Debat en el Consell Social de la Llengua Catalana

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El dia 3 de juliol del 2009 (fa, doncs, més d’un any) trenta membres del Consell Social de la Llengua Catalana (cslc) adreçaren una demanda oficial (número de registre d’entrada 098E/5806/2009) al president del Consell [per convocar una reunió plenària extraordinària, davant la gravetat de la situació de la llengua]. No havent-hi hagut cap resposta oficial, els trenta signants han consensuat que la demanda sigui publicada per Llengua Nacional.

Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010 – [pdf]

Font: Miquel Strubell Trueta

Els punts que volen debatre són els següents:

a) La llengua catalana no presenta cap dificultat intrínseca perquè sigui plenament normal a Catalunya.
b) Les dificultats per a la plena normalització del català a Catalunya són extralingüístiques i d’ordre polític.

Naturalment, podem fer extensiu al País Valencià el mateix debat, i fins i tot no estaria malament si poguérem comprovar fins a quin punt ens és aplicable una de les conclusions del document:

La llengua catalana només serà normal a Catalunya si els seus Parlament i Govern són políticament sobirans en tots els àmbits i no sotmesos, en les seves decisions polítiques, a cap altre poder legislatiu o executiu que el poble de Catalunya no hagi acceptat lliurement.

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.

Joan Solà: «Gràcies, noi»

Encara esperava jo poder intercanviar molts comentaris i rebre indicacions i dades per a completar o esmenar les fitxes de la CDLPV, perquè entre els destinataris més iŀlustres i sabuts que les reben amb paciència i que, de tant en tant, em permeten exposar-hi els seus coneixements, hi ha Joan Solà Cortassa. Les rebia, m’ho permetia, hi havia… Acabe de saber que s’ha mort… I ara podem pensar que hem perdut un dels lingüistes més lúcids i faeners que teníem. I ara entenc els seus successius comiats, l’última classe, l’últim article… Em pensava que volia desemboirar-se. Crec que deu ser això.

Fins que torne, ha estat una sort que mos haja deixat la seua obra, un treball imprescindible que haurem de saber llegir, rellegir i augmentar, si és que volem pensar que mos el mereixem. Tal com li va dir a Josep Ruaix i Vinyet el 29 de novembre del 2007, en una correspondència que compartí amb Narcís Garolera i, molt generosament, amb mi: «gràcies, noi».

TFV: segona jornada sobre el valencià

Taula de Filologia Valenciana convoca la «II Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa»

Dia: dissante 23 d’octubre
Lloc: Saló Daurat del Cercle Alzireny (la Gallera), carrer de les Escoles Pies, enfront de la Casa de la Cultura, Alzira.

Pot assistir a la jornada qualsevol persona que tinga interés pels temes tractats.

  • De 9.30 a 10 hores
    Recepció dels assistents i inscripció al dinar.

  • A les 10 hores
    Inauguració de l’acte i lliurament dels premis.
    Intervindran: un representant de Taula de Filologia Valenciana, l’alcaldessa d’Alzira, el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, i un representat de les entitats que subvencionen els premis de Joaquim Garcia Girona (l’Acadèmia valenciana de la Llengua) i Jordi Valor (Caixa Popular).

  • A les 11 hores
    President: Josep À. Mas (Universitat Politècnica de València)

    • Diego Gómez (Escola Valenciana). «L’oficina dels drets lingüístics de l’Escola Valenciana».
    • Carla González (Universitat Autònoma de Barcelona) «Internet: una oportunitat per a les llengües minoritzades. El valencià en els mitjans de comunicació en línia».
    • Germà Llorca (Universitat de València) «La comunicació digital d’àmbit comarcal en valencià».
  • A les 12 hores
    President: Manuel Sifre (Universitat Jaume I)

    • Àngel Calpe (Acadèmia Valenciana de la Llengua) «Presentació del llibre de Josep Saborit Millorem la pronúncia».
    • J. Leonardo Giménez (tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Alzira) «Verinosa normativa. Els estàndards autònoms i Albert Pla Nualart».
    • Vicent Moreno Giménez (doctor en comunicació audiovisual) «Una manera nova de crear consciència valenciana».
    • Albert Pla Nualart (excorrector del periòdic Avui i autor del llibre Això del català. Podem fer-ho més fàcil?) «L’estàndard únic sense unitat política o el carro davant dels bous».
  • A les 13 hores
    President: Artur Ahuir (Acadèmia Valenciana de la Llengua)

    • Enric-Miquel Casado (mestre) «D’un ′ensayo′ a un ′ Assaig fet en regla′. ¿Corregir a Josep Bernat i Baldoví?».
    • Gonçal López-Pampló (Universitat de València) «La poesia de Carles Salvador en l’ensenyament mitjà».
    • Jesús Martínez Vargas (IES Andreu Sempere. Alcoi; Universitat d’Alacant) i Rosa Ana Valls Campillo (CP Miguel Hernández, Alcoi) «Experiència de disseny i aplicació d’una unitat temàtica TILC sobre músiques del món en secundària».
  • A les 14 hores
    Dinar a la Gallera

  • A les 16.30 hores
    Assemblea dels membres de Taula de Filologia Valenciana.

  • A les 17 hores
    President: Honorat Resurrección Ros (professor d’institut jubilat)

    • María del Carmen Alonso (Universidad Abierta Interamericana, Buenos Aires) «Entidades valencianas y catalanas en Buenos Aires».
    • Immaculada Cerdà (tècnica lingüística de la Diputació de València) «Aprendre llengua amb les TIC: Web 2.0 i aprenentatge compartit».
    • Abelard Saragossà (Universitat de València) «Mas (2008): Aportacions sociològiques, lingüístiques i polítiques».
  • A les 18 hores
    President: Ximo López (Universitat de València)

    • Alícia Martí (professora d’institut i de l’Escola de Magisteri de València) «La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà».
    • Alexandre Ordaz (professor d’institut) «Els pronoms febles en l’ensenyament mitjà».
    • Antoni Rubio Reverter (llicenciat en periodisme i en filologia catalana; opinador en L’informatiu) «Les preposicions per i per a. Com definir una paraula».
    • Pura Santacreu Berenguer (IES Rei En Jaume, Alzira) «Estudiar llengua amb literatura».

Cercador per a l’acolliment lingüístic

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la nota de premsa següent:

Es posa en funcionament el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic

Es tracta d’una eina adreçada a persones que realitzen tasques d’acolliment lingüístic en català a persones adultes

Avui s’ha posat en funcionament el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic http://gencat.cat/llengua/acolliment/cercador. Aquesta eina de la secretaria de Política Lingüística neix amb l’objectiu de ser un espai virtual de referència per a aquells professionals de l’acolliment lingüístic que treballen des d’associacions, entitats o empreses, ja sigui fent classes de català per a persones nouvingudes adultes o bé realitzant tasques de suport a l’acolliment lingüístic.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística han presentat avui aquesta eina que facilitarà la feina dels professionals de l’acolliment lingüístic.

El secretari de Política Lingüística ha destacat que un dels grans reptes que té la política lingüística de Catalunya és la incorporació sociolingüística d’aproximàdament un milió de persones nouvingudes, amb l’horitzó de fer del català la llengua pública comuna del nostre país. Segons Bernat Joan: “Per aconseguir-ho, necessitem eines, com ara aquest Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic, que permetin a usuaris molt diferents tenir els recursos necessaris per poder fer acolliment lingüístic, sense que necessàriament hagin de ser persones expertes en llengua». Bernat Joan ha destacat també que cada dia més, persones de condicions molt diferents treballen per incorporar les persones nouvingudes a la nostra comunitat lingüística, i els sistemes d’aprenentatge s’han diversificat extraordinàriament.

La directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística, Paquita Sanvicén ha destacat que el cercador neix a partir de l’observació de la realitat: «en aquest moment hi ha molts recursos i materials que s’han elaborat i fins ara estaven en webs diverses i alguns només en mans dels seus creadors, així vam detectar que calia facilitar la feina a aquelles persones que tenen voluntat d’ajudar. Amb el cercador els apropem els recursos existents d’una manera fàcil».

El cercador disposa actualment de 400 recursos teòrics i pràctics pensats especialment per oferir una formació inicial en llengua catalana. La singularitat del Cercador és la possibilitat d’introduir nou diferents criteris de cerca i obtenir així el material que més s’ajusti a les necessitats de l’alumnat. Aquests criteris són: perfil de l’usuari, tipus de suport, llengua de l’aprenent, tipus de recurs, nivell d’aprenentatge, propostes formatives per temes, propostes formatives per sector d’ocupació, recursos teòrics sobre la planificació i la gestió de l’aula i recursos teòrics generals.

Els recursos que inclou el cercador són de la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Departament d’Educació, la Secretaria per a la Immigració i algunes entitats i organitzacions socials que treballen en l’àmbit de l’acolliment lingüístic a Catalunya, com per exemple: Confederació de Comerç de Catalunya, Plataforma per la llengua, Òmnium Cultural, Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris i Associació Punt d’Intercanvi entre d’altres.

Paquita Sanvicén ha destacat que el cercador oferirà seguretat a les persones que demanen indicacions per poder fer sessions d’acolliment lingüístic: «els presentem un espai que omple el buit existent fins ara en l’àmbit de l’acolliment lingüístic per adults d’ordenació, sistematització, suport, ajuda, guiatge, de posar a l’abast en un únic espai recursos que es poden baixar o utilitzar directament des d’internet».

El cercador té també com a objectiu anar incorporant, progressivament, nous recursos a partir de les aportacions dels usuaris de manera que es conegui i es pugui compartir la feina de diverses entitats, coŀlectius i individus. També permetrà detectar noves necessitats i/o mancances que orientin la creació de nous materials o recursos.

Índexs de lectura

El diari Avui (27.09.2010) ens proporciona la informació següent:

Immigrats: poc consum en català

Un estudi revela que només un 25 % dels estrangers miren televisió en català; un 11 % hi escolten ràdio i un 4 % hi llegeixen diaris

El percentatge que fa referència a la lectura de diaris en català, que n’hi han en català a Catalunya, fa pensar que la disponibilitat és una gran què, però no l’únic, ja que, tal com indiac la notícia:

En l’estudi es destaca que els estrangers reconeixen la qualitat informativa de tv3 i la credibilitat i qualitat informatives de Catalunya Ràdio —en primer o segon lloc dels rànquings— però que «aquestes valoracions no són prou fortes per consumir els mitjans catalans».

És clar, això influïx encara més en la lectura, ja que és una pràctica més complexa. De fet, si observem els índexs de lectura del País Valencià, podem comprovar que no és tan sols la disponibilitat de texts la que fa augmentar la pràctica lectora:

Índex de lectura
en català
2006 2007 2008 2009
Balears 8,1 / 8,4 12,4 / 15,1
Catalunya 15,4 / 20,4 22,2 22,1
País Valencià 5,7 3,6 / 3,9 3 / 4,1 2,5



Nota: quadre elaborat seguint fonts diverses d’Internet. La barra separa resultats d’enquestes diferents.

Conferència d’Albert Pla Nualart

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Conferència d’Albert Pla Nualart a la urv «¿És difícil, el català?», 6 d’octubre del 2010 a les 19:30, sala de Graus de la Facultat de Lletres de la urv (av. de Catalunya, 35, 43002 Tarragona) Organitza: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (apellc)

Albert Pla Nualart, responsable lingüístic del diari Avui durant els darrers 25 anys, és autor del llibre Això del català. Podem fer-ho més fàcil?, publicat aquest any 2010 i prologat per Joan Solà, que de primer moment vaticina: «Aquest llibre provocarà polèmica.»

«Sovint sentim a dir que el català és difícil. Els professionals de la llengua solen atribuir aquesta valoració a prejudicis socials, però potser ja és hora de parar-nos a reflexionar si, en part (una part petita però substancial), també nosaltres podríem fer alguna cosa per fer el català més fàcil i més normal.» (Albert Pla Nualart)

Font: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (apellc)

Despesa en política lingüística (7)

L’evolució de la inversió en promoció i ús del valencià feta per la Generalitat valenciana del Partit Popular durant esta legislatura quadra perfectament amb el reforç de la tendència estadística que indica que cada volta hi ha menys percentatge de persones que fan servir el valencià en els àmbits més comuns de la seua vida (veg. SIES, Alacant, 2006). Vejam les dades, mentres esperem a vore què decidixen que faran l’any que ve —s’acosten els nous pressuposts—:

Pressupost

Variació

% de variació

2006

6.457.880

2007

6.765.440

304.560

4,76

2008

7.035.350

269.910

3,99

2009

7.001.760

211.210

3,11

2010

5.936.850

-1.064.910

-15,21

Jornades sobre actituds lingüístiques

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la convocatòria següent:

IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca

Fidelitat i actituds lingüístiques

Data: 1 i 2 d’octubre de 2010
Lloc: Seu del Consell Insular de Menorca (pl. de la Biosfera – Maó)

El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 1 i el dissabte dia 2 d’octubre les IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Biosfera de Maó.

En aquesta edició, les jornades, amb el tema central de la fidelitat i les actituds lingüístiques, tindran un caràcter eminentment pràctic i participatiu i per això es vehicularan fonamentalment a través de la realització d’un taller que, mitjançant tècniques procedents de la psicologia, pretén proporcionar recursos perquè els parlants que ho vulguin puguin parlar en català amb tothom i pertot. Per això, en aquesta edició les Jornades de Normalització estan especialment adreçades a aquelles persones que, a través de la seva actitud, poden funcionar com a model lingüístic de referència positiu per a la resta de parlants.

Programa:

Divendres 1 d’octubre

16.30 h Lliurament de material i obertura.

17.00 h – 18.00 h Conferència introductòria del taller «Siguem educats, parlem català», a càrrec de Ferran Suay.

18.00 h – 21.00 h Taller d’espai lingüístic personal (telp), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

Dissabte 2 d’octubre

09.30 h – 10.30 h Conferència «Entorn i comportaments lingüístics», a càrrec de Joan Melià.

10.30 h – 13.30 h Taller d’espai lingüístic personal (telp), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

13.30 h Clausura.

Per a més informació i inscripcions entrau a: http://www.culturamenorca.org/sal/jornades

Font: Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca

L’idioma espanyol abans que res

El diari El País («¿El idioma antes que el talento?» de Sebastián Tobarra, 06.09.2010) ens oferix un reportatge sobre la valoració de la possible regulació lingüística (un decret) que s’està preparant en l’àmbit universitari català. De tot el que s’hi comenta, podem destacar dos detalls que fan pensar. Un serien les paraules (potser el periodista no les ha transcrites bé) de Jesús Esteban García (secretari general de la Federación de Asociaciones de Catedráticos Universitarios):

La llengua espanyola és oficial en tota Espanya i és un deure i un dret usar-la.

Podem vore que no identifica de quina llengua parla, tot i que podem entendre que es referix a l’«única» que és espanyola, pel que sembla. D’altra banda, sembla que diga que és un deure usar-la, tot i que el deure és simplement conéixer-la, tal com indica la Constitució espanyola per al castellà (art. 3).

Una altra referència simptomàtica és en negatiu, és a dir, en allò que no es diu ni de passada en el reportatge. Per exemple:

Ni en el País Basc ni en Galícia s’exigix demostrar que saben èuscar o gallec a tots els docents universitaris.

A més, salta a la vista que l’article no parla de les regulacions lingüístiques, de les normes institucionals sobre l’ús de les llengües, sinó que tracta el «problema» que representa per a alguns la regulació de l’ús de les llengües diferents de la castellana, ja que esta llengua —com ja hem vist en les paraules de Jesús Esteban— és un deure «pressuposat». Per això, no apareix cap referència a l’exigència de l’ús dels castellà en les normatives universitàries. Tanmateix, podem trobar en les convocatòries universitàries el requisit següent:

[…] español, que será la lengua oficial en la que tendrá lugar el desarrollo del concurso y cuyo conocimiento será exigible a todos los participantes.

Eixa manera d’enfocar la qüestió recorda massa allò que sol passar quan en una conversa algú diu «canviem de tema, parlem de putes, ¿com està ta mare?».