Llengua i ÚS número 49

La revista Llengua i Ús ha tret el número 49, que conté, entre altres, els articles següents:

  • «La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans» d’Isidor Marí Institut d’Estudis Catalans: «L’article relata el procés d’elaboració de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans i n’analitza els sistemes de participació i de decisió, l’estructura i l’enfocament.» [pdf]
  • «L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació» de David Paloma Universitat Autònoma de Barcelona: «L’article aborda l’escriptura de numerals i la casuística que en planteja el seu ús en la diversitat de registres propis dels mitjans de comunicació.» [pdf]

Ajudes i beques de l’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) ha publicat les convocatòries d’ajudes i beques següents:

  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes per a la promoció dels escriptors en valencià. [pdf]
  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen beques per a la realització de pràctiques de formació en Informàtica, en Lexicografia i Terminologia, en Onomàstica i en Edició i Digitalització de Texts. [pdf]
  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians a l’exterior. [pdf]
  • Resolució de 22 de novembre del 2010, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 19 de novembre del 2010, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [pdf]

Joan Solà: «Gràcies, noi»

Encara esperava jo poder intercanviar molts comentaris i rebre indicacions i dades per a completar o esmenar les fitxes de la CDLPV, perquè entre els destinataris més iŀlustres i sabuts que les reben amb paciència i que, de tant en tant, em permeten exposar-hi els seus coneixements, hi ha Joan Solà Cortassa. Les rebia, m’ho permetia, hi havia… Acabe de saber que s’ha mort… I ara podem pensar que hem perdut un dels lingüistes més lúcids i faeners que teníem. I ara entenc els seus successius comiats, l’última classe, l’últim article… Em pensava que volia desemboirar-se. Crec que deu ser això.

Fins que torne, ha estat una sort que mos haja deixat la seua obra, un treball imprescindible que haurem de saber llegir, rellegir i augmentar, si és que volem pensar que mos el mereixem. Tal com li va dir a Josep Ruaix i Vinyet el 29 de novembre del 2007, en una correspondència que compartí amb Narcís Garolera i, molt generosament, amb mi: «gràcies, noi».

Crida d’articles per a Llengua, Societat i Comunicació

L’Observatori cusc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació ens envia la informació següent:

Crida d’articles – Revista lsc, Llengua, Societat i Comunicació

Número 9: «Lingüística forense» (2011)
Llengua, Societat i Comunicació és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La proposta de la revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’aquesta manera, i atès que l’àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees que s’hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli.

El tema previst per al proper número de la revista és lingüística forense. La data màxima per a la recepció de resums de 150 mots és el 30 de desembre de 2010; un cop acceptats els resums (abans del 20 de gener), la data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de març de 2011. Podeu enviar els resums i els articles a: cusc@ub.edu

Les instruccions que heu de seguir per enviar els originals les podeu trobar a la pàgina web de la revista o bé, seguint aquests enllaços:

Conferència d’Albert Pla Nualart

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Conferència d’Albert Pla Nualart a la urv «¿És difícil, el català?», 6 d’octubre del 2010 a les 19:30, sala de Graus de la Facultat de Lletres de la urv (av. de Catalunya, 35, 43002 Tarragona) Organitza: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (apellc)

Albert Pla Nualart, responsable lingüístic del diari Avui durant els darrers 25 anys, és autor del llibre Això del català. Podem fer-ho més fàcil?, publicat aquest any 2010 i prologat per Joan Solà, que de primer moment vaticina: «Aquest llibre provocarà polèmica.»

«Sovint sentim a dir que el català és difícil. Els professionals de la llengua solen atribuir aquesta valoració a prejudicis socials, però potser ja és hora de parar-nos a reflexionar si, en part (una part petita però substancial), també nosaltres podríem fer alguna cosa per fer el català més fàcil i més normal.» (Albert Pla Nualart)

Font: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (apellc)

El vídeo de l’última classe de Joan Solà Cortassa

Per completar la informació sobre l’última classe de Joan Solà Cortassa, podem vore-la en vídeo a través del web de la Universitat de Barcelona:

El catedràtic de Llengua Catalana Joan Solà pronuncia la seva última lliçó com a docent, sota el títol «Construcció d’una sintaxi normativa: criteris. Exemples», en el marc el màster d’Estudis Avançats i Aplicats de Llengua i Literatura Catalanes que imparteixen conjuntament la ub i la uab. Presenta la ponència el professor del Departament de Filologia Catalana Lluís Payrató. Joan Solà es jubila enguany, però no abandona l’activitat universitària ja que prosseguirà el seu mestratge a la ub en qualitat de professor emèrit.

La funció pública valenciana sense capacitació

S’ha aprovat ja la nova llei de la funció pública valenciana. La vespra de l’aprovació, el vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Manuel Pérez Saldanya, feia unes consideracions sobre la «competència lingüística» que haurien de tindre els funcionaris públics (El País, «Por una administración más valenciana», 29.06.2010). Vist com ha anat la cosa, podem concloure amb el paràgraf següent:

Si la llei valenciana continua sent l’excepció i l’única que no dóna cabuda a la competència lingüística, serà lícit entendre que la Generalitat no creu en el valencià més que per a usos folklòrics i menysprea l’esforç de tants valencians, joves i menys joves, per aprendre la nostra llengua i viure en valencià.

Res que no sabérem. La qüestió serà aconseguir-ho a pesar d’eixe menyspreu. Com fins ara, i a pesar del que puga opinar la presidenta de l’avl, Ascensió Figueres, quant a la «capacitació lingüística» esmentada per Pérez Saldanya.

La comissió de seguiment del protocol de l’administració local

Infomigjorn ens ha fet arribar una notícia que no deixa de tindre interés de llegir encara que semble a deshora, després de les declaracions de la presidenta de l’AVL sobre el requisit lingüístic valencià en l’ensenyament universitari. Es tracta de la notícia següent apareguda en Pàgina 26 (16.06.2010):

Figueres presideix la constitució de la comissió institucional de promoció del valencià

El passat 23 de novembre es va signar al monestir de Sant Miquel dels Reis el protocol de coŀlaboració entre la Generalitat i més de cinquanta ajuntaments i mancomunitats per fomentar la relació entre les institucions que treballen per normalitzar el valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va comprometre a proposar un pla d’actuacions concretes i convocar ajudes econòmiques dirigides a les oficines de dinamització lingüística municipal. Des de la Conselleria d’Educació, Alejandro Font de Mora es va comprometre a crear més oficines en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquest dimecres la presidenta de l’ens normatiu ha participat en la constitució de la comissió de seguiment de l’acord signat el novembre passat. En l’acte també han participat Concepción Gómez, número dos de la Conselleria d’Educació; Vicent Satorres, cap de l’Àrea de Política Lingüística i Cèsar Mateu, Nathalie Torres i Agnés Talaya com a representants dels tècnics dels ajuntaments. Honorat Ros, membre de l’AVL, completa la comissió.

En aquesta primera reunió s’ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s’ha d’esmentar la consolidació i l’impuls de les estructures que promouen el valencià en l’administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l’ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l’hora de fomentar l’ús social, el desenvolupaments d’estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l’Acadèmia.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), entitat que no ha estat informada ni convidada a participar en eixe procés, a pesar que és una associació que agrupa tècnics lingüístics de totes les administracions públiques valencianes i que es tracta d’un àmbit d’actuació central per als seues objectius, desitja que el procés aconseguixca impulsar això que s’assenyala en la notícia.

Amb tot, esperem que el funcionament de la comissió es fonamente en la informació i la coŀlaboració amb totes les entitats que treballen en eixe mateix àmbit, contràriament al que, almenys des de la cdlpv, hem conegut fins ara. L’experiència que tenim, per sort, és que la manca de difusió de la informació, l’excés de parcel·lació sectorial i la restricció en la participació professional són alguns dels problemes que, encara que són recurrents, es poden corregir i evitar.

Ascensió Figueres, la incompetència i el demèrit

Fa uns dies mos sorprenia la presidenta de l’AVL quan declarava que el valencià no havia de ser més que un mèrit per a ser professor d’universitat. El company Francesc Esteve ha tret més conclusions sobre la qüestió en El Punt:

L’AVL reivindica la incompetència?

24.06.10 – Francesc Esteve

Per increïble que puga semblar, la presidenta d’una entitat que s’anomena acadèmia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), reivindica la incompetència lingüística en la mateixa llengua que té l’obligació estatutària de promoure. En la presentació del documentadíssim Informe sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes dirigit per Artur Aparici i Rafael Castelló, que avalua el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques dels universitaris valencians, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, manifestava que si les universitats demanen als professors la competència també en valencià —en castellà sí que s’exigeix— «potser estaríem lligant-nos de peus i mans i podríem penedir-nos-en en un moment donat». I ella, sense aportar mai cap xifra ni cap argument, proposava que el domini de la llengua oficial i pròpia no fos una exigència —al contrari del castellà— sinó només «un mèrit».

[…]

Podem recordar ara també una entrevista de l’any 2003 que té relació amb esta qüestió en la qual Ascensió Figueres responia:

— Quina posició ha pres l’AVL davant del requisit lingüístic?

— Hi hagué set acadèmics que varen demanar que es tractara el tema en el Ple, i es va incloure en l’orde del dia, però el document que es va elaborar intentant aproximar posicions no va tindre la majoria absoluta perquè anara avant; per tant, l’avl no es va pronunciar sobre este tema. Este ha sigut l’únic punt en què no hi ha hagut consens des de la creació de l’Acadèmia.

És a dir, que n’hi han més encara dins de l’avl que no tenen res a dir contra el requisit castellà, però, en canvi, tenen problemes amb el requisit valencià. Una cosa com si el ministre d’hisenda no recomanara que la declaració de la renda fóra voluntària… Ai, que això es veu que ho deuen haver sentit uns quants que també puŀlulen per la Generalitat valenciana.