Flaixos sobre sexisme, política lingüística, manuals d’ús i humor

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 76, 21.07.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aprova el Decret d’organització transversal de la política lingüística

S’ha publicat al DOGC núm. 5925, de 21 de juliol

El nou decret dota la Direcció General de Política Lingüística d’una estructura interdepartamental més àgil i operativa que li garanteix la seva capacitat de penetració i acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit. Ho fa mitjançant dos òrgans: la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida pel conseller de Cultura i formada pels secretaris generals de cada Departament, i la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, integrada per personal tècnic adscrit als diferents departaments i organismes de la Generalitat, que donarà suport a la Comissió i n’executarà les iniciatives.

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un document que permet adaptar els criteris de la Generalitat (publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, 2005) als principis generals de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», difós durant el mes de novembre del 2010. El document és la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes.

Nou “Manual d’ús” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat el Manual d’ús, tercera i última part del seu Llibre d’estil, que entre d’altres continguts inclou un apartat dedicat a l’ús de la llengua. S’hi estableix el model d’estàndard lingüístic que s’ha d’utilitzar en els mitjans de la Corporació. Així mateix, s’hi detallen les garanties de qualitat i s’hi donen les claus dels textos informatius, des de l’estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s’hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l’hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits. Amb aquest document es completa el Llibre d’estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial i el portal lingüístic ésAdir. El Manual d’ús és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.

Més informació:
http://www.ccma.cat/llibredestil/manuals-destil/s-llengua
http://www.tv3.cat/actualitat/323720/El-Consell-de-Govern-aprova-el-Manual-dus-de-la-CCMA
http://esadir.cat

Dossier temàtic de premsa

Sumari del dossier de premsa Acudits gràfics sobre la llengua (II) (2006-juny 2011). Permet l’accés en línia a tots els acudits referenciats.

Podeu soŀlicitar el document del Centre de Documentació presencialment, per correu electrònic o telefònicament.

http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Podeu consultar el dossier sobre acudits en format html ací mateix: Acudits.

Interés judicial i setge polític

La revista Noticias Jurídicas (15.07.2011) envia la nota d’actualitat següent:

El 64 % dels alumnes de l’Escola Judicial són dones i el 25 % estan interessats en rebre classes de català

El 65,2 per cent dels alumnes que han ingressat a l’Escola Judicial són dones i el 46,08 per cent estan interessats en rebre classes d’alguna llengua cooficial, gairebé la meitat d’ells de català.

L’Escola Judicial, radicada a Barcelona, ha fet un balanç sobre les últimes quinze promocions que han passat pel centre, de les quals han sortit 2.337 jutges de tot Espanya. Segons les dades, 836 homes i 1.501 dones s’han format en la institució i la majoria d’ells ha dedicat una mitjana de quatre anys i quatre mesos a preparar l’oposició.

[…]

Cal alegrar-se per l’interés suscitat per aprendre català. Ara bé encara hi hauria més interés (o no gens) si simplement fóra igual que el castellà: requisit obligatori. Segurament no en tenen gens d’interés, pel castellà, però ni hi pensen, perquè simplement és com l’aire que respirem. El català continua és un complement accessori, i això que és llengua pròpia, oficial i els ciutadans tenen dret a usar-lo i les lleis diuen que no poden ser discriminats per eixe fet. Però el cas és que el diari Avui (18.07.2011) exposava un panorama que continuava reflectint, en eixa data de l’alzamiento nacional, eixos altres temps:

Setge al català

La llengua catalana és objecte d’un atac continu, sobretot del PP A Catalunya, la sentència de l’Estatut ha suposat l’enduriment de les hostilitats Al País Valencià i a les Balears perilla l’educació en català

Barcelona – M. Bataller / M. Altimira

El català viu una situació complicada per l’assetjament de què és objecte en molts àmbits. El pp és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern —País Valencià o les Illes Balears— o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble —l’Estatut de Catalunya.

País Valencià

Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l’ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (pp) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s’ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d’un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l’acusava d’apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una faŀlàcia.

El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del pp valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s’ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.

Però l’última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l’anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s’ha fet esperat, i ja s’han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L’entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l’anomenat decret plurilingüe.

[…]

Política lingüística catalana i balear

Fa uns mesos el govern català aprovà dos decrets (200/2010 i 45/2011; veg. dtl, 20.01.2011) mitjançant els quals adscrivia les atribucions de política lingüística al Departament de Cultura. El nou govern de les Illes Balears elimina ara [pdf: boib 91] fins i tot la direcció general i adscriu eixes atribucions a la Direcció General de Cultura i Joventut (Vilaweb, 20.06.2011):

Bauzá suprimeix la direcció general de política lingüística

Les competències passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut

El nou govern balear de José Ramón Bauzá no comptarà amb la direcció general de Política Lingüística, que aquesta última legislatura havia dirigit Margalida Tous. Les competències d’aquesta àrea passaran a dependre de la direcció general de Cultura i Joventut. Bauzà ha dit que ara era més important com sortir de la crisi i com trobar llocs de feina (àudio). L’Obra Cultural Balear (ocb) ha emès un comunicat per denunciar la decisió de Bauzá.

En el comunicat, l’ocb «lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística». Per a l’entitat, «és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística». L’ocb considera que «els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes».

En lloc de resoldre els problemes socials i combatre’ls amb més formació, capacitació i reforçament de l’estat de dret, la crisi financera derivada de la desregulació pública i de l’incompliment dels deures professionals bancaris, financers, empresarials i polítics, es fa servir d’excusa per a ampliar les discriminacions i les desigualtats injustes entre els ciutadans.

El valor de la lengua

Qui vullga aprofitar mitja horeta, pot escoltar Moreno Cabrera en dos vídeos sobre el valor econòmic i «imperial» de l’espanyol. Transcripció d’un fragment del primer vídeo:

Aquí tenemos dos citas que son interesantes porque se contradicen. Dice en la página 39: «Respecto a otros activos —ya se está hablando de lenguas como de activos, como los activos, las acciones, activos económicos—, lo singular de un idioma —es un activo curioso— es que carece de depreciación»… Han encontrado, el capitalismo ha encontrado por fin, un producto que no tiene depreciación. […] Pero en la página 34 dice lo siguiente, ¡literal!, ¡textual!: «Desde su nacimiento, la actividad de la Real Academia Española ha estado orientada a reglamentar el adecuado empleo del idioma para evitar, entre otras cosas, que la degradación por el uso»… Pero, ¡bueno!, vamos a ver, esto lo dice en la página 34, y resulta que dice que hay una institución, la Real Academia Española, que evita la…, o que intenta evitar, la degradación por el uso. Bien, todo esto es pura palabrería, no tiene ningún apoyo científico en la lingüística.

L’enganyifa lingüística de Font de Mora Turón

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, formada per tècnics lingüístics que participen en tots els àmbits de la societat, reclama també un ensenyament públic i de qualitat que garantixca la igualtat d’oportunitats dels estudiants, sense discriminacions injustes de cap tipus. En eixe sentit, el diari Levante publica hui un article de la cdlpv que expressa el nostre punt de vista sobre la nova proposta educativa que ha elaborat el conseller d’Educació Font de Mora Turón, proposta que no tindria altra conseqüència que devaluar les capacitats lingüístiques dels estudiants i, pitjor encara, entrebancaria encara més les possibilitats d’aprendre el valencià plenament i com a llengua d’ús normal i habitual. Reproduïm ací la versió original de l’article:

El grotesc parany del decret del plurilingüisme

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià volem expressar la nostra indignació per l’esborrany del decret de plurilingüisme presentat recentment pel conseller d’Educació.

Els nostre coŀlectiu, com a professionals de la llengua que som, ens reconeixem, igual com el senyor Font de Mora, partidaris entusiastes d’un nou marc educatiu plurilingüe que garantisca plenament que l’alumnat valencià finalitze l’educació obligatòria amb uns nivells òptims de capacitat lingüística, no sols en la llengua pròpia, sinó també en la llengua cooficial i en altres llengües estrangeres.

Però la situació evident de precarietat que pateix el nostre sistema educatiu públic des de fa molts anys ens fa pensar que la pretesa injecció extraordinària d’anglés en el currículum educatiu no és més que un romanç, una altra ocurrència del senyor conseller, que (igual que amb el xinés mandarí) només pretén embolicar la troca. Perquè no cal tindre una vista privilegiada per a constatar la situació de complet abandó a què la Conselleria d’Educació ha sotmés durant un bon grapat d’anys tota la xarxa de l’educació pública, no sols quant a les deficiències estructurals que s’hi perpetuen de forma indefinida, sinó també quant a la retallada incessant de recursos humans (baixes que no es cobreixen, reducció o supressió de personal especialitzat com ara logopedes o els mateixos mestres d’anglés). És en aquest marc educatiu on el senyor conseller té previst implantar el seu flamant pla plurilingüe, amb la dotació econòmica i el personal capacitat corresponents? Més prompte ens sembla una broma de mal gust. I si no, que ho pregunten als nombrosos grups de manifestants que es concentren dia sí dia també a les portes de la conselleria de l’avinguda de Campanar.

I així l’anglés esdevé només un pretext embolcallat de «modernor» perquè el castellà desplace el valencià de bona part de les assignatures que fins ara ha vehiculat als centres amb línia en valencià. L’oposició real que se’ns presenta és la de sempre: castellà versus valencià; o dit d’una altra manera: allí on hi havia dos barracons, en deixarem un sol.

Les tècniques i tècnics lingüístics som conscients que una mesura de caire polític que equipara la presència del castellà amb la del valencià en l’ensenyament ens aboca a la desaparició del valencià a llarg termini, per la senzilla raó que la nostra llengua es troba en una clara situació de desavantatge en la distribució dels àmbits d’ús de caràcter formal respecte del castellà en la nostra societat.

I és que per a la nostra classe política no ha passat desapercebut que els darrers 25 anys de línies en valencià ens han deixat com a herència l’únic àmbit on la normalització lingüística ha esdevingut real, en gran part gràcies a l’esforç i al voluntarisme que les comunitats educatives i les associacions de pares i mares de l’alumnat hi han hagut d’invertir; tot això en una societat on la màxima responsable de vetlar per la llengua pròpia és la que s’esforça de forma reiterada a invisibilitzar-la en els àmbits prestigiosos.

Plurilingüismes d’aquesta mena, no, gràcies.

Minoració de les ajudes a entitats locals 2011

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicava fa uns dies (31.05.2011) l’ordre de minoració de les subvencions per a promoció de l’ús del valencià en ajuntaments i mancomunitats:

Orde 37/2011, de 24 de maig, de la Conselleria d’Educació, per la qual es minora l’import global màxim previst en l’Orde 105/2010, de 30 de desembre, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2011.

[…] Minorar en 11.600 euros (onze mil sis-cents euros) l’import global màxim previst en l’article tercer de la citada orde, en relació a la línia T3167000 de l’aplicació pressupostària 09.02.04.422.50.4 corresponent al pressupost de la Generalitat per a l’exercici 2011. L’import resultant és, per tant, de 214.403 euros (dos-cents catorze mil quatre-cents tres euros).

Tal com vam poder llegir en l’ordre esmentada (veg.dtl, 10.02.2011), la quantitat inicial era de 226.003 euros, però ara queda reduïda a 214.403 euros. Convindria saber a què es destinaran eixos diners públics, però mai no sabrem per quin albelló (privat, segurament) han desaparegut. No sabrem si contindran el gasto públic o més aviat engreixaran el benefici privat dels clients polítics.

Petit balanç del vicepresident de l’AVL

El vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez Saldanya, fa un petit balanç (Levante, 07.05.2011) del que ha estat la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant esta legislatura. Seria interessant que la institució desplegara un poc més el que en este article es deixa esbossat. Per exemple:

S’ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s’ha avançat en els debats i l’aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d’entendre que les mateixes Corts que van crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Sobre este punt relatiu a les Corts Valencianes, cal esmentar que la comissió de política lingüística s’ha reunit cinc vegades durant esta legislatura, tal com es pot vore en el web de la institució. En canvi, la valoració d’eixes reunions sí que és una qüestió que mereixeria una anàlisi acadèmica.

Finalment, el vicepresident reitera la paradoxa de tindre un «objectiu inajornable» que és ajornat des de fa…:

Un objectiu inajornable que haurà d’assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d’ús habitual de l’acció de govern i de l’Administració, tal com estableix la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

Flaixos d’equivalències i de bon govern a les Balears

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 71, 15.04.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Equivalències dels certificats de llengua catalana a les Illes Balears

S’ha publicat, al boib núm. 53 [pdf], de 9 d’abril, l’Ordre de 30 de març de 2011, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Segons el preàmbul, l’aprovació del Decret 16/2011, de 25 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana ha fet necessari dictar aquesta nova disposició.

Llei balear de la bona administració i del bon govern

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears. A l’article 20 s’estableix que els plecs de clàusules administratives dels contractes de gestió de serveis públics han de contenir les previsions necessàries per garantir, com a mínim, diversos drets de les persones usuàries, entre els quals, el dret a utilitzar, a elecció seva, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en les seves relacions amb l’entitat.

La Llei apareix publicada al boib 53, de 9 d’abril. [pdf]

La patent europea discrimina llengües

El concepte sobre què és i què no és discriminació lingüística és molt maleable políticament. Tal com ja es comentar fa uns mesos (Ara.cat, 08.12.2010):

Espanya es desmarca de la patent europea per una qüestió lingüística

El govern espanyol considera discriminatori que el règim lingüístic proposat es basi només en l’anglès, el francès i l’alemany

Pel que sembla, la Comissió Europea va concretar ahir la seua proposta per a la patent unitària europea (El País, 14.04.2011):

La Comissió dóna suport a la patent en tres llengües

La Comissió Europea va concretar ahir la seua proposta per a la creació d’una patent unitària europea, que assumix l’oficialitat exclusiva de les tres llengües (alemany, francés i anglés) amb què treballa l’Oficina Europea de Patents, de la qual formen part 38 països. Espanya i Itàlia, que consideren discriminatori este tripartit lingüístic, han anunciat que recorreran al Tribunal de Justícia de la UE.

Espanya i Itàlia, és a dir, els governs de Zapatero i de Berlusconi, tenen una interpretació peculiar sobre moltes qüestions, i curiosament mai no deixen de ser interessades. En este cas, els catalanoparlants podem estar segurs que ni l’un ni l’altre estan pendents de no discrminar-mos.

El pla lingüístic del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística de la institució a les directrius del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i fa un repàs a les actuacions duites a terme durant aquesta legislatura en matèria de política lingüística

El Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Normalització Lingüística, ha fet enguany una passa més en la responsabilitat d’impulsar el procés de normalització lingüística amb el procés d’adaptació del Pla de normalització lingüística del Consell de Mallorca (pnl), fet per la Universitat de les Illes Balears l’any 2004, al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears (pgnl), aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana i ratificat pel Govern de les Illes Balears recentment.

Aquesta adaptació suposa incorporar-hi totes les actuacions que el pla general assigna als consells insulars i que no es recollien al pnl inicial, un document de treball que ha estat el full de ruta que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística que ha duit a terme el Consell de Mallorca des de 2004.

També s’hi incorporen molts d’aspectes prevists en el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, de 1989. Així mateix, amb la intenció de donar resposta a la necessitat de coordinació amb accions d’altres institucions, de complementar objectius i d’evitar duplicitats innecessàries, s’han eliminat les accions que, de forma clara, ja assumeixen altres entitats o que el pla general ja assigna a uns responsables concrets. Malgrat això, emparats pel mandat estatutari i la Llei de normalització lingüística de 1986, s’ha decidit mantenir accions de suport ja previstes al PNL inicial perquè el Consell pugui continuar duent-les a terme si ho considera convenient.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys, entre els quals cal destacar els efectes de la globalització, l’expansió dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i l’increment de la població d’origen immigrant, han delimitat els àmbits en què s’ha d’incidir actualment. El pla general preveu les àrees d’actuació següents: usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació i noves tecnologies, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries i assistencials, relacions institucionals, manifestacions culturals i artístiques, i campanyes informatives i promocionals.

S’ha considerat adient que l’adaptació que s’elabora en aquest moment tengui la mateixa organització que el pla general, treball més recent, consensuat i d’incidència global sobre el conjunt de la societat balear. Així doncs, les dotze àrees en què s’organitzava el pnl inicial s’han reestructurat en les nou àrees d’actuació que presenta el pla general i se n’ha redistribuït el contingut de la manera següent: cada àrea formula els objectius i aquests s’especifiquen en sectors, dins els quals es concreten les accions que es pretenen dur a terme.

Les accions que s’hi preveuen tenen un caràcter obert, que n’ha de permetre l’actualització constant. Amb aquesta finalitat, la Direcció Insular de Política Lingüística preveu desplegar aquest document orientador en plans d’actuació anuals (anys naturals), el primer dels quals tindrà data de termini el 31 de desembre de 2011.

Segons la directora insular de Normalització Lingüística, Rosa Barceló «cal entendre aquesta iniciativa com una passa més en el procés de normalització lingüística perquè, amb una voluntat integradora, els ciutadans de Mallorca puguin desenvolupar-se i intercomunicar-se sense destruir els recursos lingüístics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen».

Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 597

www.conselldemallorca.cat