Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

  • STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»
  • Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»
  • Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

  • dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»
  • Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

  • Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»
  • Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»
  • Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»
  • El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»
  • Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»
  • Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

Sequera en la docència

L’article de Víctor Maceda «El català no té qui l’ensenye» (El Temps, 21.05.2018) alerta de la necessitat de professionals docents per a ensenyar la llengua a tot el domini lingüístic. Diversos directors de departaments exposen el seu punt de vista sobre la situació:

El catedràtic Emili Casanova, director de Filologia Catalana a la UV, no se’n sap avenir: «El curs vinent, únicament al País Valencià, necessitarem 100 docents nous”, afirma, “i durant la pròxima dècada en caldran uns 300 més».

Creant amb gomàtics

Al voltant de la paraula gomàtic s’ha llançat una iniciativa creativa de la qual mos informa Francesc Xavier Martí Juan:

10 escriptors i una escriptora de Castelló de la Ribera acabem d’editar Castellonies II (segona part de Castellonies), recull de narracions que hem subtitulat relats amb «gomàtic», perquè, entre altres coses, apareix el mot en tots els relats, amb la intenció de recuperar-lo i tot el món que evoca.

L’ha editat Edicions 96. Ja es va presentar a la Fira del Llibre de València el passat 28 d’abril.

Entrevista del 28 d’abril a la Fira del Llibre.

Video convocatòria a la presentació del 18 de maig: un pneumàtic que busca el gomàtic.

La televisió pública estatal espanyola no invertix en el valencià

El País Valencià continua pràcticament sense mitjans audiovisuals d’abast general en valencià i, a més, com quasi sempre des de l’inici de la democràcia, amb els poders i els mitjans públics estatals actuant contra la diversitat lingüística. Segons la notícia de Sixto Ferrero (La Veu del País Valencià, 10.08.2017)

RTVE ha invertit zero euros en cinema en valencià en els últims tres anys

La corporació de la televisió pública espanyola afirma que la major part dels recursos la destina a la producció de les desconnexions territorials

La inversió de Radio Televisió Espanyola (RTVE) en cinema en valencià dels últims tres anys es redueix a zero euros. Així consta en la resposta que va donar la Corporació de RTVE, el passat mes de juliol, a una pregunta parlamentària feta pel senador d’EH Bildu, del Grup Mixt, Jon Iñarritu. [Continueu llegint]

El sufix -al/-ar

El professor de la Universitat d’Alacant i acadèmic de l’avl Jord Colomina i Castanyer ha publicat un estudi sobre el sufix -al/-ar: El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Ell mateix fa la presentació de l’estudi en un vídeo elaborat pel Departament de Filologia Catalana de l’UA:

Cloenda dels 40 anys del Departament de Filologia Catalana

La commemoració dels quaranta anys d’existència del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València arriba al final amb els actes de cloenda el 30 de juny. El programa és el següent:

COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Palau de les Arts-Sala Magistral, 30 de juny de 2017

Programa

18:00 Salutació als assistents, a càrrec d’ Emili Casanova, director del Departament

18:05 Taula redona dels antics directors del departament sobre “Trajectòria i principals fites del Departament”, amb la participació de Jaume Pérez Montaner, Antoni Ferrando, Manel Pérez Saldanya, Carme Barceló, Joan Rafael Ramos i Ramon Rosselló. Modera: Maria Josep Cuenca.

19:00 Presentació del treball “Els inicis del departament, des de 1976 a 1983”, a càrrec de Santi Cortés.

19:15 Presentació del documental “40 anys treballant per la llengua i la literatura”, a càrrec de Miquel Francés i Antoni Medall.

20:00 Representació de «Le carnaval des animaux», de Saint-Saëns, a càrrec de l’Orquestra de la Universitat de València”, presentada i dirigida per Hilari Garcia.

20:45 Paraules de comiat dels actes dels 40 anys, a càrrec del Rector i de les autoritats.

Sopar

Els actes aniran seguits d’un sopar de companyonia i de retrobament dels antics estudiants i professors a l’hotel Porta de València-Silken, Avinguda de Cardenal Benlloch, núm. 28, a les 21:45 h.

Preu del sopar: 30 euros. Cal inscriure’s abans del dia 15 de juny, fent un ingrés pel concepte SOPAR 40 ANYS, en el Banc de Santander, C/C.: ES84 0049 6721 62 2110026601.

(Vegeu el menú: [pdf]).

Envieu correu electrònic a: inmaculada.genoves@uv.es, amb la confirmació de la inscripció i de l’ingrés i la tria de carn o peix per al sopar.

Josep Lacreu convertix el seu bloc en un llibre

Davant la pròxima aparició del seu llibre Pren la paraula, Josep Lacreu Cuesta comenta com veu l’evolució del coneiximent i l’ús del valencià en una entrevista al diari Levante (06.05.2017).

L’activitat actual de l’iec i l’avl confirmen algunes de les paraules del cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’acadèmia:

En les gramàtiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en moltes altres, no apareixen mai els qualificatius de «correcte» i «incorrecte». Des de fa molt de temps, en l’àmbit educatiu la dicotomia «correcte»/«incorrecte» s’ha substituït per «adequat»/«inadequat». Allò que és inadequat en un àmbit formal pot ser totalment adequat en un registre poc formal, i al revés. Cal buscar les paraules més idònies per a cada context. No sempre és fàcil dirimir què és apropiat per a cada àmbit; però com a filosofia del llenguatge és un plantejament integrador i respectuós de la variació lingüística.

Tot i que també pareix que eixes institucions es dediquen a posar en dubte algunes coses tan bàsiques com les que comenta Lacreu en un altre moment:

Els parlants necessiten un conjunt de normes que regulen l’expressió culta de l’idioma i, alhora, la normativa lingüística ha d’ajustar-se a les necessitats dels parlants per a poder complir satisfactòriament la seua funció. Cal diferenciar també diversos nivells de regulació de la llengua. Una cosa és l’ortografia, on la norma ha de ser clara i taxativa, i una altra, posem per cas, l’ortologia. Una paraula pot tindre diverses pronunciacions acceptables. El lèxic és també una part de la llengua que ha de tractar-se amb molta flexibilitat. Els diccionaris incorporen noves paraules constantment; no es pot considerar que tot el que no està en els diccionaris està mal dit.

La llengua de la nova televisió pública valenciana

Diversos departaments universitaris i institucions han programat per al 19 de maig una jornada sobre models lingüístics de la comunicació audiovisual relacionada amb la llengua de la futura televisió pública valenciana, jornada que tindrà lloc a la sala Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Segons el fullet informatiu:

Aquesta jornada té l’objectiu d’analitzar models de llengua per als mitjans de comunicació audiovisual i reflexionar-hi davant de la represa de les emissions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Inscripció per correu electrònic: inmaculada.carrasquer@uv.es

Termini d’inscripció obert fins a les 10:00 del 18 de maig del 2017.

Més dades: fullet informatiu.

Reunió de l’Acadèmia Oberta de l’IEC

El butlletí del mes de juliol de l’iec informa sobre una trobada del fòrum Acadèmia Oberta el 29 de juny passat (consulta: 02.08.2016):

Gramàtica i ortografia centren la segona trobada de L’Acadèmia Oberta amb els mitjans

L’Acadèmia Oberta, el projecte per mitjà del qual s’articulen les relacions d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica de l’IEC i els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant, va reunir, per segona vegada, els responsables dels serveis lingüístics dels mitjans de comunicació i divulgadors de la llengua. La reunió es va centrar, sobretot, en la Gramàtica de la llengua catalana i la nova Ortografia de l’IEC, que es publicaran a final d’any.

[…]

Per part dels mitjans, van assistir a la trobada Remei Brescó, d’El Punt Avui; Magí Camps, de La Vanguardia; Lorena Catalán, de BTV; Mercè Espuny, del Grup Flaix; Ricard Fité, d’El Periódico; Enric Gomà, filòleg i divulgador; Llorenç Oliver, del Diari de Balears; Rudolf Ortega, d’El País.cat; Albert Pla, de l’Ara; Ariadna Pous, d’El País; Núria Puyuelo, filòloga i divulgadora; Margalida Rosselló, de l’Ara Balears; Ernest Rusinés, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Jordi Solé, editor de l’ÉsAdir, i Pau Vidal, escriptor i divulgador.

La política lingüística estatal en la Primavera Educativa valenciana

Les jornades de la Primavera Educativa van acollir un seminari de política lingüística. La DGPL de la Generalitat de Catalunya n’ha fet un petit resum en els butlletí Tocs de Llengua (núm. 60):

Els responsables de política lingüística dels diferents territoris amb llengua pròpia van identificar prioritats, estratègies i línies d’actuació conjuntes en la promoció del multilingüisme

A l’acte hi van participar representants del País Basc, Catalunya, Galícia, Astúries, Comunitat Valenciana, Aragó, Navarra i Illes Balears

Dins del projecte Primavera Educativa i en el marc del congrés «L’aposta pel multilingüisme. 15 anys de Marc Europeu Comú de Referència i Portfolio Europeu de les Llengües», la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana va organitzar el Seminari de responsables de Política Lingüística de l’Estat, el 14 de maig, al Centre del Carme de la ciutat de València.
[…]