en el mundo, teniendo en consideración que el español se diluye a escala internacional en el concepto más genérico de hispánico. La creación de la marca España es inseparable de la relación cultural que nos liga a Iberoamérica y, por tanto, la creación de una marca España debe dejar una puerta abierta a la asociación de una marca hispánica. Por ejemplo, la imagen en Estados Unidos del español está más ligada a lo hispánico que a España. Como idioma, el español es el gran competidor del inglés.

La faena de Josep Benet

En record de la faena de Josep Benet, el professor Jaume Corbera ha fet un recull que, entre altres, inclou alguna iniciativa habitual fa anys pel que fa a l’ús les llengües, com ara la que podem observar esta citació:

«El Gobernador civil, prosiguiendo la labor depurativa del separatismo, ha impuesto varias multas a diversos establecimientos de nuestra ciudad que continuaban rotulando sus establecimientos en catalán y usando impresos en el mismo dialecto…» (p. 301: El Correo Catalán, Barcelona, 7 d’octubre de 1939).

Ni eixa pràctica tan «normalitzadora» mdash;que interessarà molt a Mariano Rajoy— ni les altres propostes del recull estan massa lluny de l’esperit de molts dels qui desitgen mantenir les àguiles penjades encara en alguns edificis oficials i en els carrers dedicats a destacats contrademòcrates.

El català en l’exposició de Saragossa

Carles Barrull ens avisa a través de la llista ICF sobre la informació següent:

Empresa de servicios culturales que presta servicios específicos para todo tipo de equipamientos de difusión cultural —museos, producción y gestión de eventos—, ya sean relacionados con tareas de atención al público o con funciones de gestión interna, aportando equipos adecuadamente cualificados para la realización de cada función, precisa personal para trabajar en pabellón de la Exposición Universal 2008, realizando las labores de bienvenida al visitante, informar sobre los contenidos, seguimiento de las diferentes actividades a realizar por el visitante en el pabellón.

Se ofrece:

  • Contrato temporal de junio a septiembre.
  • Formación a cargo de la empresa.
  • Horario intensivo de mañana, tarde o fines de semana.

Precisamos:

  • Formación superior en Turismo, Historia, Historia del Arte, Humanidades, etc.
  • Dominio catalán y castellano, conocimientos de otros idiomas inglés o francés preferentemente.
  • Experiencia en docencia, actividades culturales, monitores de tiempo libre, etc.
  • Personas dinámicas, con un trato al público correcto y amable, con ganas de trabajar en eventos culturales.

Rastrejant en Internet hem pogut trobar que es tracta d’una oferta de treball apareguda el 20.03.2008 en Loquo Zaragoza. Es tracta d’una dada puga ser que aïllada, però esperem que siga un senyal positiu del nivell d’atenció que podran rebre els catalanoparlants en l’esdeveniment de Saragossa. A més, és una nota positiva pel que fa al valor estratègic [veg. dtl, 19.03.2008] de les llengües, del català en este cas.

Diplomes de castellà com a llengua estrangera

La Secretaria de Política Lingüística ens envia el flaix següent:

Diplomes de castellà

S’ha publicat el Reial decret 264/2008, de 22 de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 1137/2002, de 31 d’octubre, pel qual es regulen els diplomes d’espanyol com a llengua estrangera (boe núm. 62, de 12 de març passat). Els objectius de la modificació són adaptar-se a la política lingüística del Consell d’Europa i, en aquest sentit, establir sis nivells de certificació i, així mateix, tenir en compte l’acord de març de 2007, signat per l’Institut Cervantes i entitats universitàries de tots els països hispanoamericans, per a la constitució del Sistema Internacional de Certificació de l’Espanyol com a Llengua Estrangera (sicele).

Per a més informació: boe

La imposició del castellà a l’Espanya judicial /2

Vam sentir la notícia de raspallada en el telenotícies de TV3 despús ahir i hui podem llegir en El País:

Juí nul per la crema de fotos del Rei per no usar el català

Una titulació simpàtica que no deixa clar per què cremaven les fotos o per què han declarat nul el juí. En cavi, Vilaweb (13.03.2008) ho detalla una mica més:

L’Audiència espanyola anul·la el judici a Stern i Roura perquè no van poder parlar en català

Pel que sembla l’Audiència Nacional espanyola ha decidit anul·lar la sentència contra Jaume Roura i Enric Stern (dtl, 28.11.2007) atés que els dos acusats de cremar fotografies del rei d’Espanya a Girona van ser discriminats lingüísticament, ja que el jutge Vázquez Honrubia tenia una concepció peculiar dels drets lingüístics —peculiar, però no correcta, pareix—. El text de la sentència, després de Setmana Santa.

La persecució de la llengua de Mariano Rajoy

El diari El País (05.03.2008) aclarix la situació i les opinions del ciutadà català Nevot esmentat per l’actual president del pp espanyol Mariano Rajoy en el debat televisat amb Rodríguez Zapatero:

Un negoci entre dos idiomes

L’agent immobiliari al·ludit per Rajoy rebutja la multa per no retolar en català, però opina que no hi ha persecució de l’espanyol a Catalunya

A. Mars / P. Lobato – Barcelona – 05.03.2008

Manuel Nevot no creu que el castellà estiga perseguit a Catalunya. Però el Govern català li ha posat una multa de 400 euros perquè el rètol de la seua immobiliària no està en català i es nega a pagar-la. Tampoc ha pagat, dit siga de passada, uns altres 400 euros per no disposar del llibre de reclamacions. El cas de Finques Nevot, en la localitat barcelonina de Vilanova i la Geltrú, va saltar a la palestra dilluns quan el líder del pp, Mariano Rajoy, ho va traure per a intentar pujar-li els colors a José Luis Rodríguez Zapatero en el seu segon debat cara a cara.

«Em vaig quedar estupefacte», va afirmar ahir este agent que es declara votant del pp i va autoritzar al diputat popular en el Parlament català Santi Rodríguez que publicitara la seua sanció, encara que no ho esperava en boca del mateix Rajoy. Ahir va reclamar que no s’interpreten les paraules del candidat del pp com a exemple d’un assetjament del castellà. «Ni ell ho va dir ni cree que haja cap persecució», assegura Nevot, que va nàixer en Vilanova, com els seus avis, i que sempre parla en català i castellà «sense haver tingut mai cap problema». També va assenyalar que Zapatero «no té la culpa» de la sanció.

El pp ha pres en els últims temps el debat lingüístic com el seu nou cavall de batalla, ha intentat arravatar-li esta bandera a Ciutadans, el partit que va debutar en el Parlament català amb una pregunta sobre la llengua.

En Catalunya no es multa a cap empresa per retolar en castellà, sinó per no fer-ho, almenys, en català. No hi ha conflicte amb les retolacions bilingües però, si la informació (que no la marca comercial) apareix en un només idioma, este sí que ha de ser el català. És el que establix la llei de política lingüística de 1998. Una llei que l’agent immobiliari de Rajoy va titllar ahir de «tiquismiquis».
Les sancions les imposa l’Agència Catalana del Consum, dependent de la Generalitat, que a l’octubre de 2005 va rebre la denúncia d’un ciutadà contra Finques Nevot. Al gener de 2006 van requerir l’empresa que retolara en català i passats quatre mesos no ho havia fet; per això, a l’octubre de 2007 li van imposar una sanció que està recorreguda. Nevot al·lega que complix la llei perquè, encara que el seu cartell resa des del 1982 «Fincas Nevot, compraventa de pisos solares y rústicos», en la porta figura en català «Finques Nevot».

Sancions per no retolar en català

  • 2003: 2 sancions, per valor de 1.200 euros.
  • 2004: 22 sancions, per valor de 46.300 euros
  • 2005: 119 sancions, per valor de 122.050 euros
  • 2006: 65 sancions, per valor de 48.625 euros

En 2004 i 2005 l’Agència de Consum depenia d’ERC. A mitjan 2006 va passar al PSC, que féu prevaldre «convéncer enfront de multar»

Els efectes de les lleis varien en funció de qui les aplica. Quan Consum depenia d’Esquerra, la inspecció es va disparar (veg. el quadre). Quan va passar a departaments del PSC (Treball o Economia) «es va optar més per convéncer que per sancionar». També influïx que l’aplicació de la llei va ser gradual i les sancions van començar en 2003. Les multes lleus, que són les que s’apliquen, segons Consum, poden sumar un topall de 3.000 euros.

La polèmica està servida per a qui vulga traure’n profit. Ahir, gràcies a la publicitat que li va donar Rajoy al seu cas, el local de Nevot va veure el dia amb adhesius independentistes.

La manipulació malintencionada de Rajoy —i del pp català— va contrastar amb la desinformació manifesta quant a dret lingüístic del candidat socialista Rodríguez Zapatero, ignorància que en un estat amb cinc llengües oficials, si més no, no hauria de ser acceptable per a cap dirigent polític.

Nàixer a l’estranger

El diari Avui (07.02.2008) publicava la notícia següent:

El 84% d’alumnes de català són nascuts a l’estranger

Redacció

Vuit de cada deu alumnes que van participar l’any passat en cursos de llengua catalana al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona eren nascuts a l’estranger, concretament el 84,6%, segons la memòria d’activitats que es va presentar ahir. Pel que fa a orígens, els més nombrosos són els sud-americans, que van ser 9.942; seguits dels centreamericans, amb 1.568, i els nascuts a Àsia i Oceania, amb 1.116. Un element destacat de la memòria és que han baixat un 15% els alumnes provinents de la resta de l’Estat, que van ser 2.834.

Les inscripcions en els tres nivells bàsics (B1, B2 i B3) s’han gairebé duplicat en tres anys: dels 10.605 del 2004 a 20.038 el 2007.

Una de les novetats iniciades a l’octubre són cursos de català per a la comunitat xinesa: un d’inicial i dos més per als empleats en comerços i restaurants. S’hi han inscrit 52 alumnes.

Eixe èxit és el que deu moure Esperanza Aguirre, que ha decidit que hi haja un centre a Madrid on s’impartixca l’ensenyament en català, tal com es fa en altres centres privats en anglés, alemany i francés. Una iniciativa que potser haurà d’ampliar a causa de la demanda, certament. I floriran les flors…

De fet, podem suposar que a partir d’ara Telemadrid emetrà en català, es doblaran les pel·lícules al català, s’etiquetarà en català, els funcionaris atendran en català, etc. Com a conseqüència lògica en eixa mateixa línia, si Rajoy guanyara les eleccions generals espanyoles, a pesar del que ha dit en la campanya i després de rebatejar-se Marià, faria tot el possible per a canviar la Constitució espanyola i consignar-hi el deure de conéixer el català i per canviar tota la legislació que fins ara impedix l’ús del català en qualsevol àmbit a tot l’estat.

Sense dubte, eixe era un dels problemes més greus que tenien els ciutadans madrilenys, el seu monolingüisme castellà. En suma, un petit pedaç per a un mal que requeriria més mesures com la immersió lingüística en català en tots els centres de Madrid, si no volen que el col·lege de Tarradellas siga un gueto. A Madrid, al cap i a la fi, el castellà s’aprén a casa, al carrer, amb els amics, amb les televisions privades… tant o més que a Catalunya.

Per cert, al País Valencià ho fem d’una altra manera: hem aconseguit que només un 75% dels escolars tinguen la possibilitat de ser analfabets funcionals en català. Ara bé, per a eixe èxit cal la col·laboració permanent de polítics, funcionaris, jutges, advocats i guàrdies civils i arquebisbes.

Declaració de París

El diari Avui (08.02.2008) ens informa de la signatura de la Declaració de París:

Bernat Joan ha explicat que volen treballar perquè la Unió Europea reconegui la pluralitat real de llengües existents

Catalunya, País Basc i Galícia signen la Declaració de París per a la pluralitat lingüística

El viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, la secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Marisol López, i el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, volen que la Unió Europea reconegui la pluralitat lingüística

El viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, la secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Marisol López, i el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, han signat aquest divendres la Declaració de París per a la pluralitat lingüística.

Segons Bernat Joan la signatura d’aquest document és important perquè «expressa les intencions del govern gallec, basc i català de treballar conjuntament per aconseguir la pluralitat lingüística no només a l’Estat espanyol sinó també a nivell europeu». També ha explicat que tenen intenció d’estendre aquest acord a les Illes Balears i ha afirmat que en la propera reunió d’aquest fòrum ja seran quatre membres.

Bernat Joan ha explicat que volen treballar perquè la Unió Europea reconegui la pluralitat real de llengües existents i perquè el gallec, el basc i el català hi tinguin l’espai que els correspon, que seria el de llengües oficials, amb igualtat de condicions amb altres llengües similars com podrien ser el «letó, el lituà, el txec o l’eslovè o l’eslovac que són comparables des de molts punts de vista amb les nostres llengües». Igualment Bernat Joan ha informat que es vol establir un fòrum per la política lingüística on hi prendran part els governs d’Escòcia, del País de Gal·les i de Flandes.

La Declaració de París per a la pluralitat lingüística s’ha signat aquest divendres a la fira Expolangues que se celebra a París i també se situa en el marc de l’Any Internacional de les Llengües i el protocol de col·laboració signat per les tres institucions, basca, gallega i catalana, en matèria de política lingüística.

Esperem que eixa signatura siga un acte que pugam recordar amb satisfacció quan fullegem les hemeroteques. Els valencians, per ara, absents.