Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Documentació administrativa

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de publicar un Manual de documentació administrativa que, a més de diversos models de documents administratius d’ús freqüent, incorpora moltes altres referències lingüístiques complementàries (com ara l’ús de les majúscules, les abreviacions, els signes de puntuació, els tipus de lletra, els criteris de traducció, etc.). Esperant que siga del seu interés, si vol pot descarregar-se’l fent clic ací.

Atentament,

Ascensió Figueres Górriz
Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Els mexicanismes espanyols

Sílvia Senz ens recomana la lectura d’un article de Luis Fernando Lara, «Diccionario de mexicanismos» (Letras Libres, febrer del 2011), que és una «dura i molt recomanable ressenya crítica» i que «denuncia amb arguments rigurosos com els organismes de normalització del castellà encara tracten com a colònies els territoris americans». Alguns fragments de l’article de Luis Fernando Lara:

[…]

Con la excepción de Melchor Ocampo, que se atrevió a reivindicar el derecho de los mexicanos a su propia manera de hablar la lengua española, desde el siglo xix se operó una distinción que todavía siguen haciendo nuestras sociedades, entre ese «español peninsular», considerado modelo de la lengua, y el de México, solo entendido como curiosa colección de voces y giros pintorescos, y en muchos casos bárbaros, solecistas y viciosos.

[…]

El único interés a ambos lados del mar se ha venido centrando en el «americanismo», en nuestro caso, en el «mexicanismo», es decir, «el conjunto de voces, locuciones, expresiones y acepciones caracterizadoras del habla de México, que distancian la variante mexicana respecto del español peninsular, concretamente, de su variedad castellana», según lo define Concepción Company, en la introducción del nuevo Diccionario de mexicanismos de la Academia Mexicana (Siglo xxi, 2010, p. xvi). Tal comprensión del mexicanismo hace de «la variedad castellana» —es decir, el español registrado como tal por la propia Academia, puesto que no parece haber un estudio amplio y descriptivo del español usado en las dos Castillas— el marco de referencia, la piedra de toque al que se somete el tratamiento del léxico mexicano considerado «mexicanismo».

[…]

Pero, a fuer de caracterizar ese mexicanismo de una manera diferencial, Company lo hace afirmando que «las rutinas y los hábitos lingüísticos que otorgan identidad a los mexicanos […] y los grandes ejes culturales alrededor de los cuales se concentra el léxico del español de México» (las cursivas son mías) son «la obsesión por el sexo», «la cotidianidad de la muerte», «las cortesías»… y «el bien conocido y multiangular machismo». ¡Es ese vocabulario el que concentra el léxico del español de México y nos otorga identidad! Bonita manera de renovar el pintoresquismo del siglo pasado y a la vez de realimentar el estereotipo que tanto daño nos hace en la vida política y en los medios de comunicación, del mexicano macho, obsesionado por el sexo, soez y dado a la muerte; las cadenas de televisión Televisa y TV Azteca deben estar encantadas con este diccionario, que justifica plenamente el vocabulario de sus cómicos, sus reality shows y las indignidades que cometen con su público.

[…]

Sin duda este Diccionario de mexicanismos es una obra que hay que tomar en cuenta como a los muchos diccionarios de regionalismos mexicanos hechos por aficionados, que, mal que bien, apuntan palabras para después investigarlas y darles un tratamiento serio; comparado con el Diccionario de mejicanismos de Francisco J. Santamaría (Porrúa, 1959), está todavía muy lejos de poderlo mejorar, no digamos sustituir. El sesgo de sus fuentes primarias, la falta de un método lexicográfico bien sustentado, sus errores de análisis del significado, lo convierten en una obra desconcertante, de dudoso valor social. La lexicografía no se improvisa.

No cal dir que molts catalanoparlants mos podem sentir afectats també per eixa perspectiva sobre la «perifèria» que tenen els proclamadors d’aquella «llengua comuna».

L’APTIC publica l’enquesta del 2009 sobre tarifes

Un dubte recurrent entre els qui es llancen a treballar en el sector de la traducció i correcció són els preus que han de cobrar per la seua faena. L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (aptic) fa una tasca informativa molt important en este sentit:

Enquesta de tarifes de l’aptic 2009

Ja podeu consultar els resultats de l’enquesta de tarifes de l’aptic 2009. També teniu disponible la versió en castellà.

Aquesta enquesta, que té vocació de continuïtat i es farà cada dos anys, té l’objectiu d’oferir-nos una orientació sobre les tarifes que apliquem els socis de l’aptic en diferents modalitats de feina i combinacions lingüístiques. No és una guia de tarifes obligatòries, sinó que vol servir d’inspiració i d’eina comparativa. Hi trobareu molta informació a banda de les tarifes; esperem que us sigui útil i que en la propera edició s’animi més gent a respondre perquè resulti encara més representativa.

Si teniu dubtes o voleu coŀlaborar en la pròxima enquesta, no dubteu a posar-vos en contacte amb la Comissió de Tarifes!

Atentament,

Comissió de Tarifes
tarifes@aptic.cat

El gènere de les dones

La companya de la Generalitat valenciana Imma Navarro Tomàs ha publicat (Levante, 20.11.2010) un article sobre llenguatge sexista que reproduïm a continuació:

El femení genèric

El 31 de març de 2010 (Levante) em queixava perquè una institució pública de la nostra comunitat, en concret el Consell Jurídic Consultiu (CJC), al seu dictamen 137/2010 desoïa les recomanacions que les lleis i guies actuals fan sobre l’ús no sexista del llenguatge en les administracions públiques.

Ras i curt, l’esmentat CJC al seu dictamen recomanava, entre altres coses, l’ús del masculí genèric als textos adduint que si especifiquem el masculí i el femení en la redacció dels escrits tenim com a resultat textos difícils d’entendre i en alguns casos incorrectes gramaticalment. Aquestos arguments em portaren a fer una queixa formal al Síndic de Greuges.

Afortunadament, el Síndic resolgué donant-me la raó i recomanant al Consell Jurídic Consultiu: “… que en els dictàmens que fa, s’esforce per trobar termes no sexistes i que els adeqüe a una nova correcció gramatical que avui exigeix la legislació vigent.” El Levante publicava l’11 d’octubre de 2010, un article molt interessant del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió.

Així doncs i d’acord amb la línia argumental del Síndic de Greuges, podem dir que tenim una gramàtica solvent i adaptable al nou tipus de discurs inclusiu i no sexista i tota una legislació vigent que avala aquesta nova redacció discursiva. El punt de partida és esperançador.

Ara bé, fer un discurs no sexista no és sinònim de fer un ús i abús del masculí genèric. La solució no passa per escriure-ho tot en masculí genèric sota el pretext de l’economia lingüística i del caràcter universalitzador del masculí. Masculí genèric és quan dic: Els homes són éssers sexuats, i en realitat vull dir que: Els homes i les dones són éssers sexuats. El caràcter inclusiu del primer exemple queda clar? El masculí genèric com a element universal va a la baixa i les excuses sobre l’economia i l’agramaticalitat dels textos resulten ridícules quan sabem que les dones som el 60 % de la població universitària i estem sobretitulades respecte als homes, (Amelia Valcárcel, catedràtica de Filosofia Moral i Política a la uned) i en l’administració pública de la Generalitat treballem més dones que homes (I Pla d’igualtat entre dones i homes, docv 22.10.2010), per exemple, i, en definitiva, les dones som més de la meitat de la població mundial. Amb aquestes xifres a la mà i atenent només la variable quantitativa, en una societat democràtica com la nostra, haurem de parlar, doncs, del femení genèric perquè comporta una major representativitat, no? D’acord amb açò podem dir: Les dones són éssers sexuats i entendre que parlem de dones i homes? És clar que no.

Com pot ser que el terme funcionari s’use com a masculí genèric a l’Estatut bàsic de l’empleat públic si a la Generalitat Valenciana som més funcionàries que funcionaris? Aquest terme apareix a l’esmentat estatut en 175 ocasions i el terme funcionària hi apareix només en 9 ocasions, en drets sobre la maternitat i en la violència de gènere. Els funcionaris no tenen drets sobre la paternitat?

El masculí genèric no representa tota la societat, d’homes i dones, i una de les persones que més en sap és la doctora María Rodríguez Fernández, que al seu llibre La evolución del género gramatical masculino como término genérico(2009), ho explica detalladament.

Si reivindicar un femení genèric fa riure, consolidar un masculí genèric com a alternativa al discurs discriminatori resulta obsolet i cada vegada menys representatiu, perquè no s’adequa a la realitat de totes i de tots.

Consens no sexista

Gabriel Bibiloni (24.11.2010) ens informa de la publicació d’un document de consens [pdf] —«un document positiu i bo per a avançar»— sobre els principis generals que poden ajudar a evitar els usos sexistes i androcèntrics en la redacció de documents. Reproduïm eixos principis tot seguit:

Primer. És evident que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe dels referents. Malgrat això, l’assimilació de la categoria gramatical de gènere a la noció biològica de sexe és a l’origen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la consideració que la llengua catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Això no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a relacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui percebre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica.

Segon. Tenint cura de no trair el funcionament genuí del català, les administracions públiques han de promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos institucionals, sobretot en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en singular. I òbviament, quan un text fa referència a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, s’ha d’adaptar el discurs al gènere que correspon.

Tercer. Cal afavorir la claredat i la simplicitat dels textos administratius i respectar-hi els principis de neutralitat i concisió. Per aquest motiu, cal donar preferència, en general, als recursos que no comporten l’ús de formes dobles, com ara noms coŀlectius i epicens, i expressions impersonals.

Quart. Alguns recursos poden funcionar en uns textos i contextos, però no pas en uns altres. Per exemple, adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada pot anar bé en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics; en canvi, no és adequat en textos llargs o d’estil més cohesionat.

Cinquè. En les referències fetes en plural a coŀlectius que poden ser constituïts tant per homes com per dones, s’entén que el masculí té valor genèric, llevat que s’especifiqui expressament (o es dedueixi inequívocament del context) el contrari. Aquestes referències, per tant, en pro dels principis d’economia i de simplicitat, habitualment no es dupliquen. Si hi ha una voluntat de precisar o d’emfasitzar la referència a dones i homes dins del text, es poden fer servir formes dobles.

Sisè. Les guies o directrius d’estil i de redacció de textos, especialment les que inclouen recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics, no es poden aplicar d’una manera mecànica. Cal tenir en compte el tipus de text, el significat i el context lingüístic i comunicatiu (a qui ens adrecem i amb quina intenció comunicativa ho fem).

Setè. Si bé evitar un llenguatge amb usos androcèntrics o sexistes és una qüestió de base social, cal tenir en compte que la major part d’elements per dur-ho a terme són de tipus lingüístic. Per aquest motiu, a l’hora d’utilitzar una llengua lliure d’aquests usos, especialment quan es proposen solucions noves, o en cas de dubtes i dificultats, és important la intervenció de lingüistes amb vista a garantir que les solucions siguin correctes des del punt de vista gramatical.

Eixos principis han estat consensuats pels organismes següents:

  • Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya
  • Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
  • Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
  • Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
  • Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona
  • Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
  • Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades

Debat en el Consell Social de la Llengua Catalana

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El dia 3 de juliol del 2009 (fa, doncs, més d’un any) trenta membres del Consell Social de la Llengua Catalana (cslc) adreçaren una demanda oficial (número de registre d’entrada 098E/5806/2009) al president del Consell [per convocar una reunió plenària extraordinària, davant la gravetat de la situació de la llengua]. No havent-hi hagut cap resposta oficial, els trenta signants han consensuat que la demanda sigui publicada per Llengua Nacional.

Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010 – [pdf]

Font: Miquel Strubell Trueta

Els punts que volen debatre són els següents:

a) La llengua catalana no presenta cap dificultat intrínseca perquè sigui plenament normal a Catalunya.
b) Les dificultats per a la plena normalització del català a Catalunya són extralingüístiques i d’ordre polític.

Naturalment, podem fer extensiu al País Valencià el mateix debat, i fins i tot no estaria malament si poguérem comprovar fins a quin punt ens és aplicable una de les conclusions del document:

La llengua catalana només serà normal a Catalunya si els seus Parlament i Govern són políticament sobirans en tots els àmbits i no sotmesos, en les seves decisions polítiques, a cap altre poder legislatiu o executiu que el poble de Catalunya no hagi acceptat lliurement.

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.

El coneixement suficient de l’idioma universitari

Els estats espanyols i andorrà han firmat un acord sobre l’accés a la universitat, acord que té una clàusula lingüística interessant:

Asimismo las universidades podrán exigir la acreditación de un conocimiento suficiente del idioma en que se imparten las enseñanzas.

És estrany que no hajam sentit massa escama en este cas després del rebombori sobre la legislació catalana en una qüestió semblant.

  • Més dades sobre legislació lingüística en el web Eines de Llengua.