Dos places de corrector/ra per a l’IEC

Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

Convocatòria de dues places de corrector/a de textos per al Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans convoca, a torn obert, dues places de corrector/a de textos per al Servei Editorial.

Les funcions que s’han d’exercir en aquest càrrec consisteixen, bàsicament, a corregir, des del punt de vista lingüístic i ortotipogràfic, les publicacions de l’Institut.

Cal ser titulat/ada superior, preferentment, llicenciat/ada en filologia catalana o en traducció i interpretació al català, haver seguit un curs de correcció de textos en una entitat de prestigi reconegut i haver obtingut el certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits de la Generalitat de Catalunya (antic nivell K de la Junta Permanent de Català) o un títol equivalent.

Es valorarà positivament haver superat el Curs de formació avançada per a correctors de textos organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, així com acreditar experiència en la correcció o la traducció de textos per a l’IEC.

La contractació és deguda a una acumulació de tasques i s’estendrà fins a 31 de juliol de 2008.

La jornada és a temps complet i la retribució és negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

Les persones que estiguin interessades a optar per aquesta plaça s’han d’adreçar al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) o bé per correu electrònic recursos.humans@iec.cat i han d’indicar, en l’escrit de la sol·licitud, la referència COR/04.

Concurs de mèrits: cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la UV

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 18 de gener de 2008, de la Universitat de València, per la qual es convoca concurs de mèrits per als funcionaris o funcionàries del grup A d’administració especial, escala tècnica superior d’Assessorament Lingüístic, per a cobrir el lloc de treball de cap tècnic del Servei de Política Lingüística d’aquesta universitat. [2008/712] (docv núm. 5 696, de 05.02.2008)
– vegeu text

Aventar nacions sense raons

L’article de Víctor Alexandre va aparéixer en el diari e-notícies (05.02.2008):

No em parlis en la teva llengua, que m’ofens

José Bono, cap de llista del PSOE per Toledo i candidat socialista a la presidència del Congrés espanyol, ha afirmat que, si surt escollit, no permetrà que els diputats s’expressin en català, èuscar o gallec a la cambra baixa. El reglament és el reglament, ha dit. I Carme Chacón, com és lògic, li ha donat la raó. El que no han dit Bono ni Chacón és que el reglament el fan els seus, els espanyolistes, que es van assegurar la majoria perpètua de manera que mai, ni tan sols ajuntat-se Catalunya, País Basc i Galícia, pugui trontollar l’hegemonia espanyola. Això enllaça amb una frase lapidària d’Alejo Vidal Quadras —«no s’ha d’ofendre Espanya parlant català al Congrés»— i amb unes declaracions d’Eduardo Zaplana sobre el mateix tema dient que «si tots parlem una llengua, que és la que ens uneix, cal que utilitzem aquesta llengua». L’argumentació és tan ridícula que faria riure si el tema no fos tan seriós. Perquè, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, començant per Jaime Mayor Oreja, Alejo Vidal Quadras i José Borrell? Com és que, havent-hi l’anglès com a idioma comú, els diputats europeus no l’utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla raó que una cosa és la llengua de comunicació personal entre ells i una altra la justa representació de totes les llengües de la Unió en les sessions oficials. Vull dir que, independentment de la llengua en què es comuniquin un alemany i un italià als passadissos de la cambra, serà en alemany i en italià, respectivament, que es parlaran des de l’escó.

La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània. Gràcies a aquesta tècnica, per mitjà d’uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d’un maltès i un maltès pot fer el mateix davant la interpel·lació d’un danès. I això és així perquè aquestes persones, en les sessions parlamentàries, no parlen en nom seu sinó en el dels seus països i són els seus drets allò que allí representen. És una qüestió de principi: si tota unió es fonamenta en el respecte a la diferència, quina mena d’unió és aquella que no respecta la llengua d’un dels integrants?

Doncs bé, mentre es mantingui l’annexió dels Països Catalans a Espanya, és evident que és en la nostra llengua que ens hem d’expressar a les Corts i al Senat i així ho haurien de fer sistemàticament els diputats d’ERC i CiU. Les continues imatges del president d’un Parlament prohibint a un diputat que s’expressi en la seva llengua en el seu propi Estat donaran la volta al món i mostraran el totalitarisme espanyol. D’això es tracta, de posar-los en evidència utilitzant els seus arguments. Si els catalans «som» espanyols i Espanya és el «nostre» Estat, com és possible que no puguem expressar-nos en català en unes institucions que són tan nostres com seves? Al final, allò que queda al descobert és que el problema no és lingüístic sinó fòbic. Perquè no és que no entenguin el català —abans se’ls facilita la traducció escrita del text—, és que no el suporten. Per això són ridícules les esperances dipositades en els socialistes a l’hora de defensar l’oficialitat del català a Europa. Amb quina convicció ha de defensar la llengua catalana algú que la menysprea fins al punt de prohibir-la? L’oficialitat del català a Europa no serà mai «gràcies» a Espanya sinó «malgrat» Espanya. Per això cal perseverar en l’estratègia de parlar en català a les institucions de l’Estat; cal ofendre’ls —si és així com ho viuen—, irritar-los i exasperar-los fins a l’infinit. Cada nova prohibició o amonestació és una prova més de la nostra fermesa i del seu totalitarisme.

En aquest sentit, hauríem de preguntar al president del Senat, Javier Rojo, a què es refereix quan diu que no cal parlar la llengua pròpia al Senat i al Congrés per demostrar-li estimació. Per què no aplica també aquest principi a la seva llengua, aleshores? La veritat és que es necessita una gran dosi de cinisme per dir una cosa així, de cinisme i d’ignorància. Només un ignorant pot pensar que els catalans parlem català no pas perquè sigui la nostra llengua sinó per demostrar que l’estimem. Espanya, en tot cas, sempre ha tingut una manera molt més particular de demostrar l’amor que sent per la seva llengua, i és imposant-la a aquells que en tenen una altra de pròpia. Per això, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s’atenguin al reglament en matèria lingüística, caldrà recordar-los dues coses: una, que el reglament no diu res de l’obligació de parlar espanyol; i dues, que el dret a usar la llengua pròpia a les institucions del propi Estat és un dret humà fonamental i que aquest dret no sols està per damunt dels tots els reglaments sinó també de la Constitució espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaració Universal de Drets Humans, que té un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, i aquesta Declaració ens diu que ningú no ha de demanar permís per expressar-se en la seva llengua a casa seva. Ara bé, atès que a Espanya els drets lingüístics dels espanyols són superiors als drets lingüístics dels catalans, s’agraeix que ens reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament això: catalans.

Cal retindre, doncs, el fragment: «La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània.» Això, per al cas europeu i per a qualsevol altre cas actual i amb pressupost suficient. La bona, però, és que a Espanya —i més enllà de Catalunya— hi ha parlaments que treballen amb diverses llengües oficials, començant pels mateixos ajuntaments —que són parlaments medudets—. És a dir, una cosa que ha de poder garantir qualsevol ajuntament del País Valencià ¿no la garantixen al Congrés dels Diputats ni al Senat espanyols?

No hi ha cap impediment tècnic ni humà. Únicament una càrrega ideològica predemocràtica que insistix a imposar el nacionalisme (espanyoler) més ranci per damunt dels drets i llibertats fonamentals dels ciutadans. A les Corts espanyoles han establit un requisit lingüístic castellà excloent, no liberal i reductiu. Els reguladors dels drets i llibertats, principalment els diputats i diputades del psoe, donen un exemple d’actuació retrògrada ben poc edificant.

D’altra banda, en el pp hi ha qui ridiculitza la regulació lingüística de Catalunya dient una mentira: que no s’hi pot retolar «se venden setas», perquè et multarien. La mentira consistix a no dir que la regulació no impedix eixe cartell, sinó que preceptua que hi aparega també «es venen bolets». És a dir: «sempre almenys en català», sense més impediments lingüístics. Donar la informació a mitges no hauria de ser una actuació política acceptable. Ara, si la pretensió no és l’ètica en la política, sinó aventar els nacionalismes irracionals —l’espanyolista en este cas—, ho ha clavat.

La terminologia oberta del Termcat

El Termcat presenta la col·lecció Terminologia Oberta, col·lecció «que aplega repertoris terminològics d’interès general, procedents de treballs de recerca terminològica». Els treballs es poden descarregar lliurement. El format dels arxius que contenen els termes és l’XML, un llenguatge que permet estructurar les dades i exportar-les a qualsevol altre format.
Segons indica el Termcat, «l’XML pot ser molt útil per a les persones que volen alimentar una memòria de traducció o el diccionari d’un corrector».
La llista dels treballs és la següent:

  • TO Termes normalitzats. Versió revisada i ampliada (2008)
    (5.880 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà, francès i anglès) XML
  • TO Telecomunicacions (2007)
    (3.642 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Indústria tèxtil i de la pell (2007)
    (1.509 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) (2007)
    (330 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Energia (2007)
    (946 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Sida (2006)
    (430 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Materials de la construcció (2006)
    (443 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Begudes (2006)
    (247 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Arts gràfiques i edició (2006)
    (542 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Surf de neu (2006)
    (144 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Fires i congressos (2005)
    (234 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO De vacances! (2005)
    (355 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès definició i notes en català) XML
  • TO Recursos humans (2005)
    (233 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Internet i societat de la informació (2005)
    (1.690 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML

Tècnic/ca auxiliar de promoció lingüística a Paterna

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

  • Ajuntament de Paterna. Oferta d’ocupació pública per a l’exercici de 2007. [2008/121] (docv núm. 5 676, de 09.01.2008)
    – vegeu text

    En concret:

    Oferta d’ocupació pública per a l’exercici de 2007. [2008/121]

    La Junta de Govern Local d’este ajuntament, en sessió celebrada en data 14 de desembre de 2007, va adoptar l’acord pel qual es va aprovar l’oferta d’ocupació pública per a l’exercici 2007, en els termes següents:

    Funcionaris
    1. Una plaça d’arqueòleg, escala administració especial, subescala tècnica, classe superior, grup A1.
    2. Una plaça de tècnic auxiliar de promoció lingüística, escala administració especial, subescala tècnica, classe auxiliar, grup C1.
    3. Tres places d’auxiliar administratiu, escala administració general, subescala auxiliar, classe auxiliar, grup C2.
    4. Una plaça d’oficial de manteniment, escala administració especial, subescala serveis especials, classe personal d’oficis, grup C2.
    5. Una plaça de conductor, escala administració especial, subescala serveis especials, classe personal d’oficis, grup C2.
    6. Una plaça d’operari de manteniment, escala administració especial, subescala serveis especials, classe personal d’oficis, grup E.
    7. Quatre places d’operari de manteniment d’instal·lacions esportives, escala administració especial, subescala serveis especials, classe personal d’oficis, grup E.

    Ho fem públic perquè en prengueu coneixement i tinga els efectes que pertoquen.

    Paterna, 19 de desembre de 2007.- L’alcalde: Lorenzo Agustí Pons.

    Nomenaments en l’AVL: Josep Lluís Lacreu Cuesta

    El cidaj ens fa arribar la informació següent:

    RESOLUCIÓ de 19 de desembre de 2007, per la qual es proveïxen les vacants anunciades per la convocatòria d’esta Presidència, de 5 d’octubre de 2007 (docv núm. 5 620, de 17 d’octubre de 2007). [2007/15701] (docv núm. 5 670, de 31.12.2007)
    vegeu text

    En concret, el resultat ha estat:

    Primer
    Nomenar el Sr. Agustí Colomer Ferràndiz, funcionari de carrera del grup A, amb NRP 21.636.872N0, com a cap de Gestió Administrativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lloc de treball número 4, grup A, complement de destinació 30 i complement específic E050.

    Segon
    Nomenar el Sr. Joan Enric Tamarit Llop, funcionari de carrera del grup A, amb NRP 22.517.791J0, com a cap de Gestió Econòmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lloc de treball número 5, grup A, complement de destinació 30 i complement específic E050.

    Tercer
    Nomenar el Sr. Josep Lluís Lacreu Cuesta, funcionari de carrera del grup A, amb NRP 19.878.581D0, com a cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lloc de treball número 6, grup A, complement de destinació 30 i complement específic E050.

    Observem, per tant, que el lloc del cap de Recursos Lingüísticotècnics ha pujat de complement de destinació (ara és 30) respecte del que es va fixar en el Decret 69/2003 (28).

    Nova tècnica lingüística a la Jaume I: Lourdes Lidon Pascual Gargallo

    El cidaj ens fa arribar la informació següent:

    RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2007, de la Universitat Jaume I, per la qual es publica la llista definitiva de l’aspirant que ha superat les proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica mitjana d’assessorament lingüístic, mitjançant el sistema d’oposició, convocades per la Resolució de 17 de juliol de 2007, docv de 26 de juliol de 2007. [2007/15104] (docv núm. 5 661, de 17.12.2007)
    vegeu text

    L’única aspirant de la llista és Lourdes Lidon Pascual Gargallo.

    La tasca en la JQCV no té un valor massa clar

    L’escamot anònim de Junta Digna ens fa arribar un missatge econòmic sobre la valoració de la tasca en la JQCV:

    • Avaluació d’un nivell de la JQCV: de 4 a 5 hores de faena, 60 euros.
    • Avaluació d’un nivell de la Junta de Catalunya: de 4 a 5 hores de faena, 25 euros per hora (100-120 euros).
    • Avaluació d’un nivell de la Junta de les Illes: de 4 a 5 hores de faena, 10 euros per persona examinada (120-200 euros).
    • Avaluació d’un nivell a la Universitat de València: de 4 a 5 hores de faena, 126 euros.
    • Vigilància d’un examen d’oposició d’auxiliars en una universitat: 2 hores de faena, 100 euros.
    • Sentir-se enganyat per la conselleria de torn durant molts anys com a examinador, no té preu.

    Les Corts valencianes només per a castellans

    Corts infantils només per a castellansEn este cas, la imatge es comenta a soles. Hui, dia de la Constitució espanyola; ahir portes obertes a les Corts únicament als castellans, si tenim en compte els quatre cartells que van plantar davant de la porta. I, tal com podem vore en la imatge, l’aplicació Flash que convida a les «Corts Infantils», convida els xiquets i xiquetes només en una llengua.

    No puc dir que sobren les paraules, sinó tot el contrari: algú hauria de retre comptes i, a més, hauria de rectificar el seu comportament habitual, que discrimina sistemàticament el valencià. No és sistemàtic, perquè no hi ha planificació, tot és improvisat… ¿Improvisat? Puga ser, però vulnerant permanentment els drets lingüístics dels valencians.

    La RTVE tindrà més llengües

    Una d’eixes notícies que no saps massa com agafar, si acabarà bé o si acabarà en una picada de fesols. Que el centre de València siga un centre de producció, deu ser una millora; ara, de producció de què… Esperem que siga una millora respecte del que produïen quan Lerma o ara, quan Camps, en Canal 9. Els antecedents no prometen gens, però haurem d’esperar a vore què fan, més enllà del que diuen que faran.

    La notícia apareix en el diari El País:

    RTVE usarà les llengües cooficials en l’emissió digital

    Agències – Madrid – 05.12.2007

    La Comissió Mixta de control parlamentari de RTVE va aprovar ahir, amb els vots del Grup Socialista, Esquerra Unida, Entesa i CiU el contingut del mandat marc de la corporació, que regirà els principis generals de la seva activitat durant els pròxims nou anys, i que inclou compromisos de producció pròpia de continguts, la difusió en llengües cooficials amb la nova tecnologia digital, i la consideració del centre territorial de València com a centre de producció.

    El text va ser aprovat amb l’oposició del PP, ERC i el PNB, i l’abstenció del BNG, pel que previsiblement serà aprovat en el Ple del Congrés dels Diputats del pròxim 11 de desembre. Este document té entitat jurídica pròpia, i suposa el pas previ perquè els pressuposts del 2009 siguen aprovats com la llei establix, a través d’un contracte entre el govern i la corporació.

    El mandat marc incorpora suggeriments de diferents grups entre els quals destaca la difusió de llengües cooficials en funció de «les realitats lingüístiques de cada comunitat autònoma» quan la nova tecnologia de difusió, la digital, ho permeti, ja que en l’actualitat esta emissió només pot fer-se a Madrid i Barcelona, segons una esmena pactada pel PSOE i Entesa i recolzada per altres grups. Esquerra Unida i ERC van intentar sense èxit reduir al màxim les informacions sobre la família reial en RTVE.