El català de Felip Puig i de José Montilla

«Sobre les paraules de Felip Puig» és una carta del lector Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València que podem afegir als nostres instruments de reflexió.

Hi ha a voltes declaracions més o menys banals davant les quals estem bastant desarmats, sobretot si provenen de persones que pretenen conjuminar (inconscientment) comportaments oposats. En eixe cas ens podem preguntar, com fa Ferran Suay:

b) Per contra, el senyor Puig no considera que les persones que parlen sempre en castellà, a Catalunya, siguen integristes lingüístics, ja que té amics que es veu que s’integren dins d’aquesta categoria (per quin motiu —sinó— s’hi comunicaria el senyor Puig en castellà?).

La resta de l’article en indirecte.cat.

L’ús del valencià i la JQCV

El diari Pàgina26 (24.05.2008) titula:

Més de 42.000 persones es presenten a les proves de la Junta Qualificadora

Tanmateix, el desenvolupament de la notícia, que aclarix moltes dades estadístiques sobre la realització de les proves —a més d’afegir un comentari que sembla un elogi que no sé si és realment adequat: «Enguany, la Junta Qualificadora presta, com sempre, una atenció especial a les persones amb discapacitats.»—, no aclarix, però, fins a quin punt els certificats contribuïxen a l’augment de l’ús del valencià tant en l’administració pública com en la resta dels àmbits de la nostra societat.

De fet, tot i que sembla una dada quantitativa important (1.055.587 matrícules des de 1986), tampoc sabem quantes persones han aprovat les proves, dada que no ens aclarirà una visita al web mateix de la JQCV. En eixe web tampoc podrem saber fins a quin punt els certificats satisfan les expectatives dels seus posseïdors. Al cap i a la fi, les dades sobre l’ús oral, l’escrit i sobre lectura en valencià, ens fan pensar indirectament que les ocasions per a exercir eixes competències no van compassades amb la consecució de la plena disponibilitat lingüística respecte de les necessitats dels ciutadans. Però això no apareix «qualificat» per la junta.

En resum, si l’empresa vol ser fèrtil, la JQCV no hauria de tindre tan sols una finalitat de satisfacció quantitativa en les seues convocatòries, sinó que hauria de ser també un instrument per a aconseguir una millora quantitativa i qualitativa de l’ús del valencià.

Invitació de Linguamón – Casa de les Llengües pel diàleg intercultural

Hem rebut la invitació següent de Linguamón – Casa de les Llengües:

Per celebrar el Dia del Diàleg Intercultural, Linguamón – Casa de les Llengües us convida a la sessió de contacontes «La llengua d’en Bernat» que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert el proper dimecres 21 de maig, a les 17.30 h. (Pg. de Gràcia, 107, Barcelona).

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Atentament,

Equip de Linguamón – Casa de les Llengües

Via Laietana, 46 A, pral. 1a
08003 Barcelona
Tel. 932 689 073
www.linguamon.cat

La llengua i les llengües en l’ensenyament

La Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant té un web ple d’informació que tant poden servir per a ús dels centres educatius com per a aportar dades sobre la situació de l’ús i l’ensenyament de la llengua i de les llengües.

L’apartat de notícies recull la informació següent:

Els alumnes que estudien en valencià augmenten un 30%, segons el Consell, i un 4%, segons STEPV. L’informe del Sindicat de treballadors de l’Ensenyament parla d’un «desequilibri» quant a estudiants en valencià en centres públics i concertats, ja que el primer cas aglutina el 94% de l’alumnat, i el segon només un 6%.

De fet, tal com hem comentat anteriorment en el dtl (27.08.2007), segons les dades de l’stepv:

Dades 2008

Llengua i Ús, 41

Ha aparegut el número 41 de la revista Llengua i Ús. Alguns articles són:

Els estudis d’implantació de la terminologia des d’una perspectiva sociolingüística [pdf]

Marina Nogué Pich Universitat de Barcelona
F. Xavier Vila i Moreno Universitat de Barcelona

Tot i el seu interès interdisciplinari, l’anàlisi de l’ús real de la terminologia ha romàs força inexplorat fins fa poc temps, especialment pel que fa a l’ús oral. El TERMCAT ha presentat recentment les primeres exploracions d’aquest tipus fetes per al català, amb uns estudis elaborats pels autors d’aquest article, vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-PCB/UB) i a la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest article descriu les principals característiques i conclusions dels estudis elaborats.

Competència lingüística: un objectiu a fixar [pdf]

Bernat Joan Secretaria de Política Lingüística

L’article aborda la importància de la competència lingüística de les persones en un entorn que progressivament esdevé multilingüe. S’hi descriu el procés de Lisboa i l’impacte del plurilingüisme en el futur del català. També s’hi esbossa la proposta de pacte nacional per les habilitats lingüístiques.

Context i transversalitat de la política lingüística com a política pública [pdf]

Paquita Sanvicén Secretaria de Política Lingüística

La importància del context i la conveniència d’un enfocament transversal són les claus de l’article, que analitza les transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques dels darrers anys a Catalunya i l’impacte que han tingut sobre una política lingüística que ha d’orientar-se al benestar de les persones. Per aconseguir-ho, i d’acord amb el criteri de transversalitat, és necessària una gran implicació d’empreses, institucions, agents socials i col·lectius.

Per una política lingüística responsable: una visió des de l’ètica política [pdf]

Elvira Riera Gil Secretaria de Política Lingüística

Anàlisi sobre política lingüística, ètica i responsabilitat. L’article indaga en la relació entre diversitat cultural i models polítics per aprofundir en conceptes clau per a a la planificació lngüística en l’administració pública com són la igualitat i l’equitat. Així mateix, s’exposa l’aportació de la teoria política a la diversitat lingüística per extreure’n conclusions que poden ajudar a orientar la tasca dels planificadors. El treball conclou amb l’exposició d’una proposta de bases per a una política lingüística responsable a Catalunya.

Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]

Declaració de suport als querellats de l’Aragó

En relació amb la notícia sobre processos judicials a l’Aragó (dtl, 08.04.2008), la llista d’Iniciativa Cultural de la Franja ens ha enviat el comunicat següent:

icf-Iniciativa Cultural de la Franja (entitat formada per l’Associació Cultural del Matarranya, CERIb-Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells locals Pro-Franja i Institut d’Estudis del Baix Cinca), juntament amb el Casal Jaume I de Fraga – acpv emeten el següent manifest de suport als encausats en el procés judicial de Fraga i insten als col·lectius, entitats, associacions, centres d’estudis i partits polítics que s’adhereixin a aquest manifest.
De cara a resoldre les costes del procés judicial, la ICF ha obert el següent compte corrent per a suport econòmic: 0049 0078 80 2392072867.
Finalment us animem a assistir la concentració davant els Jutjats de Fraga el proper dijous 17 d’abril a les 9 del matí.

Document en català, castellano i aragonés [pdf]

Declaració de suport als querellats

(Querella núm. 22112 2 0100149/2006, Jutjat de Fraga)
Les entitats sotasignats, en representació dels seus associats, volem fer públic el següent:
A) Que donem tot el nostre suport i ens solidaritzem amb tots i cadascun dels inculpats en la querella interposada per la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), a la ciutat de Fraga; i igualment amb els inculpats en la querella interposada repetidament, a la ciutat de Montsó.
B) Que la FACAO és un grup acientífic perquè nega el consens lingüístic i el reconeixement acceptat pel món científic, universitari i acadèmic envers la llengua catalana a la Franja.
C) Que la FACAO intenta confondre la realitat creant una nova Academia Lingüística que cap autoritat, ni política ni científica ni universitària, reconeix.
D) Que com a entitat, FACAO s’ha manifestat amb grups d’extremadreta com Democracia Nacional o Grups d’Acció Valencianista (GAV). Que Ángel Hernández, sent president de la FACAO, ha estat sorprès enganxant simbologia independentista que ell mateix i Éctor Castro, secretari de la FACAO, havien atribuït a les associacions de defensa de la llengua. Que alguns membres de la FACAO han militat a partits com Falange, que exalten el règim predemocràtic.
E) Que membres destacats de FACAO són militants amb càrrecs en els sectors més reaccionaris d’alguns partits i que ha rebut suport i finançament d’institucions públiques.
F) Que la FACAO o els seus dirigents, cada vegada que ataquen persones i institucions defensores de la llengua i cultura de la Franja, ho fan sempre amb falses acusacions polítiques, per manca d’arguments acadèmics o científics.
Per tot això, desitgem o demanem en uns casos i exigim en altres, per pura higiene democràtica i en honor a la veritat:
1) La total absolució de tots i cadascun dels membres de les entitats d’activisme lingüístic inculpats d’aquestes querelles que, creiem, mai s’haguessin hagut d’admetre a tràmit.
2) El posicionament dels polítics aragonesos, especialment dels membres del govern PSOE-PAR, sobre la utilització de la justícia i els cossos policials contra els moviments cívics. Tot allò que fins ara ha estat envoltat pel silenci, cal que ho sàpiga la ciutadania: actituds antidemocràtiques, declaracions acientífiques i atacs als moviments socials amb l’objectiu de confondre i enfrontar veïns.
3) Una investigació sobre la detenció i l’estada als calabossos d’un dels encausats, fet que considerem, un excés de zel per part dels cossos de seguretat contra un ciutadà. Els poders públics, encapçalats per la Presidència d’Aragó, haurien d’iniciar la investigació.
4) Anul·lació de tot finançament públic a la FACAO i les entitats que s’hi vinculen o prohibició i d’ús de dependències de titularitat pública, tal com ha succeït a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, a Fraga, a Tamarit de Llitera, Benavarri i la Freixneda.
La Franja, 10 d’abril de 2008

Flaixos d’indicadors lingüístics i de cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 11) ens informen d’alguns recursos interessants:

  • Sistema d’indicadors lingüístics

    Al portal de la llengua catalana es poden consultar les primeres dades del Sistema d’indicadors lingüístics, una estadística oficial recollida en el Pla estadístic de Catalunya 2006-2009. Es tracta d’un recull de dades lingüístiques relatives a set àmbits: la població, l’administració pública, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i indústries culturals, el món socioeconòmic, el món associatiu i les institucions sanitàries. L’objectiu d’aquest recull és disposar de dades sobre el coneixement i l’ús de la llengua catalana en el moment actual i la seva evolució amb el pas del temps, i per tant fer-ne un seguiment.

  • Cartellera de cinema en català

    Les properes estrenes previstes són:
    — Be Kind Rewind (Rebobineu, si us plau). Una comèdia que es podrà veure en versió original subtitulada al català als cinemes Verdi a partir de l’11 d’abril.
    — Elegy. Pel·lícula dirigida per Isabel Coixet que narra la història d’amor entre un home madur (Ben Kingsley) i la seva jove alumna cubana (Penélope Cruz). S’estrena el 18 d’abril en versió doblada al català.

Processos judicials a l’Aragó

A l’Aragó, a banda del fet que el català encara no ha estat reconegut oficialment pel govern de Marcel·lí Iglesias (psoe), a pesar dels numerets més o menys interessants que puga fer per Poblet amb motiu del huité centenari del naixement de Jaume I —on no va anar Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana, però sí que ho féu la consellera de Cultura, Maritina Hernández Miñana—, passen algunes coses estranyes i hi ha processos judicials una mica estrambòtics, que segurament es resoldran positivament per a la Iniciativa Cultura de la Franja. Més informació en Lo Cacao de la FACAO.