Dimitix la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia el comunicat següent:

Ascensió Figueres ha presentat hui la dimissió com a presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a comparéixer en les pròximes eleccions generals en la candidatura al Congrés dels Diputats per la demarcació de Castelló. La seua vacant ha sigut coberta per l’actual vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, que ocuparà el càrrec de president en funcions de l’avl fins a l’elecció del nou president, que està prevista per al mes de novembre.

La demarcació és la de Castelló i el partit polític és el Partit Popular. Si ix elegida, ¿farà res perquè es normalitze l’ús democràtic del valencià en la cambra i en les institucions públiques estatals?

El compromís lingüístic dels immigrants, segons Rajoy

En l’entrevista a Mariano Rajoy del diari El País (06.03.2008):

P. Heu dit que els immigrants s’han de comprometre a assumir els costums espanyols.
R. Igual que quan un funcionari públic pren possessió, doncs, jura defendre, respectar i acatar la Constitució… Vaig a posar-vos un exemple perfectament entenedor. S’ha de comprometre a estudiar la llengua, cosa que pareix raonable, perquè, si no, no es podran integrar i no hi ha res pitjor que els guetos. S’han de comprometre a complir la llei, igual que molts espanyols quan juren la Constitució, fins i tot els futbolistes quan es nacionalitzen espanyols. ¿Per què no s’hi han de comprometre de la mateixa manera quan demanen un permís de residència? S’hi han de comprometre, perquè hi ha societats que creuen que la dona és d’inferior condició que l’home. Que els matrimonis de conveniència ací no es poden fer; que la poligàmia no es pot fer; que la mutilació del clítoris…

Són paraules que ens mostren una part del plantejament de la qüestió lingüística que fa el senyor Mariano Rajoy (principal dirigent del pp actual). Per acabar-ho de perfilar i d’acord amb el que fan allà on governen —que una cosa és el que diuen i una altra el que fan—, deduïm que considera que els (monolingües) castellans no poden caure en guetos —perquè els guetos els fan per als altres, deu ser—, estan molt ben integrats en ells mateixos (principalment) i no han de complir més legislació lingüística que aquella que impose el castellà allà on siga.

Per cert, el plurilingüisme és una cosa per a demanar als altres, atés que ni Rajoy ni Zapatero saben parlar anglés. I això que la caritat ben estesa dien que començava per u mateix.

La persecució de la llengua de Mariano Rajoy

El diari El País (05.03.2008) aclarix la situació i les opinions del ciutadà català Nevot esmentat per l’actual president del pp espanyol Mariano Rajoy en el debat televisat amb Rodríguez Zapatero:

Un negoci entre dos idiomes

L’agent immobiliari al·ludit per Rajoy rebutja la multa per no retolar en català, però opina que no hi ha persecució de l’espanyol a Catalunya

A. Mars / P. Lobato – Barcelona – 05.03.2008

Manuel Nevot no creu que el castellà estiga perseguit a Catalunya. Però el Govern català li ha posat una multa de 400 euros perquè el rètol de la seua immobiliària no està en català i es nega a pagar-la. Tampoc ha pagat, dit siga de passada, uns altres 400 euros per no disposar del llibre de reclamacions. El cas de Finques Nevot, en la localitat barcelonina de Vilanova i la Geltrú, va saltar a la palestra dilluns quan el líder del pp, Mariano Rajoy, ho va traure per a intentar pujar-li els colors a José Luis Rodríguez Zapatero en el seu segon debat cara a cara.

«Em vaig quedar estupefacte», va afirmar ahir este agent que es declara votant del pp i va autoritzar al diputat popular en el Parlament català Santi Rodríguez que publicitara la seua sanció, encara que no ho esperava en boca del mateix Rajoy. Ahir va reclamar que no s’interpreten les paraules del candidat del pp com a exemple d’un assetjament del castellà. «Ni ell ho va dir ni cree que haja cap persecució», assegura Nevot, que va nàixer en Vilanova, com els seus avis, i que sempre parla en català i castellà «sense haver tingut mai cap problema». També va assenyalar que Zapatero «no té la culpa» de la sanció.

El pp ha pres en els últims temps el debat lingüístic com el seu nou cavall de batalla, ha intentat arravatar-li esta bandera a Ciutadans, el partit que va debutar en el Parlament català amb una pregunta sobre la llengua.

En Catalunya no es multa a cap empresa per retolar en castellà, sinó per no fer-ho, almenys, en català. No hi ha conflicte amb les retolacions bilingües però, si la informació (que no la marca comercial) apareix en un només idioma, este sí que ha de ser el català. És el que establix la llei de política lingüística de 1998. Una llei que l’agent immobiliari de Rajoy va titllar ahir de «tiquismiquis».
Les sancions les imposa l’Agència Catalana del Consum, dependent de la Generalitat, que a l’octubre de 2005 va rebre la denúncia d’un ciutadà contra Finques Nevot. Al gener de 2006 van requerir l’empresa que retolara en català i passats quatre mesos no ho havia fet; per això, a l’octubre de 2007 li van imposar una sanció que està recorreguda. Nevot al·lega que complix la llei perquè, encara que el seu cartell resa des del 1982 «Fincas Nevot, compraventa de pisos solares y rústicos», en la porta figura en català «Finques Nevot».

Sancions per no retolar en català

  • 2003: 2 sancions, per valor de 1.200 euros.
  • 2004: 22 sancions, per valor de 46.300 euros
  • 2005: 119 sancions, per valor de 122.050 euros
  • 2006: 65 sancions, per valor de 48.625 euros

En 2004 i 2005 l’Agència de Consum depenia d’ERC. A mitjan 2006 va passar al PSC, que féu prevaldre «convéncer enfront de multar»

Els efectes de les lleis varien en funció de qui les aplica. Quan Consum depenia d’Esquerra, la inspecció es va disparar (veg. el quadre). Quan va passar a departaments del PSC (Treball o Economia) «es va optar més per convéncer que per sancionar». També influïx que l’aplicació de la llei va ser gradual i les sancions van començar en 2003. Les multes lleus, que són les que s’apliquen, segons Consum, poden sumar un topall de 3.000 euros.

La polèmica està servida per a qui vulga traure’n profit. Ahir, gràcies a la publicitat que li va donar Rajoy al seu cas, el local de Nevot va veure el dia amb adhesius independentistes.

La manipulació malintencionada de Rajoy —i del pp català— va contrastar amb la desinformació manifesta quant a dret lingüístic del candidat socialista Rodríguez Zapatero, ignorància que en un estat amb cinc llengües oficials, si més no, no hauria de ser acceptable per a cap dirigent polític.