Creant amb gomàtics

Al voltant de la paraula gomàtic s’ha llançat una iniciativa creativa de la qual mos informa Francesc Xavier Martí Juan:

10 escriptors i una escriptora de Castelló de la Ribera acabem d’editar Castellonies II (segona part de Castellonies), recull de narracions que hem subtitulat relats amb «gomàtic», perquè, entre altres coses, apareix el mot en tots els relats, amb la intenció de recuperar-lo i tot el món que evoca.

L’ha editat Edicions 96. Ja es va presentar a la Fira del Llibre de València el passat 28 d’abril.

Entrevista del 28 d’abril a la Fira del Llibre.

Video convocatòria a la presentació del 18 de maig: un pneumàtic que busca el gomàtic.

III Festa Estellés

L’escriptor i company Josep Lozano Lerma ens recorda que la iniciativa cultural i política de la Festa Vicent Andrés Estellés té un llarg recorregut per davant:

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

Alginet, 15 de juliol de 2012

Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents —espere no deixar-me’n cap—:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, València, Vila-real, Xàbia, Xaló, Xàtiva i Xirivella.

La celebració va nàixer fa dos anys amb l’objectiu de cohesionar-nos honorant un dels nostres màxims poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.

Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora, però crec que, tot i això, si és possible, i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser —ara i també en el futur— caldria que celebràrem la III Festa Estellés, perquè en allò que solem fallar valencians, balears, catalans o, simplement, gent que ens estimem la cultura, és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.

Per tant, com diuen a Benicarló, «no res i avant». I si podeu fer-la, feu-la, i escriviu-me diguent-m’ho a l’adreça electrònica següent:

jlozanolerma@gmail.com

Molt cordialment,

Josep Lozano

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

II Festa Estellés

La segona Festa Estellés que espenta amb molt d’encert el company lletraferit i tècnic lingüístic Josep Lozano Lerma va fent forat. Segons Vilaweb (03.09.2011):

La II Festa Estellés comença a espurnejar

VilaWeb se sumarà a la festa obrint l’Espai VilaWeb a tothom, per llegir els poemes d’Estellés • Serà dimecres 7 de setembre a les 19.00

Al voltant del dia del naixement del poeta Vicent A. Estellés (a facebook), 4 de setembre, es convoca la segona edició de la Festa Estellés, que vol celebrar i homenatjar el poeta arreu del país. Aquest cap de setmana comencen a espurnejar sopars i actes ben diversos a Alginet, Xàtiva, Bétera, Cullera, Manuel, Burjassot, Barcelona… Moltes altres poblacions, entitats i particulars ho faran durant la setmana que ve. VilaWeb també s’hi sumarà, com l’any passat, el dimecres 7 de setembre, a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43), convocant a tots els amants d’Estellés a llegir els seus poemes, a partir de les 19.00 (vídeo).

Un sopar ahir al vespre a Alginet i un altre a Picanya han estat dels primers actes a obrir la segona edició de la Festa Estellés. D’Alginet és Josep Lozano, l’escriptor que va llançar la crida per celebrar la festa arreu.

Subvencions per a activitats literàries

El 30 de maig s’acaba el termini per a demanar les subvencions de la Generalitat de Catalunya per a activitats literàries:

Subvencions a activitats literàries 2011

Aquestes subvencions estan regulades per les bases publicades al núm. 5371 del dogc i per la convocatòria publicada al núm. 5868 del dogc.

Les propostes presentades s’han de dur a terme durant l’any de publicació de la convocatòria corresponent, a excepció de la d’Activitats de promoció que s’han de realitzar entre l’1 de desembre de l’any anterior i el 30 de novembre de l’any de la convocatòria de subvenció.

Dins de cada línia d’ajut trobareu el formulari de soŀlicitud i una petita guia amb les preguntes més freqüents sobre el procediment.

  • Creació literària en llengua catalana
  • Realització d’activitats de promoció i difusió de la literatura en català
  • Creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana
  • Ajuts a traductors i traductores per a la traducció al català d’obres literàries en altres llengües.
  • Investigació sobre moviments, obres, autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània.

Més dades: Institució de les Lletres Catalanes

Fa cinquanta anys de tantes coses…

Víctor Pàmies ens enviava el dia 06.07.2009 esta «petita endevinalla»:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l’Institut d’Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D’on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d’amor, i no s’hi pensa.

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu «moooooooltes» notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós?

No sé si és oblit o excés de commemoracions fantàstiques, però ací teniu un enllaç del diari Avui amb referències a l’autor.

Encarna Sant-Celoni recorda Carmelina Sánchez-Cutillas

Supose que ja us heu assabentat que diumenge passat va faltar l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas; com a antòloga d’Eròtiques i despentinades, hi havia de fer quelcom i hi vaig posar mans a l’obra.

Us adjunte dos textos: l’un amb una coseta que li dedique, ara ja in memoriam, i l’altre amb un poema seu, «La sang se’m clivella» —un fragment del qual és en la pàgina 135 de l’antologia—, perquè el tingau sencer. Podeu compartir-los amb qui vulgau.

Encarna

Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.


Tove Ditlevsen

Traducció:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.


Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m’escanya i t’ampre la veu, despentinada: encara ‘em cou massa la sang’, i ‘se’m clivella’, i ‘se m’esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci’…

No fa gaire que m’he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada… Te n’has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru… I de sobte m’ha creuat la cara un somriure, recordant l’última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària…

Gràcies per ser com fores —com ets—, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e cara amiga d’anys i afanys.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 2009

I el poema de Carmelina Sánchez-Cutillas:

La sang se’m clivella

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d’aquells moments perduts…
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l’artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant…
i tot és tan a punt,
que la sang se’m clivella!

Carmelina Sánchez-Cutillas (del llibre Llibre d’amic e amada)

Jornades sobre la llengua literària

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació sobre unes jornades:

I Jornades sobre la Llengua Literària i els Escriptors Valencians Actuals

Gandia, Casa de la Cultura
27 de setembre de 2008

Per visualitzar el tríptic informatiu, on hi ha el programa: clic ací.

Ho organitzen:
CEIC-Alfons el Vell
Departament de Filologia Catalana (Universitat de València)
FIECOV

Hi col·laboren:
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Departament de Filologia Catalana (Universitat d’Alacant)
AELC – Bromera – Denes

Informació i inscripcions:
Departament de Filologia catalana
Universitat de València
Blasco Ibáñez, 32
46010-València
Tel. 963864255
inmaculada.carrasquer@uv.es

Inscripció gratuïta

Les editorials valencianes i el mercat de mínims

Podem pensar que hi ha a les llibreries un nombre excessiu de llibres, sobretot si ens guiem per la qualitat que detectem i, paradoxalment, per l’absència quasi absoluta de crítiques negatives —i constructives— sobre cap llibre.

Pel que sembla (El País, 20.12.2007), l’oferta editorial dels editors del País Valencià ha disminuït un 3,7 % els últims tres anys (2.264 títols). Quant als llibres en valencià, la notícia del diari diu:

Els llibres en valencià van facturar 15 milions d’euros en 2006, que suposa un 14 % més que en 2004. El 80 % de les obres en valencià són textos no universitaris i llibres infantils i juvenils, fet que reflectix la notable dependència que les lectures obligatòries del sistema educatiu tenen sobre aquest sector. En 2006, l’edició en valencià va suposar el 28 % del total de títols i el 49 % dels exemplars produïts.

Malauradament, l’actuació de les administracions públiques valencianes del Partit Popular consistix en tancar i retallar el mercat en valencià (començant per la TV3, un aparador impagable que no tan sols desaprofiten, sinó que volen negar als valencians), en contradicció amb les seues proclames liberals, un liberalisme paradoxalment proteccionista en tot el que afecta els seus privilegis particulars derivats d’un abús de les majories que els atorga la petita democràcia que tenim.