Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys

Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa

Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.

La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».

Objectius

La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.

La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».

En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.

A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.

Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.

Font: Direcció General de Política Lingüística

Despesa en política lingüística (8)

El butlletí Euskararen Berripapera ens informa que enguany el pressupost de l’Oficina Pública de la Llengua Basca augmenta un 10 %:

L’Oficina Pública de la Llengua Basca (oplv) disposarà d’un pressupost de 3.410.080 euros en 2011, el més gran de la seua història. La quantia del pressupost destinat a desenvolupar activitats relacionades amb l’èuscar i la cultura basca ha augmentat un 10 % respecte a l’últim any.

Anualment, l’estat francés, el Consell d’Aquitània i el Departament dels Pirineus-Atlàntic destinen una partida similar al pressupost de l’oplv. Enguany, en canvi, el Departament dels Pirineus-Atlàntic realitzarà una aportació major (860.000 euros) a l’entitat per a fomentar l’èuscar. L’estat concedirà 740.000 euros i el Consell d’Aquitània 800.000 euros, amb la possibilitat de complementar-los amb 60.000 euros. El Sindicat Intercomunal de Suport a la Cultura Basca destinarà 255.450 euros i el Consell d’Electes, 2.850 euros. Així mateix, el Govern Basc acaba de signar un conveni amb l’oplv per al període 2011-2016, i concedirà una subvenció de 520.000 euros. 470.000 euros seran per a desenvolupar projectes comuns, 40.000 euros per a impulsar la lectura i 10.000 per a la campanya de promoció d’eitb.

Podem observar la coŀlaboració que s’establix entre estats i administracions diferents quan compartixen un mateix objectiu cultural i lingüístic. En canvi, al País Valencià, far que guia el camí de les autarquies neoliberals (amb vestits regalts o despullats del tot), segons pronòstic dels dirigents del Partit Popular i de la Generalitat valenciana, tenim que el pressupost per a «promoció i ús del valencià» es reduïx vora un 12 % respecte a l’any passat i seguix la tònica de Francisco Camps i els seus consellers de destinar recursos als pous privats de Terra Mítica, de la visita del papa del 2006 i de tota mena d’irregularitats paregudes amb què desapareixen els diners públics en mans privades, mentres s’actua contra l’ús del valencià de fet i econòmicament:

Pressupost Variació % de variació
2006 6.457.880
2007 6.765.440 304.560 4,76
2008 7.035.350 269.910 3,99
2009 7.001.760 211.210 3,11
2010 5.936.850 -1.064.910 -15,21
2011 5.231.990 -704.860 -11,87

Orelleres per a qui no vol escoltar

Hi ha polítics que a voltes fan articles que convé tindre en compte, com ara l’article següent d’Iñaki Anasagasti (Deia.com):

En què consistix l’«especial respete i protecció» per a la caverna

No han aprés res. O millor, no han volgut aprendre res. En trenta-cinc anys. Ni el plurilingüisme ni la plurinacionalitat. No m’estranya que Pujar diga el que diu. La xicoira per a tots no servix. El model, este model, autonòmic ha fracasssat.

[…]

¿És car? Segons eixe criteri la democràcia és cara i per tant caldria eliminar eleccions, tribunals, actes oficials, parlaments i tot allò que no sigui estrictament necessari per a viure. Algú ordena i els altres obeïxen. Amb la convenció de Sevilla del pp es paguen deu anys d’orelleres. És clar, no hi ha res més car que una dictadura. En llibertats, en dignitat, en pèrdua de la pròpia autoestima de la societat.

[…]

Flaixos de multilingüisme senatorial i de traducció i interpretació

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 66, 03.02.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar al Senat

En la sessió del dia 19 de gener es van poder utilitzar per primera vegada les llengües cooficials de l’Estat a la cambra alta, gràcies a l’aplicació de la reforma del reglament de la cambra alta aprovada al juliol de 2010. El nou reglament del Senat preveu l’ús de les llengües cooficials de l’Estat només durant el debat de mocions i de mocions que siguin conseqüència d’interpeŀlació, però no en les sessions de control del govern ni en el debat d’iniciatives legislatives. En cada sessió del Senat hi treballaran set intèrprets que es dedicaran a traduir al castellà la intervenció de l’orador.

Per a més informació:
El Senat ja és multilingüe

Resultats de les proves de traducció i interpretació jurades 2010

Els resultats corresponen a les proves següents:

– Traducció jurada català i castellà
– Traducció jurada català i francès
– Traducció jurada català i alemany
– Interpretació jurada català i castellà
– Interpretació jurada català i francès
– Interpretació jurada català i alemany

Es poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Cal afegir, pel que fa a la primera notícia, que els representants valencians del Partit Popular van aprofitar l’ocasió per a no parlar en valencià, seguint la seua pràctica de fer el contrari del que criden que pretenen en les seues soflames nacionalistes valencianeres. En parla una mica l’acadèmic de l’avl Josep Lluís Doménech en l’article «Les llengües i el Senat» (Levante). Bé, no diu que ho faça com a acadèmic, però és una condició que no podem oblidar. Naturalment, és una sort el fet que a pesar que els dirigents del Partit Popular facen servir la demagògia i el cinisme en esta qüestió, la resta de ciutadans sabem actuar amb respecte i coneixement envers els drets dels conciutadans que fan servir qualsevol altra llengua diferent, encara que siga el valencià.

Manifest per la immersió

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Suport del professorat universitari de psicologia al model d’immersió lingüística del català

Un grup de professors de psicologia de diverses universitats catalanes han engegat un manifest de suport al model d’immersió lingüística català (a causa de l’ofensiva en contra d’aquest model).

Es pot llegir a: http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio/.

Al text s’exposen dades sobre els resultats acadèmics dels estudiants catalans que avalen aquest model educatiu.

Qualsevol membre de la comunitat universitària catalana pot donar-hi suport signant el manifest.

Zinema Euskaraz

Mentres a Catalunya regulen per llei la possibilitat dels ciutadans d’accedir a les produccions cinematogràfiques també en català, el butlletí Eusakararen Berripapera ens informa de la iniciativa que s’ha posat en marxa al País Basc:

En marxa el programa Zinema Euskaraz

L’objectiu de la campanya és possibilitar l’accés de la ciutadania al cinema en èuscar, tant per a contribuir a garantir una oferta cinematogràfica en èuscar suficient per a aquella població que la soŀlicite, com per a ajudar al foment de l’èuscar com a llengua d’ús cultural i social.

Al País Valencià, la Generalitat valenciana de Francisco Camps tan sols pren iniciatives fallides o mesures negatives pel que fa a estes qüestions (declaració estèril d’Ares, ensenyament insuficient fora de les poques línies en valencià, no-emissió cinematogràfica en valencià en Canal 9, ús excloent del castellà dels càrrecs públics i dels diputats valencians en el senat espanyol…). Contra les mancances oficials, els valencians tenim altres opcions, com ara mirar la tv3 (els qui encara ho poden fer), recórrer a l’activitat suplent que duen a terme algunes universitats valencianes, o mirar de trobar els encara pocs dvd que tenen versió en català. En fi, és una sort que la lectura i Internet no depenguen dels governs valencians.

Youtube té versió en català gràcies a un elxà

Una bona notícia que podem llegir en Eldebat.cat (20.01.2011) la notícia següent:

YouTube ja parla en català

acn

YouTube parla en català des d’aquest dijous. Tota la interfície del portal de vídeo, el més popular d’Internet, és navegable en llengua catalana de la mateixa manera que ja fa temps que ho són altres eines de Google, com ara el cercador o el correu electrònic. Aquesta nova aposta arriba gairebé tres mesos després que un grup d’internautes van entregar més de 2.000 signatures a Google soŀlicitant la traducció al català. El responsable d’aquesta campanya és un informàtic d’Elx, en Daniel Olivares, que ha valorat a l’ACN que ‘ja era hora’ que YouTube apostés pel català per la ‘normalització de la llengua’ en un servei tan popular. Ara, el seu nou objectiu és la traducció del servei de música Spotify.

[Més…]

Jornades sobre recerca sociolingüística

Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (cusc) ens envia la informació següent:

Els dies 27 i 28 de gener es faran les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», organitzada per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les jornades tindran lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) i tenen com a objectiu principal visualitzar la recerca en curs o acabada recentement en l’àmbit de la sociolingüística de la llengua catalana.

Podeu trobar més informació a http://cruscat.wordpress.com. Per inscriure-us, cal que envieu un correu electrònic a l’adreça cruscat@gmail.com amb el vostre nom i cognoms, la institució a la qual pertanyeu i el vostre nif.


Informació distribuïda per:
Observatori cusc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com

Fes teu el valencià

Ací teniu el vídeo de la campanya d’El Tempir d’Elx:

Un espot que llança un missatge positiu sobre les possibilitats més habituals de l’ús del valencià a Elx, ha alçat una petita polseguera a càrrec d’alguns dirigents del Partit Popular al País Valencià. Si la campanya, tal com ha assegurat Antonio Clemente, secretari general del pp valencià, «atempta greument contra les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana», esperem, més enllà d’eixe titular, que sàpien explicar-mos en quin moment i de quina manera la promoció de l’ús del valencià atempta contra la identitat dels valencians representants per Antonio Clemente i el seu partit polític.