Resultats de l’oral de la JQCV i ajudes al teatre, l’edició i la traducció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 19 de juny de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/7513] (docv núm. 6.047, de 01.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2009/7855] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques per a l’edició en valencià de llibres de text per a l’ensenyament no universitari en 2009. [2009/7856] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 24 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2009. [2009/7853] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

Enquesta d’usos lingüístics en Catalunya (2008)

Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la informació següent:

Les llengües a Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008

Fullet divulgatiu [pdf] sobre els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008. Es tracta d’una estadística oficial duta a terme per la Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Idescat, amb l’objectiu de conèixer els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori.

El PP elimina l’oficina lingüística d’Alboraia

El diari Levante (03.07.2009) es fa referència de l’eliminació de l’oficina de gestió lingüística en Alboraia que ha dut avant l’alcalde del Partit Popular i diputat provincial Manuel Álvaro —a més del lloc de treball que ocupava la tècnica lingüística, l’ajuntament ha amortitzat dèneu llocs més d’altres serveis municipals.

La cdlpv, col·laborant en la iniciativa reivindicativa que duien a termes alguns tècnics lingüístics municipals, envià un escrit d’al·legacions contra la supressió de l’oficina de gestió lingüística. La notícia d’Alfons Garcia sintetitza els detalls de la qüestió:

Les rebaixes arriben a la llengua

Alboraia fulmina l’Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l’acció

[…]

La decisió del consistori d’Alboraia —l’alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP— contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (fvmp) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloïa en el seu punt sisé: «Impulsar la creació o el funcionament d’oficines municipals de promoció del valencià». Just el contrari ha fet ara Alboraia.

[…]

Les llengües en l’administració estatal espanyola

El diari El País (30.06.2009) ens detalla un poc les dades de l’Informe 2008 de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En resum:

El bilingüisme en l’administració no cobrix les exigències del Consell d’Europa

[…]

Les dades de l’organisme interministerial no satisfan, no obstant això, els criteris del Comité de Ministres del Consell d’Europa. El passat desembre, el comité va publicar altre informe, en el qual exigia a l’administració general de l’estat més suport a les llengües cooficials i denunciava deficiències en la utilització de les llengües regionals en serveis públics tan importants i amb tanta relació amb la ciutadania, com el judicial, Correus i Renfe.

[…]

En la Comunitat Valenciana (5.000.030 habitants, el 76 % catalanoparlants), la xifra d’empleats bilingües baixa al 76 %.

[…]

També en la Seguretat Social són desiguals els resultats. Una vegada més, els empleats públics a Catalunya i Galícia oferixen nivells de bilingüisme propers al 100 %, mentres que a les Balears el percentatge baixa al 90 %, a la Comunitat Valenciana, al 50 % i al País Basc és encara menor.

Els cursos d’estiu d’enguany

Puga ser que hi haja una activitat un poc més baixa del que és habitual en este diari, però es deu segurament tant al fet que s’acosten les vacances, com als vint-i-sisens cursos d’estius organitzats per la conselleria d’educació valenciana, on hi ha molts tècnics lingüístics passant els matins d’esta setmana, entre les estadístiques de Xavier Sanjuan i Merino o la reconversió psicològica a què ens convida Ferran Suay i Lerma, el xinés mandarí —un èxit en totes les emissores administratives— de Michael Prosser van der Riet, i altres sessions que van del llenguatge administratiu (Joan Andreu i Bellés) a les tècniques de traducció i confecció de llibres d’estil (Esther Monzó Nebot) passant per l’ensenyament del valencià com a llengua estrangera (Adrià Castells Ferrando).

El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs contra la filologia catalana

El diari Pàgina 26 (26.06.2009) en informa sobre l’última sentència de Tribunal Suprem espanyol relativa a la capacitació lingüística dels aspirants a funcionaris docents del País Valencià:

El Suprem fa pública la segona sentència sobre el títol de Filologia

En menys d’una setmana la Generalitat ha perdut dos juís més i haurà de pagar més de 3.500 euros pel cost del processos. Si dijous era el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (tsjcv) el que donava la raó a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, en aquesta ocasió ha estat el Tribunal Suprem que ha emés una nova sentència en què desestima el recurs de cassació que ha interposat Educació contra la sentència de 2005 del tsjcv, que va guanyar l’stepv i que donava validesa a la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions. El Suprem, que farà pagar els 1.500 euros del procés a la Generalitat, ha fet públic una nova sentència, en aquest cas la segona sobre aquest tema, que s’han de sumar a les dèsset anteriors del tsjcv.

Podeu trobar Més dades sobre esta sentència en adn; i sobre les sentències anteriors del ts en el dtl (12.12.2008).

Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

Una altra sentència que valida la titulació de filologia catalana

De nou el Tribunal Superior de Justícia valencià es permet contradir les decisions il·legals de la Conselleria d’Educació de Font de Mora i Francisco Camps Ortiz. Segons els diari Avui (24.06.2009):

Els tribunals valencians avalen un cop més la unitat del català

El TSJPV sentencia que la titulació de filologia catalana eximeix de proves de valencià en les oposicions i critica la «manifesta temeritat» de la Conselleria d’Educació valenciana al no complir la quinzena de sentències emeses ja en el mateix sentit

[…]

La resolució reitera els arguments esgrimits en sentències anteriors, incloses les del Tribunal Constitucional, que determinen que «s’ha de concloure que no existeix raó jurídica que permeti sostenir que la titulació en Filologia Catalana no constitueixi titulació suficient» ja que amb aquest títol s’avala «sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, anomenada oficialment valenciana en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic catalana».

[…]

Sessió de presentació en el Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Sessió de presentació

El dia 10 de juliol, de 10 a 11.30 h, el Termcat organitza a la seu del Centre una sessió de presentació dels continguts de Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics, una guia metodològica que presenta els criteris que aplica el Centre de Terminologia en la composició de les bibliografies que acompanyen els diccionaris o altres obres terminològiques.

Les convencions que s’hi sistematitzen són d’interès per a l’àmbit editorial i de la documentació, per a especialistes en terminologia i lexicografia, i, en general, per a qualsevol persona que hagi d’elaborar bibliografies en el context de treballs acadèmics i d’investigació o en el marc de tota mena de publicacions.

L’obra representa el sisè volum de la col·lecció «En Primer Terme», amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la col·laboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Us preguem que confirmeu l’assistència a l’acte abans del dia 6 de juliol, a l’adreça informacio@termcat.cat.

Font: Termcat

Flaixos sobre legislació lingüística, diccionaris i dades sociolingüístiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 36, 17.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Els panells de missatges variables de les carreteres estatals

La Resolució d’1 de juny de 2009 (BOE 143, del 13 de juny del 2009 [pdf]), de la Direcció General de Trànsit de l’Estat, per la qual s’aprova el Manual de Senyalització Variable, preveu (annex I, criteri 1, principi 8) que, a la xarxa viària de les comunitats autònomes amb llengües cooficials on l’Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit exerceix les seves competències, els plafons amb missatges variables s’han de reproduir en dos missatges alternats: l’un d’acord amb els models en castellà i l’altre en la llengua oficial pròpia.

Novetat editorial

Diccionari UB anglès-català. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona: Thera, Centre de Llenguatges i Computació, 2008. 1.056 p.

Diccionari elaborat conjuntament per especialistes en diferents àmbits relacionats amb el llenguatge amb la doble finalitat de proporcionar un producte útil tant a especialistes com a públic en general, des de l’àmbit català i també l’anglosaxó.

Incorpora una versió electrònica. Per a més informació: http://diccengcat.ub.es
Des del web http://www.publicacions.ub.es/ es pot fullejar la publicació impresa.

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007)

L’11 de juny es va presentar públicament l’informe elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’Observatori de la Llengua Catalana. L’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007) abasta la realitat sociolingüística de tots el territoris de parla catalana i analitza la situació del català tant des del punt de vista normatiu —a partir de l’entrada en vigor dels nous estatuts d’autonomia— com des del punt de vista social —valorant-ne la situació en l’ús familiar i interpersonal—. L’informe també estudia la situació en els mitjans de comunicació i la indústria cultural i exposa les perspectives de la llengua a l’ensenyament primari, secundari i universitari.

Es pot consultar a: http://www.demolinguistica.cat/web/