Els serveis lingüístics municipals

No és estrany sentir parlar repetidament i repetitivament de l’increment de serveis lingüístics en les administracions locals. Fa poc que Font de Mora es comprometia a això durant l’acte de presentació d’un protocol en què participaven la Generalitat, l’avl i algunes entitats locals.

En canvi i al mateix temps, hi ha serveis lingüístics vacants i, per una altra banda, un cas ben concret i aclaridor, Alboraia (ajuntament de PP) ha tancat el seu servei lingüístic sense justificar com farà a partir d’ara per a complir amb el servei que està obligada a donar als seus veïns. Això, a més de ser un acte que va en contra de les declaracions polítiques dels dirigents del Partit Popular i dels membres del govern valencià, va en contra del que indicava un document de la Direcció General de Funció Pública del 1999, document que ja indicava que les funcions que porten avant els serveis lingüístics municipals tenen «un suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un treball del grup B».

La documentació administrativa pot ser objecte de lectures diverses. Esperem que l’avl complixca la seua part del protocol. Pel que fa al document de la Direcció General de Funció Pública i a les actuacions polítiques, ja hem vist que no acaben de concordar. La cdlpv va fent per tal d’aconseguir eixa harmonia.

Els usos lingüístics en les Corts

El diari Levante (15.02.2010) es fa ressò de les dades que recull una fitxa de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) relativa als usos lingüístics dels diputats en les Corts Valencianes:

El valencià cau en les Corts

Una anàlisi de la Plataforma (sic) per la Dinamització Lingüística del País Valencià demostra que el valencià s’utilitza menys en el parlament autonòmic. En este mandat, només 23 diputats han usat —exclusivametn— la llengua d’Ausiàs March dels 107 diputats que de moment han pujat al púlpit de les Corts.

Les dades sobre l’ús lingüístic estan en la fitxa («Diputats valencians») corresponent del web Eines de Llengua, el web de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV), una associació de tècnics lingüístics preocupats professionalment per la seua faena i per la política lingüística que s’aplica al País Valencià. La idea és conéixer la realitat de l’ús i, si és possible, que això impulse l’interés per millorar la situació.

Flaixos sobre certificats, convenis i termes del Termcat

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 47, 02.02.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

  • Convocatòria de proves per a l’obtenció de certificats de català
    El DOGC núm. 5558, de 2 de febrer de 2010, publica la Resolució VCP/173/2010, de 22 de gener, de convocatòria de les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

    El període de sol·licitud d’inscripció és del 8 al 22 de febrer de 2010. Trobareu tota la informació relativa a terminis, dates, certificats convocats i condicions d’examen a: http://www.gencat.cat/llengua/certificats

  • Conveni del Govern de les Illes Balears per ensenyar català als funcionaris de l’Estat
    La Resolució de 15 de gener de 2010 (BOE núm. 22, de 26 de gener de 2010), de l’Institut Nacional d’Administració Pública del Govern espanyol, publica el Conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, per a la formació en llengua catalana del personal de l’Administració General de l’Estat que presta els seus serveis a la comunitat autònoma de les Illes Balears durant l’any 2009. El conveni es pot consultar ací en format [pdf].
  • Nous termes normalitzats
    El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5.553, de 26 de gener de 2010) publica la llista de termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon quadrimestre de 2009. Els termes aprovats pertanyen als àmbits de les ciències de la vida i de la salut, educació, electrònica i telecomunicacions, enginyeria química, esports, fusteria, gastronomia i alimentació, música, política i sociologia i ramaderia.

    Podeu consultar la Resolució a: http://www.gencat.cat/diari/5553/10012118.htm

Els termes aprovats pel Termcat són els següents:

àcid xalmúgric, aliment de gran quilometratge, aliment modificat genèticament, aliment transgènic, alliberament assistit, autoclavable, autoclavar, autoclavatge, bastidor, complex d’Adonis, cultiu, diàleg a tres, encimbellament, flexiseguretat, fluctuació del senyal, gammapatia, guetització, guetitzar, malaltia òrfena, medicament orfe, miratge, música d’espera, oli de xalmugra, organisme modificat genèticament, organisme transgenic, ortorèxia, ovoscopi, pas, planxa de vela ràpida, proteïna de fluorescència verda, proteïna de membrana, proteïna transmembrana, quasiespècie, quilometratge alimentari, senyal, síndrome del declivi, so de línia lliure, so de línia ocupada, so de trucada entrant, so de trucada sortint, subcultiu, surf de vela ràpid, tauler aglomerat, tauler d’encenalls, tauler d’encenalls no orientats, tauler d’encenalls orientats, temple-block [en], vela de patins, vela de rodes, veler de patins, veler de rodes, webquesta, xalmugra, xili, xili de Jalapa

El reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona

Podem llegir en el web de l’Ajuntament de Barcelona la notícia següent:

L’Ajuntament aposta pel català

Redacció bcn.cat

El Consell Plenari del proper 5 de febrer aprovarà un reglament d’usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l’Administració municipal. En aquest sentit, el català serà la llengua oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona utilitzarà només el català per a totes les seves comunicacions internes, després d’incloure al Reglament d’usos lingüístics una esmena del grup municipal d’ERC que va modificar l’afirmació anterior d’«ús preferent».

El reglament enforteix l’ús «vehicular» del català en les comunicacions del consistori. El Reglament d’usos lingüístics de la llengua catalana de l’Ajuntament s’aprovarà definitivament en el pròxim ple, el 5 de febrer, amb el vot a favor de psc, ciu, erc i icv-euia, i en contra del pp, després que es resolguessin les al·legacions en la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

També tractaven la qüestió en el diari El País (Blanca Cia, «El catalán será preferente en el Ayuntamiento de Barcelona», 28.01.2010):

Amb el reglament en la mà queda clar que el català serà l’idioma predominant en la relació amb l’administració municipal. Tot tipus d’impresos estaran en català. Els contractes amb tercers per a realitzar informes, projectes o estudis s’haurien de redactar «amb caràcter general» en llengua catalana. El mateix ocorrerà en el plec de condicions dels contractes administratius en els quals es requerirà que la documentació es lliure en català. Tots els catàlegs i ofertes de serveis haurien d’estar redactats en català. Així mateix, el reglament preveu que l’ús de la llengua catalana figure entre «els criteris determinants» en les clàusules dels contractes públics «sempre que de l’objecte d’estos es deriven comunicacions orals o escrites amb els usuaris i usuàries».

El ple del parlament català va iniciar el debat del nou Codi de consum. El text inclou també un capítol que reforça l’obligació de l’ús del català per les empreses. Establix que les ofertes, fullets i cartells dels establiments haurien d’estar en català. Preveu sancions lleus (de fins a 10.000 euros) per a qui ho incomplixca i més quantioses per a qui hi reincidixca. pp i Ciutadans s’hi van mostrar en contra, ja que creuen que la llei vetlarà pel consumidor, però no per l’empresa.

Podeu trobar el reglament ací: [pdf]

Modernitzar el llenguatge jurídic

El butlletí Noticias Jurídicas (núm. 490) ens informa d’una iniciativa ministerial per a modernitzar el llenguatge jurídic:

El Ministeri de Justícia constituïx una comissió de huit experts per a modernitzar el llenguatge jurídic

El compromís del govern amb la modernització del llenguatge jurídic arranca amb el Pla de Transparència Judicial, per acord del Consell de Ministres de 21 d’octubre de 2005, a fi d’arribar a l’objectiu de la Carta de drets dels ciutadans davant la Justícia. Este compromís i esforç del govern es va multiplicar recentment amb l’aprovació del Pla estratègic per a la modernització de la justícia, en què es preveu la creació d’aquesta comissió d’experts que posarà les bases perquè el caràcter tècnic i específic del llenguatge jurídic no estiga renyit amb la seua transmissió de forma clara i accessible al ciutadà.

[…]

Sospitem que es tracta només (i per fi) del llenguatge jurídic en castellà.

La llengua de l’escola a Galícia

Al mes d’octubre passat Avui (18.10.2009):

Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel «dret a viure en gallec»

Protesten contra la política lingüística del govern de Nuñez Feijóo, que derogarà el decret del gallec a l’ensenyament i suprimeix el coneixement de la llengua en l’accés a l’administració pública i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec

Segons informa el diari El País (29.12.2009):

Els pares gallecs votaran en quin idioma escolaritzen els seus fills

Els alumnes d’infantil aprendran en la llengua que decidixca la majoria de l’aula

Encara no s’ha acabat l’interés polític per provocar una polèmica lingüística o altra. Les polèmiques, que sempre solen tindre el mateix objectiu declarat, opten habitualment per solucions contradictòries respecte de la polèmica anterior. Per sort, els polítics promouen eixes polèmiques i eixos debats per tal de protegir els drets lingüístics dels ciutadans.

Sistemes operatius en català

Podem llegir en un titular del diari Avui (01.12.2009):

Windows 7 parla en català

La presidenta de Microsoft Ibèrica assenyala que internet està deixant de ser un «escenari únic de les llengües majoritàries»

A pesar que hem de llançar les campanes al vol quan Microsoft fa res en català, hem de saber que es tracta d’un pedaç (un LIP: paquet d’interfície de llengua) que presenta el Windows en català parcialment, només les interfícies més habituals. El que seria motiu de bombo i platerets seria la presentació d’una interfície d’usuari (ui) en català.

La traducció parcial al català del Windows

D’altra banda, hi ha molts altres sistemes operatius tant o més pràctics en general que el Windows i que sí que tenen versió completa en català, com ara Ubuntu (84 %).

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.


[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.

Diccionari de noms de plantes

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través d’Infozèfir de la publicació següent:

El Termcat publica una actualització del diccionari en línia Noms de plantes

El Termcat ha actualitzat el diccionari Noms de plantes, publicat el mes de març passat. Les principals novetats que presenta l’obra són: un disseny renovat de la interfície que facilita la interpretació de les dades (ordenació diferent, canvis en la tipografia i disposició de la informació), la identificació mitjançant un marcatge de les denominacions procedents del diec2 i del llibre Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans i la llista de referències bibliogràfiques completa.

Us recordem que el diccionari ofereix dades d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, patrocinat per Obra Social “La Caixa”, en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Més informació a www.termcat.cat.

VALLÈS i XIRAU, J. (dir.). Noms de plantes [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)

http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html

Les varietats del castellà peninsular

En Espanya, en la zona ocupada y preocupada pel castellà de cada día, també hi ha lingüistes que saben apreciar que el castellà és una llengua com qualsevol altra i no una excusa contra ningú. Per exemple, la lingüista Inés Fernández Ordóñez está documentant la varietat de l’espanyol peninsular. En parla Amelia Castilla en «En busca de pronombres» (El País, 11.09.2009)

En alguns llogarets encara diuen agora per ahora; o procuro de venir, se les dije o andé. L’espanyol vulgar el mantenen viu les persones majors. Molts d’eixos trets dialectals, propis de les diferents zones rurals d’Espanya, poden desaparéixer amb el pas del temps i, en especial, per l’efecte contaminant de la parla que exercixen la televisió o la ràdio. «Els mitjans proposen la universalitat de la llengua», assegura Inés Fernández Ordóñez, catedràtica de llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid i directora del Corpus Oral y Sonoro del Español Rural (COSER), un projecte en el qual du embarcada des de 1990 i la finalitat del qual és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica. Fernández Ordóñez disposa de més de 900 hores d’enregistrament realitzades en 700 enclavaments de diferents zones, fins ara en el centre i nord peninsular. […]

Si més no, sobta llegir que, segons la periodista, el treball de Fernández Ordóñez té la «finalitat és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica». ¿De quina gramàtica parlen, doncs? ¿Què reflectix la gramàtica? Preguntes amb resposta.