Renovació del cens d’entitats i cursos gratuïts

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens envien la informació següent:

S’obre el termini per sol·licitar la inclusió o la renovació en el cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana

Com cada any, per donar compliment a l’Ordre clt/82/2002, de 15 de març, publicada al dogc, núm. 3603, de 26 de març de 2002, l’1 de gener s’ha obert el termini perquè les entitats puguin sol·licitar o renovar la seva inclusió al cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana. El termini es tancarà el 30 d’abril de 2009.

L’article 1 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre (dogc 3543A, de 31 de desembre de 2001), de mesures fiscals i administratives, estableix una deducció, a aplicar en l’impost sobre la renda de les persones físiques, per donatius a favor de fundacions i associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en aquest cens.

Les sol·licituds s’han d’adreçar a la Secretaria de Política Lingüística i poden presentar-se també a qualsevol de les oficines de registre pròpies o concertades de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació:
Cens d’entitats de foment de la llengua

Cursos gratuïts per a professionals de la traducció i la correcció

SIC, SL organitza cursos, totalment gratuïts, en una iniciativa que té el suport del Fons Social Europeu, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i FSTrade-cc oo. Els cursos tenen un aforament limitat i hi poden accedir treballadores i treballadors autònoms en actiu que tinguin residència fiscal a Catalunya.

Els cursos previstos són:

  • Tècniques de productivitat avançada en la traducció. Febrer 2009.
  • Gestió de projectes de traducció assistida amb SDL Trados. Febrer 2009
  • Gestió de projectes de traducció assistida amb Wordfast març 2009

Per a més informació:
http://www.torsimany.cat

La «visió» de Zapatero

Les declaracions de Rodríguez Zapatero sobre el suport a l’ús de les llengües de l’estat, tal com vam poder sentir fa uns dies en un míting en Galícia, «les guste a algunos o no, mi visión de España es que allí donde hay una lengua propia, tendréis siempre a un presidente de España apoyando a esa lengua y a esa identidad», per ara són simplement paraules —en castellà— sense cap fet que les corrobore, i lamentablement això fa pensar que són mentira.

Segons la notícia d’Albert Segura ahir en el diari Avui (15.01.2009):

Madrid incompleix els acords sobre l’ús del català a Europa
Un informe que es presenta avui certifica que el govern espanyol no ha decidit, tres anys després, qui fa les traduccions i no es fa càrrec de les despeses

Si la llengua catalana encara no es pot fer servir a les institucions europees és perquè el govern espanyol no vol. El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005, que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec tot i que no siguin llengües oficials de la Unió Europea, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix.

[…]

Contraplanificació lingüística / 2: el web de la Conselleria de Sanitat

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083326

Hui toca replicar-li al director general de Salut Pública, Manuel Escolano Puig, que ha atés la nostra queixa sobre diversos apartats del web de la seua conselleria. La seua resposta no s’ajusta a la realitat ni als fets plantejats en la queixa, aixina que la rèplica que hem enviat a la síndica de greuges ha segut esta:

Estimada síndica de greuges:

Vullc pensar que li heu escrit en català al director general de Salut Pública, que és com jo vaig escriure la meua queixa, però observe que no respon en la mateixa llengua, sinó en espanyol, contràriament al que hauria de ser la pràctica administrativa normal.

D’altra banda, el web www.ditca.net està predeterminat per a obrir-se en espanyol i no permet que siga el ciutadà, a través de la configuració del seu navegador (que té eixa opció tècnica), qui decidixca la llengua amb què vol iniciar la seua relació en Internet amb eixe web, català, en el meu cas.

A més, tot i que el document sobre el virus del papil·loma ha desaparegut dels accessos, es pot trobar (i descarregar en pdf) a partir del cercador del mateix web de la conselleria (dalt a la dreta), fent la consulta, és clar, «papiloma», ja que només està fet en castellà [pdf] i no apareix fent la consulta «papil·loma». De fet, entre les campanyes informatives vigents actualment, la campanya «Perquè rebes les cures que et mereixes», presenta la imatge del cartell en castellà en la versió valenciana del web.

En tercer lloc, el director general de Salut Pública no respon al que jo he plantejat, ja que els apartats que vaig indicar que estaven només en espanyol, continuen estant només en eixa mateixa llengua. A més, si accedim al web de la Conselleria de Sanitat, per exemple, en l’apartat «Informació institucional» > «Contractació administrativa», els enllaços de «Concursos d’obres, subministraments i servicis públics», «Correccions d’errors» i «Adjudicacions» van a la versió castellana del cidaj, sense més opció. S’esdevé el mateix amb la resta d’enllaços de més avall que van adreçats a la versió castellana del web de la Conselleria d’Economia.

Amb la qual cosa hem vist que no és certa actualment l’afirmació del director general de Salut Pública respecte del web ditca ni respecte del web de la Conselleria de Sanitat, tot i que no defallim en la intenció que es convertixca en realitat, per a la qual cosa només cal aplicar la gestió lingüística corresponent a una institució, la Generalitat, que ha d’estar disponible en les dos llengües cooficials, com a mínim.

Contraplanificació / 1: Centre Esportiu Cultural Abastos

Síndic de Greuges valencià
Queixa núm. 083066

No és la primera queixa, ni serà l’última segurament, relativa a la falta de coherència en la gestió lingüística del centre —i de l’Ajuntament de València, en general—, atés que, excuses, en tenen moltes, però els fets són que tant la retolació com la disponibilitat lingüística dels empleats o la documentació del centre té mancances periòdiques… sempre en valencià.

En esta ocasió el síndic de greuges torna a tancar la queixa perquè es desprén de la resposta de l’ajuntament (més avall) que resoldran les mancances. Caldrà comprovar-ho.

Queixa 083066 - Abastos

Premis de la Generalitat per a les falles i les festes de la Magdalena

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Orde de 18 de desembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2009. [2008/15008] (docv núm. 5.926, de 05.01.2009)

    – vegeu text

  • Orde de 18 de desembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2009. [2008/15010] (docv núm. 5.926, de 05.01.2009)

    – vegeu text

Vint anys de CPNL l’Any Internacional de les Llengües

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.

D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:

Article únic

Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.

Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.

Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.

Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.

A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:

Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.

A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).

També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:

Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.

Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:

[…] Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana
1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 10. Contingut dels plans d’integració

[…]

g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:

[…]

h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 28. Educació i integració

[…]

2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.

Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):

El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».

Dades sociolingüístiques globals sobre el català

Informa Vilaweb (30.11.2008) que el web de la Generalitat de Catalunya publica un informe que conté les dades sociolingüístiques (2003-2004), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI [pdf]. Segons la notícia de Vilaweb:

Són les dades sociolingüístiques més àmplies obtingudes fins ara, pel nombre de preguntes fetes al qüestionari i pel nombre de persones entrevistades. Les qüestions tractades són les habilitats lingüístiques, l’ús familiar i la transmissió lingüística entre generacions, els usos lingüístics fora de la llar, els usos en els mitjans de comunicació i les representacions de la llengua catalana.

Despesa en política lingüística (6)

Encara estem en temporada d’aprovació dels pressuposts de la Generalitat valenciana, aixina que podem anar inspirant les nostres anàlisis amb un article que ens ha recomanat Sílvia Senz:

La riqueza de las lenguas, 6: el coste del multilingüismo, o la taza de café de cada uno

Per la nostra part, mirant el projecte de pressuposts de la Generalitat valenciana d’enguany, hi trobe alguna curiositat, com ara el fet que l’any passat hi havia per a foment del valencià en la Conselleria d’Educació 7.035.350 euros, però que en els pressupots d’enguany diuen que els de l’any passat eren 6.790.550 euros. No hi entenc gens de comptes, però em sembla que aixina poden dir que els del 2009, 7.001.760, són un augment d’un 3,11%, quan en realitat hi ha hagut un descens d’un 0,5%.

Si és una errada, ja ho corregiran. Si no ho és, deu ser perquè les dades que mostren l’evolució del català al País Valencià els satisfan plenament. Al cap i a la fi, si posem que som cinc milions d’habitants, tal com bramen des del Consell, la despesa per habitant és d’1,4 euros anual per cap. Segons en quins llocs, això no arriba per al cafenet.

Pot ser que pensen «fomentar» el valencià d’una altra manera, sense tants diners però amb més impuls polític real… ¡Pfff!

Les televisions portugueses en Galícia

A voltes hi ha algunes diferències en el respecte que mostren els parlaments, alguns governs i alguns càrrecs públics cap als seus ciutadans, i això varia també d’uns països a uns altres, com podem observar en esta notícia que trobem en Portugaliza.net:

Parlamento Galego aprova acesso da Galiza às TVs portuguesas.

www.agal-gz.org/portugaliza 31/12/2007. Parlamento galego aprovou por unanimidade de todos os grupos políticos representados na Câmara solicitar o acesso da Galiza ao sinal aberto das TVs e Rádios portuguesas.

Fonte: Movimento Defesa da Língua e alterações próprias.

Pouco a pouco, demandas históricas do lusismo-reintegracionismo como nesta ocasião, vão socializando-se e são utilizados os mesmos argumentos exprimidos ao longo de muitos anos pelo Movimento Defesa da Língua, pela antiga Assembleia da Língua e pela Plataforma pola Recepçom das Rádios e TVs portuguesas na Galiza. Passado dia 9 de Abril de 2008 aprovava-se por unanimidade no Parlamento galego uma proposição não de lei apresentada pelos deputados do BNG Bieito Lobeira e Modesta Riobó em que se acordava o seguinte solicitar na Galiza a recepção das TVs e Rádios portuguesas.

Xavier Sala Martín mostra les vergonyes

Xavier Sala Martín es sent innecessàriament «avergonyit» (Avui, 20.11.2008 dj.):

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de «cacic» com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Perquè abans d’escriure eixe paràgraf, el catedràtic dóna unes quantes dades i raons que demostren que té motius per a sentir-se suportablement tranquil i gaudint una miqueta de satisfacció pel país en què viu. La vergonya és més aviat aliena, i la sentim en vore l’actuació politica de l’estat espanyol, de la Unió Europea i, és clar, a causa de l’article de la revista The Economist.

Un article que, vist des del País Valencià, ens fa sentir vergonya perquè coneixem els motius pels quals passem desapercebuts entre els països amb diverses llengües oficials.