L’ortografia del francés: aplicació editorial

Els embolics i debats ortogràfics no afecten només el català. En vam parlar l’any 2009, i ara torna a l’actualitat. A França, sembla que finalment va a implantar-se del tot una reforma ortogràfica del francés que va ser aprovada fa un quart de segle i que fins ara no havia tingut una aplicació generalitzada.Segons Samuel Laurent («Non, l’accent circonflexe ne va pas disparaître», Le Monde:

Tout a commencé avec un article publié par le site de TF1, mercredi 3 février, qui annonçait que « la réforme de l’orthographe votée en 1990 sera[it] appliquée à la rentrée prochaine », sans préciser sa source. […]

Mais alors, quelle est la nouveauté de 2016 ? « Cette fois, les éditeurs de manuels scolaires ont décidé de tous appliquer la réforme à la rentrée », explique-t-on au ministère. Jusqu’ici, en effet, ils respectaient ou non les réformes orthographiques de manière disparate.

La réforme sera désormais appliquée dans les nouveaux manuels, confirme-t-on chez deux éditeurs scolaires.

Per tant, no és cap novetat, però fa uns dies es va renovar l’interés per la qüestió, atés que els editors van decidir aplicar amb un poc més de ganes la reforma.

Beca de dinamització lingüística en Torrent

L’Ajuntament de Torrent anuncia la convocatòria d’una beca per a fer pràctiques professionals de dinamització lingüística:

L’ Ajuntament de Torrent ha aprovat pel Decret 94/2016, de 18 de gener, les bases i convocatòria de concessió d’ una beca, en règim de concurrència competitiva, per a persones titulades en Traducció i Interpretació (amb el valencià i castellà com a idioma A o B), Traducció i Mediació Interlingüística o Filologia Catalana.
Les bases que regulen la convocatòria es troben a disposició dels interessats en la página web municipal del servei de recursos humans.
El període màxim de duració de gaudiment de la beca és d’un any, tot i que pot prorrogar-se expressament per un altre any més, sempre que hi haja disponibilitat pressupostària i l’exercici de l’activitat que s’estiga efectuant així ho requerisca o aconselle.
La dotació mensual bruta de la beca és de 800,00 euros amb una dedicació màxima de 35 hores setmanals.
El termini de presentació de sol·licituds, junt a la documentació establida en la base tercera de les que regulen la convocatòria és de deu dies naturals, des de la publicació d’este anunci en el BOP.
Les sol·licituds s’han d’omplir en el model RRHH-002 BEQUES PER A PRÀCTIQUES PROFESSIONALS, disponible en la pàgina web i s’han de presentar per mitjà de registre telemàtic en la seu electrònica (www.torrent.es)o a través de qualsevol dels mitjans previstos en l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

El termini de presentació de sol·licituds és del 10.02.2016 al 19.02.2016 (ambdos inclosos).

La gestió lingüística a les Balears

La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:

  • La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
  • El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
  • Feina per fer (J. Melià)
  • La meitat dels balears parla català habitualment
  • 10 accions per recuperar la llengua
  • Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
  • Adolescents i llengua (M. Gomila)
  • Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català
Ús del català a les Illes Balears

Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :

Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.

Incorporacions i esmenes en el DIEC2

El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:

Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).

A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].

Presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme

Hui mateix, a les 12:30, es farà la presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana per tal de commemorar el Dia Europeu de les Llengües. L’acte tindrà lloc a les drassanes del Grau, plaça Joan Antoni Benlliure, s/n (46011 València). Coincidix la presentació amb la publicació en el docv fa dos dies (22.09.2015), per fi, del reglament de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, on han inclòs eixa direcció general, dirigida per Rubén Trenzano Juan, que té les competències següents (veg. GVA oberta):

Assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos, i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes. Tindrà com a finalitat impulsar el desplegament de la legislació lingüística derivada de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i vetlar per l’aplicació de la política lingüística que estableix el Consell per a les dues llengües oficials, per a la normalització, la promoció de l’ús del valencià i per a la gestió del multilingüisme i els programes europeus

La direcció general té una Subdirecció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, organitzada amb els serveis següents:

a) Servei de Promoció
b) Servei d’Ús i Drets lingüístics
c) Servei d’Idiomes i Programes Europeus
d) Servei d’Acreditació i Assessorament
e) Servei d’Estudis i Planificació

El DTL no ha desaparegut del tot

Ha fallat un intent d’actualització automàtica (a la versió 4.3) del programari WordPress amb què es publica el Diari per a Tècnics Lingüístics i això fet que el diari desaparega de la xarxa. Esperem resoldre el problema més prompte que tard, i dos dies ja mos sembla un poc massa, però no arribem a localitzar l’error. Mentrestant, ací baix trobareu els continguts, que a poc a poc anem restituint.

Vos agraïm la paciència i lamentem no poder oferir-vos el servei amb normalitat.

El debat sobre la normativa

Fa unes setmanes el diari Ara (12.04.2015) va proposar (que continuàrem amb) un debat (permanent) sobre la normativa del català. Es veu que per allà dalt lliguen els gossos amb pronoms i sempre estan pensant de canviar les corretges. Al País Valencià la normativa està com nova de trinca, diríem, i mos hauria de resultar ben estranya eixa tendència als debats sobre les prescripcions estètiques, atés que patim altres fenòmens pitjors que la inclinació d’un accent o una pallola de dièresis: la discriminació lingüística injusta i promoguda des dels àmbits polítics que regixen l’administració valenciana.

En tot cas, els debats sobre la normativa afecten el nostre objecte de treball i convé anar seguint-los:

  • «Reforma ortogràfica» (Viquipèdia)
  • Estrampes Blanch i Macià Montejano: «Actituds dels escriptors tortosins de principi del segle xx davant la polèmica sobre les Normes Ortogràfiques» (Recerca, 2009)
  • Francesc Esteve i Gómez: «Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri» (Vilaweb, 07.02.2014)
  • Felip Gumbau Morera: «Felip Gumbau Morera defensa les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià» (Núvol, 15.02.2014)
  • Xavier Manuel: «Diccionari? Normatiu? Valencià» (Llegir-escriure, 28.02.2014)
  • Marc Andreu: «La gimnàstica del català» (El País, 04.03.2015)
  • Bernat Puigtobella: «La polèmica Garolera: sumari del cas» (Núvol, 16.05.2014)
  • J. M. Mir: «Una nació sense estat, una llengua sense reforma lingüística?» (Quina la Fem?, 29.03.2015)
  • «Domines la normativa del català?» (Ara, 10.04.2015; Facebook)
  • Albert Pla Nualart: «Per què convé actualitzar la normativa» (Ara, 12.04.2015)
  • Albert Pla Nualart: «Els ‘heavy’ contra els ‘light’, una polèmica d’arrels decimonòniques» (Ara, 12.04.2015)
  • Teresa Cabré: «Estàndard i elaboració normativa» (Ara, 19.04.2015)
  • Cercle Vallcorba: «Hem de matar Pompeu Fabra?» (Ara, 26.04.2014)
  • Jordi Comasòlives: «Els ressons de la nova gramàtica de l’IEC» (Blog de Jordi Comasòlives, 30.04.2015)
  • El Temps: «Per un català del segle xxi» (número 1613)

Profit que faça.

Al taxi, en valencià

El sector del taxi valencià incorpora des de fa un parell d’anys una valoració de la competència lingüística. Una resolució de 23 de maig del 2012 de la Presidència del Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Mobilitat aprovà les bases generals reguladores de les proves per a l’obtenció del certificat de competència professional per a la prestació del servei de taxi en les àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana, que contenen en el temari l’apartat següent:

[…] D) Valencià i anglés bàsic
[…]

Per tant, les proves anuals del 2013 i 2014 han incorporat la valoració d’esta capacitat.

L’anormalització a Dénia: el TSJ valida l’actuació del tècnic lingüístic

Han hagut de passar tres anys (veg. dtl) i ha calgut arribar al Tribunal Superior de Justícia, però finalment han condemnat l’actuació de l’equip de govern de l’alcaldessa Ana Kringe en Dénia contra els drets lingüístics dels ciutadans i, en particular, contra l’actuació professional del tècnic lingüístic municipal d’aquell moment, Josep Andrés. Segons la notícia apareguda en l’informatiu La Marina Plaza (21.04.2015):

El TSJ condena a Dénia a readmitir al técnico de Normalització Lingüística al que despidió Kringe por hacer un informe crítico con el uso del valenciano por el consistorio

  • El funcionario interino fue despedido por elaborar un informe crítico con el uso de la lengua en una campaña municipal a petición de un edil de la oposición
  • La sentencia señala que el ejecutivo local confundió el interés público con el interés del equipo de gobierno al expedientar al trabajador
  • El ayuntamiento tendrá que abonar además a Josep Andrés todas las cantidades dejadas de percibir desde principios de 2012 más los intereses correspondientes

    • […]

    La sentencia de la Sala de lo Contencioso de la Sección 2 del TSJ no sólo es contundente en cuanto a que Andrés debe reingresar a su puesto en el Ayuntamiento de Dénia, sino que además critica con claridad la decisión de despedirlo tomada en su día por la alcaldesa Ana Kringe. Sobre todo, con una frase lapidaria: «no se puede confundir el interés público con el interés del equipo de gobierno del municipio», afirma. El contenido del informe era crítico con la gestión municipal, por cuanto que advertía del incumplimiento de la normativa sobre el valenciano, y en este sentido la sentencia recuerda que la Constitución señala que «la administración pública sirve con objetividad los intereses generales», más allá de si al hacerlo favorece o perjudica los intereses del partido o partidos que la gobiernan.