Ajudes a associacions 2011

El diari oficial de la Generalitat valenciana ha publicat l’ordre d’ajudes següent [pdf]:

Orde 107/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques
per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2011.

[…]

Les mencionades ajudes, per un import global màxim de 278.460 euros, aniran a càrrec de la línia T0091000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 del pressupost de la Generalitat per a 2011. La concessió està condicionada a l’existència, en el pressupost de 2011 de la Generalitat, del corresponent crèdit adequat i suficient.

[…]

El clip de Francisco Camps que amaga el valencià

Softcatalà aclarix els bombos i platerets de la Generalitat valenciana arran de la notícia de Canal 9 sobre «Windows presenta una aplicació per a treballar en valencià en el sistema operatiu». La nota de premsa de Softcalà deixa ben clar l’abats gallinaci de la iniciativa del govern de Francisco Camps:

El Windows i l’Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari

Softcatalà

Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el clip en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el clip (Captions Language Interface Pack) de valencià, una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de l’acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any per impulsar la difusió i ús del valencià en l’àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (tic). L’adaptació d’aquest producte ha estat duta a terme per l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d’Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.

Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primer cop el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) [veg. Levante]. Es pot veure un exemple d’aquesta tecnologia en aquest vídeo.

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del producte) han causat estupor entre els membres de Softcatalà.

Aclariments

Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.

1. Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia clip presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s’ha fet fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un paquet clip és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l’extrem la subordinació del català a l’espanyol o l’anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet clip de valencià.

L’únic equivalent a la tecnologia clip que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d’un punt de vista tècnic, el paquet clip de valencià estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.

2. La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica

La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d’adaptar les traduccions de l’estàndard general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació de la iniciativa Softvalencià, amb una guia d’estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l’inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).

Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.

Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes iso i bcp-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s’utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.

3. El Govern valencià del pp fa anys que intenta separar el valencià del català en l’àmbit informàtic

Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del pp ha promogut activament la separació del valencià del català en l’àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d’estat del Vaticà (va) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.

La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facin en el marc d’equips de traducció a l’espanyol més que no pas en el marc d’equips de traducció al català.

Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana

Des de Softcatalà entenem que l’objectiu compartit és que els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes informàtics en valencià, en l’estàndard general del català o en qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l’ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització extrema.

És per això que volem fer-los un seguit de peticions.

A Microsoft:

  • Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni paquets clip ni paquets lip parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d’identificació del navegador).
  • Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d’assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana i les del valencià.

A la Generalitat Valenciana:

  • Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l’àmbit de la informàtica.
  • Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda.
  • Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l’ús del programari en valencià.

Els mexicanismes espanyols

Sílvia Senz ens recomana la lectura d’un article de Luis Fernando Lara, «Diccionario de mexicanismos» (Letras Libres, febrer del 2011), que és una «dura i molt recomanable ressenya crítica» i que «denuncia amb arguments rigurosos com els organismes de normalització del castellà encara tracten com a colònies els territoris americans». Alguns fragments de l’article de Luis Fernando Lara:

[…]

Con la excepción de Melchor Ocampo, que se atrevió a reivindicar el derecho de los mexicanos a su propia manera de hablar la lengua española, desde el siglo xix se operó una distinción que todavía siguen haciendo nuestras sociedades, entre ese «español peninsular», considerado modelo de la lengua, y el de México, solo entendido como curiosa colección de voces y giros pintorescos, y en muchos casos bárbaros, solecistas y viciosos.

[…]

El único interés a ambos lados del mar se ha venido centrando en el «americanismo», en nuestro caso, en el «mexicanismo», es decir, «el conjunto de voces, locuciones, expresiones y acepciones caracterizadoras del habla de México, que distancian la variante mexicana respecto del español peninsular, concretamente, de su variedad castellana», según lo define Concepción Company, en la introducción del nuevo Diccionario de mexicanismos de la Academia Mexicana (Siglo xxi, 2010, p. xvi). Tal comprensión del mexicanismo hace de «la variedad castellana» —es decir, el español registrado como tal por la propia Academia, puesto que no parece haber un estudio amplio y descriptivo del español usado en las dos Castillas— el marco de referencia, la piedra de toque al que se somete el tratamiento del léxico mexicano considerado «mexicanismo».

[…]

Pero, a fuer de caracterizar ese mexicanismo de una manera diferencial, Company lo hace afirmando que «las rutinas y los hábitos lingüísticos que otorgan identidad a los mexicanos […] y los grandes ejes culturales alrededor de los cuales se concentra el léxico del español de México» (las cursivas son mías) son «la obsesión por el sexo», «la cotidianidad de la muerte», «las cortesías»… y «el bien conocido y multiangular machismo». ¡Es ese vocabulario el que concentra el léxico del español de México y nos otorga identidad! Bonita manera de renovar el pintoresquismo del siglo pasado y a la vez de realimentar el estereotipo que tanto daño nos hace en la vida política y en los medios de comunicación, del mexicano macho, obsesionado por el sexo, soez y dado a la muerte; las cadenas de televisión Televisa y TV Azteca deben estar encantadas con este diccionario, que justifica plenamente el vocabulario de sus cómicos, sus reality shows y las indignidades que cometen con su público.

[…]

Sin duda este Diccionario de mexicanismos es una obra que hay que tomar en cuenta como a los muchos diccionarios de regionalismos mexicanos hechos por aficionados, que, mal que bien, apuntan palabras para después investigarlas y darles un tratamiento serio; comparado con el Diccionario de mejicanismos de Francisco J. Santamaría (Porrúa, 1959), está todavía muy lejos de poderlo mejorar, no digamos sustituir. El sesgo de sus fuentes primarias, la falta de un método lexicográfico bien sustentado, sus errores de análisis del significado, lo convierten en una obra desconcertante, de dudoso valor social. La lexicografía no se improvisa.

No cal dir que molts catalanoparlants mos podem sentir afectats també per eixa perspectiva sobre la «perifèria» que tenen els proclamadors d’aquella «llengua comuna».

Ajudes a entitats locals 2011

El diari oficial de la Generalitat valenciana ha publicat l’ordre d’ajudes següent [pdf]:

Orde 105/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques
destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià
durant l’any 2011.

[…]

Les mencionades ajudes, per un import global màxim de 226.003 euros, aniran a càrrec de la línia T3167000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 del pressupost de la Generalitat per a 2011. La concessió està condicionada a l’existència, en els pressupostos de 2011 de la Generalitat, del corresponent crèdit adequat i suficient.

[…]

Orelleres per a qui no vol escoltar

Hi ha polítics que a voltes fan articles que convé tindre en compte, com ara l’article següent d’Iñaki Anasagasti (Deia.com):

En què consistix l’«especial respete i protecció» per a la caverna

No han aprés res. O millor, no han volgut aprendre res. En trenta-cinc anys. Ni el plurilingüisme ni la plurinacionalitat. No m’estranya que Pujar diga el que diu. La xicoira per a tots no servix. El model, este model, autonòmic ha fracasssat.

[…]

¿És car? Segons eixe criteri la democràcia és cara i per tant caldria eliminar eleccions, tribunals, actes oficials, parlaments i tot allò que no sigui estrictament necessari per a viure. Algú ordena i els altres obeïxen. Amb la convenció de Sevilla del pp es paguen deu anys d’orelleres. És clar, no hi ha res més car que una dictadura. En llibertats, en dignitat, en pèrdua de la pròpia autoestima de la societat.

[…]

Flaixos de multilingüisme senatorial i de traducció i interpretació

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 66, 03.02.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar al Senat

En la sessió del dia 19 de gener es van poder utilitzar per primera vegada les llengües cooficials de l’Estat a la cambra alta, gràcies a l’aplicació de la reforma del reglament de la cambra alta aprovada al juliol de 2010. El nou reglament del Senat preveu l’ús de les llengües cooficials de l’Estat només durant el debat de mocions i de mocions que siguin conseqüència d’interpeŀlació, però no en les sessions de control del govern ni en el debat d’iniciatives legislatives. En cada sessió del Senat hi treballaran set intèrprets que es dedicaran a traduir al castellà la intervenció de l’orador.

Per a més informació:
El Senat ja és multilingüe

Resultats de les proves de traducció i interpretació jurades 2010

Els resultats corresponen a les proves següents:

– Traducció jurada català i castellà
– Traducció jurada català i francès
– Traducció jurada català i alemany
– Interpretació jurada català i castellà
– Interpretació jurada català i francès
– Interpretació jurada català i alemany

Es poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Cal afegir, pel que fa a la primera notícia, que els representants valencians del Partit Popular van aprofitar l’ocasió per a no parlar en valencià, seguint la seua pràctica de fer el contrari del que criden que pretenen en les seues soflames nacionalistes valencianeres. En parla una mica l’acadèmic de l’avl Josep Lluís Doménech en l’article «Les llengües i el Senat» (Levante). Bé, no diu que ho faça com a acadèmic, però és una condició que no podem oblidar. Naturalment, és una sort el fet que a pesar que els dirigents del Partit Popular facen servir la demagògia i el cinisme en esta qüestió, la resta de ciutadans sabem actuar amb respecte i coneixement envers els drets dels conciutadans que fan servir qualsevol altra llengua diferent, encara que siga el valencià.

L’APTIC publica l’enquesta del 2009 sobre tarifes

Un dubte recurrent entre els qui es llancen a treballar en el sector de la traducció i correcció són els preus que han de cobrar per la seua faena. L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (aptic) fa una tasca informativa molt important en este sentit:

Enquesta de tarifes de l’aptic 2009

Ja podeu consultar els resultats de l’enquesta de tarifes de l’aptic 2009. També teniu disponible la versió en castellà.

Aquesta enquesta, que té vocació de continuïtat i es farà cada dos anys, té l’objectiu d’oferir-nos una orientació sobre les tarifes que apliquem els socis de l’aptic en diferents modalitats de feina i combinacions lingüístiques. No és una guia de tarifes obligatòries, sinó que vol servir d’inspiració i d’eina comparativa. Hi trobareu molta informació a banda de les tarifes; esperem que us sigui útil i que en la propera edició s’animi més gent a respondre perquè resulti encara més representativa.

Si teniu dubtes o voleu coŀlaborar en la pròxima enquesta, no dubteu a posar-vos en contacte amb la Comissió de Tarifes!

Atentament,

Comissió de Tarifes
tarifes@aptic.cat

Manifest per la immersió

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Suport del professorat universitari de psicologia al model d’immersió lingüística del català

Un grup de professors de psicologia de diverses universitats catalanes han engegat un manifest de suport al model d’immersió lingüística català (a causa de l’ofensiva en contra d’aquest model).

Es pot llegir a: http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio/.

Al text s’exposen dades sobre els resultats acadèmics dels estudiants catalans que avalen aquest model educatiu.

Qualsevol membre de la comunitat universitària catalana pot donar-hi suport signant el manifest.

La sàtira de Bernat i Baldoví

El company Josep Lluís Marín ens envia la informació següent:

El pròxim dimecres 9 de febrer es presenta el llibre Sàtira i falles de Josep Lluís Marín i Garcia. És una edició crítica de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví. L’han coeditat l’Ajuntament de Sueca i la Universitat de València..

La presentació és el 9 de febrer, a les 19:30, al Coŀlegi Major Rector Peset (pl. Forn de Sant Nicolau, 4), a tocar del Tossal, lloc on es van plantar algunes de les falles en les quals va coŀlaborar Bernat.

Zinema Euskaraz

Mentres a Catalunya regulen per llei la possibilitat dels ciutadans d’accedir a les produccions cinematogràfiques també en català, el butlletí Eusakararen Berripapera ens informa de la iniciativa que s’ha posat en marxa al País Basc:

En marxa el programa Zinema Euskaraz

L’objectiu de la campanya és possibilitar l’accés de la ciutadania al cinema en èuscar, tant per a contribuir a garantir una oferta cinematogràfica en èuscar suficient per a aquella població que la soŀlicite, com per a ajudar al foment de l’èuscar com a llengua d’ús cultural i social.

Al País Valencià, la Generalitat valenciana de Francisco Camps tan sols pren iniciatives fallides o mesures negatives pel que fa a estes qüestions (declaració estèril d’Ares, ensenyament insuficient fora de les poques línies en valencià, no-emissió cinematogràfica en valencià en Canal 9, ús excloent del castellà dels càrrecs públics i dels diputats valencians en el senat espanyol…). Contra les mancances oficials, els valencians tenim altres opcions, com ara mirar la tv3 (els qui encara ho poden fer), recórrer a l’activitat suplent que duen a terme algunes universitats valencianes, o mirar de trobar els encara pocs dvd que tenen versió en català. En fi, és una sort que la lectura i Internet no depenguen dels governs valencians.