Flaixos sobre signes, lletres i coneixements

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 98, 27.11.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Formació especialitzada en llengua de signes catalana per a mossos i bombers

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc) dóna formació, aquesta tardor, a bombers de la Generalitat de Catalunya i mossos d’esquadra en llengua de signes catalana (lsc). L’objectiu del curs és proporcionar a policies i bombers uns coneixements bàsics de la llengua de la comunitat sorda, la seva cultura i la seva història per afavorir l’eliminació de les barreres de comunicació amb les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana i per fomentar el contacte i la comunicació entre aquest coŀlectiu i els cossos de seguretat i emergències.

Més informació: Mossos i bombers reben formació especialitzada en llengua de signes catalana

Portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada

El portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada és un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada. Pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.

Es pot consultar a: http://www.l·l.cat

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 87/2012, de 16 de novembre (BOIB núm. 170, de l’endemà), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que substitueix el Decret 6/2012, de 3 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. Al boib núm. 175 es publica el decret complet, amb els annexos.

Es pot consultar a: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8039/504484/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-novembre-de-2

En guaraní, Ava Ñe’e Rerekua Pavê

El diari El País (07.11.2012) informa amb un retard d’un mes —deu ser el que tarden estes notícies en arribar— de la creació de l’Acadèmia de la Llengua Guaraní (en versió guaraní: Ava Ñe’e Rerekua Pavê):

La primera academia de la lengua indígena de América, en Paraguay

És una notícia d’agència i el títol es fixa en la curiositat «indígena». Segons la notícia, el guaraní té un potencial del 92 % al Paraguai. Sort, han arribat a temps. En la xarxa podem trobar també (Ultimahora.com, 05.10.2012) el sistema d’elecció dels primera acadèmics:

Los 15 miembros que conforman el plantel inicial fueron elegidos mediante concurso de méritos, señala la resolución firmada por el ministro de la Secretaría de Políticas Lingüísticas, el escritor Carlos Villagra Marsal.

Los integrantes de la academia son: Feliciano Acosta Alcaraz, Domingo Adolfo Aguilera Jiménez, Mario Rubén Álvarez Benítez, Almidio Milcíades Aquino Argüello, Rubén Bareiro Saguier, David Abdón Galeano Olivera, María Georgina González Morán, María Eva Mansfeld de Agüero, María Elvira Martínez de Campos, Julia Irene Segovia Silva de Borba, Ramón Silva, Lino Trinidad Sanabria, Miguel Ángel Verón Gómez, Sara Delicia Villagra Batoux y Tadeo Zarratea Dávalos.

¡Concurs de mèrits! Vaja, sort que algú no hi va caure per a triar els de l’avl, perquè ací els mèrits també s’entenen com s’entenen.

Jornades de sociolingüística de la Nucia

Les jornades de sociolingüística de la Nucia (9, 10, 16 i 17 de novembre) tenen enguany el programa següent:

Divendres 9 de novembre

16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits. Acte d’inauguració
16:30-17:30h Maria Antònia Cano, Maria Àngels Fuster, Elena Sánchez, Josep Martines, Vicent Martines, Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant): «25 anys de Cursos de Sociolingüística de la Nucia: balanç i perspectiva de futur»
17:30-18:30h Isidor Marí (President de la Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans): «Perspectives en la codificació i l’estandardització del català»
19:00-20:00 h Vicent Brotons (Universitat d’Alacant, UEM): «Del valencià a l’escola a l’Escola Valenciana plurilingüe»
20:00-21:30h Miquel Àngel Pradilla (Univesitat Rovira i Virgili; Institut d’Estudis Catalans): «Ensenyament de la llengua i context sociolingüístic»

Dissabte 10 de novembre

09:00-11:00h Xosé Antón González Riaño (Universitat d’Oviedo, Academia de la Llingua Asturiana): «El asturiano desde el punto de vista sociolingüístico y socioeducativo»
11:30-12:45h Maria Pilar Benítez (Facultat d’Educació; Universitat de Saragossa):«L’amostranza d’a luenga aragonesa: un prozeso en (de)construzión»
13:00-15:00h Jordi Suïls (Universitat de Lleida): «Situació sociolingüística i ensenyament de l’aranès»

Divendres 16 de novembre

16:00-17:30h José Antonio Pascual (Real Academia Española): «La idea del policentrismo en la lengua española»
18:00-19:30 h Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autònoma de Madrid): «El imperio de la lengua común. Ideologia, política y economía del españolismo lingüístico»
20:00-21:30h Josetxu Madariaga (Escola de Magisteri de Bilbao; Universitat del País Basc): «El euskara en el siglo XXI. El papel de la educación»

Dissabte 17 de novembre

9:30-11:00h Manuel González González (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega, Institut d’Estudis Catalans): «Proceso de codificacióndo galego».
11:00-12:30h José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona): «Romanços de frontera a la Pell de brau»
13:30-13:30: Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universitat de Santiago de Composteŀla, Reial Acadèmia Gallega): «Situación sociolingüística e ensino do galego».
13:30-15:00h Hans-Ingo Radatz (Universitat de Bamberg, Alemanya): «Per a una tipologia sociolingüística: les Llengües Regionals Occidentals (= LleROc) com a tipus configuracional»

Més informació: Universita d’Alacant.

La promoció de l’ús de l’èuscar en 2012

El butlletí Euskararen Berripapera (núm. 223; pdf) ens acosta les dades següents sobre la promoció de l’ús de l’èuscar al País Basc:

El Pla General de Promoció de l’ÚS de l’Èuscar en 2012

[…]

Actualment 157 entitats locals han soŀlicitat subvencions per desenvolupar estos plans (i en total són 171 les que estan desenvolupant el pla). No hi ha dubte que el fet d’haver habilitat subvencions (les tres diputacions també oferixen ajudes) ha afavorit este increment. Pel que fa al 2012, el Govern Basc ha aportat 1.630.000 euros i ha subvencionat 2.960 activitats realitzades per entitats locals per a impulsar el basc. L’any passat, però, es van subvencionar 2.082 activitats.

Sobre els valencians moderns

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha tret el primer número de la seua revista Aula de Lletres Valencianes. Enric Sòria se n’ha fet ressò en un article en el Quadern de diari El País (17.10.2012). Del que comenta Enric Sòria ressaltem el següent:

[…]

Els objectius de la nova publicació són filològics, en el sentit acadèmic, però també es proposa una utilitat pràctica: «millorar l’activitat de les aules on s’ensenya el valencià». És a dir, facilitar la tasca dels nostres docents i potser encoratjar-los, que prou falta que els fa, sobretot ara que l’aprovació del decret de plurilingüisme posa en perill l’aprenentatge en valencià i, amb ell, bona part del treball fet. Aquest és l’horitzó, més aviat fosc, que ombreja l’aparició d’Aula.

[…]

Tot això està molt bé; més encara, és obvi, i si a molts amadors del valencià encara no els ho sembla és perquè la normativitis excessiva —barrejada d’autoodi— ha fet entre nosaltres estralls greus. Una altra cosa és que els autors a vegades formulen aquesta obvietat de forma ausades dràstica. No cal, per exemple, que triem entre defensar l’ús social de la llengua o defensar-ne la unitat. Per descomptat, l’ús és prioritari, perquè a ningú li importa ni poc ni gens si una llengua morta està fragmentada o no (i qui no ho veja així s’ha tornat boig), però el fet és que, amb una mica de sentit de la mesura, podem defensar els dos objectius al mateix temps, i en realitat es complementen.

El Síndic de Greuges i el pla de foment del valencià en la Generalitat valenciana

El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:

Ús del valencià en l’Administració

Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.

D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.

No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.

III Festa Estellés

L’escriptor i company Josep Lozano Lerma ens recorda que la iniciativa cultural i política de la Festa Vicent Andrés Estellés té un llarg recorregut per davant:

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

Alginet, 15 de juliol de 2012

Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents —espere no deixar-me’n cap—:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, València, Vila-real, Xàbia, Xaló, Xàtiva i Xirivella.

La celebració va nàixer fa dos anys amb l’objectiu de cohesionar-nos honorant un dels nostres màxims poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.

Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora, però crec que, tot i això, si és possible, i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser —ara i també en el futur— caldria que celebràrem la III Festa Estellés, perquè en allò que solem fallar valencians, balears, catalans o, simplement, gent que ens estimem la cultura, és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.

Per tant, com diuen a Benicarló, «no res i avant». I si podeu fer-la, feu-la, i escriviu-me diguent-m’ho a l’adreça electrònica següent:

jlozanolerma@gmail.com

Molt cordialment,

Josep Lozano

Flaixos sobre l’aranés i sobre la Franja

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 93, 13.07.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

El català a la Franja

El web Llengua catalana ha incorporat una pàgina que recull les declaracions d’autoritats, institucions i associacions en relació amb el projecte legislatiu del Govern d’Aragó que modifica la situació del català a la Franja. En aquest moment conté, per exemple, les declaracions del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; una declaració institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, o una altra de les entitats de la Franja. S’hi van incorporant nous continguts a mesura que es generen.

Més informació: El català a la Franja

Programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

El Govern ha aprovat el Programa per a l’impuls del desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que substitueix l’anterior programa per a la promoció de l’occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l’occità aranès. En el marc d’aquest programa, el 30 de maig passat es va constituir a Vielha el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès com a òrgan principal de coordinació de la política lingüística pel que fa a l’occità aranès. El Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès és un nou instrument amb caràcter institucional i permanent que substitueix el marc relacional que anteriorment s’havia produït per mitjà de convenis i subvencions.

Més informació: El Govern aprova el programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

¡Que rode la bola!

L’Acadèmia valenciana de la Llengua ha comunicat en una nota de premsa que prolongarà els lectorats valencians al Regne Unit, Itàlia i França amb la coŀlaboració de l’Institut Ramon Llull:

L’AVL aprova un conveni amb l’Institut Llull per a impartir lectorats en universitats europees dedicats a la llengua i cultura valencianes

A més, la nota de premsa també fa un altre anunci:

Els membres de l’Acadèmia també han aprovat un nou conveni marc entre la Conselleria de Cultura, els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats per a coordinar les actuacions en matèria de normalització del valencià.

Encara no sabem res del resultat de l’activitat institucional de promoció del valencià (com ara d’aquell protocol del 2010), no en trobareu cap rastre en el seu web, i ja han tornar a firmat un altre paperet per a continuar fent rodar la bola de la notícia. ¡Alça els peus!

L’èuscar i Colòmbia

El Govern Basc coopera amb el Govern de Colòmbia en política lingüística (Euskararen Berripapera, 221, ):

L’èuscar i les llengües indígenes de Colòmbia

Al món es parlen més de sis mil idiomes, la majoria a Àsia. Els països de Sud-amèrica són molt rics des del punt de vista lingüístic, per exemple Colòmbia, on a banda del castellà es parlen 68 idiomes més: 65 són indígenes, dos són criolls i el romaní.

El Govern de Colòmbia reconeix legalment i protegeix la diversitat lingüística del seu país. Per això, el Govern Basc, coneixedor que la llarga experiència adquirida ací amb l’èuscar pot resultar de molta utilitat en altres països, ha decidit prorrogar l’acord de cooperació vigent en esta matèria amb el Ministeri de Cultura del país andí. Així mateix, el Ministeri d’Educació de Colòmbia i el Departament de Cultura del Govern Basc, conscients de la importància que l’educació té en la transmissió intergeneracional l’idioma, han subscrit un protocol que té com a eixos principals la formació i l’assessorament lingüístic.

Per cert, la cooperació que podria aportar la Generalitat valenciana és tota una altra.