El cidaj ens dóna a conéixer la informació següent:
[pdf]DECRET 84/2008, de 6 de juny , del Consell, pel qual s’executa la sentència de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en els termes expressats per la providència de 22 de maig de 2008. [2008/7155] (docv núm. 5.781, de 10.06.2008)
– vegeu textEls tribunals han hagut de corregir les males pràctiques del conseller Font de Mora Turón (pp) i ha obligat al Consell de Francisco Camps a tornar a publicar un decret en què realment quede clar quin és l’article dels estatuts de la Universitat d’Alacant que calia aprovar:
DECRET 84/2008, de 6 de juny , del Consell, pel qual s’executa la sentència de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en els termes expressats per la providència de 22 de maig de 2008. [2008/7155]
L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.
Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu, davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, quant a la redacció final donada a la lletra k de l’article 2 de l’Estatut.
En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va considerar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat.
Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005 es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la resolució de la sentència mencionada.
El 15 d’abril de 2008 es va publicar el Decret 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, que va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant.
Per resolució dictada el 22 de maig de 2008, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana requerix, en relació amb l’execució definitiva núm. 1/001755/2004, l’aprovació i publicació en el docv de l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant.
Atés que l’aprovació del referit article es va produir en virtut del Decret 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, és procedent la publicació de l’article en qüestió.
Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a efecte la sentència, raó per la qual, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 6 de juny de 2008, decrete:
Article únic
Publicar, perquè així ho disposa expressament la resolució de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l’execució de la sentència dictada el 20 de juny de 2005, l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant:«Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.»
Disposició final única
Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 6 de juny de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ.El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN.Fa uns mesos, la justícia impedia les censures de Francisco Camps [dtl 16.04.2008]. Ara, per a fer oficial un simple article —que encara no sabem per què els molestava, atés que no tenien cap fonament legal: ¿devia ser simple politiqueig institucional?—, el Consell ha hagut de fer dos decrets. Eixa és l’«eficàcia» del malbaratament dels recursos públics que paguem entre tots i que tant agrada a les oligarquies valencianes.
Flaixos sobre traductors jurats i síndic de greuges
Els Flaixos d’actualitat (número 15) ens informen, entre altres coses, del següent:
Convocatòria de proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades 2008
Les llengües objecte d’examen són l’alemany, l’àrab, el castellà, l’italià, i el xinès
El DOGC 5138 del 26 de maig de 2008, publica la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa per a l’any 2008.
Les llengües objecte d’examen són:
— Alemany(prova de traducció i prova d’interpretació)
— Àrab (només prova de traducció)
— Castellà (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Italià (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Xinès (prova de traducció i prova d’interpretació)El termini de presentació de sol·licituds és del 3 al 3 al 17 de juny de 2008.
Més informació…A més, una novetat legislativa sobre el requisit lingüístic per al personal del síndic de greuges:
El personal del Síndic de Greuges de Catalunya estarà regulat, en endavant, pel Reglament que s’ha aprovat mitjançant una Resolució de 9 d’abril de 2008, publicada en el DOGC núm. 5.131, de 15 de maig de 2008. En els articles 23.2, 24.1 I 43.2 del Reglament es preveu l’acreditació del coneixement del català en la selecció i la provisió de llocs de treball del personal esmentat.
La quarta part d’ensenyament en valencià
Ferran Isabel ens proposa a través de la llista InfoZèfir unes dades sobre l’oferta d’ensenyament en valencià:
Anàlisi de la demanda i l’oferta d’ensenyament en valencià
Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix l’igual domini de valencià i castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglès. Per això, allà on poden triar, matriculen ja, en major mesura, els seus fills en valencià. La demanda potencial de valencià se situa en 220.000 alumnes, però per manca d’oferta i planificació tan sols 130.000 alumnes poden estudiar en valencià. Més del 55% dels centres valencians no ofereixen l’opció d’estudiar en valencià.
Font: Escola Valenciana (05.06.2008)
Escola Valenciana afirma que hi ha 93.700 alumnes que es queden sense plaça en valencià
La federació assegura que la demanda és major que l’oferta
Font: Maite Ducajú, Levante (06.06.2008)
Més de la meitat dels centres no oferta ensenyament en valencià
Font: Ezequiel Moltó, El País (06.06.2008)
En resum, rememorant les paraules de Maragall en el parlament català, i tal com ja sabíem, segons les dades de l’STEPV (dtl, 13.05.2008) tenim un problema i es diu «només 25%».
Tècnic/ca lingüístic/ca laboral temporal en la URV
Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir de la convocatòria següent:
Convocatòria de places de personal laboral temporal
Proves selectives per a la contractació d’un/a tècnic/a lingüístic/a – àrea de català – grup I al Servei de Recursos Lingüístics (URV)
Ha faltat Josep Vicent Marqués González
M’assabente en el diari Avui (05.06.2008) de la mort de Josep Vicent Marqués González:
Mor el sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès
Marquès també va participar activament en la vida política valenciana com a membre del Partit Socialista de València i es va interessar especialment per temes com la marginació social i l’ecologisme
He escrit el títol tal com el dien al meu poble fa anys —no sé ara si ho continuen fent igual—. Com que el diari català no té res més a dir, enllace amb Vilaweb, un dels pocs mitjans d’informació diaris en català de què disposem —podríem esmentar també Pàgina26 i L’Avanç i algun altre—, perquè la realitat del seu país és la que ell pot ser que no vullguera que fóra: la premsa escrita en català al nostre abast —al meu quiosc— encara no és un producte prou generalitzat, tal com podem apreciar en els diaris Levante, El País o Las Provincias (ni Información ni Mediterráneo en diuen res).
No sembla que Josep Vicent Marqués tinguera bloc en Internet, però podem trobar prou referències seues fent una cerca en Google, d’entre les quals triem el bloc Nausica de Carles Mulet Grimalt.
Ajudes teatrals i beques del pla EVA
El cidaj ens envia la informació següent:
- RESOLUCIÓ de 19 de maig de 2008, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2008/6618] (docv núm. 5.774, de 30.05.2008)
– vegeu text- Conselleria d’Educació. RESOLUCIÓ de 26 de maig de 2008, la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2008. [2008/6756] (docv núm. 5.776, de 03.06.2008)
– vegeu textConvocatòria de correcció de textos en l’IEC
Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir una convocatòria de l’Institut d’Estudis Catalans:
L’Institut d’Estudis Catalans convoca, a torn obert, una plaça de corrector/a de textos especialitzats per cobrir una baixa per maternitat.
Les tasques principals associades a aquesta plaça són corregir lingüísticament manuals universitaris i coordinar-ne el procés de traducció i publicació dins el Projecte Scriptorium en el qual participa l’IEC, juntament amb altres entitats no lucratives.
Cal ser titulat/ada superior, preferentment, llicenciat/ada en filologia catalana o en traducció i interpretació al català, haver seguit un curs de correcció de textos en una entitat de prestigi reconegut i haver obtingut el certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits de la Generalitat de Catalunya (antic nivell K de la Junta Permanent de Català) o un títol equivalent, així com tenir coneixements suficients com a usuari dels programes MS Word®, MS Access® i MS Excel®, de navegació per Internet i de maneig de correu electrònic.
Es valoraran molt positivament el coneixement i la pràctica en tasques de coordinació editorial i, especialment, el domini en la correcció ortotipogràfica de fórmules físiques, químiques i matemàtiques.
També es valorarà positivament haver superat el Curs de formació avançada per correctors de textos organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, així com acreditar experiència en la correcció i/o traducció de textos per a l’IEC, especialment en relació amb obres del Projecte Scriptorium i, sobretot, en tasques similars a la de la plaça que es convoca.El contracte serà d’interinitat per a cobrir una baixa per maternitat.
La jornada és a temps complet i la retribució és negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.
Les persones que estiguin interessades a optar per aquesta plaça s’han d’adreçar al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) o bé per correu electrònic (recursos.humans@iec.cat), i han d’indicar, en l’escrit de la sollicitud, la referència COR/05.
Conferència de Fernand de Varennes sobre drets lingüístics
Linguamón ens envia la convocatòria següent:
Us enviem la invitació a la conferència del doctor Fernand de Varennes «Esperança i desesperança: els drets lingüístics en un món multilingüe» que esperem que sigui del vostre interès.
Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.
Zapatero i les sabates de paper
Tal com feia evident una anotació de Gabriel Bibiloni (21.05.2008), hi ha persones i mitjans que tenen uns arguments pendulars, és a dir, que pengen del fil dels seus interessos i partidismes més o menys eventuals. El cas és que el govern espanyol també es retrata ara amb la defensa de la «lengua española», segons el diari El País (29.05.2008):
Espanya vetarà la patent comunitària si no s’hi admet la llengua espanyola
[…] El vigent sistema europeu de patents es regix amb el Conveni de Munic, que només admet com a idiomes de registre l’alemany, el francés i l’anglés. Espanya creu que acomodar la patent comunitària a eixe règim suposaria introduir per la porta de darrere en l’ordenament comunitari un règim trilingüe que deixa fora l’espanyol. «Espanya exigirà que es respecten els principis de seguretat jurídica i de no-discriminació lingüística», assenyala Diego López Garrido, secretari d’estat per a Assumptes Europeus que assistirà a la reunió. «Si no, ho vetarem».Pendularment, ara resulta que López Garrido oblida d’una banda que al seu país hi ha uns quants milions de parlants necessitats dels seus principis, i no únicament els castellanoparlants. Hi ha diversos passatges del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva de Juan Carlos Moreno Cabrera que troben lloc adient per a frases tan gloriosament desvergonyides del secretari d’estat.
El govern espanyol continua discriminant els seus ciutadans en una matèria que és només competència seua, tant si ens referim a l’oficialitat del català i el basc a Europa —posem que el gallec és portugués (veg. Portal Galego da língua): una altra cosa és que vullguen o no fer ús d’eixe avantatge—, com si ens referim a l’ús de les llengües de l’estat a les corts espanyoles —on només els que usen català, basc o gallec són discriminats sistemàticament—. En canvi, eixe mateix govern reclama ara davant la Unió Europea allò que nega en el pati de sa casa. A cal sabater, sabates de paper.
L’ús del valencià i la JQCV
El diari Pàgina26 (24.05.2008) titula:
Més de 42.000 persones es presenten a les proves de la Junta Qualificadora
Tanmateix, el desenvolupament de la notícia, que aclarix moltes dades estadístiques sobre la realització de les proves —a més d’afegir un comentari que sembla un elogi que no sé si és realment adequat: «Enguany, la Junta Qualificadora presta, com sempre, una atenció especial a les persones amb discapacitats.»—, no aclarix, però, fins a quin punt els certificats contribuïxen a l’augment de l’ús del valencià tant en l’administració pública com en la resta dels àmbits de la nostra societat.
De fet, tot i que sembla una dada quantitativa important (1.055.587 matrícules des de 1986), tampoc sabem quantes persones han aprovat les proves, dada que no ens aclarirà una visita al web mateix de la JQCV. En eixe web tampoc podrem saber fins a quin punt els certificats satisfan les expectatives dels seus posseïdors. Al cap i a la fi, les dades sobre l’ús oral, l’escrit i sobre lectura en valencià, ens fan pensar indirectament que les ocasions per a exercir eixes competències no van compassades amb la consecució de la plena disponibilitat lingüística respecte de les necessitats dels ciutadans. Però això no apareix «qualificat» per la junta.
En resum, si l’empresa vol ser fèrtil, la JQCV no hauria de tindre tan sols una finalitat de satisfacció quantitativa en les seues convocatòries, sinó que hauria de ser també un instrument per a aconseguir una millora quantitativa i qualitativa de l’ús del valencià.
