Flaixos número 13: Girona i audiència nacional espanyola

Els Flaixos d’Actualitat d’esta quinzena (núm. 13) ens aporten, entre altres dades interessants, les dos informacions següents:

Per exemple, podem extraure de la revista Addenda (núm. 14) les dades sobre «el nombre de documentació que inicia el procediment —demandes, denúncies, querelles, etc.— presentada en català durant els anys 2005, 2006 i 2007» a Girona:

GIRONA | 2005 | 2006 | 2007
Repartiment civil | 2.589 (35%) | 2.571 (32%) | 2.828 (33%)
Rep. contenciós | 645 (41%) | 627 (42%) | 647 (37%)
Rep. social | 794 (27%) | 768 (26%) | 1.261(38%)
Rep. violència sobre la dona | 7 (50%) | 19 (45%) | 20 (40%)
Rep. mercantil | 31 (14%) | 22 (10%) | 25 (9%)
Rep. penal | 2.613 (75%) | 2.533 (73%) | 2.940 (80%)
Rep. instrucció | 3.659 (57%) | 3.308 (51%) | 4.316 (67%)

A més, es fan ressò de l’esmena de l’Audiència nacional espanyola al jutge Vázquez Honrubia (veg. dtl, 14.03.2008):

L’Audiència Nacional de Madrid reconeix el dret dels acusats a usar-hi el català

La Sala Penal de l’Audiència Nacional, amb seu a Madrid, ha estimat un recurs d’apel·lació contra una sentència de 22 de novembre de 2007 del Jutjat Central Penal de la mateixa Audiència. La sentència que resol l’apel·lació, dictada el passat 24 d’abril, considera que el fet d’obligar els acusats a parlar en castellà comporta una infracció del dret a un judici just amb interdicció de la indefensió. El dret de declarar en la llengua que el tribunal anomena «materna» forma part del dret subjectiu a l’autodefensa o defensa personal de l’art. 24 de la Constitució espanyola. En els seus raonaments favorables al dret a l’ús del català, la sentència té en compte l’art. 3 de la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i l’art. 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial. El tribunal deixa clar que «és una garantia del dret de defensa permetre a l’acusat que s’expressi en la seva llengua materna». Recorda que la sentència del Tribunal Constitucional 74/1987, de 25 de maig, reconeix el dret de declarar judicialment en la llengua pròpia a tot arreu. L’art. 231.5 de la Llei orgànica del Poder Judicial distingeix les llengües espanyoles «cooficials o minoritàries», «que configuren la riquesa del nostre patrimoni cultural», de les estrangeres. D’acord amb tot això, la sentència anul·la que és objecte d’apel·lació de manera que retrotreu les actuacions al moment del judici oral a fi que un nou magistrat dugui a terme un nou procés.

La imposició del castellà a l’Espanya judicial /2

Vam sentir la notícia de raspallada en el telenotícies de TV3 despús ahir i hui podem llegir en El País:

Juí nul per la crema de fotos del Rei per no usar el català

Una titulació simpàtica que no deixa clar per què cremaven les fotos o per què han declarat nul el juí. En cavi, Vilaweb (13.03.2008) ho detalla una mica més:

L’Audiència espanyola anul·la el judici a Stern i Roura perquè no van poder parlar en català

Pel que sembla l’Audiència Nacional espanyola ha decidit anul·lar la sentència contra Jaume Roura i Enric Stern (dtl, 28.11.2007) atés que els dos acusats de cremar fotografies del rei d’Espanya a Girona van ser discriminats lingüísticament, ja que el jutge Vázquez Honrubia tenia una concepció peculiar dels drets lingüístics —peculiar, però no correcta, pareix—. El text de la sentència, després de Setmana Santa.

La imposició del castellà a l’Espanya judicial

Tal com es diu que hi ha gent per a tot, hi ha jutges per a tot. El mal és que hi ha coses que els membres del poder judicial haurien de respectar, sobretot els drets dels acusats i de tots les ciutadans, més enllà de les seues concepcions particulars sobre el que hauria de ser l’estat en què viuen. És el cas del jutge que sentia el silenci en català.

La notícia del diari El País (27.11.2007) és la següent:

Un jutge defensa la seua imposició del castellà en un judici

Honrubia va rebutjar la traducció al català en l’Audiència

José Yoldi – Madrid – 27.11.2007

El jutge penal de l’Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia va insistir ahir que els independentistes catalans Jaume Roura i Enric Stern, condemnats a 2.700 euros de multa per injúries a la corona per cremar fotos del rei, estaven obligats a parlar en castellà, en lloc de català, en el judici celebrat el passat dia 20 a Madrid. El text de la sentència es va fer públic ahir. La postura del jutge li ha suposat una denúncia del vocal del poder judicial Alfons López Tena, que considera que el tractar d’impedir que els acusats s’expressaren en català pot constituir una falta disciplinària molt greu d’«ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials».

Per la seua banda, la consellera de Justícia de la Generalitat, Monserrat Tura, va remetre una carta al president de l’Audiència, Carlos Dívar, en la qual mostra la seua preocupació sobre els mitjans necessaris per a garantir la traducció de les llengües cooficials, com el català, en l’esmentat òrgan. La Sala de Govern va agrair l’interés de la consellera, però va assenyalar que l’assumpte afecta la funció de jutjar del jutge, per la qual cosa un òrgan administratiu no pot immiscir-s’hi. El conseller català Josep Lluís Carod es va preguntar per què si els terroristes, tant d’ETA com els islamistes, poden expressar-se en el seu idioma no poden fer-lo dos ciutadans catalans que no han comés cap delicte.

El jutge Vázquez Honrubia, obviant que l’Audiència Nacional reconeix el dret dels acusats a declarar en l’idioma en el qual millor sàpien expressar-se per a la seua defensa des de l’any 1977, insistix que la interpretació de la Llei orgànica del poder judicial li permet exigir que declaren en castellà ciutadans espanyols que coneixen eixe idioma. El jutge considera que es va tractar d’una «reivindicació de la llengua pròpia d’una comunitat realitzada en un marc tan absolutament impropi com un judici penal», i nega que rebutjar «tan exagerada pretensió viole la tutela judicial efectiva i els produïxca indefensió».

No obstant això, el mateix magistrat reconeix en la sentència: «Cert és que els jutges i tribunals, i el mateix Tribunal Constitucional, ponderant els drets i deures constitucionals en conflicte han establit que quan hi haguera la possibilitat que un judicable espanyol no comprenguera la llengua oficial en tot l’estat —és a dir, la llengua espanyola—, calia procurar-li a aquell un intèrpret per a allunyar qualsevol possibilitat d’indefensió».

Altres jutges de l’Audiència consideren que el dret de defensa afecta l’idioma en què millor s’expresse per a la seua defensa l’acusat.

El soroll espanyol i el silenci català

Això diu que era un jutge espanyol que quan anava pel món sentia un gran silenci… quan li parlaven en català. Sens dubte, una absurditat més sobre la justícia espanyola. Però hui és 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde i de la primera edició del Tirant lo Blanch, ¡quines coses!, i el problema és que l’anècdota del silenci és real. La justícia espanyola no tan sols és cega, a més és sorda. Segons la notícia del Telenotícies Vespre (tv3, 20.11.2007):

Durant el judici, el jutge ha prohibit que Jaume Roura i Enric Stern declaressin en català i la sessió s’ha hagut de suspendre uns minuts. Finalment s’ha reprès, però, i tot i que els acusats podien declarar en català, no hi havia traductor a la sala. El fet que els dos acusats hagin declarat en català durant tot el judici ha fet que el magistrat consideri la seva intervenció «com si s’haguessin mantingut en silenci».

Naturalment els traductors i intèrprets haurien de protestar pel menyspreu professional del jutge, que va preferir interpretar amb els seus propis mitjans: traduïa el català com a silenci. El ridícul ha segut majúscul quan el jutge ha considerat que els acusats, que vorejaven els trenta anys, no necessitaven intèrprets. No, els acusats, no. Això deu ser humor espanyol: «Joder señora, ¡qué gorda que está! —Como una tapia hijo, como una tapia.»

Tal com cantava dia Raimon, venim d’un silenci, que és llarg i profund i que potser cal identificar amb la foto cremada a la plaça d’Espanya de Barcelona (vegeu Vilaweb), on hi havia el dictador anteriorment esmentat i el llavors príncep espanyol, eixe monarca actual que, quan li va dir «¿por qué no te callas?» a Hugo Chávez, potser li demanava que parlara en català, ¿ei, senyor jutge? Bé, estes lletres en català li deuen semblar formigues.