El reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona

Podem llegir en el web de l’Ajuntament de Barcelona la notícia següent:

L’Ajuntament aposta pel català

Redacció bcn.cat

El Consell Plenari del proper 5 de febrer aprovarà un reglament d’usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l’Administració municipal. En aquest sentit, el català serà la llengua oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona utilitzarà només el català per a totes les seves comunicacions internes, després d’incloure al Reglament d’usos lingüístics una esmena del grup municipal d’ERC que va modificar l’afirmació anterior d’«ús preferent».

El reglament enforteix l’ús «vehicular» del català en les comunicacions del consistori. El Reglament d’usos lingüístics de la llengua catalana de l’Ajuntament s’aprovarà definitivament en el pròxim ple, el 5 de febrer, amb el vot a favor de psc, ciu, erc i icv-euia, i en contra del pp, després que es resolguessin les al·legacions en la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

També tractaven la qüestió en el diari El País (Blanca Cia, «El catalán será preferente en el Ayuntamiento de Barcelona», 28.01.2010):

Amb el reglament en la mà queda clar que el català serà l’idioma predominant en la relació amb l’administració municipal. Tot tipus d’impresos estaran en català. Els contractes amb tercers per a realitzar informes, projectes o estudis s’haurien de redactar «amb caràcter general» en llengua catalana. El mateix ocorrerà en el plec de condicions dels contractes administratius en els quals es requerirà que la documentació es lliure en català. Tots els catàlegs i ofertes de serveis haurien d’estar redactats en català. Així mateix, el reglament preveu que l’ús de la llengua catalana figure entre «els criteris determinants» en les clàusules dels contractes públics «sempre que de l’objecte d’estos es deriven comunicacions orals o escrites amb els usuaris i usuàries».

El ple del parlament català va iniciar el debat del nou Codi de consum. El text inclou també un capítol que reforça l’obligació de l’ús del català per les empreses. Establix que les ofertes, fullets i cartells dels establiments haurien d’estar en català. Preveu sancions lleus (de fins a 10.000 euros) per a qui ho incomplixca i més quantioses per a qui hi reincidixca. pp i Ciutadans s’hi van mostrar en contra, ja que creuen que la llei vetlarà pel consumidor, però no per l’empresa.

Podeu trobar el reglament ací: [pdf]

Flaixos sobre notaris i sobre l’oficina de llengües estatal

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 46) ens envien la informació següent:

Acord amb el Col·legi de Notaris de Catalunya per fomentar l’ús del català

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, van signar, el 23 de desembre, un acord per impulsar conjuntament accions de foment de l’ús del català en les notaries i garantir així els drets lingüístics de la ciutadania a ser atesa oralment i per escrit en la llengua oficial que triï.

Segons el vicepresident del Govern, la signatura d’aquest acord suposa un nou pas endavant en la garantia dels drets dels ciutadans i en l’ús social de la llengua catalana. Actualment les escriptures públiques notarials atorgades en català representen al voltant d’un 12 % del total, una xifra que gairebé s’ha doblat en l’última dècada però que ara es pretén potenciar i reforçar amb l’aplicació d’aquest l’acord.

Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües estatal

El Reial decret 2002/2009, de 23 de desembre (BOE núm. 309, de l’endemà), modifica el Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació espanyol, aprovat pel Reial decret 2555/1977, de 27 d’agost. El Reglament fa referència a la traducció del castellà a altres llengües estrangeres i ordena a l’Oficina de mantenir contacte permanent amb institucions similars de les comunitats autònomes, entre altres tasques. El Reglament no fa referència, però, a les necessitats de traducció que pugui tenir l’Administració de l’Estat entre les llengües oficials.

Es pot consultar a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2009/12/24/

La llengua de l’escola a Galícia

Al mes d’octubre passat Avui (18.10.2009):

Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel «dret a viure en gallec»

Protesten contra la política lingüística del govern de Nuñez Feijóo, que derogarà el decret del gallec a l’ensenyament i suprimeix el coneixement de la llengua en l’accés a l’administració pública i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec

Segons informa el diari El País (29.12.2009):

Els pares gallecs votaran en quin idioma escolaritzen els seus fills

Els alumnes d’infantil aprendran en la llengua que decidixca la majoria de l’aula

Encara no s’ha acabat l’interés polític per provocar una polèmica lingüística o altra. Les polèmiques, que sempre solen tindre el mateix objectiu declarat, opten habitualment per solucions contradictòries respecte de la polèmica anterior. Per sort, els polítics promouen eixes polèmiques i eixos debats per tal de protegir els drets lingüístics dels ciutadans.

Un protocol pel valencià

Segons hem pogut llegir en el diari El País (24.11.2009):

L’Acadèmia unix els municipis i el Consell en el suport al valencià

Font de Mora anuncia una plataforma de traducció automàtica de documents

A. B. – Valencia – 24.11.2009

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), Ascensió Figueres, va destacar la «voluntat de proximitat» i la intenció d’«unir esforços i recursos per a enfortir el vincle entre les institucions, però sobretot entre les institucions i la societat». En un acte dotat de certa solemnitat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, es va signar ahir un protocol entre l’avl, la Conselleria d’Educació i 61 entitats locals, entre ajuntaments i mancomunitats de municipis, per a la «coordinació d’actuacions en matèria de normalització lingüística». Un acord que és fruit, com va destacar Figueres, de la iniciativa d’un grup de tècnics d’oficines de promoció del valencià de diversos municipis.

Amb representació d’ajuntaments de tots els signes polítics, l’acte va comptar amb la intervenció de la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la també alcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, del pp, qui va apel·lar a la realitat sociològica i la vitalitat del valencià en les comarques i va advocar per «una política lingüística d’unitat i d’avanç, mai d’enfrontament». Signat en el 26é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el protocol suposa, segons va explicar el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, un mecanisme per a «estar més a prop dels ciutadans». Després de repassar les dades de la política lingüística des que Francisco Camps presidix la Generalitat (centrats en l’augment de l’oferta d’ensenyament en valencià), Font de Mora va anunciar que el seu departament treballa en «una plataforma de traducció automàtica de textos administratius al valencià» que millorarà les possibilitats de normalització de la llengua en les institucions.

Més enllà de les bones intenciones —les reals i les fictícies—, podeu llegir punts i clàusules com els següents en el protocol (versió de setembre d’enguany: [pdf]):

Quinta. Obligacions

A. ALS AJUNTAMENTS I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

[…]

2) L’adscripció a l’OPV d’un tècnic, com a mínim, amb un perfil professional específic que li permeta exercir les funcions encomanades amb eficàcia i eficiència.

[..]

7) La firma d’este protocol per a accedir a les subvencions anuals de la Conselleria d’Educació i de l’AVL, i ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.

B. A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

3) La implementació d’un entorn telemàtic que possibilite la comunicació i facilite la gestió integrada dels processos administratius relatius a l’activitat de promoció del valencià.

[…]

C. A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

1) La col·laboració en el funcionament de l’OPV per mitjà de la convocatòria anual d’ajudes econòmiques destinades a les entitats firmants d’este protocol que duen a terme activitats de promoció de l’ús del valencià.

[…]

3) La creació d’un servici d’assessorament permanent en matèria lingüística per a les oficines de promoció del valencià.

4) El disseny i l’aplicació d’un programa de formació, informació i assessorament dels tècnics, de manera individualitzada o genèrica, per mitjà de l’organització de cursos, seminaris o jornades amb caràcter periòdic.

[…]

Sèptima. Vigència del protocol

[…]

En cas que s’anul·le o que no es renove l’acord, les parts hem de permetre que el personal tècnic que representa la institució duga a terme les activitats acordades i les que s’hagen començat, amb el vistiplau del personal electe corresponent.

Octava. Clàusula econòmica
La subscripció d’este protocol no implica l’aportació de recursos econòmics. No obstant això, quan la realització d’alguna de les activitats previstes exigisca l’aportació de recursos econòmics, estes activitats estaran supeditades a les disponibilitats pressupostàries de cadascuna de les parts per a cada exercici.

Novena. Modificacions

No té validesa cap variació o alteració del protocol si, prèviament, alguna de les parts no l’ha feta per escrit, de manera que no és vinculant cap modificació pactada oralment que no haja sigut incorporada per escrit al protocol amb la conformitat de totes les parts.

Ja fa anys que havien reclamat els tècnics lingüístics, per exemple, a l’avl, la seua implicació en este àmbit, però esta institució encara no s’havia posat en marxa en eixe sentit. Esperem que ara tinga una excusa adequada per a començar a treballar en este sentit i amb caràcter general.

D’altra banda, cadascú podrà valorar d’acord amb els precedents, què significa el punt 7 de les obligacions dels municipis (clàusula quinta): l’entitat que firma està obligada a firmar el protocol… ¿Pot estar obligada l’entitat a firmar una cosa que ja ha firmat i que per això té l’obligació de firmar? L’abast deu ser un altre, i ja vorem com s’interpreta i qui ho interpreta.

Pel que fa al «perfil professional específic», una reclamació i una necessitat també antiga del col·lectiu, el document no aporta res concret.

Quant a la clàusula setena (que podeu llegir completa en el pdf i interpretar el primer paràgraf si podeu), en el tercer paràgraf hi ha una frase, «amb el vistiplau del personal electe corresponent» que desactiva l’obligació inicial que sembla que pretenia incloure el paràgraf.

Esperem que l’activitat de les administracions millore este protocol o vaja més enllà del que s’expressa sense dotació econòmica ni terminis d’aplicació. No ho han fet fins ara, a pesar de les atribucions legals que tenen i a causa de la programació política que apliquen en este àmbit. ¿Resoldrà este protocol casos com el d’Alboraia i dels municipis que no complixen la legislació lingüística vigent? Tant de bo.

Mentrestant, serà convenient que els tècnics lingüístics s’organitzen professionalment en associacions (com ara la cdlpv) o sindicalment, per tal d’adquirir realment un perfil professional concret adequat, més enllà de les incerteses passades i actuals de la voluntat política.

[Dada afegida el 27.01.2010] Segons la informació de l’AVL, són estes 54 entitats locals les que han signat el protocol:
Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alcoi, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almassora, Alzira, Benetússer, Benicarló, Benicàssim, Benissa, Betxí, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Carlet, Catarroja, Cocentaina, Elx, Gandia, Godella, l’Alcúdia, la Vila Joiosa, Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Safor, Mancomunitat de la Vall d’Albaida, Manises, Massamagrell, Mislata, Moncofa, Montcada, Montserrat, Muro, Museros, Mutxamel, Novelda, Nules, Oliva, Onda, Ontinyent, Paterna, Peníscola, Petrer, Picanya, Sagunt, Silla, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torís, Vila-Real, Xàbia, Xixona.

Els límits de la política lingüística

Joan Vilarnau ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Observatori de la Llengua Catalana celebra una jornada de reflexió i debat entorn a la situació de la llengua amb el títol «Hi ha límits a la política lingüística?».

La jornada comptarà amb la presència d’imporants especialistes.

Dia: divendres 27 de novembre de 2009
Horari: de 10 a 17 hores
Lloc: c. Rocafort, 242, bis, Barcelona.
Tota la informació a: www.observatoridelallengua.cat

Font:
Observatori de la Llengua
C. Diputació, 276
08009 Barcelona
Tel.: 93.319.80.50 – ext. 138

Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

El síndic de greuges renya l’Ajuntament d’Alacant

Ens informa Rosa Biot en el diari El País (27.08.2009):

El Síndic amonesta Castedo per ignorar el valencià al respondre a un veí

[…]

La institució que dirigeix José Cholbi recorda a l’Ajuntament d’Alacant la vigència de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que perseguix recuperar l’ús social de la llengua pròpia dels valencians i que rebutja de pla que es produïxca una discriminació pel fet d’usar alguna de les dos llengües oficials de l’autonomia. I el síndic agrega que la citada normativa obliga a les administracions a respectar l’idioma que cada ciutadà trie per a adreçar-s’hi i utilitzar-la «al llarg de tot el procediment, l’idioma que haguera estat triat». «La remissió d’un informe en castellà, quan la llengua triada pel ciutadà ha estat el valencià, no s’ajusta a estos manaments legals exposats anteriorment», emfatitza en la seua argumentació la sindicatura.

Ajuts per al foment de l’ús del català en Tarragona

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Ajuts a entitats per a projectes de foment de l’ús del català

Extracte de les bases

A través dels Ajuts a Entitats per a Projectes de Foment de l’Ús del Català, l’Ajuntament de Tarragona dóna suport econòmic a projectes impulsats per les associacions de la ciutat que estiguin orientats a sensibilitzar sobre la necessitat d’utilitzar el català, fomentar les actituds lingüístiques responsables i augmentar la presència pública de la llengua.

Quines característiques han de tenir els projectes?

  • 1. Tots els projectes han de preveure accions destinades a fomentar el manteniment, la protecció, la presència pública i l’ús de la llengua catalana.
  • 2. Hi ha d’haver una participació activa de la ciutadania de Tarragona.
  • 3. L’import de l’ajut, juntament amb el dels ajuts concedits amb la mateixa finalitat per altres administracions públiques, no podrà ultrapassar el cost del projecte.
  • 4. L’import de l’ajut es fixarà d’acord amb el pressupost i la documentació aportada per l’entitat sol·licitant, i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de la convocatòria. L’Ajuntament podrà demanar aclariments i, en el seu cas, imposar reduccions.
  • 5. Els projectes han de constar dels apartats especificats a l’apartat 2.2, «Documentació tècnica».
  • 6. Perquè els projectes es considerin elegibles a efectes de la convocatòria, les despeses hauran de:
    • 6.1. Ser necessàries per a l’execució de l’acció, estar previstes en la descripció dels costos imputables a cada partida i atendre el principi de bona gestió financera i, en particular, de rendibilitat i eficàcia.
    • 6.2. Estar vinculades clarament a les activitats previstes al projecte.
    • 6.3. Estar previstes per ser abonades durant el període d’execució de l’acció finançada per l’Ajuntament.

Els projectes es duran a terme durant l’any 2009. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de demanar una pròrroga si l’entitat no ha acabat de desenvolupar el projecte a final de 2009.

Els projectes admesos s’avaluaran d’acord amb un barem de 100 punts que tindrà en compte criteris de pertinença, capacitat operativa de l’entitat que els presenti, metodologia, sostenibilitat i viabilitat, impacte i incorporació de sistemes d’avaluació.

Com s’ha de fer la sol·licitud i quina documentació s’hi ha d’adjuntar?

  • 1. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model establert, que estarà a disposició de les persones interessades al web de l’Ajuntament, a l’OMAC i al Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament.
  • 2. La sol·licitud ha d’acompanyar-se amb la documentació següent:
    • 2.1. Documentació administrativa:
      • 2.1.1. Fotocòpia compulsada del NIF.
      • 2.1.2. Certificat del nombre de socis o de membres associats, o patrons, en el supòsit de fundacions.
      • 2.1.3. Relació dels membres de la Junta Directiva de l’entitat, amb data del seu nomenament i indicació del personal empleat, ja siguin alliberats o voluntaris.
      • 2.1.4. Declaració responsable del representant legal conforme l’entitat està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. La presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’autorització del sol·licitant perquè l’Ajuntament de Tarragona obtingui directament de l’Agència Tributària el certificat telemàtic que acrediti (d’acord amb l’article 18 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions) que està al corrent de les obligacions tributàries.
      • 2.1.5. Declaració responsable de no estar sotmès en cap de les incompatibilitats establertes per l’article 13 de la Llei general de subvencions.
      • 2.1.6. Declaració de les subvencions sol·licitades, i rebudes si fos el cas, d’altres administracions o ens públics, pel projecte que es presenta.
      • 2.1.7. Fotocòpia compulsada del DNI dels representants (la persona que signa la sol·licitud) i acreditació de la representació.
      • 2.1.8. Fitxa de les dades bancàries per possibilitar la transferència de fons al beneficiari en cas que sigui atorgat l’ajut. Aquesta sol·licitud de transferència ha d’anar signada per un representant de l’entitat i diligenciada per l’entitat bancària.
      • 2.1.9. Compromís de fer constar en els materials de difusió i publicitat del projecte que es presenta el logotip de l’Ajuntament de Tarragona i la frase “Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona”.
      • 2.1.10. Declaració de vigència de documentació anteriorment presentada.
    • 2.2. Documentació tècnica (projecte i annexos):
      • 2.2.1. Origen i breu definició del projecte
      • 2.2.2. Objectius, activitats i resultats previstos
      • 2.2.3. Beneficiaris
      • 2.2.4. Localització
      • 2.2.5. Calendari d’execució del projecte
      • 2.2.6. Mecanismes d’avaluació
      • 2.2.7. Pressupost

La presentació de la sol·licitud de subvenció pressuposa automàticament el coneixement i l’acceptació de les normes que la regulen. També suposa l’autorització a l’Ajuntament de Tarragona perquè pugui consultar a les administracions públiques si l’entitat sol·licitant està al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Qui s’hi pot presentar?

Les persones jurídiques sense afany de lucre que presentin un projecte de foment de l’ús del català a Tarragona.

On i quan s’han de presentar les sol·licituds?

Les sol·licituds es poden presentar al Registre General de l’Ajuntament – Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), ubicada a la Rambla Nova, 59, de Tarragona i en qualsevol dels registres oficials de l’Ajuntament de Tarragona.

El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el 16 d’octubre de 2009.

Per a més informació:
Servei de Política Lingüística
Casa Castellarnau
C/ Cavallers, 14
43003 Tarragona
Tel.: 977 24 22 20
a/e: politica_linguistica@tarragona.cat

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.

* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

Les llengües en l’administració estatal espanyola

El diari El País (30.06.2009) ens detalla un poc les dades de l’Informe 2008 de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En resum:

El bilingüisme en l’administració no cobrix les exigències del Consell d’Europa

[…]

Les dades de l’organisme interministerial no satisfan, no obstant això, els criteris del Comité de Ministres del Consell d’Europa. El passat desembre, el comité va publicar altre informe, en el qual exigia a l’administració general de l’estat més suport a les llengües cooficials i denunciava deficiències en la utilització de les llengües regionals en serveis públics tan importants i amb tanta relació amb la ciutadania, com el judicial, Correus i Renfe.

[…]

En la Comunitat Valenciana (5.000.030 habitants, el 76 % catalanoparlants), la xifra d’empleats bilingües baixa al 76 %.

[…]

També en la Seguretat Social són desiguals els resultats. Una vegada més, els empleats públics a Catalunya i Galícia oferixen nivells de bilingüisme propers al 100 %, mentres que a les Balears el percentatge baixa al 90 %, a la Comunitat Valenciana, al 50 % i al País Basc és encara menor.