Esmenes en el DIEC2

L’Institut d’Estudis Catalans informa que ha fet unes quantes esmenes en el seu diccionari:

Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu

[…]

De les diverses modificacions introduïdes, també en destaquen les següents:
– El conjunt d’esmenes i addicions als articles agent, agència, corredor i mediador.
– L’esmena de la definició de autisme.
– L’alta dels gentilicis ademusser -a, aiorí -ina, ceretà -ana, cirater -era, enguerí -ina, formiguerenc -a, requenenc -a, vall-de-rourà -rourana, villener -a i xelvà -ana.
– L’addició en el verb enervar del sentit fer posar nerviós.
– El canvi de grafia de l’entrada laurenci per lawrenci.

[…]

A més, dels canvis que apareixen el document de vint-i-dos pàgines, ens permetem assenyalar que han eliminat l’expressió cavar damunt damunt però han afegit (per) damunt damunt; han canviat l’exemple «la p de camp és muda» per «la h d’harmonia és muda»; i un canvi de preposició en «que utilitzen per posar-se damunt» que ara apareix amb «per a» (s. v. tríglids).

Totes les esmenes ací: http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf.

Cent anys de les normes ortogràfiques

L’Institut d’Estudi Catalans commemora el centenari de les seues Normes ortogràfiques [pdf]:

El català normatiu fa cent anys


El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana. El 31 de gener de 2013 es va iniciar la commemoració del centenari de la seva publicació amb un acte institucional a l’IEC.

Nous membres de l’IEC

L’Institut d’Estudis Catalans incorpora dos membres nous en la Secció Filològica, el català Màrius Serra i Roig i el valencià Vicent Pascual Granell:

Màrius Serra, Vicent Pascual, Ramon Gomis i Jordi Salas-Salvadó, nous membres de l’IEC

[…]

Vicent Pascual (Silla, 1944) va cursar la carrera de mestre nacional i, tal com explica ell mateix, la resta de la seva formació l’ha adquirida «de manera autodidacta». La trajectòria professional de Pascual va començar en una escola de Torrent, el 1970, i va continuar, des del 1973 fins al 1977, a Algemesí. Va ser allà, en el col·legi Francesc Ribalta, on va començar a fer classes de català. L’any següent es va traslladar a Tavernes i allà va començar una etapa frenètica pel que fa l’ensenyament de la llengua. Començava així una trajectòria que ha estat clau en el procés d’introducció de la llengua catalana en l’escola valenciana en les darreres tres dècades. Pascual va liderar els sectors educatius més dinàmics i compromesos amb la llengua catalana i va tenir un paper clau en el procés modernitzador de l’ensenyament al País Valencià.

[…]

Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.

Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.

Les pedretes del camí

Els catalanòfons encara tenim un bon tros de camí per davant per a aconseguir el compliment dels drets i deures lingüístics. I anem fent eixe camí:

Absolt l’home vexat per no haver parlat en espanyol

El Punt/Avui (19.01.2013)

L’hospital Jaume I de Castelló es disculpa per la humiliació lingüística a una pacient

Vilaweb (25.01.2013)

La normalització de la ŀl

El mitjà digital Vilaweb (25.01.2013) ens informa de la iniciativa que, coincidint amb el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans han tirant avant el Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada:

[…] La commemoració del centenari ha estat aprofitada ara pel Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada, format per professionals de la llengua i de les noves tecnologies, per lligar-la a una crida d’atenció a tots els usuaris d’eines digitals: l’escriptura errònia d’aquesta lletra pot tenir conseqüències, greus i tot. I és que no escriure-la bé pot comportar problemes d’indexació o identificació a les persones físiques i jurídiques que porten una ela geminada al nom, el cognom o l’adreça. Per paŀliar aquesta situació anòmala, el Grup de Treball i la Fundació Puntcat han organitzat campanyes com la Caça de Nyaps, per documentar-ne tants casos com sigui possible, i el concurs Pangrama.

Flaixos sobre l’Alguer, política lingüística i apps en català

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 100, 16.01.2013) ens envien, entre altres, les informació següents:

L’Alguer

El DOGC núm. 6279, del 21 de desembre de 2012, ha publicat la Resolució PRE/2830/2012, de 14 de desembre, per la qual es dóna publicitat al Conveni entre l’Ajuntament de l’Alguer i l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el terreny de la cultura i la llengua catalana i l’impuls de l’activitat econòmica, turística, esportiva, comercial i de l’ocupació entre tots dos territoris, i de tots aquells espais de cooperació derivats de la proximitat cultural que s’escaiguin dins de l’àmbit de les seves competències.

El Conveni es pot consultar a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6279/1276153.pdf

Política lingüística valenciana

El Govern valencià ha aprovat el Decret 179/2012, de 14 de desembre (DOCV núm. 6924 del 17), del Consell, pel qual establix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat. La política lingüística torna a aparèixer en la denominació d’una direcció general: Direcció General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística. Anteriorment, la competència en matèria de política lingüística havia estat atribuïda a la Direcció General de Patrimoni Cultural, d’acord amb el Decret 75/2011, de 24 de juny, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat.

El Decret es pot consultar a: http://www.docv.gva.es/datos/2012/12/17/pdf/2012_11622.pdf

Appsencatala.cat, el portal de les aplicacions mòbils en català

Les aplicacions mòbils en català ja tenen un lloc de referència a la xarxa. Amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, el portal Appsencatalà.cat permet localitzar ràpidament i fàcilment qualsevol aplicació mòbil, obtenir-ne informació de qualitat i accedir al proveïdor virtual on es pot adquirir o descarregar. S’hi poden trobar tant aplicacions per a Android com per a IOS (el sistema operatiu dels IPhone i les IPad).

Més informació: http://appsencatala.cat

Iberolingua

El bloc Vent d Cabylia (de l’historiador Vicent Baydal) ens proporciona un enllaç a un web ben documentat i interessant: Vent d Cabylia: Iberolingua (I): Per a curiosos de les llengües peninsulars. Entre altres informacions actuals i històriques que oferix Iberolingua sobre les llengües de la península Ibèrica, podem destacar, pel que fa al català:

L’evidència empírica del model lingüístic català

Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:

Immersió

No-Immersió

Espanya

Nombres i operacions

61,10

52,76

61,30

Mesurament

63,39

59,29

60,80

Geometria

65,56

56,66

60,10

Anàlisi de dades

68,90

65,65

69,30

Àlgebra i funcions

61,67

53,42

58,30

Comprensió conceptual

60,44

57,23

60,80

Coneixement procedimental

69,05

60,19

66,10

Resolució de problemes

60,98

49,89

57,30

La posició de TFV davant la reforma de la llei de l’AVL

Algú en el govern valencià ha tingut la pensada de reduir també el nombre d’acadèmics. De moment, enguany han reduït el 15 % el pressupost que rebrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la informació del diari Levante (15.12.2012):

Fabra quiere refundar la Acadèmia de la Llengua y el Consell de Cultura

La Acadèmia y el cvc pasarán de 21 a 11 miembros y las Corts, en el supuesto de que la ley se aprobara (para lo que hacen falta tres quintos de la Cámara, esto es, el apoyo del pdpv), tendrán tres meses desde la publicación en el docv para reeditar el pacto de los académicos de la lengua que tanto costó fraguar. En la práctica, supondrá la refundación de la avl, que pondrá el contador a cero en el plazo de 15 años sobre los que se mantiene la tutela política respecto a su composición.

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha volgut fer públic el seu parer sobre eixa «refundació» mitjançant un comunicat i demana als polítics valencians:

Taula de Filologia Valenciana demana a tots els membres de les Corts valencianes que reflexionen sobre el manteniment de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el funcionament de les institucions públiques per a contribuir a superar el deute de la Generalitat. Però eixe objectiu es pot satisfer sense tocar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tant de consens polític va tindre (el ppcv, el pspv-psoe, el Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, eupv).