Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

Flaixos sobre sexisme, política lingüística, manuals d’ús i humor

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 76, 21.07.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aprova el Decret d’organització transversal de la política lingüística

S’ha publicat al DOGC núm. 5925, de 21 de juliol

El nou decret dota la Direcció General de Política Lingüística d’una estructura interdepartamental més àgil i operativa que li garanteix la seva capacitat de penetració i acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit. Ho fa mitjançant dos òrgans: la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida pel conseller de Cultura i formada pels secretaris generals de cada Departament, i la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, integrada per personal tècnic adscrit als diferents departaments i organismes de la Generalitat, que donarà suport a la Comissió i n’executarà les iniciatives.

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un document que permet adaptar els criteris de la Generalitat (publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, 2005) als principis generals de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», difós durant el mes de novembre del 2010. El document és la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes.

Nou “Manual d’ús” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat el Manual d’ús, tercera i última part del seu Llibre d’estil, que entre d’altres continguts inclou un apartat dedicat a l’ús de la llengua. S’hi estableix el model d’estàndard lingüístic que s’ha d’utilitzar en els mitjans de la Corporació. Així mateix, s’hi detallen les garanties de qualitat i s’hi donen les claus dels textos informatius, des de l’estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s’hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l’hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits. Amb aquest document es completa el Llibre d’estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial i el portal lingüístic ésAdir. El Manual d’ús és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.

Més informació:
http://www.ccma.cat/llibredestil/manuals-destil/s-llengua
http://www.tv3.cat/actualitat/323720/El-Consell-de-Govern-aprova-el-Manual-dus-de-la-CCMA
http://esadir.cat

Dossier temàtic de premsa

Sumari del dossier de premsa Acudits gràfics sobre la llengua (II) (2006-juny 2011). Permet l’accés en línia a tots els acudits referenciats.

Podeu soŀlicitar el document del Centre de Documentació presencialment, per correu electrònic o telefònicament.

http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Podeu consultar el dossier sobre acudits en format html ací mateix: Acudits.

La Universitat de València i el cinema d’estiu

Arran de la programació de peŀlícules doblades i només en castellà en el cicle denominat «Nits de Cinema al claustre de La Nau» de la Universitat de València, el professor Ferran Suay ha enviat la carta següent al vicerectorat:

Benvolgut Sr. Vicerector,

He rebut informació sobre les nits de cinema al claustre, i —en accedir a la programació— he comprovat amb gran sorpresa que el 100% de les peŀlícules programades són en espanyol. M’ha xocat especialment perquè, com sabeu molt bé, aquesta és exactament la mateixa política lingüística que s’aplica a la televisió pública valenciana, i la que apliquen també les sales privades de cinema. D’aquesta manera, l’oferta de cinema en valencià és pràcticament nuŀla.

Sincerament, jo esperava —de la meua universitat— una conducta ben diferent. Especialment, tenint el compte que el Servei de Política Lingüística disposa de peŀlícules en valencià que -òbviament- podria posar a disposició d’una iniciativa tan ben pensada com les nits de cinema al claustre.

Considerant que el vostre vicerectorat és —també— d’igualtat, crec que cabria esperar que s’ocupe d’una de les desigualtats més extremes que podem observar-se en la nostra societat, com és la desigualtat lingüística, i que actue —en la mesura de les seues possibilitats— en la línia de compensar la severa discriminació que pateixen les persones que volen accedir a activitats en valencià, en comptes de fer-ho per a incrementar —encara més— la molt abundant oferta d’activitats lúdiques i culturals en la llengua dels castellans.

Programar nits de cinema en valencià seria una bona manera d’actuar efectivament a favor de la igualtat.

Rebeu una respectuosa salutació,

Prof. Ferran Suay (PhD)
Departament de Psicobiologia
Universitat de València

Curiosament, la denominació del cicle està (només) en valencià, però paradoxalment només hi ha cinema en castellà. La Universitat de València té la capacitat i suposem que els coneixements per a actuar un poc millor quant a la disponibilitat lingüística de les seues activitats i iniciatives.

Política lingüística catalana i balear

Fa uns mesos el govern català aprovà dos decrets (200/2010 i 45/2011; veg. dtl, 20.01.2011) mitjançant els quals adscrivia les atribucions de política lingüística al Departament de Cultura. El nou govern de les Illes Balears elimina ara [pdf: boib 91] fins i tot la direcció general i adscriu eixes atribucions a la Direcció General de Cultura i Joventut (Vilaweb, 20.06.2011):

Bauzá suprimeix la direcció general de política lingüística

Les competències passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut

El nou govern balear de José Ramón Bauzá no comptarà amb la direcció general de Política Lingüística, que aquesta última legislatura havia dirigit Margalida Tous. Les competències d’aquesta àrea passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut. Bauzà ha dit que ara era més important com sortir de la crisi i com trobar llocs de feina (àudio). L’Obra Cultural Balear (ocb) ha emès un comunicat per denunciar la decisió de Bauzá.

En el comunicat, l’ocb «lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística». Per a l’entitat, «és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística». L’ocb considera que «els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes».

En lloc de resoldre els problemes socials i combatre’ls amb més formació, capacitació i reforçament de l’estat de dret, la crisi financera derivada de la desregulació pública i de l’incompliment dels deures professionals bancaris, financers, empresarials i polítics, es fa servir d’excusa per a ampliar les discriminacions i les desigualtats injustes entre els ciutadans.

El valor de la lengua

Qui vullga aprofitar mitja horeta, pot escoltar Moreno Cabrera en dos vídeos sobre el valor econòmic i «imperial» de l’espanyol. Transcripció d’un fragment del primer vídeo:

Aquí tenemos dos citas que son interesantes porque se contradicen. Dice en la página 39: «Respecto a otros activos —ya se está hablando de lenguas como de activos, como los activos, las acciones, activos económicos—, lo singular de un idioma —es un activo curioso— es que carece de depreciación»… Han encontrado, el capitalismo ha encontrado por fin, un producto que no tiene depreciación. […] Pero en la página 34 dice lo siguiente, ¡literal!, ¡textual!: «Desde su nacimiento, la actividad de la Real Academia Española ha estado orientada a reglamentar el adecuado empleo del idioma para evitar, entre otras cosas, que la degradación por el uso»… Pero, ¡bueno!, vamos a ver, esto lo dice en la página 34, y resulta que dice que hay una institución, la Real Academia Española, que evita la…, o que intenta evitar, la degradación por el uso. Bien, todo esto es pura palabrería, no tiene ningún apoyo científico en la lingüística.

Sí, contra tots els valencians

Josep Torrent fa un repàs sobre el fals «Sí al valencià» (El País, 05.06.2011) dels governs de Francisco Camps Ortiz, des de la bufa de la declaració d’Ares fins a la prevista liquidació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en l’educació valenciana preparada per l’últim conseller Font de Mora Turón:

El 22 desembre 2004 va irrompre en el ple de l’Acadèmia València de la Llengua (avl), on s’anava a debatre un dictamen sobre la unitat lingüística entre el valencià i el català, amenaçant als acadèmics amb tot tipus d’accions legals si seguien avant amb la seva proposta. La presidenta de l’Acadèmia, que no debades anteriorment havia estat diputada pel pp, va llevar el punt de l’ordre del dia i va suprimir el debat. La llei de creació de l’avl recull que valencià i català pertanyen al mateix sistema lingüístic, però això no ha frenat el pp a l’hora de predicar el secessionisme. La situació del valencià a l’ensenyament públic anà degradant-se més i més. A primeries d’enguany any, l’oferta de l’ensenyament de l’idioma propi en educació infantil i primària no arribava al 45 % a la xarxa pública. La conselleria obvia que la demanda d’ensenyament en valencià és superior a l’oferta, i arriba a enviar professors que desconeixen l’idioma a fer classes en castellà en les línies en valencià.

Més dades sobre la qüestió en «Las trampas del plurilingüismo» de Neus Caballer (El País, 04.06.2011):

» Castellanització. Obrir la consulta als pares d’en quina llengua cooficial volen que siguin atesos en infantil, acaba de la primera etapa educativa amb la línia d’ensenyament en valencià i castellanitza tota l’escolarització. Res no garantix, a més, que en els centres concertats en les matèries assignades per a ser donades en valencià (història, geografia, biologia i geologia, en secundària), els alumnes aprenguen la llengua cooficial, ja que no han d’usar-la, ni parlar-la, ni escriure-la.

Tot això, tal com diu Adolf Beltran en el mateix diaria («Atropello de derechos civiles», 04.06.2011):

Que certs càrrecs públics professen esta manera d’entendre la cooficialitat lingüística, contra les pròpies normes legals i reglaments municipals en vigor, induïx a la commiseració. Que vullguen fer de la seua ignorància un argument per a derogar certs drets civils només pot causar indignació. El que va anunciar fa uns dies el pitjor conseller d’Educació que ha passat per la Generalitat és un atropellament dels drets civils d’estudiants, pares d’alumnes, professors i valencianoparlants en general.

Minoració de les ajudes a entitats locals 2011

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicava fa uns dies (31.05.2011) l’ordre de minoració de les subvencions per a promoció de l’ús del valencià en ajuntaments i mancomunitats:

Orde 37/2011, de 24 de maig, de la Conselleria d’Educació, per la qual es minora l’import global màxim previst en l’Orde 105/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2011.

[…] Minorar en 11.600 euros (onze mil sis-cents euros) l’import global màxim previst en l’article tercer de la citada orde, en relació a la línia T3167000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 corresponent al pressupost de la Generalitat per a l’exercici 2011. L’import resultant és, per tant, de 214.403 euros (dos-cents catorze mil quatre-cents tres euros).

Tal com vam poder llegir en l’ordre esmentada (veg.dtl, 10.02.2011), la quantitat inicial era de 226.003 euros, però ara queda reduïda a 214.403 euros. Convindria saber a què es destinaran eixos diners públics, però mai no sabrem per quin albelló (privat, segurament) han desaparegut. No sabrem si contindran el gasto públic o més aviat engreixaran el benefici privat dels clients polítics.

Per la garantia del coneixement del valencià

Davant les notícies sobre la supressió de les línies que garantixen el millor aprenentatge del valencià en l’ensenyament al nostre país, Un Entre Tants, xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià, ha difós el comunicat següent:

En suport d’un sistema educatiu que siga agent normalitzador i dignificador del valencià

L’associació Un entre tants volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del conseller d’Educació valencià en les quals presenta la proposta d’un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33 % perquè, segons diu, «és el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat referendat per l’electorat valencià».

MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l’augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d’eso ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han «referendat» tants valencians.

PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l’únic sistema que funciona una mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que, malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l’aula, el valencià s’esfuma, desapareix: assistim en tribuna d’honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l’autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort amb 30 anys d’escola en valencià.

Quina és la solució? Alguns agents cívics n’han apuntat d’assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l’autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en «guarderies» d’adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar) any rere any els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s’ensenye lectoescriptura (o a asseure’s correctament, o les normes bàsiques d’higiene personal, o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d’esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.

Ens fem ressò, per tant, d’aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i us deixem ací alguns enllaços sobre el tema.

I fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.

Ara més que mai, endavant!

Flaixos d’equivalències i de bon govern a les Balears

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 71, 15.04.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Equivalències dels certificats de llengua catalana a les Illes Balears

S’ha publicat, al boib núm. 53 [pdf], de 9 d’abril, l’Ordre de 30 de març de 2011, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Segons el preàmbul, l’aprovació del Decret 16/2011, de 25 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana ha fet necessari dictar aquesta nova disposició.

Llei balear de la bona administració i del bon govern

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears. A l’article 20 s’estableix que els plecs de clàusules administratives dels contractes de gestió de serveis públics han de contenir les previsions necessàries per garantir, com a mínim, diversos drets de les persones usuàries, entre els quals, el dret a utilitzar, a elecció seva, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en les seves relacions amb l’entitat.

La Llei apareix publicada al boib 53, de 9 d’abril. [pdf]