Beques concedides per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 14 de maig del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’anunci de beques d’investigació lingüística sobre el valencià concedides i denegades corresponent a la convocatòria del 2010. [2010/5832] (docv, núm. 6.277, de 28.05.2010)
– vegeu text

Les beques concedides són les següents:

Núm. Nom del treball Import
Carla González Collantes El valencià als mitjans de comunicació 2.500 €
Frederic Oriola Velló El mirall pautat: Recull d’expressions i parèmies musicals 2.500 €
Alfonso Francisco Vila Francés Antologia d’escriptors i escrits populars valencians de la postguerra 2.000 €
Antoni Mas i Miralles Estudi lingüístic d’un tractat de falconeria: Libre de Caça 2.500 €
Abel Soler Molina El regadiu tradicional valencià: lèxic general i variacions comarcals 2.000 €
Josep E. Oltra Benavent El nom dels éssers naturals a la Vall d’Albaida 3.000 €
Joan Borja i Sanz El cançoner popular valencià: fonoteca antològica, transcripció i catalogació (I)* 3.000 €
Rosa Gómez Casañ La toponimia de la Hoya de Buñol y el Valle de Ayora 2.000 €
Vicent Cabanes Fitor Vita Christi del Seraphic Doctor Sanct Joan Bonaventura 3.500 €
Laia Campos Sala El valencià en les sèries de ficció 3.000 €
Aurelià J. Lairón Pla El valencià a les Actes Capitulars del monestir de la Murta d’Alzira (1506-1579) 2.000 €
Maria Sanchis Marco De l’oral a l’escrit: transcripció en la subtitulació per a sords 1.500 €
Lluís Ramon Ferrer Edició crítica i estudi de la Summa de coŀlacions 3.500 €
Dari Escandell Maestre Literatura infantil i juvenil en valencià: prospecció de tendències i hàbits de lectura en el sistema educatiu valencià 3.000 €
Alexandre Navarro i Tomàs Toponímia històrica de Nàquera al llibre de fàbrica de l’església de Nàquera i a diversos protocols notarials conservats a l’Arxiu del Regne de València (1609-1854) 1.500 €
Manuel Martí Vilar El valencià a la xarxa i l’ús que en fan els nostres jóvens 2.000 €
Ricard Peris Ferris Estudi sobre l’ensenyament en valencià en móns virtuals 2.000 €
Mar Garí Palau El cançoner popular valencià: fonoteca antològica i transcripció literal i musical 3.000 €
M. Ángeles Fuster Ortuño Contribució a la millora del coneixement de la llengua literària dels clàssic valencians dels segles xiv i xv: Estudi de les locucions verbals en Lo Crestià de Francesc Eiximenis i Tirant lo Blanch de Joanot Martorell 3.000 €
Elena Sánchez López Estudi de les estructures seqüencials en San Vicent Ferrer i Ausiàs March. Aportació per a un coneixement més exhaustiu de la llengua dels clàssics valencians (s. xiv i s. xv) 3.000 €
Mireia Garés Fragoso Vocabulari faller valencià 3.000 €
Òscar Pérez Silvestre La Breu instrucció de la doctrina cristiana (1922) de Carles Salvador i mossén Eloi Ferrer Cabroi. Història externa, edició i estudi lingüístic 2.000 €
Alícia Martí Climent Anàlisi de la terminologia utilitzada en l’ensenyament de llengües en l’eso 1.000 €
Manuel Mínguez Bori Estudi dels valencianismes a municipis de comarques lingüísticament limítrofes: valencià-castellà: la Serranía 2.000 €
Beatriz Arquimbau Costa L’Alqueria Blanca 1.500 €
Joaquín Sarrión Esteve El valencià entre els fills d’immigrants en edat escolar 1.000 €
Josep Alandete Mayor Estudi de l’estàndard oral en una societat entre la substitució i la revernacularització 2.000 €
Vicent Escartí Soriano Transcripció i glossari del Salteri (ms. Esp. 376 de la BNP) 3.500 €
Vicent Baydal Sala Els models lingüístics de valencià emprats a internet: blogs, fotologs i comentaris 2.500 €
Frederic Santandreu Gallego Diccionari de doblets lèxics 3.000 €
Policarp Garay Martín Estudi toponímic del terme municipal de Serra a partir de la documentació històrica 2.500 €
Joaquim Juan-Mompó Rovira Anàlisi i contrasts de la Gramàtica normativa valenciana (avl: 2006) 2.000 €
Francisco Moya Payà Diccionari de la rima 3.000 €
Abelard Sagossà Alba El valencià de Bernat i Baldoví. Les construccions sintàctiques 2.500 €
M. José Carbonell Boria Pergamins en valencià de la família Cardona 3.000 €
Casto Sorní Moliner Vocabulari de la Societat Agrària del Maestrat Vell de Montesa 500 €
Rafael Fresquet Fayos De l’Art de bé morir (Saragossa, c. 1493) a l’Espill de ben viure i per ajudar a ben morir de Jaime Montanyés (s. xvi) i Onofre Soler (s. xix). 2ª part: estudi lingüístic contrastiu i concordances lematitzades. 1.000 €

Dos concursos en l’AVL: lexicografia, toponomàstica, publicacions i noves tecnologies

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha convocat dos concursos interessants per als tècnics lingüístics de la Generalitat valenciana en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (núm. 6.265, 12.05.2010):

Concurs de mèrits grup A (concurs 1/ 2010)

Resolució de 5 de maig del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de dos llocs de naturalesa funcionarial, sector Administració especial, grup A (concurs 1/2010). [pdf]

Concurs de mèrits grup B (concurs 2/ 2010)

Resolució de 5 de maig del 2010 de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de dos llocs de naturalesa funcionarial, sector Administració especial, grup B (concurs 2/2010). [pdf]

Hi ha un termini de quinze dies hàbils des de la publicació en el diari oficial.

Pla Nualart parla d’això del català

Ignasi Aragay entrevista el lingüista Albert Pla Nualart en el diari Avui (19.03.2010) arran de la publicació del llibre Això del català, en què Pla Nualart arreplega els seus articles en eixe diari. L’entrevista acaba amb la sentència següent:

Mentre els filòlegs de l’iec es barallen amb la història, els lingüistes dels mitjans es barallen amb la realitat: han de comunicar i han de sonar creïbles. L’estàndard és avui, més que mai, registres informals, col·loquialitat. La col·loquialitat, per ser creïble, necessita un referent real, i l’únic referent real que s’acaba percebent com a no dialectal és el dialecte amb més pes social, econòmic i demogràfic.

Esperem que els lingüistes (i els tècnics lingüístics, en general), més que barallar-se amb la realitat, aprenguen a participar-hi. I, això, que els dialectes guanyen pes, perquè si és per això, per «pes», ¿«cedim el pas» o «deixam passar»?

Flaixos sobre certificats, convenis i termes del Termcat

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 47, 02.02.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

  • Convocatòria de proves per a l’obtenció de certificats de català
    El DOGC núm. 5558, de 2 de febrer de 2010, publica la Resolució VCP/173/2010, de 22 de gener, de convocatòria de les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

    El període de sol·licitud d’inscripció és del 8 al 22 de febrer de 2010. Trobareu tota la informació relativa a terminis, dates, certificats convocats i condicions d’examen a: http://www.gencat.cat/llengua/certificats

  • Conveni del Govern de les Illes Balears per ensenyar català als funcionaris de l’Estat
    La Resolució de 15 de gener de 2010 (BOE núm. 22, de 26 de gener de 2010), de l’Institut Nacional d’Administració Pública del Govern espanyol, publica el Conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, per a la formació en llengua catalana del personal de l’Administració General de l’Estat que presta els seus serveis a la comunitat autònoma de les Illes Balears durant l’any 2009. El conveni es pot consultar ací en format [pdf].
  • Nous termes normalitzats
    El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5.553, de 26 de gener de 2010) publica la llista de termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon quadrimestre de 2009. Els termes aprovats pertanyen als àmbits de les ciències de la vida i de la salut, educació, electrònica i telecomunicacions, enginyeria química, esports, fusteria, gastronomia i alimentació, música, política i sociologia i ramaderia.

    Podeu consultar la Resolució a: http://www.gencat.cat/diari/5553/10012118.htm

Els termes aprovats pel Termcat són els següents:

àcid xalmúgric, aliment de gran quilometratge, aliment modificat genèticament, aliment transgènic, alliberament assistit, autoclavable, autoclavar, autoclavatge, bastidor, complex d’Adonis, cultiu, diàleg a tres, encimbellament, flexiseguretat, fluctuació del senyal, gammapatia, guetització, guetitzar, malaltia òrfena, medicament orfe, miratge, música d’espera, oli de xalmugra, organisme modificat genèticament, organisme transgenic, ortorèxia, ovoscopi, pas, planxa de vela ràpida, proteïna de fluorescència verda, proteïna de membrana, proteïna transmembrana, quasiespècie, quilometratge alimentari, senyal, síndrome del declivi, so de línia lliure, so de línia ocupada, so de trucada entrant, so de trucada sortint, subcultiu, surf de vela ràpid, tauler aglomerat, tauler d’encenalls, tauler d’encenalls no orientats, tauler d’encenalls orientats, temple-block [en], vela de patins, vela de rodes, veler de patins, veler de rodes, webquesta, xalmugra, xili, xili de Jalapa

Per a apreciar millor la nova gramàtica espanyola de la RAE

Davant l’aparició de la nova gramàtica del castellà que ha elaborat la RAE, els tècnics lingüístics aficionats a no deixar-se dur per les eufòries nacionalistes en castellà i amb un cert interés per contrastar la faena de l’acadèmia madrilenya amb altres dades, poden llegir en el bloc Addenda et Corrigenda uns quants articles de Sílvia Senz que completen el mosaic d’eixe idioma tan ample i inabastable:

  • La nueva RAE, un espejismo de representatividad, neutralidad ideológica, laboriosidad y modernidad, 7: la «Nueva gramática de la lengua española» entra en escena
  • La NGLE, o cuando la RAE quiere estar en misa y repicando
  • Revilla y la expansión del español, o a quién beneficia el valor económico del idioma

Oral de la JQCV i ajudes i beques de l’AVL

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 24 de novembre de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/13755] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l’exterior. [2009/14296] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2009/14291] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 30 de novembre de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen beques per a la realització de pràctiques de formació d’Informàtica, de tècnics en Lexicografia i Terminologia i de tècnic en Onomàstica. [2009/14312] (docv núm. 6.164, de 14.12.2009)
    – vegeu text

Els criteris de redacció del Temcat

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Termcat publica els seus criteris de redacció de definicions

S’acaba de publicar La definició terminològica, una obra que presenta els criteris que aplica el Centre de Terminologia en la redacció de definicions. El llibre ha estat elaborat pel Termcat, que l’ha coeditat amb Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic.

En un diccionari, la definició és cabdal per a donar eines a l’usuari que li permetin interpretar un discurs, gràcies a la caracterització precisa de cada unitat. A més, però, també li pot servir per a acostar-se al camp en qüestió (a partir de les relacions existents amb altres unitats lèxiques) o per a generar un discurs amb aquella unitat (a partir de la informació sobre les característiques de l’estructura sintàctica en què s’insereix).

Amb l’objectiu de proposar un model que ofereixi aquests valors, La definició terminològica presenta els criteris que el Termcat pren en consideració per a la redacció de definicions. Es tracta d’una obra, doncs, adreçada als professionals que elaboren definicions (terminològiques, lexicogràfiques i, en part, enciclopèdiques), als estudiants d’aquests àmbits i també als usuaris de diccionaris en general, perquè puguin extreure’n tota la informació que una definició proporciona.

Com que la finalitat del llibre és eminentment aplicada, s’ha segmentat molt l’exposició teòrica, s’hi ha intercalat un gran nombre d’exemples reals i s’ha afegit, al final, un capítol de resum de tots els criteris desenvolupats al llarg de l’obra, a tall de manual independent de consulta.

Aquest llibre és el setè volum de la col·lecció En Primer Terme, amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la col·laboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Font: www.termcat.cat.

Un diccionari del català antic en xarxa

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Presentació del Diccionari de textos catalans antics

http://www.ub.edu/diccionari-dtca

Jornada acadèmica

Dia: 30 de novembre de 2009
Lloc: sala de professors de l’edifici Josep Carner de la UB (c. Aribau 2, 5è pis, Barcelona)

18:30 h Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano, «Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini».

19:30 h Presentació del Diccionari de textos catalans antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic.

Pausa

20:15 h Prof. José Antonio Pascual, sostdirector de la Real Academia Española, «Los corpus. La hora del filólogo».

Font: Centre de Documentació Ramon Llull
http://www.ub.edu/centrellull