Termòmetres d’ús

Ens oferixen els mitjans i les recerques sociolingüístiques dos formes d’enfrontar-se a la realitat de l’ús lingüístic. D’una banda (Avui, 01.04.2011):

El català, més atractiu

El 35 % de població aprèn el català a casa, però el 39,4 % l’assumeix com a llengua pròpia

El 95 % assegura que entén l’idioma del país, però només el 77 % el parla i el 60 % l’escriu, segons el Baròmetre de la Comunicació

El català guanya punts. Un exemple: el 35 % de la població té el català com a llengua inicial —que és la que s’aprèn a casa de petit—, però el 39,4 % la trien com a llengua amb la qual s’identifiquen —és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l’ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d’atracció. Així ho indiquen les conclusions de l’informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.

[…]

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l’estudi —sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d’identificació—, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95 % de la població entén el català; el 77,5 %, el parla, i el 60,6 %, l’escriu; mentre que el 99,9 % entén el castellà; el 99,8 %, el parla, i el 99 %, l’escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.

[…]

D’una altra banda, una visió diferent (Avui, 28.03.2011):

El números desafinen

L’estudi ‘El català, al carrer’, de J.M. Aymà, avalua l’ús oral actual del català

[…]

La conclusió d’Aymà és molt concreta: «Mana el medi ambient lingüístic i l’hem d’enfortir entre tots. No el podem crear fàcilment, però ho hem d’intentar; si un immigrant arriba a un poble en què el 95 % del que es parla és català, aviat s’adonarà, per exemple, que adéu ho diem per acomiadar-nos i en poc temps entendrà el català i l’anirà utilitzant sense conflictes». Això és evident, però molts catalanoparlants passem al castellà amb un trist automatisme i, per tant, que el català no mori depèn d’un esforç coŀlectiu, com demostra aquest estudi impecable de Josep Aymà.

De fet, Aymà és crítica amb l’informe elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Vilaweb, 03.04.2011):

Recuperar l’ús del català al carrer

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona la metodologia de l’estudi que acaba de presentar el Baròmetre de la Comunicació sobre l’ús del català

[…]

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona a VilaWeb el mètode que fan servir aquesta mena d’enquestes: «Anem en una línia equivocada perquè el treball basat en enquestes tendeix a sobrevalorar l’individu i les dades que proporciona són, doncs, potencialitats més que no pas fets. Aquestes dades indiquen un grau d’optimisme respecte del català, i això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això no és un fet, és una actitud. S’hauria d’aplicar una metodologia que demostrés la realitat estricta per a superar les potencialitats.»

[…]

Aymà surt al carrer cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a final d’octubre, també un dimecres i un divendres. Recorre algunes parts de Ciutat Vella, de l’Eixample i del barri de Gràcia (són barris interclassistes, no són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la línia vermella i de la línia verda. «Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M’acosto discretament a la gent i escolto si parlen en català o en castellà. Les altres llengües no les compto. Cada dia que surto acabo comptant la parla d’unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia hi passo unes vuit hores i l’altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que el divendres sempre se sent més castellà que no el dimecres. Jo no tinc l’explicació d’aquest fet, però la meva hipòtesi és que se sent més castellà perquè el divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baixa de l’àrea metropolitana al centre de la ciutat.»

[…]

La negociació coŀlectiva no sexista

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Guia de bones pràctiques per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la negociació coŀlectiva

Ens plau presentar-vos la Guia de bones pràctiques per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la negociació coŀlectiva, que és un exhaustiu treball que posa a l’abast de tothom les eines i els recursos per a la utilització d’un llenguatge no discriminatori que contribueixi a fer cada cop més visible, més igualitària i més justa la realitat femenina en el món del treball.

Presentem la guia en un context en què el sindicalisme confederal, a través del diàleg social, enceta una negociació amb la patronal de reforma de la negociació coŀlectiva amb l’objectiu d’exercir el nostre poder contractual; ens interessa especialment que la nostra força sigui més eficient i més útil per a tots i totes per preservar les conquestes socials aconseguides i per continuar millorant les condicions i els drets laborals del conjunt de treballadores i treballadors.

Podeu consultar la guia al web de la Secretaria de la Dona i al web del Servei Lingüístic de cc oo de Catalunya, on també trobareu més eines i recursos per treballar en català,

Font: Secretaria de Formacio Sindical i Cultura. cc oo de Catalunya
A/e: cultura@ccoo.cat

Mapa de centres amb línia en valencià

El Tempir d'Elx

El Tempir d’Elx ens envia la informació següent:

El Tempir crea la 2a versió del mapa de centres amb línia en valencià sobre Google Maps

L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx va llançar fa un any una guia de centres educatius, desenvolupat sobre l’eina Google Maps, que permetia que qualsevol pare o mare, que volguera matricular el seu fill o la seua filla en una escola o institut al País Valencià, sabera quina era l’oferta educativa en programes d’educació bilingüe que oferien els centres més pròxims al seu domicili. Aquesta primera versió era ben senzilla perquè tan sols seleccionant la comarca i la població del País Valencià que es desitjava se sabia quina era l’oferta en valencià de tots els centres que apareixien en el mapa generat. Ara El Tempir presenta la segona versió del mapa de centres amb línia en valencià (o amb programa bilingüe) sobre Google Maps justament quan és a punt de començar la campanya de matriculació en Primària. I més tard, en Secundària.

Més sentències contra el govern de Francisco Camps

El Tribunal Suprem espanyol desestima els recursos del cassació de la Generalitat valenciana contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que donaven la raó a l’stepv pel que fa a l’obligatorietat d’acceptar la validesa del la titulació de filologia catalana. Segons el mateix sindicat (nota de premsa):

El Tribunal Suprem humilia el govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 euros de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d’una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l’altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquest dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

[…]

El trist resum d’aquest fugida cap endavant del Govern Valencià és que ha perdut 37 sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps i que només per aquests afers s’han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

L’stepv demana que el Sr. Camps pague dels seus diners aquestes costes provocades pel seu Govern per raons d’interès polític partidista o personal, com es dedueix de les sentències del Tribunal Suprem.

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».

JQCV: s’ha obert el termini de matrícula

Immaculada Cerdà ens envia a través de la llista de la Taula de Filologia Valenciana la informació següent sobre la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià:

S’ha obert novament el termini de matriculació de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià

El període és de l’1 al 26 d’abril inclusivament. Si feu la matriculació telemàtica, amb pagament per via telemàtica, tindreu una bonificació del 10 per cent.

Calendari de les proves:

Dia 28 de maig de 2011:
– Certificat de coneixements orals.
– Àrees 1 i 2 del certificat de grau mitjà.

Dia 4 de juny de 2011:
– Certificat de grau elemental.
– Àrees 1 i 2 del certificat de grau superior.
– Certificat de llenguatge en els mitjans de comunicació.

Dia 11 de juny de 2011:
– Àrees 3 i 4 del certificat de grau mitjà.
– Certificat de llenguatge administratiu.

Dia 18 de juny de 2011:
– Àrees 3 i 4 del certificat de grau superior.
– Certificat de correcció de textos.

NOVETATS IMPORTANTS

1. Les proves de coneixements orals, de grau elemental i dels certificats de capacitació tècnica es realitzaran cada una en una única jornada.

2. Les proves de grau mitjà i de grau superior es realitzaran en dos fases. En la primera fase s’avaluaran els continguts de les àrees 1 i 2 (les de tipus test). En la segona, s’avaluaran els continguts de les àrees 3 i 4 (redacció, dictat i expressió oral). Només podran realitzar la segona fase els aspirants que hagen superat la primera fase.

En les proves de grau mitjà i de grau superior, els aspirants que no superen el 40nbsp% en la mitjana ponderada de les dos àrees de la primera fase no podran continuar en la segona fase. Així mateix, no podran continuar tampoc en la segona fase els aspirants que no hagen obtingut un mínim d’un 30 % en alguna de les dos àrees de la primera fase.

4. Al llarg de la setmana següent de la realització de les proves, la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià publicarà en el web www.edu.gva.es/jqcv els resultats dels aspirants que s’han examinat de les àrees 1 i 2 de les proves de grau mitjà i de grau superior. Els aspirants que no hagen superat els criteris expressats en el punt anterior seran qualificats com a no aptes.

I també us recordem que l’Àrea de Formació de la Diputació de València organitza, tant en el Pla de Formació Contínua com en Interna, cursos encaminats a superar estes proves. Podeu trobar més informació en: http://www.dival.es/formacion i www.dival.es/normalitzacio.

Immaculada Cerdà Sanchis
Cap de la Unitat de Normalització Lingüística
Diputació de València
Plaça de Manises, 4 46003 València
Tel. 963 882 833
Fax 963 882 834
immaculada.cerda@dival.es
www.dival.es/normalitzacio

Flaixos sobre jutjats, consum i sobre nous parlants de català

Flaixos d'Actualitat

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 70, 30.03.2011) ens envien, entre altres, les informacions següents:

«No canviem de llengua», campanya per a l’ús del català a la justícia

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (ajdlp) ha posat en marxa la campanya «No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua», que té com a objectiu fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia a Catalunya.

Davant del fet que només un 3 % de les demandes que es presenten als jutjats i un 17 % de les resolucions judicials són en català, la campanya vol informar la ciutadania sobre el dret fonamental a parlar en català davant l’Administració de justícia. L’Associació facilita la documentació necessària per donar a conèixer els drets dels ciutadans sobre l’ús de la llengua i posa a la seva disposició els serveis informatius de l’entitat davant de qualsevol dubte o aclariment.

Estatut valencià dels consumidors i usuaris

Les Corts Valencianes han aprovat la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana. L’article 8 porta l’epígraf «Drets lingüístics» i preveu el dret dels consumidors d’usar qualsevol de les llengües oficials i el foment de l’ús del valencià.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6487, de 24 de març, i es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2011/03/24/pdf/2011_3372.pdf

Guia El català també és meu

La Plataforma per la Llengua ha editat El català també és meu. Guia per a nous i futurs parlants de català. Aquesta publicació, que es pot descarregar en format pdf des de la pàgina web de l’entitat, és una guia bilingüe (en català i en castellà) que exposa i argumenta els motius i les reflexions de persones que han adoptat el català com a llengua d’ús habitual.

El Congrés Convit lliura els seus premis

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir de la informació següent:

Daniel Olivares i Joan Beltran guanyen els premis Convit

Olivares, un jove informàtic d’Elx, s’ha endut el premi a una iniciativa de promoció per la campanya que ha aconseguit la traducció del You Tube al català, i el tortosí Beltran ha obtingut el Premi a la trajectòria per tota una vida dedicada a l’ensenyament de la llengua

Divendres dia 25, el 2n Congrés Convit es va iniciar amb la taula titulada «Llengua, immigració i empresa als territoris de parla catalana», que va moderar Xavier Graset i que va tenir com a convidats representants dels governs de la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balear i el País Valencià.

Un dels plats forts de la segona jornada del Convit va ser la presentació de pòsters, en concret 20 experiències exitoses de les Illes, Andorra o de Catalunya, i de serveis lingüístics tan diversos com els universitaris, els dels sindicats, de confederacions, entitats, ajuntaments, dels governs, etc., el resum de les quals també és consultable per Internet, des d’on ben aviat es tindrà accés als pdf.

Tot seguit Jordi de Bofarull va encarregar-se de fer públic el resum i conclusions del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana,

L’engrescadora lletra final a càrrec del reusenc Josep Murgades «Per paraules que són accions, les vostres. Aŀlocució als coŀlegues dels serveis territorials de llengua» va donar pas a la cloenda de les sessions a càrrec d’Empar Pont, regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus.

Premis per a Elx i Tortosa

Durant el dinar de cloenda es van desvelar els guanyadors dels premis Convit, que van lliurar Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus; Jordi Agràs, director territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Empar Pont.

Daniel Olivares, un jove informàtic d’Elx, es va endur el Premi Convit a una iniciativa de promoció de la llengua per la campanya que, a través de la xarxa flog.cat, va aconseguir la traducció del You Tube al català.

D’altra banda, Joan Beltran, de Tortosa, va obtenir el Premi a la trajectòria de promoció de la llengua per tota una vida dedicada a l’ensenyament de la llengua, a la publicació de manuals i a l’estudi i difusió de l’estàndard occidental.

La sobretaula va ser amenitzada per les jotes improvisades de Joseret de Tortosa.

Tot seguit, els assistents que ho van desitjar van seguir una visita guiada al Gaudí Centre i a l’exposició “Ara toca festa”.

El Convit l’han organitzat la Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, la Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç amb la coŀlaboració de la Xarxa Vives d’Universitats, el Govern d’Andorra, l’Ajuntament de Perpinyà i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.

Font: Direcció General de Política Lingüística

El pla lingüístic del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística de la institució a les directrius del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i fa un repàs a les actuacions duites a terme durant aquesta legislatura en matèria de política lingüística

El Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Normalització Lingüística, ha fet enguany una passa més en la responsabilitat d’impulsar el procés de normalització lingüística amb el procés d’adaptació del Pla de normalització lingüística del Consell de Mallorca (pnl), fet per la Universitat de les Illes Balears l’any 2004, al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears (pgnl), aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana i ratificat pel Govern de les Illes Balears recentment.

Aquesta adaptació suposa incorporar-hi totes les actuacions que el pla general assigna als consells insulars i que no es recollien al pnl inicial, un document de treball que ha estat el full de ruta que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística que ha duit a terme el Consell de Mallorca des de 2004.

També s’hi incorporen molts d’aspectes prevists en el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, de 1989. Així mateix, amb la intenció de donar resposta a la necessitat de coordinació amb accions d’altres institucions, de complementar objectius i d’evitar duplicitats innecessàries, s’han eliminat les accions que, de forma clara, ja assumeixen altres entitats o que el pla general ja assigna a uns responsables concrets. Malgrat això, emparats pel mandat estatutari i la Llei de normalització lingüística de 1986, s’ha decidit mantenir accions de suport ja previstes al PNL inicial perquè el Consell pugui continuar duent-les a terme si ho considera convenient.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys, entre els quals cal destacar els efectes de la globalització, l’expansió dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i l’increment de la població d’origen immigrant, han delimitat els àmbits en què s’ha d’incidir actualment. El pla general preveu les àrees d’actuació següents: usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació i noves tecnologies, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries i assistencials, relacions institucionals, manifestacions culturals i artístiques, i campanyes informatives i promocionals.

S’ha considerat adient que l’adaptació que s’elabora en aquest moment tengui la mateixa organització que el pla general, treball més recent, consensuat i d’incidència global sobre el conjunt de la societat balear. Així doncs, les dotze àrees en què s’organitzava el pnl inicial s’han reestructurat en les nou àrees d’actuació que presenta el pla general i se n’ha redistribuït el contingut de la manera següent: cada àrea formula els objectius i aquests s’especifiquen en sectors, dins els quals es concreten les accions que es pretenen dur a terme.

Les accions que s’hi preveuen tenen un caràcter obert, que n’ha de permetre l’actualització constant. Amb aquesta finalitat, la Direcció Insular de Política Lingüística preveu desplegar aquest document orientador en plans d’actuació anuals (anys naturals), el primer dels quals tindrà data de termini el 31 de desembre de 2011.

Segons la directora insular de Normalització Lingüística, Rosa Barceló «cal entendre aquesta iniciativa com una passa més en el procés de normalització lingüística perquè, amb una voluntat integradora, els ciutadans de Mallorca puguin desenvolupar-se i intercomunicar-se sense destruir els recursos lingüístics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen».

Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 597

www.conselldemallorca.cat