El PP elimina el requisit lingüístic bilingüe d’Ontinyent

Vam poder llegir el dia 5 de març del 2009 en el diari Pàgina 26 :

A Ontinyent el valencià deixa de ser un requisit i només serà un mèrit

Ho va confirmar l’alcaldessa de la localitat en el ple extraordinari que va tindre lloc dimarts: a partir d’ara, el valencià ja no serà obligatori per accedir a un lloc de treball en l’administració, sinó que només puntuarà a les proves.

[…]

L’alcaldessa és del pp, i eixa actuació supressiva no és una declaració sinó un fet. Com podíem esperar (Las Provincias, 22.05.2009):

El portaveu del pspv, Jorge Rodríguez, va recordar als populars que el requisit lingüístic «és un reglament que va aprovar el govern valencià fa anys i que ara a Ontinyent s’incomplirà». Va titllar esta mesura de «involucionista i reaccionària, pel que no votem a favor d’un document que pretén acabar amb un requisit lingüístic».

No sabem a quin «govern valencià» es referix el regidor (o la periodista Rocío Moreno), però està clar que el pspv té algun motiu per a protestar per l’eliminació del requisit lingüístic bilingüe. Al cap i a la fi, Ontinyent era un dels pocs municipis governat pels socialistes on s’havia adoptat la mesura. Naturalment, a més de protestar i de titllar d’«involucionista i reaccionària» la mesura de supressió, el regidor socialista podria estendre eixe concepte a la resta d’ajuntaments socialistes que no han promulgat mai eixe requisit lingüístic, ja que, encara que siga per inacció, es troben en la mateixa situació «involucionista i reaccionària».

Jornada sobre els vints anys d’ensenyament en el CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

20 anys d’ensenyament del català. Del Digui, digui… al Parla.cat

En aquesta jornada hi haurà una primera intervenció per explicar quins són i com han evolucionat els serveis, la metodologia i l’enfocament pedagògic al Consorci, alhora que també ha anat canviant el tipus d’alumnat en una societat cada cop més multilingüe. Ens plantejarem també quins són els principals reptes de futur.

En una segona part comptarem amb la intervenció de Joan-Tomàs Pujolà, professor titular d’Escola Universitària, especialista en metodologia d’ensenyament de llengües, que oferirà una visió general del futur de l’ensenyament de llengües.

Dia: 6 de maig de 2009
Hora: de 18 a 20 hores
Lloc: Cotxeres del Palau Robert
Palau Robert, Centre d’Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. En l’any de celebració del seu 20è aniversari, el cpnl ha superat ja la xifra d’1.000.000 d’inscripcions.

Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació al web del Cicle de converses del cpnl.

Enllaços:
http://www.cpnl.cat/20anys/ensenyament.html
http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html
http://www.cpnl.cat/20anys

Font: Àrea de Comunicació
Consorci per a la Normalització Lingüística
Tel.: 93 272 31 00

La traducció prestigia la llengua

Yvonne Griley comenta en «L’era de la postpolítica i la diglòssia lingüística» (Tribuna.cat, 20.04.2009) una situació sorprenent que es donà a l’auditori del Macba i que exemplifica amb un detall significatiu en què consistix un procés de substitució lingüística:

Més enllà de la bona oportunitat que significà l’ocasió, segons em diuen els experts, de conèixer la pel·lícula de Safaa Fathy D’ailleurs, Derrida, la cita no tindria per a mi més interès si no fos pel fet que amb l’excusa que l’auditori present configurava “una petita ONU” —en paraules del moderador, X. Antic, donat que alguns venien d’allò que se’n diu de fora— els participants catalans al simposi es veieren empesos per l’organització a parlar castellà o francès, ja que, si bé hi havia traducció simultània, no se n’havia previst al català.

Griley mateix en trau una conclusió que els tècnics lingüístics estem acostumats practicar:

Hi ha coses que depenen de nosaltres i la fermesa i la constància sobre allò que organitzem n’és una. En el debat sobre el català trobo erma la disquisició sobre la vida o la mort de les grans ideologies. Em preocupa molt més que l’estament universitari o periodístic menystingui amb la seva pràctica el català com a llengua apta per a l‘ús en un seminari internacional, tan si ho fa de manera conscient com inconscient. La traducció és una pràctica i una professió que resta darrere el teló però que forma part de l’engranatge de la cultura. On hi ha traduccions hi ha una llengua que es prestigia, hi ha voluntat, constància, inquietud i competitivitat, tot plegat un antídot contra la diglòssia lingüística que se’ns dibuixa a perpetuïtat.


Més articles d’Yvonne Griley en la Revista de Llengua i Dret.

Contraplanificació / 6: Ciutat de les Arts i de les Ciències

Restaurant del museu

Vista la bona disposició de Jorge Vela Bargues pel que fa al compliment de la legislació lingüística en la Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA (queixa al síndic de greuges núm. 083838), li faig arribar unes quantes esmenes, per tal de «millorar el nivell cultural de les persones que el visiten provocant-los la reflexió i reactivant-los la capacitat crítica», tal com indica el museu que és el seu objectiu final:

1. En la pàgina http://www.cac.es/programaciones/CAC/programaciones_cac: «Club Ciudad de las Artes y las Ciencias», està en castellà, però, seria més adequat i coherent que la remissió fóra en valencià i directament a la versió en valencià (http://www.cac.es/club/club-cac.jsp?seccion=home&lang=va), cosa que no s’esdevé automàticament (almenys la primera vegada).

2. «El Consell de Administració» > «El Consell d’Administració». Respecte del Consell d’Administració que apareix en la pàgina web, he d’indicar que el tractament de respecte en valencià és «En / Na» i no «D./D.ª» (abreviatura del castellà «don / doña»). I, és clar, l’abreviatura d’«il·lustríssim» és «Il·lm.» (i no «Ilmo.»)

3. Respecte del patronat de la fundació, apareix en una placa a l’entrada del museu, però només en la versió cooficial castellana: caldria posar-hi la versió valenciana.

4. El cartell del «Pase Anual» en el mateix museu, estava només en castellà (llevat de la indicació «Atenció al soci»).

5. La referència a l’«Oceanográfico» (http://www.cac.es/cacsa/historia/historia) hauria de ser a l’«Oceanogràfic».

6. L’adreça en atenuada en gris que apareix al peu de les pàgines està només en castellà, però hauria d’aparéixer en valencià.

7. A la «Galeria d’Imàtges» (http://www.cac.es/cacsa/cronologia/museo) li sobra l’accent.

8. La data automàtica que apareix en la capçalera de la pàgina només en castellà. Els codis automàtics es poden configurar també automàticament per a que s’ajusten a l’idioma de la pàgina, en valencià, en este cas.

9. Hi ha una remissió en castellà a un «Desafío Robot». La pàgina corresponent ho il·lustra amb una capçalera que conté el títol només en castellà, tot i que més amunt sí que hi ha l’enllaç a «Repte Robot». A més del nom també en castellà de «Ciudad de las Artes y las Ciencias» i el text «para Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional».

Li ho agraïxc, espere la correcció d’eixes mancances i la resposta, i aixina comprovarem si és cert el que aduïa en la resposta davant el síndic de greuges:

S’ha posat en marxa un procediment que garantisca que tota la informació que es publique en la pàgina web estiga disponible en els tres idiomes de la mateixa (castellà, valencià i anglés), a fi d’evitar que es repetisquen aquest tipus d’incidents i mantindre el nostre compromís amb la llengua pròpia de la Comunitat.

L’IEC i els vint-i-cinc anys de política lingüística

25 anys de PL

El Butlletí de l’IEC commemora els últims vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya. Podem llegir que faran debats —que deuen haver fet ja— sobre la política lingüística en Catalunya. Curiosament, la llei de política lingüística valenciana també ha fet vint-i-cinc anys, però no hi ha cap referència en el butlletí de l’IEC a eixe fet ni cap valoració sobre la situació dels usos lingüístics valencians. No sé si ho tindran en compte o no. Una commemoració i una reflexió una mica estanques, vaja.

Estadístiques lingüístiques del País Valencià

Segons la notícia de Sergi Pitarch en el diari Levante (22.03.2009)

L’ús del valencià perd força

Els sociolingüistes alerten del «perillós» retrocés de l’ús de la llengua en Castelló

En canvi, més optimista és la notícia de Lucía Gadea en el diari El País (05.04.2009):

El valencià es parla més en les ciutats mitjanes

[…]

El catedràtic de Sociolingüística Brauli Montoya va establir ahir en Alcoi que esta tendència a l’alça ha començat en les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines. Aquestes dades formen part de les últimes enquestes. «La conclusió és que hem aconseguit parar el declivi de l’ús social de la llengua», va explicar. La primera enquesta de l’Institut d’Estudis Catalans data de 1985 i assenyalava que l’ús en família i la transmissió del valencià de pares a fills representava entre el 25 % i el 30 % de la població.

L’article no aclarix, doncs, si parlem de la transmissió intergeneracional o de l’ús de la llengua. En tot cas, sembla que vol plantejar una dinàmica diferent respecte de la situació exposada per a Castelló. Cal dir que les enquestes de l’AVL (2004) i sies (gv, 2005) mostraven unes dades de transmissió en una altra línia: «sempre en valencià» 71,83 % i 63,6% a la regió d’Alcoi-Gandia, dades que reflectia en el 2004 Alfons Garcia en el diari Levante (01.05.2004):

En este últim aspecte, l’estudi revela que, en l’actualitat, el 35 % dels habitants de la Comunitat declara utilitzar normalment el valencià a casa, quan en 1995 este percentatge era del 50 %. La pèrdua d’usuaris domèstics de la llengua autòctona ha estat així del 30 % en 9 anys. La dada de 2004 és fins i tot pitjor que la registrada en 1989 (43 %). Per contra, el castellà mai ha gaudit de tan bona salut en la Comunitat: el 55 % ho usa a casa (set punts més que en 1995).

Ja ho diuen que hi ha veritats, veritats a mitges i estadístiques. Les estadístiques, es poden interpretar, però només són un instrument per a alguna finalitat. Per tant, els qui tinguen alguna finalitat, esperem que siga bona.


Més dades estadístiques: «Dades sobre el català al País Valencià»

La política lingüística sense estat

Les polítiques autonòmiques

En el diari El País (29.03.2009) podem llegir l’article de Pablo Ximénez de Sandoval «Otra vuelta a la tortilla de las lenguas». En tractar-se d’una truita, el periodista trenca uns quants ous, com ara el fet que l’article no detalla quina és la política lingüística estatal ni la relació que respecte d’esta política mantenen les altres. Es tracta d’una situació paradoxal, atés que la política lingüística estatal és la que disposa de més recursos i normes al seu servei. I, pel que sembla, també disposa del recurs de la invisibilitat, tal com sabem que es recomana des de fa temps, sin que se note el cuidado…

A partir d’eixa constatació, i sense el suport de les dades reals sobre el respecte als drets lingüístics de la ciutadania ni sobre l’efecte de les mesures que s’apliquen en cada territori, la informació és orientativa. Però poc més que això.

Reglaments de gestió lingüística: Castellbisbal

En la secció corresponent a legislació lingüística (epígraf «Reglaments locals») del web Eines de Llengua de la cdlpv hem recopilat al llarg dels anys una cinquantena llarga de reglaments de gestió lingüística municipals. La llista actual és la següent:

Alaquàs, Alcoi, Algemesí, Alzira, Amposta, Bellreguard, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Calvià, Cambrils, Canals, Carcaixent, Carlet, Castellbisbal, Cocentaina, Cunit, Dénia, Elx, Girona, Godella, Mallorca, Manresa, Moncofa, Montserrat, Muro, Mutxamel, Novelda, Olot, Ondara, Palma, Paterna, Petrer, Picassent, Planes, Reus, la Roca, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sagunt, Santa Pola, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Torís, Torrent, València, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Vinaròs, Xàtiva i Xirivella.

L’última incorporació ha estat el reglament de Castellbisbal [pdf]/[html] (conegut gràcies al Flaixos d’Actualitat 31, 01.04.2009).

Subvencions del Consell de Mallorca

Magadalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Subvencions per a normalització lingüística

El Consell destina 400.000 euros a subvencions per a normalització lingüística

Les tres línies de subvencions de la Direcció Insular de Política Lingüística van destinades a empreses, associacions de veïns i federacions de veïns, revistes en català i almanacs d’entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre, i també a projectes de dinamització lingüística als municipis.

La vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, i la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, han anunciat avui que la Direcció Insular de Política Lingüística destinarà un total de 400.000 € a les tres línies de subvencions del Departament per fomentar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de les empreses privades, dels ajuntaments i de les entitats sense finalitat lucrativa.

Convocatòria de subvencions per a la normalització lingüística a les empreses per a l’any 2009 (revistes, almanacs, etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals d’Internet)

El Departament de Cultura i Patrimoni, a través de la Direcció Insular de Política Lingüística, va encetar ja fa uns anys una línia de subvencions destinada a ajudar el sector empresarial amb l’objectiu de contribuir a la normalització lingüística del català a les empreses, especialment després de l’entrada en vigor de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears. En aquesta llei es concreta més la normativa que fa referència als usos lingüístics en el món del comerç. L’article 8 fa referència expressa a la necessitat que els establiments oberts al públic tenguin la senyalització i la documentació d’oferta de servei com a mínim en català, i que les administracions promoguin l’ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials. Enguany, com a novetat, s’hi han incorporat els almanacs (calendaris acompanyats de dades astronòmiques, de pronòstics sobre el temps, de les dates de les festes anyals, les fires, etc.), a causa de l’arrelament que tenen aquest tipus de publicacions entre la població, sobretot a la Part Forana.

Durant l’exercici pressupostari de 2009 es destina la quantitat de 275.000 € a les subvencions per a la normalització lingüística a empreses, dels quals 30.000 € corresponen a les revistes, 3.000 als almanacs i 242.000 € als conceptes d’etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals d’Internet.

Es poden acollir a aquesta convocatòria de subvencions les sol·licituds per a activitats realitzades fins al 31 d’octubre de 2009, sempre que ja no hagin estat objecte de subvenció per part del Consell de Mallorca durant aquest període, referides a:

— La normalització lingüística a les empreses, per a:
• el foment de les revistes en llengua catalana, en suport paper o en format digital, publicades a l’illa de Mallorca, sempre que abastin una àrea informativa superior a l’àmbit municipal, que no pertanyin a l’Associació de la Premsa Forana, que tenguin com a mínim un 80 % de les pàgines redactades en català i una extensió mínima de 16 pàgines. En queden exclosos els diaris, els setmanaris, les revistes quinzenals, les mensuals i les escolars.
• el foment de l’edició d’almanacs o pronòstics en llengua catalana
• l’etiquetatge en llengua catalana
• l’edició en llengua catalana de material imprès
• l’edició en llengua catalana de cartes de restaurant
• l’edició en llengua catalana de pàgines web i de portals d’Internet

Aquesta convocatòria es va publicar al BOIB núm. 38, de 14 de març de 2009, s’ha exposat en els taulers d’anuncis dels centres i serveis del Consell de Mallorca i s’ha penjat a la pàgina web del Consell de Mallorca www.conselldemallorca.cat . Així mateix, se n’ha donat coneixement als ajuntaments de Mallorca perquè l’exposin als taulers d’anuncis.

Terminis per presentar sol·licituds:

• revistes i almanacs: 14 de maig de 2009
• etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals d’Internet: 8 de setembre de 2009

Convocatòria de subvencions de 2009 per als ajuntaments per a projectes de dinamització lingüística al municipi

El Consell de Mallorca pretén impulsar una política lingüística pròpia en col·laboració amb entitats públiques mitjançant la convocatòria d’una línia de subvencions. Es tracta, en aquest cas, de contribuir a fomentar i impulsar la realització de projectes de dinamització lingüística en els municipis.

D’aquesta manera, s’aconsegueix impulsar la normalització lingüística dins l’àmbit de competència dels ajuntaments i fer-la extensiva a la resta de la població civil mitjançant campanyes que fomentin l’ús de la llengua catalana en les activitats quotidianes.

Durant l’exercici pressupostari de 2009, s’hi destina la quantitat de 90.000 €, dels quals 55.000 corresponen a la modalitat A (ajuntaments de més de 10.000 habitants) i 35.000 a la modalitat B (ajuntaments de menys de 10.000 habitants).

Es poden acollir a aquesta convocatòria de subvencions els ajuntaments que tenguin l’objectiu de dur a terme, fins al 31 d’octubre de 2009, un projecte nou i específic de dinamització lingüística al municipi dissenyat exclusivament per presentar-se a aquesta convocatòria o que sigui una ampliació d’un projecte anual de dinamització ja previst.

El termini per presentar sol·licituds acaba dia 22 d’abril de 2009 (BOIB núm. 38, de 14 de març de 2009).

Convocatòria de subvencions de normalització lingüística per a butlletins d’associacions de veïns i de federacions d’associacions de veïns i revistes en català i almanacs d’entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre per a l’any 2009

Ja fa uns quants anys que el Consell de Mallorca dedica una atenció especial a les publicacions en forma de butlletí de les associacions de veïns, a les quals s’incorporaren l’any 2005 les federacions d’associacions de veïns, i a les publicacions periòdiques en català, especialment en el camp que fa referència a l’augment presencial de la llengua pròpia en aquestes activitats.

Durant l’exercici pressupostari de 2009 es destina la quantitat de 35.000 € a les subvencions de normalització lingüística per a activitats promogudes per entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre (dels quals 8.000 € corresponen a les publicacions d’associacions de veïns i federacions d’associacions de veïns, 2.000 € a l’edició d’almanacs i 25.000 € a revistes en català).

Es poden acollir a aquesta convocatòria de subvencions les sol·licituds de normalització lingüística a les associacions de veïns i federacions d’associacions de veïns, amb suport als butlletins de l’associació o de la federació, per al foment de l’edició d’almanacs o pronòstics i per al foment de les revistes en llengua catalana, en suport paper o en format digital, publicades a l’illa de Mallorca, sempre que abastin una àrea informativa superior a l’àmbit municipal, que no pertanyin a l’Associació de la Premsa Forana i que tenguin un 80% de les pàgines redactades en català.

En queden exclosos els diaris, els setmanaris, les revistes quinzenals, les mensuals i les escolars. Aquestes activitats es poden realitzar fins al 31 d’octubre de 2009 i no poden haver estat objecte de subvenció per part del Consell de Mallorca durant aquest període.

El termini per presentar sol·licituds acaba dia 6 de maig de 2009 (BOIB núm. 33, de 5 de març de 2009).

Més informació: Consell de Mallorca

Ajudes a la traducció i al teatre i convocatòria de les proves de la JQCV

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Orde de 5 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2009. [2009/3090] (docv núm. 5.978, de 20.03.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 5 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana per a 2009. [2009/3091] (docv núm. 5.978, de 20.03.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 10 de març de 2009, de la Secretaria Autonòmica d’Educació, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2009/3043] (docv núm. 5.978, de 20.03.2009)
    – vegeu text