Contraplanificació / 1: Centre Esportiu Cultural Abastos

Síndic de Greuges valencià
Queixa núm. 083066

No és la primera queixa, ni serà l’última segurament, relativa a la falta de coherència en la gestió lingüística del centre —i de l’Ajuntament de València, en general—, atés que, excuses, en tenen moltes, però els fets són que tant la retolació com la disponibilitat lingüística dels empleats o la documentació del centre té mancances periòdiques… sempre en valencià.

En esta ocasió el síndic de greuges torna a tancar la queixa perquè es desprén de la resposta de l’ajuntament (més avall) que resoldran les mancances. Caldrà comprovar-ho.


Queixa 083066 - Abastos

Diccionaris de videojocs i d’infermeria del Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través de la llista InfoZèfir de les novetats terminològiques següents:

El Termcat publica un diccionari de videojocs en línia

El Termcat ha publicat un nou diccionari en línia, la Terminologia dels videojocs, amb la voluntat de difondre la terminologia d’un sector d’activitat que guanya milers d’adeptes cada dia i que multiplica l’oferta en aquestes dates nadalenques.

En concret, l’obra recull prop de 300 denominacions catalanes amb definició, notes i equivalències en castellà, francès i anglès. S’hi poden trobar termes referents a la creació i la programació (animació d’esquelet, machinima, seqüència cinemàtica, shader), als dispositius de joc i la tipologia dels videojocs (comandament de joc, consola portàtil, joc de simulació, joc en xarxa, joc de trets), a la interacció i les comunitats de jugadors (avatar, món persistent, trobada lan) o a la indústria dels videojocs (publicitat intrajoc, estudi intern, joc de llançament…).

El diccionari ha estat el fruit del treball en equip entre usuaris, terminòlegs i especialistes de l’àmbit universitari i de la indústria, que han col·laborat en l’establiment de la nomenclatura i les definicions que conté l’obra. Entre les noves denominacions normalitzades en llengua catalana destaquen formes com retallada (clipping), eliminació (culling), enemic final (boss), estudi exclusiu (second party studio), filtració (spoiler), joc de gran públic (casual game) i clan o escamot (guild).

La modalitat de consulta s’amplia en aquest cas a un format singular: un videojoc que permet jugar amb la terminologia inclosa i que vol facilitar la difusió de les formes catalanes entre la comunitat d’usuaris. A més, s’ofereix també la possibilitat de descàrrega lliure de la terminologia mitjançant la publicació dels continguts dins un nou títol de la col·lecció Terminologia Oberta, que permet obtenir totes les denominacions dels videojocs en format xml sota una llicència d’ús flexible.

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara el Diccionari d’infermeria, fruit de la col·laboració entre les institucions infermeres, el Departament de Salut i el Termcat, publicat recentment.

Més informació a www.termcat.cat.

Termcat, Centre de Terminologia. Terminologia dels videojocs [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

Vint anys de CPNL l’Any Internacional de les Llengües

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.

D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:

Article únic

Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.

Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.

Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.

Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.

A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:

Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.

A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).

També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:

Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.

Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:

[…] Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana

1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 10. Contingut dels plans d’integració

[…]

g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:

[…]

h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 28. Educació i integració

[…]

2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.

Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):

El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».

Dades sociolingüístiques globals sobre el català

Informa Vilaweb (30.11.2008) que el web de la Generalitat de Catalunya publica un informe que conté les dades sociolingüístiques (2003-2004), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI [pdf]. Segons la notícia de Vilaweb:

Són les dades sociolingüístiques més àmplies obtingudes fins ara, pel nombre de preguntes fetes al qüestionari i pel nombre de persones entrevistades. Les qüestions tractades són les habilitats lingüístiques, l’ús familiar i la transmissió lingüística entre generacions, els usos lingüístics fora de la llar, els usos en els mitjans de comunicació i les representacions de la llengua catalana.

Les llengües en Le Monde Diplomatique

La llista Infoedicat ens informa d’uns continguts interessants en Le Monde Diplomatique sobre la «guerra de les llengües» a Espanya i el plurilingüisme:

Le Monde Diplomatique (edició espanyola; no disponible en línia en cap llengua), setembre 2008, número 155

Sobre l’imperialisme lingüístic

La guerra de les llengües a Espanya

Per Ramón Chao

RESUM [Traduït per al dtl amb l’ajuda d’Internostrum]
En la seua última campanya electoral, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre que d’ací a deu anys tots els xiquets d’Espanya sabrien parlar anglés. Per a començar —i no és poc— el candidat socialdemòcrata va proposar que, abans de quatre anys, el 15% de les assignatures del sistema educatiu espanyol foren impartides en anglés. Aquesta submissió a la «llengua dels amos» resulta xocant. Perquè l’actual situació dominant de l’anglés està lligada al colonialisme britànic i, sobretot, al domini mundial dels Estats Units. No només l’anglés està per tot el món, sinó que, en el món, quasi tot està en anglés. En eixe context, la campanya actual a Espanya contra les llengües perifèriques, abanderada per la dreta i bona part de la mateixa socialdemocràcia sembla més que absurda. Si el castellà està en perill, és perquè l’angloamericà —i no el català, ni l’èuscar, ni el gallec— l’acorrala cada vegada més.

«—»

Un monde polyglotte pour échapper à la dictature de l’anglais

Bernard Cassen
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Portuguès del Brasil
Esperanto

«—»

Esprit de famille

Françoise Ploquin
Le Monde Diplomatique (edició francesa), gener del 2005

Original francès
Català
Esperanto
Anglès

«—»

La bataille des langues

Le Monde Diplomatique, núm. 97 / febrer-març 2008

Presentació de Transfer a València

Ernest Anyó ens informa a través de la llista Escriu-me de la presentació següent:

Presentació de la revista Transfer a valència

– Dia: Dijous, 25 de setembre.
– Hora: 19.30 hores.
– Lloc: Sala Matilde Salvador, edifici de la Nau, carrer de la Universitat, 2
– Amb la intervenció de: Rafael Gil Salinas, vicerector de Cultura de la uv; Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull; Antoni Furió, director de puv; Josep-Lluís Gómez Mompart, catedràtic de periodisme de la uv; Carles Torner, director de Transfer.


Dijous es presenta a la Nau la revista Transfer, ara com ara l’únic vincle estable del País amb l’Institut Ramon Llull, esperem que siga un acte acte càlid i amb molta gent.


Transfer és una revista de cultura contemporània editada per l’Institut Ramon Llull i Publicacions de la Universitat de València.

Té com a funció bàsica la projecció exterior de la cultura i el pensament d’expressió catalana, i per això es publica en anglès. La seua periodicitat és anual. Fins ara s’han publicat tres números.

Cada lliurament dedica un espai central als grans temes de debat contemporani, com ara la globalització i les identitats, immigració i canvi social o història i memòria. Transfer dóna molta importància al disseny i la presentació gràfica amb la col·laboració de grans artistes (fins ara Antoni Tàpies, Artur Heras, Toni Catany). La revista té la seu de la coordinació editorial i s’imprimeix a València.

Premi d’assaig de la Generalitat valenciana desert

El cidaj ens fa conéixer la informació següent:

RESOLUCIÓ de 31 de juliol de 2008, de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual es concedeixen els Premis d’Assaig de la Generalitat. [2008/9928]

En castellà ha guanyat Emilio José Sales Dasí amb un treball sobre Blasco Ibáñez. La modalitat en valencià ha tingut el resultat següent:

Deixar vacant la modalitat de valencià, per no concórrer sol·licituds a aquesta convocatòria.

Un monolingüisme llastimós

Hem tingut moltes ocasions de llegir rèpliques, contramanifests i fins i tot comentaris crítics ben documentats del Manifiesto contra la igualtat de drets lingüístics impulsat per Fernando Savater, Mario Vargas Llosa i Santiago Grisolía, però crec que encara podem afegir un detallat treball de Lluís de Yzaguirre i Maura que convé tindre com a referència i que podeu trobar a partir de l’anotació «Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista» del bloc Raons que rimen de Víctor Pàmies.

Les paraules valencianes d’Eugeni Reig

Eugeni S. Reig acaba de publicar el llibre Les nostres paraules (avl, 2008), llibre que conté, segons llegim en el resum del treball que hi ha en el web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua [pdf], tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans.

Tal com féu en el seu treball anterior, Valencià en perill d’extinció, les entrades inclouen la definició i altres comentaris, a més de sinònims i la correspondència castellana. N’ha fet un comentari un comentari Pau Vidal en Catalunya Ràdio (28.04.2008):

[audio:http://www.miquelboronat.cat/audios/ereig-catradio-080428.mp3]

Les 300 entrades que conformen el treball són les següents: a amagatontes – a bacs – a cal sabater, sabates de paper – a escoti barboti – a foc i flama – a la part-darrere – a resultes de – a tota paleta – a trentaqueté – abocar a cor – abocar la pastera – ací caic, allà m’alce – ací no aplega el perotet xicorrotet – açò va i era una volta – acumular – adés – adreç – agarrar el caure (a algú) – agarrar-se a una paret llisa – agre com un ferro –¡ah paraigües! – aïna – aixarop de gaiato – aixeta – aixina o aixana – aixina que això… – ¡això podíem fer! – aixorruma – ¡al rinxi! – ¡alça Pilili! – alfardó – almasset – amarg com l’acéver – amb les celles fetes – anar a escola – anar anant – anar de bocadents – anar de clec – anar de xurrut – anar del bracet – anar-se’n com un punt de calça – anat – ¡anem allà que ací ja estem! – aplegar i envasar – arrap – arrecerat – arriscat – averia – baldat com un ruc de llenyater – ballador de l’anca – bellverd – berena-sopa – besada – blanc com la paret – blau de bulla –blau de fam – bolitxó – bon dia i bona ora – borra de melva – brosquil – bruixada – bufalaga – bufar en caldo gelat – bufarrí – burell – caiga – calaix – camiseta – cançonada – canela – caneletes acabant – cantalet – capolar – caràcter – caragols per terra, ganxos pel llit i xiquets demanant pa – carrascal – caure rotllat com un cuc – caure una aigua de Maria Santíssima – caure-li el rabet (a algú) – cell – cirer – clarura – clavar cullerada – clavar el cullerot – clavat – clec – clec clec clec – còlic tancat – coll de la cama – color de botifarra – color de gos quan fuig – color de suc de llonganissa – colpet – com si ploguera en Mariola – com un cabàs – com un cuc davall d’un cantal – companatge – control – corellada – cos què vols, cos què desitges – costar – costar més el fregall que l’escurada – ¡creu i ratlla! – cruatge – cullereta – cursada – cutimanya – darrer dia – darreries – de baracalofi – de bestreta – de colp i barrada – de pressa i correguda – de punta de rama – de puntet – de tres i no res – deixar penjar – desbravar-se – desbudellar – despartir – destapador – devanir-se – dienda – donar carabassa – donar-se olla – dormir com una soca d’olivera – dur el rem de la casa – dur rastre – eixir a un cap – eixir cap per mans – els Reis d’Orient – embabuixar – en abril, no et lleves fil – en bajoqueta – en la vinya de Déu, de tot es veu – en peixet – encendre’s com l’esca – enganxada – enganya-rajols – engrunsar – enguany – engüent – entornet – entortar – entre dos clarors – entresuat – ert com un granísol – esmerat – espalmador – esparralló – espencat – estaller – estar penjat d’un fil – facilitari – fart com una xinxa – femta – fer calcetí – fer de color de gaiato (a algú) – fer de dissabte – fer el rei negre – fer la rateta – fer trompes – fer vidriola – fer-se el desmenjat – fer-se males barbes – fer-se un raconet – flac com un llagostí – fregapanxes – front – ¡fuig, fuig! – galindaina – gelat com un poll – gerovina – gospí – gotada – haver-n’hi per a un cos gran – ¿i què té de més? – ¡i un xurro calent! – iberut – jagant –¡jo et flic! – jugar al punyet – la lluna, la pruna – la mà ferix el cos, la llengua aplega a l’os – la mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill? – lleig com un ferrús – lleterola – llevar-se de damunt com es trau el pèl de la pasta – llevar-se l’espart de l’ala – lluent com una espasa – mai de la vida – mal – malero – malpel – manxa – manxar – marejat com un allioli – marrar – masmarruga – matar-se a bacs – matissa – menjar-se les mans a mossos – menúncies – més content que un gos amb un os – més curt que el dia de sant Tomàs – més dur que pedra en guaret – més gelat que un rave – més gos que un pont –¡missa de quatre! – mitja lluneta – molt – morterada – negre com un tió – neula – nevarsejar – no entendre un borrall (d’alguna cosa) – no saber-ne un mos (d’alguna cosa) – no tindre panxa ni budell – no vore’s cera en l’orella – nyofla – oït – pa de granota – panxa de la cama – parabales – paracota – passar més fam que garró – passar-la estreta – pebrereta – pegar la passadeta – pegar una becada – per tot i per tot – petiterri – petorrí – picar sola – plegat de mans – pontet del cul – posterol – prendre-se’n (algú) – puja – punxar foc – ¡què vols que li fem! – qui no pega primer, no té res a fer – qui t’ha vist i et veu, mateta de fenollet – ràpid com una fona – rebost – recla – reixiu – ricós – riure per davall del bigot – roig com un titot – saginosa – sang truïda – ser cap de caps – ser massa per a un cos gran – ser un gos verd – ser (o paréixer) una canya d’haure nius – soca – somiacoques – succeït – tander – tarquimós – tastar – ¿tat? – taulada – telefonet – tes com un fus – tèxtil – tindre borruntades de llimonada – tindre el pit envernissat – tindre igual sabó que fil negre – tindre la castanya torta – tindre la veu presa – tindre mala quimera – tindre més faena que en el pont – tindre un ressemble – tindre una fam com un lladre – tindre una gola com un calcetí – tirar a bracet – tirar la casa per la finestra – tirar-se a la pera (alguna cosa) – titaina – tocar en el ridícul – torbar-se – torcador – tornar la contestació – ¡torra coca, pastoret! – trencar – trencar el bull – ulleres allargavistes – un no com un perelló – uns morros com dos castanyes – verd com un suc d’herba – verd com una ceba – verdó – veuada – vindre com la pell en el cul – vore les deveres – xorripapa – xurrutada – xurumbell.

Llengua i Ús, 41

Ha aparegut el número 41 de la revista Llengua i Ús. Alguns articles són:

Els estudis d’implantació de la terminologia des d’una perspectiva sociolingüística [pdf]

Marina Nogué Pich Universitat de Barcelona
F. Xavier Vila i Moreno Universitat de Barcelona

Tot i el seu interès interdisciplinari, l’anàlisi de l’ús real de la terminologia ha romàs força inexplorat fins fa poc temps, especialment pel que fa a l’ús oral. El TERMCAT ha presentat recentment les primeres exploracions d’aquest tipus fetes per al català, amb uns estudis elaborats pels autors d’aquest article, vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-PCB/UB) i a la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest article descriu les principals característiques i conclusions dels estudis elaborats.

Competència lingüística: un objectiu a fixar [pdf]

Bernat Joan Secretaria de Política Lingüística

L’article aborda la importància de la competència lingüística de les persones en un entorn que progressivament esdevé multilingüe. S’hi descriu el procés de Lisboa i l’impacte del plurilingüisme en el futur del català. També s’hi esbossa la proposta de pacte nacional per les habilitats lingüístiques.

Context i transversalitat de la política lingüística com a política pública [pdf]

Paquita Sanvicén Secretaria de Política Lingüística

La importància del context i la conveniència d’un enfocament transversal són les claus de l’article, que analitza les transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques dels darrers anys a Catalunya i l’impacte que han tingut sobre una política lingüística que ha d’orientar-se al benestar de les persones. Per aconseguir-ho, i d’acord amb el criteri de transversalitat, és necessària una gran implicació d’empreses, institucions, agents socials i col·lectius.

Per una política lingüística responsable: una visió des de l’ètica política [pdf]

Elvira Riera Gil Secretaria de Política Lingüística

Anàlisi sobre política lingüística, ètica i responsabilitat. L’article indaga en la relació entre diversitat cultural i models polítics per aprofundir en conceptes clau per a a la planificació lngüística en l’administració pública com són la igualitat i l’equitat. Així mateix, s’exposa l’aportació de la teoria política a la diversitat lingüística per extreure’n conclusions que poden ajudar a orientar la tasca dels planificadors. El treball conclou amb l’exposició d’una proposta de bases per a una política lingüística responsable a Catalunya.