El municipi Ròtova (Safor) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv 8.966, 03.12.2020; [pdf]):
Decret 191/2020, de 27 de novembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Rótova per la forma exclusiva en valencià Ròtova.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
L’associació Taula de Filologia Valenciana ha començat una col·laboració amb el canal televisiu La 8 Mediterráneo. La iniciativa consistix a emetre una secció informativa denominada «Clar i valencià» dins dels informatius de la cadena.
L’emissió vol ser un petit espai de difusió de les característiques generals i de les possibilitats d’ús de la llengua general. La idea de fons de l’espai és que convé aprendre a apreciar les variants i els registres fonamentats en el valencià general. Tal com exposava Abelard Saragossà en el primer episodi i expliquen en el web de tvf, es tracta de «mostrar la qualitat del valencià viu i les seues estructures definitòries».
A continuació, enllaços als episodis esmesos fins ara, amb una descripció sintètica del tema tractat:
Els municipis d’Herbers (Ports) i Castelló (Ribera Alta) han fixat la forma oficial dels seus noms:
Decret 111/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi d’Herbés per la forma exclusiva en valencià Herbers.
Decret 112/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló».
Més informació: «Municipis i comarques del País Valencià».
Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre l’abril i el desembre del 2019 (dogc número 8.174, 10.07.2020):
Astrofísica. acreció, acretar, acretar-se, acretar-se (a), astre, cor (sin. nucli), corrent d’acreció, cos celeste (sin. compl. objecte celeste), cúspide, desplaçament cap al blau (sin. compl. decalatge cap al blau), desplaçament cap al roig (sin. compl. decalatge ; decalatge cap al roig), desplaçar-se cap al blau (sin. compl. decalar-se al blau), desplaçar-se cap al roig (sin. compl. decalar-se; decalar-se cap al roig), detritus (sin. compl. detrit), disc detrític, doll bipolar, esclat de raigs gamma (sin. compl. explosió de raigs gamma; sigla: GRB), espaguetització, espaguetitzar, làmina, mareodestrucció (sin. compl. destrucció per marea), mareodestruir (sin. compl. destruir per marea), mareoevolució (sin. compl. evolució per marea), mareoevolucionar (sin. compl. evolucionar per marea), mareopertorbació (sin. compl. pertorbació per marea), mareopertorbar (sin. compl. pertorbar per marea), mareotruncament (sin. compl. truncament per marea), mareotruncar (sin. compl. truncar per marea), postresplendor (sin. compl. resplendor romanent), rastreig, taxa d’acreció, teranyina còsmica.
Economia. Finances. altcoin [en], balena (sin. peix gros), criptomineria (sin. compl. mineria de criptomonedes), criptomineria furtiva (sin. compl. mineria furtiva), criptomoneder, criptomoneder en línia, criptomoneder fora de línia, criptovalor, dofí, minador, minar, miner | minera, peix petit.
Esport. fer surf (sin. surfejar), fer surf (sobre) (sin. surfejar), posició asseguda (sin. compl. posició d’assegut).
Geografia. chapada [pt], iunga (sin. iungues).
Informàtica. Ciberseguretat. apilament d’anuncis, atac DDoS per tren de polsos (sin. compl. tren de polsos), bombardeig de missatges, captura per Bluetooth, càrrega maliciosa, càrrega útil, colada, degoteig de galetes,
domini doppelgänger [de], enviament de brossa per Bluetooth, espionatge de reüll, estressador d’IP, fuita d’informació, galeta de rastreig, galeta de sessió, hipertrucatge, injecció d’anuncis, injecció indirecta de scripts (sigla: XSS), inserció d’anuncis píxel, intrusió per Bluetooth, missatge bomba, perfil complet, pesca, pesca a les xarxes socials, pesca grossa, pesca per correu electrònic, pesca per veu, pirata aficionat | pirata aficionada, pirateig de programari, programari maliciós de Bash, servei d’atacs DDoS, superposició d’interfícies, test difús, vídeo hipertrucat.
Ioga. anga, àssana (sin. postura), bandha (sin. compl. tancament energètic), bhakti-ioga (sin. compl. ioga de la devoció), cos causal, cos físic (sin. compl. cos dens), cos subtil, dharanà, dhiana, gest de Bhairava, gest de Bhairaví, gest de la consciència, gest de la meditació, gest de la protecció i la misericòrdia, gest de la salutació, gest del coneixement, hatha-ioga (sin. compl. ioga de la força), iama, idà, iòguic -ca, janyana-ioga (sin. compl. ioga del coneixement), japa, karma-ioga (sin. compl. ioga de l’acció), koixa, krià, kúmbhaka, kundaliní, mantra, mudrà (sin. compl. gest), nada-ioga (sin. compl. ioga del so), nadi, naulí, netí, niama, om, pingalà, postura de Hanuman (sin. postura de l’espagat; sin. compl. hanumanàssana), postura de l’àguila (sin. compl. garudàssana), postura de l’arada (sin. compl. halàssana), postura de l’arbre (sin. compl. vriksàssana), postura de l’arc (sin. compl. dhanuràssana), postura de l’arc aixecat (sin. postura de la roda; sin. compl. txakràssana ; urdhva-dhanuràssana), postura de l’atenció (sin. compl. samasthití), postura de l’espelma (sin. postura de tots els membres (sin. compl. sarvangàsssana), postura de l’heroi (sin. compl. viràssana), postura de la cobra (sin. compl. bhujangàssana), postura de la grua (sin. compl. bakàssana), postura de la llagosta (sin. compl. xalabhàssana), postura de la mà al dit gros del peu (sin. compl. uthita-hasta-padangusthàssana), postura de la mitja torsió espinal (sin. compl. ardha-matsiendràssana ; mitja postura del Senyor dels peixos), postura de la muntanya (sin. compl. tadàssana), postura de la pinça asseguda (sin. compl. paixtximotanàssana), postura de la pinça dreta (sin. postura de les mans als peus; sin. compl. hasta-padàssana ; utanàssana), postura de la rotació abdominal (sin. compl. jathara-parivartanàssana ; postura de la creu), postura del cadàver (sin. compl. xavàssana), postura del camell (sin. compl. ustràssana), postura del cavall (sin. compl. samcalanàssana), postura del corb (sin. compl. kakàssana), postura del diamant (sin. compl. vajràssana), postura del gos mirant avall (sin. compl. adho-mukha-xuanàssana ; postura de la piràmide), postura del gran angle (sin. compl. prasarita-padotanàssana), postura del guerrer (sin. virabhadràssana), postura del lotus (sin. compl. padmàssana), postura del nen (sin. compl. balàssana), postura del paó (sin. compl. maiuràssana), postura del peix (sin. compl. matsiàssana), postura del pont (sin. setu-bandhàssana), postura del rei ballarí (sin. compl. nata-rajàssana), postura del sabater (sin. compl. badha-konàssana ; postura de la papallona), postura del triangle (sin. compl. tri-konàssana), postura dels braços aixecats (sin. compl. uthita-hastàssana), postura dels vuit membres (sin. compl. astangàssana), postura fàcil (sin. compl. sukhàssana), postura perfecta (sin. compl. sidhàssana), postura sobre el cap (sin. compl. xirsàssana), prana, pranaiama, pranaiama de l’abella (sin. compl. bhramarí-pranaiama), pranaiama de l’abrillantament del crani (sin. compl. kapalabhati-pranaiama), pranaiama de la purificació (sin. compl. nadi-xòdhana-pranaiama), pranaiama victoriós (sin. compl. ujaií-pranaiama), pratiahara, púraka, raja-ioga (sin. compl. ioga reial), respiració abdominal (sin. compl. respiració baixa ; respiració diafragmàtica), respiració clavicular (sin. compl. respiració alta), respiració intercostal (sin. respiració mitjana), respiració iòguica completa, respiració subescapular (sin. compl. respiració superior), rètxaka, salutació al sol (sin. suria-namaskara), samadhi, samiama, susumnà, tancament abdominal (sin. compl. udiana-bandha), tancament de l’arrel (sin. compl. mula-bandha), tancament de la gola (sin. compl. jalamdhara-bandha), tràtaka, txakra, txakra arrel (sin. compl. mulàdhara-txakra ; primer txakra), txakra de l’entrecella (sin. compl. ajanya-txakra ; sisè txakra ; tercer ull), txakra de la coroneta (sin. compl. sahasrara-txakra ; setè txakra), txakra de la gola (sin. compl. cinquè txakra ; vixudha-txakra), txakra del cor (sin. compl. anàhata-txakra ; quart txakra), txakra del plexe solar (sin. compl. manipura-txakra ; tercer txakra), txakra del sacre (sin. compl. segon txakra ; suadisthana-txakra), vaiu, xúniaka.
Matemàtiques. classificació (sin. segmentació; sin. compl. categorització), classificar (sin. segmentar; sin. compl. categoritzar), funció planera, funció rosta, interval de classe (sin. segment), matriu esparsa, restricció, restrictiu -iva, restringir.
Meteorologia. cauda (sin. compl. núvol de cua ; nigul de coa), temps violent.
Ornitologia. anaireta, anaireta becgroc, anaireta cendrós, anaireta crestanegre, anaireta de les Juan Fernández, anaireta pitestriat, anaireta reietó, tiranet, tiranet ala-rogenc, tiranet alabarrat, tiranet amazònic, tiranet barbat, tiranet bec-roig, tiranet becfí, tiranet blanc-i-gris, tiranet bronzat, tiranet bru ventreblanc, tiranet bru ventregroc, tiranet camafí, tiranet cap-roig, tiranet capbrú, tiranet capgrís, tiranet capnegre, tiranet caradaurat, tiranet caralleonat, tiranet crestablanc, tiranet crestat àgil, tiranet crestat del Perú, tiranet cuablanc, tiranet cuaesmolat, tiranet cuallarg, tiranet cuallarg de Bahia, tiranet cuallarg gros, tiranet cuallarg petit, tiranet d’Urich, tiranet de Bolívia, tiranet de Burmeister, tiranet de cap cendrós, tiranet de capell gris, tiranet de carpó rovellat, tiranet de Chico Mendes, tiranet de coroneta, tiranet de coroneta grisa, tiranet de flancs rogencs, tiranet de Guatemala, tiranet de Hellmayr, tiranet de l’illa del Coco, tiranet de la chapada [pt], tiranet de la Guaiana, tiranet de Reiser, tiranet de Sclater, tiranet de Veneçuela, tiranet de ventre sulfuri, tiranet de Villarejo, tiranet del Chocó, tiranet del Perú, tiranet dels iungues, tiranet dorsigrís, tiranet frontblanc, tiranet frontbrú, tiranet gorjablanc, tiranet groc, tiranet imberbe meridional, tiranet imberbe septentrional, tiranet menut, tiranet muntanyenc, tiranet nan, tiranet negrós, tiranet olivaci, tiranet orellut bigarrat, tiranet orellut capgrís, tiranet orellut cella-rogenc, tiranet orellut d’Alagoas, tiranet orellut d’Oustalet, tiranet orellut de Bahia, tiranet orellut de Cabanis, tiranet orellut de capell, tiranet orellut de Chapman, tiranet orellut de Krone, tiranet orellut de l’Equador, tiranet orellut de Lanyon, tiranet orellut de Minas Gerais, tiranet orellut de Parker, tiranet orellut de São Paulo, tiranet orellut de Serra do Mar, tiranet orellut de Veneçuela, tiranet orellut distingit, tiranet orellut emmascarat, tiranet orellut frontnegre, tiranet orellut inca, tiranet orellut marbrenc, tiranet orellut olivaci, tiranet orellut pit-roig, tiranet orellut ullroig, tiranet orellut ventreblanc, tiranet orellut verd-i-groc, tiranet orellut verdós, tiranet reietó, tiranet ribererenc, tiranet senzill, tiranet suirirí, tiranet tacat, tiranet torrenter, tiranet ventregroc, tiranet verdós.
Resolució alternativa de conflictes. panel de víctimes (sin. pànel de víctimes).
A pesar dels avanços puntuals en algun àmbit, com ara la recuperació dels mitjans audiovisuals públics en valencià al país Valencià, la gestió lingüística estatal no ha evolucionat en un sentit d’obertura, ampliació i democratització, fet que manté l’ús de les llengües (que no siguen el castellà) i el respecte dels drets dels seus parlants en un estat permanent de precarietat, beŀligerància o inclús de prohibició de fet, de manera molt acusada en els àmbits de competències estatals.
La situació de discriminació lingüística que patim els valencianoparlants d’arreu del domini lingüístic és una preocupació permanent per a les persones afectades directament en els seus drets, però també les institucions europees han exposat la seua preocupació per les deficiències de la gestió lingüística estatal i autonòmica, tal com vam comentar en apunts anteriors, com ara «El supremacisme lingüístic espanyol» (14.02.2020) i «L’estat espanyol i les (seues) llengües europees» (12.12.2020).
També l’ONU ha hagut de reiterar eixes mancances —davant l’oposició retòrica de l’estat espanyol—, tal com podem llegir Nosaltres La Veu (14.07.2020):
El relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals demana que l’Estat espanyol respecte els drets lingüístics dels parlants de català
Podeu trobar més dades sobre la qüestió en l’informe del relator especial sobre qüestions de minories de l’ONU i en un informe elaborat per la Plataforma per la llengua:
Encara no hem de acabat de combatre la pandèmia sanitària del còvid i ja tornem a patir l’epidèmia ideològica que envisca els tribunals espanyols. Segons els titulars:
Segurament per provar si actua com a mesura profilàctica o antivírica, l’Institut d’Estudis Catalans ha emés ràpidament una declaració:
«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»
Podem destacar un aspecte de la declaració que incidix en una mancança dels poders públics espanyols (especialment en el cas del poder judicial) pel que fa a l’aplicació constitucional:
… la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària».
És possible que la cúpula judicial practique una ideologia predemocràtica en este àmbit, però l’estat espanyol hauria d’esmenar eixes deficiències i hauria de posar els mitjans per a complir amb eficàcia i rigor l’article 10.2 de la Constitució espanyola, pel qual s’obliga a complir els acords internacionals ratificats per Espanya.
Arran de la pandèmia de la covid-19 tornem a observar mostres de mala gestió lingüística en la Generalitat valenciana. En les píndoles formatives de l’IVAP hi ha penjat en només castellà des de fa setmanes un document de l’Invassat sobre mesures preventives davant l’exposició al coronavirus. Hem reclamat dos vegades ja la versió en valencià, però ni hem rebut resposta ni l’han penjada.
El mateix 6 d’abril en què ho vam reclamar per primera vegada en el web de l’IVAP, la Plataforma per la Llengua (06.04.2020) publicava una denúncia relacionada amb la mateixa qüestió en l’àmbit de l’administració espanyola:
La Plataforma per la Llengua demana l’ús del valencià en la informació institucional sobre la COVID-19
L’ONG del valencià recorda que el Consell d’Europa critica que alguns estats —com fa Espanya— «no comparteixen la informació, instruccions, directrius o recomanacions en altres llengües que no siguin la llengua oficial del país».
Ha passa quasi un mes, la gestió maldestra de l’ús de les llengües oficials en l’administració valenciana (i l’espanyola) fa que continue la desigualtat sistemàtica: primer es publica en castellà; més avant, ja vorem (si hi ha reclamacions, si algú s’enrecorda…) si arriba mai la versió en valencià.
En el setmanari El Temps (01.02.2020; consulta: 14.02.2020) podem llegir un article de Vicent Climent-Ferrando, «Radiografia d’una llengua des d’Europa» que alerta sobre les rutines i inèrcies ideològiques que podem provocar una efectes contraris dels que pretenien. Entre altres coses:
El toc d’alerta més preocupant dels informes, però, anava adreçat no a l’Estat espanyol sinó al Govern del Botànic, concretament al nou Decret de Plurilingüisme. Mentre que el Comitè de Ministres – l’òrgan polític del Consell d’Europa– emprava un llenguatge més diplomàtic i recomanava al Govern valencià “eliminar les limitacions a l’ensenyament en valencià/català”, el Comitè d’Experts –òrgan avaluador de solvència acadèmica independent– era més contundent en la seva radiografia lingüística al País Valencià: “[el Decret de Plurilingüisme] no compleix amb l’instrument de ratificació [de la CELRoM]” i donava un suspens categòric al Govern valencià, una mena de default tècnic a una de les mesures estrella en matèria educativa del Botànic.
Per sort, a més de l’anàlisi crítica, l’article fa propostes:
Són quatre els principis que una política lingüística efectiva ha d’adoptar:
- Les polítiques de multilingüisme són imprescindibles en les societats actuals i els beneficis que reporten superen els costos. S’ha de concebre la política lingüística d’una manera completament transversal, amb implicació directa en la cohesió social, la cultura, l’economia i els drets. En aquest sentit, el Decret de Plurilingüisme adopta aquesta visió holística, tot i que possiblement de manera teòrica.
- Qualsevol govern que vulgui donar resposta a les necessitats lingüístiques actuals de la ciutadania ha de considerar conjuntament la mobilitat i la inclusió en les seves polítiques lingüístiques. La promoció de la mobilitat ha d’anar acompanyada de mesures que afavoreixin la promoció de la llengua pròpia. Atesa la situació d’alta vulnerabilitat del valencià, el responsables polítics hauran d’estar-hi molt atents a que una mesura com el Decret de Plurilingüisme no tingui com a efecte col·lateral el retrocés del coneixement del valencià en l’àmbit educatiu.
- El disseny de polítiques que combinin la mobilitat i la inclusió és complex, però necessari i possible. La qüestió és seleccionar les mesures que representen en cada cas el millor equilibri en la tensió entre inclusió i mobilitat. El Decret de Plurilingüisme té el perill —potencial de moment— de no aconseguir ni un major coneixement d’anglès ni una millora en les dades de coneixement de la llengua pròpia. Caldrà reforçar els mecanismes d’avaluació constants i reaccionar-hi a temps.
- La garantia de la cohesió social prové precisament de la combinació equilibrada de la mobilitat i la inclusió. Qualsevol política lingüística és una política social. La implantació d’un projecte educatiu ambiciós i avançat depèn en bona part del disseny d’unes polítiques multilingües valentes i de llums llargues.
Al final, l’autor es preocupa per «si tornem a perdre un llençol a cada bugada lingüística». Crec que els polítics i els sociolingüístics haurien de canviar la metàfora, perquè a les bugaderies no han perdut mai tants llançols. (Vegeu la secció de greuges.)
Abans d’acabar la dècada passada, el diari El País (Sonia Vizoso, 29.12.2019) fea un repàs a les paradoxes que mostra l’estat espanyol tan «plenament» democràtic i la pràctica real pel que fa a les polítiques lingüístiques que aplica:
Alerta lingüística en Galicia: los niños pierden el gallego
Familias, profesorado e instituciones culpan del fenómeno a prejuicios y restricciones en la escuela y el mundo digital
Tot l’article mos pot sonar al País Valencià, on s’ha utilitzat massa sovint el terme desqualificador galleguització per a referir-se a aspectes estilístics i normatius, quan el problema real i efectiu que hauria de denotar eixe terme no són les preferències normatives o estilístiques (interés/interès; pugam/puguem; aixina/així; omplit/omplert; mos/ens; servixca/servisca/serveixi, etc.), sinó el punt clau de la situació:
La Xunta presumix que les mateixes estadístiques que revelen la pèrdua d’ús del gallec entre xiquets i jóvens confirmen que el percentatge de ciutadans capacitats per a parlar i escriure en l’idioma propi de la comunitat «és el més alt de la història».
En el fons, la galleguització també és la valencianització. No és la cosmètica dels criteris o de l’ortotipografia la que augmentarà l’ús de la llengua, sinó que un ús extens i divers en tots els àmbits difondria les preferències estilístiques dels mateixos parlants (i evitaria disputes i decisions estèrils pels accents o la caiguda de les preposicions).
L’article fa una petita panoràmica de la situació gallega en què els valencians podem mirar-mos de reüll i de cara i vore-mos reflectits en molts aspectes.
Un dels àmbits on l’ús de la llengua alterna tots els registres possibles, és en el llenguatge que es fa servir en les intervencions parlamentàries. A més d’eixa derivada inevitable en de la llengua, els registres i els llenguatges d’especialitat en l’expressió del discurs polític, hi ha peculiaritats de l’activitat jurídica i parlamentària que Roser Serra i Margarida Sanjaume estan treballant per a un pròxim diccionari de l’activitat parlamentària. Segons informa el bloc de la Revista de Llengua i Dret (19.12.2019):
El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci Termcat, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.
[…]L’objectiu d’aquest diccionari, que s’editarà en paper i en línia, és el de contribuir a divulgar el treball parlamentari, d’una banda, i afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari, de l’altra. És a dir que ha de servir per resoldre els dubtes del públic en general i perquè els agents que intervenen en aquesta activitat parlamentària tinguin un coneixement més precís dels termes que utilitzen. Per tant, el diccionari s’adreçarà a un públic expert, com els professionals de l’àmbit parlamentari o del món acadèmic, i també al gran públic per acostar el Parlament a tots els ciutadans.
Les Corts Valencianes, que podríem dir que són, seguint les autores del diccionari, «el quilòmetre zero de la paraula», acaben de crear un departament lingüístic dins del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic arran d’una reorganització que augura canviar-ho tot per a que res no canvie (veg. Acord de la Mesa de les Corts Valencianes número 275/X, de 29 d’octubre; BOCV 40, 20.11.2019).
A pesar del rumb atzarós que seguix la institució parlamentària valenciana, moguda per la inèrcia i la improvisació (amb més farramalla i paternalisme que projecte raonat), esperem que la institució trobe moments i predisposició orgànica per a revisar, consolidar i posar en pràctica els coneiximents acumulats durant estos primers anys d’experiència democràtica.
Són uns quants anys ja, però també un bon cabal de coneiximents en perill de malvar-se pels atzars de la desídia política en l’àmbit del primer poder democràtic, el legislatiu.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
