La feble consolidació de la gestió lingüística municipal

Hi ha notícies relacionades amb els servei lingüístics municipals que resulten sorprenents i que són un símptoma que l’administració encara no ha resolt clarament els seus deures pel que fa a la gestió lingüística:

Meliana elimina la oficina de promoción del valenciano

El PP argumenta que la técnico de normalización lingüística sólo traducía las actas de plenos municipales

[…]

«Actualmente, cada área del ayuntamiento ya tiene a gente cualificada en el empleo correcto del valenciano», afirmó Cuesta. «Además, la técnico no estaba a jornada completa y sólo se dedicaba a la traducción al valenciano de las actas de los plenos».

Levante, 13.12.2011

Benetússer elimina la plaza de técnico lingüístico porque la titular trabajaba desde Madrid

El equipo de gobierno de Benetússer ha decidido amortizar la plaza de la técnica encargada de la Oficina de Promoció i Ús del Valencià porque «vive en Madrid y sólo trabajaba vía telemàtica», tal como explicaron ayer fuentes municipales. En su puesto ha situado a una profesora de la Escuela de Personas Adultas, a la que únicamente abona «las traducciones que hace», sin sujetarla a ningún tipo de contrato laboral con el consistorio, por lo que su trabajo «sale mucho más barato».

Levante, 14.12.2011

D’una banda, en el cas de Benetússer, tenim una nova demostració que el teletreball funciona, tot i que la resta de la notícia fa entendre que els polítics preferixen tindre el personal collat de ben a prop. La qüestió de l’economia, en canvi, no crec que la pugam aclarir mai del tot, almenys mentres no s’establixca la transparència en eixe àmbit. Quant a Meliana, talment com s’edevenia en Alboraia, el suposat fet que hi haja tant de personal capacitat en valencià en eixe ajuntament mos ha de fer més exigents amb l’exigència del compliment dels seus deures lingüístics. Esperem que estos casos tinguen més fonament i consistència que el de Dénia.

L’anormalització a Dénia: acomiaden el tècnic lingüístic

El tècnic lingüístic de l’ajuntament de Dénia —en situació precària d’interinitat— ha estat acomiadat per l’alcaldessa Ana Kringe. Segons informa Alfon Padilla en el diari Levante (18.01.2012):

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. «La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo», indica la resolución. Por tanto, es un despido.

[…]

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la «desproporcionada» propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.
Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por «desconsideración» a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que «recurriera a mentiras» Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque «el destinatario de las manifestaciones» es su superior, es decir, «la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià».

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.

Per sort, els tècnics lingüístics estem aprenent a fer servir els procediments judicials i esperem que el company de Dénia tinga més èxit en els tribunals que la que li ha oferit la pràctica ètica i política dels dirigents de l’ajuntament de Dénia.

Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

L’anormalització a Dénia

El company tècnic lingüístic de l’Ajuntament de Dénia fa la seua faena ben feta, però hi ha polítics que preferixen incomplir les lleis i, això sí, que no es sàpia, com ara l’alcaldessa de Dénia pel Partit Popular Ana Kringe (Información.es, 14.11.2011):

Expedientan al técnico de Normalització de Dénia por criticar que no se use el valenciano

El gobierno del PP amenaza con despedirlo por un informe que advierte de que los rótulos comerciales infringen la Llei d’Ús

Alfons Padilla

Enfrentado a una posible falta muy grave que incluso puede acarrearle el despido por hacer su trabajo. En esa situación está el técnico superior de Normalització Lingüística de Dénia, Josep Andrés Torres, a quien el ayuntamiento, a instancias de la alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha abierto expediente disciplinario por realizar un informe en el que advertía de que los nuevos rótulos comerciales y turísticos de la campaña municipal Dénia Shopping incumplen la Llei d’Ús y Ensenyament del Valencià, así como varias disposiciones legales de la Generalitat sobre promoción del valenciano. Que estas señales prácticamente han desterrado el valenciano salta a la vista. Además, se utilizan mal los topónimos e incluso hay errores graves de ortografía.

Pero, en lugar de preocuparse por fomentar el valenciano y corregir las faltas, el gobierno de Dénia parece que ha puesto todo su empeño en castigar al trabajador. Y eso que el técnico, a quien primero avisó de que en los rótulos predominaba abrumadoramente el castellano (las señales horizontales están sólo en este idioma), fue a la alcaldía. Lo hizo a finales de 2010 y pidió un cedé de los carteles para poder corregirlos. No hubo respuesta.

[…]

Podeu anar a Dénia i fer queixes per la retolació incorrecta, o mirar el web de l’Ajuntament de Dénia, que conté en la versió en valencià documentació únicament en castellà (com ara la normativa municipal). Les queixes les podeu enviar al mateix ajuntament o al síndic de greuges.

La discriminació lingüística dels valencians provoca 2.045 queixes

L’informe que el Síndic de Greuges ha presentat enguany (el podeu descarregar del seu web) té un inici, en l’apartat referent a l’ús del valencià, certament interessant:

Les queixes presentades en 2010 relatives a l’ús del valencià han estat 2.045, una quantitat molt superior a les presentades en els anys anteriors (74 queixes en 2009; 119 queixes en 2008 i 96 queixes en 2007). Això és a causa del fet que han estat nombroses les queixes coŀlectives que ens han estat plantejades, fonamentalment per internet, però això no significa que esta institució considere que este increment de queixes evidencie l’existència d’un conflicte lingüístic, ja que la majoria de queixes examinades feien referència a la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, i en les quals el Síndic de Greuges de vegades no té altre remei que admetre els arguments esgrimits, sobretot, per alcaldes de petits ajuntaments, quan ens indiquen que, en l’actual conjuntura econòmica, els resulta impossible tenir una pàgina web institucional bilingüe.

Podem observar que gràcies a algunes iniciatives coŀlectives el nombre de queixes s’ha multiplicat de manera important. El cas és, però, que eixa activitat coŀlectiva, si s’haguera dut a terme en anys anteriors, no haguera donat lloc a res, perquè el sindic de greuges creu que l’existència de moltes queixes fonamentades sobre la falta d’ús del valencià i —això no ho diu— la inexistència de cap queixa sobre la falta d’ús del castellà, no manifesta «l’existència d’un conflicte lingüístic». Naturalment, tal com dien aquells en llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. D’altra banda, ¿quin nombre de queixes marcaria l’inici del conflicte, segons el síndic? No és una qüestió de nombre, és una qüestió de dret.

És clar, ¿com hi havia d’haver eixe conflicte esmentat pel síndic, si la legislació impedix als consumidors i usuaris valencians l’exigència de ser atesos en valencià? Només cal recordar que l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, diu:

Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

En canvi, l’article 8 de la Llei 1/2011, per la qual s’aprova l’Estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana, diu:

1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors. Amb esta finalitat adoptarà mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a servicis bàsics.

Caldria saber quin impuls ha guiat el síndic de greuges valencià a interpretar si hi ha o no hi ha conflicte. La legislació establix que els valencians no tenim eixe dret, i quan ens discriminen cada dia en la nostres relacions amb els serveis i comerços —i «no te entiendo» és una de les fórmules més amables que pots arribar a sentir—, no podem acudir a l’administració, ja que els comerços i les empreses tenen el «privilegi» d’ignorar una de les dos llengües oficials del País Valenciàe, concretament i únicament, el valencià. ¿Què seria conflictiu per al síndic de greuges?

Flaixos sobre la llengua al País Valencià i en la restauració

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 79, 18.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Una llengua que camina

Documental que retrata la vida diària de cinc persones que posen rostre a l’estat de salut del valencià: una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, el cantant d’un grup valencià d’èxit, l’expresident d’Escola Valenciana, un dermatòleg i una romanesa valencianoparlant. El documental, dirigit per Amanda Gascó Richart, és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d’Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Es va emetre a TV3 amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià i es pot veure també a través del servei tv3alacarta:

Campanya per fomentar l’ús del català a la restauració

L’entitat Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat 5.000 petites guies de conversa en forma de targeta de butxaca destinades al personal de restaurants, bars i granges. Inclouen un vocabulari molt bàsic en català traduït a cinc llengües: àrab, urdú, xinès, castellà i anglès i es poden descarregar des del web de l’organització en format pdf. L’objectiu és donar eines als treballadors del sector amb coneixements insuficients de català perquè puguin atendre el públic en aquesta llengua. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu conscienciar empresaris i treballadors del sector de la restauració sobre la necessitat d’utilitzar el català en l’atenció al públic, rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Més informació: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1430

Els vocabularis que oferix la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle:

  1. Vocabulari català-àrab [pdf]
  2. Vocabulari català-urdú [pdf]
  3. Vocabulari català-castellà [pdf]
  4. Vocabulari català-xinès [pdf]
  5. Vocabulari català-anglès [pdf]

Flaixos sobre política lingüística i cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 78, 03.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Informe de política lingüística 2010

El conseller de Cultura l’ha lliurat a la presidenta del Parlament

El 21 de setembre, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha lliurat l’Informe de política lingüística 2010 a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

[…]

L’informe complet es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/informe

Acord per incrementar la presència del català al cinema

El Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) han signat un acord per incrementar la presència del català a les pantalles de cinema.

[…]

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la importància de l’acord, que suposarà un increment notable de l’oferta en llengua catalana del cinema produït als Estats Units. Si el nombre d’espectadors de cinema en català va ser de 150.000 l’any 2010, per a l’any 2012 s’espera que sigui un milió i mig. El conseller ha fet notar també la importància que la ciutadania aprofiti l’oferta de cinema en llengua catalana que hi haurà.

Quant a l’acord per a la presència del català en el cinema, a pesar de les prevencions de la Plataforma per la Llengua, esperem que l’efecte arribe també als valencians.

Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

La Universitat de València i el cinema d’estiu

Arran de la programació de peŀlícules doblades i només en castellà en el cicle denominat «Nits de Cinema al claustre de La Nau» de la Universitat de València, el professor Ferran Suay ha enviat la carta següent al vicerectorat:

Benvolgut Sr. Vicerector,

He rebut informació sobre les nits de cinema al claustre, i —en accedir a la programació— he comprovat amb gran sorpresa que el 100% de les peŀlícules programades són en espanyol. M’ha xocat especialment perquè, com sabeu molt bé, aquesta és exactament la mateixa política lingüística que s’aplica a la televisió pública valenciana, i la que apliquen també les sales privades de cinema. D’aquesta manera, l’oferta de cinema en valencià és pràcticament nuŀla.

Sincerament, jo esperava —de la meua universitat— una conducta ben diferent. Especialment, tenint el compte que el Servei de Política Lingüística disposa de peŀlícules en valencià que -òbviament- podria posar a disposició d’una iniciativa tan ben pensada com les nits de cinema al claustre.

Considerant que el vostre vicerectorat és —també— d’igualtat, crec que cabria esperar que s’ocupe d’una de les desigualtats més extremes que podem observar-se en la nostra societat, com és la desigualtat lingüística, i que actue —en la mesura de les seues possibilitats— en la línia de compensar la severa discriminació que pateixen les persones que volen accedir a activitats en valencià, en comptes de fer-ho per a incrementar —encara més— la molt abundant oferta d’activitats lúdiques i culturals en la llengua dels castellans.

Programar nits de cinema en valencià seria una bona manera d’actuar efectivament a favor de la igualtat.

Rebeu una respectuosa salutació,

Prof. Ferran Suay (PhD)
Departament de Psicobiologia
Universitat de València

Curiosament, la denominació del cicle està (només) en valencià, però paradoxalment només hi ha cinema en castellà. La Universitat de València té la capacitat i suposem que els coneixements per a actuar un poc millor quant a la disponibilitat lingüística de les seues activitats i iniciatives.

Política lingüística catalana i balear

Fa uns mesos el govern català aprovà dos decrets (200/2010 i 45/2011; veg. dtl, 20.01.2011) mitjançant els quals adscrivia les atribucions de política lingüística al Departament de Cultura. El nou govern de les Illes Balears elimina ara [pdf: boib 91] fins i tot la direcció general i adscriu eixes atribucions a la Direcció General de Cultura i Joventut (Vilaweb, 20.06.2011):

Bauzá suprimeix la direcció general de política lingüística

Les competències passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut

El nou govern balear de José Ramón Bauzá no comptarà amb la direcció general de Política Lingüística, que aquesta última legislatura havia dirigit Margalida Tous. Les competències d’aquesta àrea passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut. Bauzà ha dit que ara era més important com sortir de la crisi i com trobar llocs de feina (àudio). L’Obra Cultural Balear (ocb) ha emès un comunicat per denunciar la decisió de Bauzá.

En el comunicat, l’ocb «lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística». Per a l’entitat, «és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística». L’ocb considera que «els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes».

En lloc de resoldre els problemes socials i combatre’ls amb més formació, capacitació i reforçament de l’estat de dret, la crisi financera derivada de la desregulació pública i de l’incompliment dels deures professionals bancaris, financers, empresarials i polítics, es fa servir d’excusa per a ampliar les discriminacions i les desigualtats injustes entre els ciutadans.