Demanda d’assessorament lingüístic

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Se cerca llicenciat en Filologia Catalana per fer feina d’assessor lingüístic a una productora de televisió.

Llicenciatura en Filologia Catalana. Llicenciatura en Humanitats amb el Nivell D de català. Professor/a de català amb un Màster específic de correcció lingüística. Experiència en correcció lingüística a ràdio i/o televisió

Per a més informació: kika@novatelevisio.com

Professor de català per a la CCMA

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir l’oferta laboral següent:

El departament de Formació de la ccma busca un professor de català per formar les persones de la plantilla interessades a aprendre català.

La persona seleccionada haurà de treballar de manera coordinada amb els serveis d’assessorament lingüístic de tvc i Catalunya Ràdio, per seguir els criteris lingüístics de la ccma. La formació es farà tant amb cursos virtuals com amb cursos presencials, en funció de la demanda. Puntualment, es poden haver d’organitzar seminaris especialitzats.

La persona seleccionada prestarà els seus serveis a qualsevol de les empreses del grup.

La dedicació inicial serà de 20 hores setmanals, a partir del gener del 2010 (preu/hora: 20 euros). S’ha d’estar donat d’alta d’autònom per emetre factures.

Requisits:

—Llicenciat en Filologia Catalana
—Es valorarà l’experiència docent, haver treballat en assessorament lingüístic audiovisual i l’expedient acadèmic
—És imprescindible tenir coneixements d’informàtica (nivell d’usuari avançat)

Els interessants poden enviar el currículum, fins al 15 de desembre, a aquesta adreça electrònica: erusines.h@tv3.cat.

Font: Ernest Rusinés

Sistemes operatius en català

Podem llegir en un titular del diari Avui (01.12.2009):

Windows 7 parla en català

La presidenta de Microsoft Ibèrica assenyala que internet està deixant de ser un «escenari únic de les llengües majoritàries»

A pesar que hem de llançar les campanes al vol quan Microsoft fa res en català, hem de saber que es tracta d’un pedaç (un LIP: paquet d’interfície de llengua) que presenta el Windows en català parcialment, només les interfícies més habituals. El que seria motiu de bombo i platerets seria la presentació d’una interfície d’usuari (ui) en català.

La traducció parcial al català del Windows

D’altra banda, hi ha molts altres sistemes operatius tant o més pràctics en general que el Windows i que sí que tenen versió completa en català, com ara Ubuntu (84 %).

Els criteris de redacció del Temcat

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Termcat publica els seus criteris de redacció de definicions

S’acaba de publicar La definició terminològica, una obra que presenta els criteris que aplica el Centre de Terminologia en la redacció de definicions. El llibre ha estat elaborat pel Termcat, que l’ha coeditat amb Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic.

En un diccionari, la definició és cabdal per a donar eines a l’usuari que li permetin interpretar un discurs, gràcies a la caracterització precisa de cada unitat. A més, però, també li pot servir per a acostar-se al camp en qüestió (a partir de les relacions existents amb altres unitats lèxiques) o per a generar un discurs amb aquella unitat (a partir de la informació sobre les característiques de l’estructura sintàctica en què s’insereix).

Amb l’objectiu de proposar un model que ofereixi aquests valors, La definició terminològica presenta els criteris que el Termcat pren en consideració per a la redacció de definicions. Es tracta d’una obra, doncs, adreçada als professionals que elaboren definicions (terminològiques, lexicogràfiques i, en part, enciclopèdiques), als estudiants d’aquests àmbits i també als usuaris de diccionaris en general, perquè puguin extreure’n tota la informació que una definició proporciona.

Com que la finalitat del llibre és eminentment aplicada, s’ha segmentat molt l’exposició teòrica, s’hi ha intercalat un gran nombre d’exemples reals i s’ha afegit, al final, un capítol de resum de tots els criteris desenvolupats al llarg de l’obra, a tall de manual independent de consulta.

Aquest llibre és el setè volum de la col·lecció En Primer Terme, amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la col·laboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Font: www.termcat.cat.

Les línies en valencià

Amb la intenció de suplir les mancances informatives que oferixen el web i els serveis de la conselleria d’educació valenciana, l’Associació Cívica per la Llengua a Elx El Tempir ha elaborat un recurs informatiu sobre centres educatius on es possible estudiar en valencià:

El Tempir d’Elx crea un mapa amb tots els centres educatius amb línia del País Valencià

[…]

Una eina pràctica i visual

Des d’El Tempir d’Elx ens vam plantejar que calia resoldre aquest greuge, hem creat una sèrie de mapes geogràfics on s’han ubicat els quasi mil centres educatius que ofereixen estudiar en valencià al llarg i ample del País Valencià.

Aquests mapes, que han estat desenvolupats sobre Google Maps, conformen una eina pràctica que ajudarà les mares i els pares en el moment en què vulguen escolaritzar els seus fills en la nostra llengua.

Més dades en el web d’El Tempir.

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.


[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.

Un diccionari del català antic en xarxa

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Presentació del Diccionari de textos catalans antics

http://www.ub.edu/diccionari-dtca

Jornada acadèmica

Dia: 30 de novembre de 2009
Lloc: sala de professors de l’edifici Josep Carner de la UB (c. Aribau 2, 5è pis, Barcelona)

18:30 h Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano, «Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini».

19:30 h Presentació del Diccionari de textos catalans antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic.

Pausa

20:15 h Prof. José Antonio Pascual, sostdirector de la Real Academia Española, «Los corpus. La hora del filólogo».

Font: Centre de Documentació Ramon Llull
http://www.ub.edu/centrellull

Els límits de la política lingüística

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Observatori de la Llengua Catalana celebra una jornada de reflexió i debat entorn a la situació de la llengua amb el títol «Hi ha límits a la política lingüística?».

La jornada comptarà amb la presència d’imporants especialistes.

Dia: divendres 27 de novembre de 2009
Horari: de 10 a 17 hores
Lloc: c. Rocafort, 242, bis, Barcelona.
Tota la informació a: www.observatoridelallengua.cat

Font:
Observatori de la Llengua
C. Diputació, 276
08009 Barcelona
Tel.: 93.319.80.50 – ext. 138

El nou web d’APTIC

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

aptic presenta el seu nou web

L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (aptic) posa a disposició dels professionals i de la societat el seu nou web www.aptic.cat, que serà operatiu a partir del dimecres 18 de novembre de 2009.

Aquest web es podrà consultar les 24 hores del dia i estarà al servei de totes les persones interessades en la professió i els serveis de traductor o intèrpret.

De cara a l’usuari de serveis de traducció i d’interpretació, hi ha informació sobre com encarregar traduccions i un directori de professionals format exclusivament pels membres associats a aptic.

Precisament, la gran novetat d’aquest web és l’apartat «Busca un traductor». Consisteix en una base de dades equipada amb un potent motor de recerca que permet accedir al professional adequat a partir de diversos paràmetres: combinacions lingüístiques, especialitzacions, serveis o nom del professional.

En aquest sentit, aptic posa a l’abast del públic la possibilitat de contactar amb una base potencial de gairebé 600 professionals, amb la garantia que tots els associats tenen formació o experiència en el sector, d’acord amb les condicions d’accés per ser membre actiu de l’associació.

Al web, a més, es pot trobar informació bàsica de l’associació, el calendari d’activitats, notícies relacionades amb el sector, un apartat molt complet de preguntes freqüents sobre l’exercici professional i enllaços a les eines de la xarxa més utilitzades pels traductors i intèrprets.

Com a segona gran novetat del web, hi ha un apartat exclusiu per als socis on s’hi poden trobar documents generats per l’associació, estudis sobre tarifes, descomptes i promocions.

Al web es podrà seguir el gran volum d’activitats que s’han desenvolupat des de la creació de l’associació. Des del mes de gener d’enguany s’han organitzat 20 activitats, entre cursos i xerrades. I es preveu que al 2010 el ritme sigui el mateix. aptic es va crear el gener del 2009 a partir de la unió de les dues associacions generalistes de traductors i intèrprets de Catalunya, triac i atic, i actualment té uns 600 socis.

Font: aptic