Sobre els valencians moderns

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha tret el primer número de la seua revista Aula de Lletres Valencianes. Enric Sòria se n’ha fet ressò en un article en el Quadern de diari El País (17.10.2012). Del que comenta Enric Sòria ressaltem el següent:

[…]

Els objectius de la nova publicació són filològics, en el sentit acadèmic, però també es proposa una utilitat pràctica: «millorar l’activitat de les aules on s’ensenya el valencià». És a dir, facilitar la tasca dels nostres docents i potser encoratjar-los, que prou falta que els fa, sobretot ara que l’aprovació del decret de plurilingüisme posa en perill l’aprenentatge en valencià i, amb ell, bona part del treball fet. Aquest és l’horitzó, més aviat fosc, que ombreja l’aparició d’Aula.

[…]

Tot això està molt bé; més encara, és obvi, i si a molts amadors del valencià encara no els ho sembla és perquè la normativitis excessiva —barrejada d’autoodi— ha fet entre nosaltres estralls greus. Una altra cosa és que els autors a vegades formulen aquesta obvietat de forma ausades dràstica. No cal, per exemple, que triem entre defensar l’ús social de la llengua o defensar-ne la unitat. Per descomptat, l’ús és prioritari, perquè a ningú li importa ni poc ni gens si una llengua morta està fragmentada o no (i qui no ho veja així s’ha tornat boig), però el fet és que, amb una mica de sentit de la mesura, podem defensar els dos objectius al mateix temps, i en realitat es complementen.

Termes nous en el DOGC núm. 6.227

Recopilació de termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el primer quadrimestre de 2012 (DOGC 6.227, 05.10.2012):

[Alimentació, gastronomia i restauració] areng a l’holandesa, bistronomia, bistronòmic, bleda xinesa, col xinesa, infusionar, infusor, muffin [en], panga, sucre de llustre (sin. compl. sucre llustre), tatsoi
[Antropología] vegà -gana, veganisme
[Art] expertització, expertitzar, micropresentació de guió
[Ciències de la salut] anàlisi per intenció de tractar (sin. compl. anàlisi ITT), anàlisi per protocol (sin. compl. anàlisi PP), capnògraf, capnografia, capnograma, capnòmetre, capnometria, carboxímetre, carboximetria, cooxímetre, cooximetria, estudi de pesca d’hipòtesis, oxímetre, oximetria, pulsioxímetre, pulsioximetria
[Economia i empresa] micropresentació, proveïment participatiu, reunió d’arrencada
[Educació] tutor -ra, tutoria, tutorització, tutorització, tutoritzar
[Física] croma
[Genètica] biopeça, cisgén (o cisgèn), cisgènesi, cisgènic -ca, intragén (o intragèn), intragènesi, intragènic -ca, transgén (o transgèn), transgènesi
[Geografia] cau de mapes, encauament a demanda, encauament de mapes, encauament en servidor, encauament local, projecció cilíndrica equidistant (sin. projecció equirectangular), projecció geogràfica (sin. projecció cuadriculada), veritat terreny
[Indústria textil] devorat -rada (sin. devoré [fr]), devoratge
[Lleure] papirola
[Matemàtiques] corba d’ompliment, dada no disponible, esfericon, oloide, sensedades
[Traducció] interpretació, interpretació a cau d’orella, interpretació consecutiva (sin. compl. traducció consecutiva), interpretació d’enllaç, interpretació simultània (sin. compl. traducció simultània), traducció, traducció a la vista
[Transports] baquet, càrrega parcial de camió (sigla: LTL), càrrega parcial de contenidor (sigla: LCL), contenidor d’agrupatge (sin. contenidor LCL)

El Síndic de Greuges i el pla de foment del valencià en la Generalitat valenciana

El Síndic de Greuges inicià una investigació sobre «el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat», tal com anuncià el web d’eixa institució el 10 de juliol passat:

Ús del valencià en l’Administració

Cholbi investiga el grau de compliment del pla de foment del valencià en l’Administració

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha obert una queixa d’ofici per conéixer de primera mà el grau d’execució del Pla de Foment del Coneixement i de l’Ús del Valencià en l’Administració de la Generalitat, que va aprovar el Consell al novembre de 2010, amb una duració de tres anys a partir de la seua aprovació.

D’esta manera, Cholbi complix amb el compromís que va adquirir amb el portaveu d’EUPV en les Corts, Ignacio Blanco. El representant d’EUPV, que va intervindre en la sessió de la Comissió de Peticions de les Corts que va tindre lloc el passat 20 de juny de 2012 per a conéixer l’informe anual del Síndic, va denunciar l’incompliment d’este Pla i va soŀlicitar a Cholbi que obrira una queixa d’ofici sobre este assumpte.

No cal dir que ens resultarà molt interessant conéixer el resultat d’eixa investigació, després de la resposta tan detallada sobre la qüestió que li va fer el conseller Vela Bargues al diputat Pañella Alcocer el 29.11.2011.

Jornada sobre el DCVB

L’avl ha programat una jornada (05.10.2012, aula magna de la Universitat de València, carrer de la Nau) sobre el cinquantenari de l’edició del Diccionari català-valencià-balear. El programa és el següent:

9.15 h

Inauguració: Esteban Morcillo,
rector de la Universitat de València,
i Ramon Ferrer, president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

9.30 h

Santi Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»

10.15 h

Taula redona: «El DCVB i el valencià».
Moderador: Emili Casanova (UV-AVL)

– Josep Lacreu (AVL),
«L’aprofitament normatiu del DCVB»
– Lluís Gimeno (UJI),
«El tortosí en el DCVB»
– Santi Vicente (UV),
«La fraseologia en el DCVB»

11.30 h Descans

12.00 h

Gabriel Janer Manila (UIB),
«Antoni Maria Alcover, el promotor
del DCVB»

12.45 h

Maria Pilar Perea (UB),
«La tasca d’elaboració del DCVB»

13.30 h

Joan Veny (UB-IEC),
«Els criteris d’elaboració del DCVB»

Flaix sobre la Comissió de Toponímia de Catalunya

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 94, 19.09.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística assumeix la Secretaria de la Comissió de Toponímia

El dia 13 de setembre es va reunir la Comissió de Toponímia de Catalunya, presidida per Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura. En aquesta sessió, la Direcció General de Política Lingüística va assumir també la Secretaria de la Comissió, que exercirà Montserrat Montagut, cap del Servei de Recursos Lingüístics, en substitució de Francesc Vilaró. En aquesta mateixa sessió s’hi va incorporar la nova representant del Conselh Generau d’Aran, Lourdes Espanya.

La Comissió de Toponímia de Catalunya és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. Pel treball rigorós, els criteris i el tractament en l’aplicació dels topònims, és en aquests moments un referent reconegut també per altes institucions internacionals, com es va posar de manifest en el darrer Congrés Internacional d’icos, celebrat a Barcelona el setembre del 2011.
 
Entre els principals temes, es va tractar de l’impuls de la publicació de les actes del Congrés icos, a més de la presència de la toponímia catalana en productes informàtics de geolocalització per buscar solucions a l’ús correcte de topònìms en aplicacions com ara Google Maps, geolocalitzadors, etc. Finalment, es va acordar intensificar els treballs de la Comissió, de manera que la propera reunió sigui ja dins del primer trimestre del 2013.

Les fronteres mentals dels diputats espanyols

La iniciativa legislativa popular ha acabat com estava previst d’acord amb el sistema de «partitocràcia sense participació ciutadana» que han organitzat els partits polítics espanyols majoritaris. Segons el diari El Punt (12.09.2012):

No a tv3 al País Valencià

El pp i upd voten en contra de la tramitació de la iniciativa promoguda per acpv, ‘Televisió sense fronteres’, que permetia la legalització de les emissions

El web d’Acció Cultural del País Valencià (11.09.2012), una de les entitats impulsores de la iniciativa, comenta i desmunta algunes de les excuses dels polítics opositors. Per exemple, quant a l’excusa econòmica:

Respecte a l’excusa econòmica, que l’actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ilp i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l’excusa tècnica, que l’espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l’Estat en l’àmbit àudiovisual.

La ILP Televisió sense Fronteres al parlament espanyol

Segons recull Europa Press (04.09.2012):

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense fronteres’, que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Joan Tardà recorda en el seu bloc què va passar amb l’espai televisiu valencià i amb esta iniciativa durant la legislatura passada. I conclou:

[…] com que les ILP no decauen en acabar-se la legislatura, dimarts vinent arriba al plenari. Desconeixem a hores d’ara quina serà la posició del PP. El PSOE, ara, hi votarà a favor. Ara, sí!

Suport a La Bressola en Granollers

Acte de suport a La Bressola

Divendres dia 7 de setembre, a la Sala Sant Francesc (carrer Espí i Grau, 1) de Granollers, es farà un acte de suport a La Bressola. Aquest acte ha estat impulsat per les JERC Vallès i Esquerra Republicana de Catalunya i amb la coŀlaboració d’Òmnium.

L’acte començarà a les 19h00 amb un concert de Música Clàssica al carrer a càrrec de joves alumnes del Conservatori Municipal Josep M.ª Ruera, i continuarà a les 20h00 amb una xerrada coŀloqui a càrrec de:
– Joan Pere Le Bihan, president de La Bressola,
– Francesc Franquesa, director pedagògic de La Bressola,
– Aleix Andreu, president de l’Associació d’Amics de La Bressola.

Us hi esperem!

Associació d’Amics de la Bressola

III Festa Estellés

L’escriptor i company Josep Lozano Lerma ens recorda que la iniciativa cultural i política de la Festa Vicent Andrés Estellés té un llarg recorregut per davant:

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

Alginet, 15 de juliol de 2012

Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents —espere no deixar-me’n cap—:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, València, Vila-real, Xàbia, Xaló, Xàtiva i Xirivella.

La celebració va nàixer fa dos anys amb l’objectiu de cohesionar-nos honorant un dels nostres màxims poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.

Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora, però crec que, tot i això, si és possible, i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser —ara i també en el futur— caldria que celebràrem la III Festa Estellés, perquè en allò que solem fallar valencians, balears, catalans o, simplement, gent que ens estimem la cultura, és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.

Per tant, com diuen a Benicarló, «no res i avant». I si podeu fer-la, feu-la, i escriviu-me diguent-m’ho a l’adreça electrònica següent:

jlozanolerma@gmail.com

Molt cordialment,

Josep Lozano

45 sentències a favor del valencià

Acció Cultural del País Valencià informa d’una nova sentència contra la Generalitat valenciana, que continua gastant irracionalment els diners públics per a mantindre la seua ideologia particular que consistix a negar els drets dels ciutadans valencians:

Acció Cultural vol recordar que són ja 45 sentències en total les que reconeixen la unitat de la llengua i l’equivalència de la doble denominació (44 arran de processos i recursos oberts a instàncies de la Govern del PP).

[…]

D’altra banda, és lamentable que el cost econòmic d’aquesta posició irresponsable haja de recaure en els pressupostos públics, ja que cada sentència en contra seu implica una condemna a costos a la Generalitat Valenciana (i en els darrers tres anys els costos per aquestes sentències són de 31.500 euros, això és, l’equivalent al sou d’un professor, pagats per tots els valencians).

[…]

Finalment, cal destacar el fet que aquesta nova sentència, en particular, recull els fonaments de les sentències anteriors i en reprodueix gran part del contingut. Però, a més afegeix dos textos nous que són significatius:

Fonament jurídic primer: «[…] la jurisprudència d’aquesta Sala i del Tribunal Suprem sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l’àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d’educació, s’atribueix a l’idioma conegut amb les denominacions de ‘català’ i ‘valencià’».

És a dir que el Tribunal Suprem parla de llengua comuna, tant si rep el nom de “català” com de valencià”.

Fonament jurídic quart: «[…] encara que l’Administració recurrent [la Generalitat Valenciana] no ho compartesca, sí que li dóna resposta amb aquesta concreta solució: que l’equivalència valencià/català reconeguda en els àmbits acadèmic i científic, segons que ha declarat la jurisprudència…».