Vint anys de CPNL l’Any Internacional de les Llengües

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 25, 17.12.2008) ens arrepleguen unes quantes dades interessants, sobretot si les llegim des del País Valencià. La primera que destaquem es referix al vinté aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

¿Què féiem ací fa vint anys? Fem una cerca en el CIDAJ (usant el terme clau ¡«llengua regional»!: 10 disposicions). Posem que era 1989 —que és l’any en què es creà el consorci—, hi havia la presidència del socialista Joan Lerma i Blasco i en qüestions de política i gestió lingüístiques la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià complia tres anys i el Decret 47/1989 en regulava de nou les funcions. Poca calor.

D’altra banda, una ordre de 17 de juliol de 1989 de Ciprià Ciscar i Casaban establia:

Article únic

Per tal de fer efectiu el dret a usar el valencià en totes les proves de selecció de personal i provisió de llocs de treball de la Generalitat Valenciana, dels organismes que en depenen i de les administracions locals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les convocatòries hauran d’especificar la possibilitat de realitzar les proves en valencià.

Amb aquesta finalitat les 3/5 parts del total dels membres del tribunal hauran de tenir coneixement escrit i oral del valencià. En qualsevol cas, cada convocatòria haurà de preveure la incorporació als tribunals d’assessors especialistes que asseguren la possibilitat de realitzar totes les proves en valencià.

Ràpidament vam poder comprovar que la resposta «no» era comuna i simple a la pregunta derivable de l’ordre anterior. ¿És possible realitzar la prova en valencià?: «No», responien. ¿La resta?, doncs, poca cosa més que ajudetes, subvencions, certificats de la JQCV, pla d’estudis del valencià… És a dir, els que venien darrere tindrien bona cosa de faena encara.

Ens continuen informant els Flaixos del corrector ortogràfic i gramatical que ha impulsat i finançat la Secretaria de Política Lingüística i que es pot fer servir amb l’OpenOffice, el FireFox, ThunderBird, SeaMonkey i Emacs.

A més, hi ha una novetat editorial a tindre en compte:

Novetats del diccionari: (Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 336 p. (Biblioteca Filològica; LXIII). ISBN 978-84-92583-02-7.

A més d’incloure nous mots, s’hi assenyalen totes i cadascuna de les diferències respecte a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995), tal com s’havia fet en aparèixer aquest respecte al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC).

També cal llegir l’Informe del Comité d’Experts i la Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta a Espanya:

Aquests documents, entre altres qüestions, avalen el sistema de conjunció lingüística aplicat en l’ensenyament a Catalunya i recomanen l’establiment d’un marc jurídic per al català a l’Aragó.

Finalment, una disposició valenciana, la Llei 15/2008, d’integració dels immigrants [pdf], que fa referència al coneixement dels idiomes oficials del País Valencià en els articles 7.1, 10.g i h, 20.1.h i 28.2:

[…] Article 7. Contingut del programa voluntari de comprensió de la societat
valenciana
1. El programa voluntari de comprensió de la societat valenciana garantix a la persona immigrant el coneixement dels valors i regles de convivència democràtica, dels seus drets i deures, de l’estructura política, la cultura i els idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 10. Contingut dels plans d’integració

[…]

g) Mesures que garantisquen la plena escolarització dels menors.
Es prestarà especial atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa per presentar retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, per mitjà de programes d’acollida al sistema educatiu.
h) Mesures que afavorisquen el coneixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 20. Servicis que comprén l’acollida
1. Els servicis que comprén l’acollida a les persones immigrants que la requerisquen consistixen a:

[…]

h) Facilitar l’accés a uns coneixements bàsics dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 28. Educació i integració

[…]

2. Es proporcionaran a les persones immigrants els mitjans per a adquirir el coneixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, a fi d’adquirir un nivell de competència mínim que els permeta la comunicació necessària i el ple exercici del dret a l’educació.

Enguany s’ha complit també l’Any Internacional de les Llengües, iniciativa de les Nacions Unides. Deu ser per això que la Generalitat valenciana està abocant els diners de tots els valencians en la Casa de les Llengües, un de tants «llocs de treball» que es poden crear i que té una utilitat concreta (Europa Press, 02.12.2008):

El representant d’Iniciativa [del Poble Valencià] ha afirmat que, segons els comptes del Consell, «hi haurà una despesa total de 20.500.000 euros per a 2009, ja que l’empresa sumarà unes pèrdues el pròxim any de 7.804.840 euros», i ha agregat que «la broma de Fabra de carregar-se políticament a Gimeno ens està costant des de 2005 una sagnia de diners públics, mentre diàriament desenes de castellonencs se’n van a l’atur».

Despesa en política lingüística (6)

Encara estem en temporada d’aprovació dels pressuposts de la Generalitat valenciana, aixina que podem anar inspirant les nostres anàlisis amb un article que ens ha recomanat Sílvia Senz:

La riqueza de las lenguas, 6: el coste del multilingüismo, o la taza de café de cada uno

Per la nostra part, mirant el projecte de pressuposts de la Generalitat valenciana d’enguany, hi trobe alguna curiositat, com ara el fet que l’any passat hi havia per a foment del valencià en la Conselleria d’Educació 7.035.350 euros, però que en els pressupots d’enguany diuen que els de l’any passat eren 6.790.550 euros. No hi entenc gens de comptes, però em sembla que aixina poden dir que els del 2009, 7.001.760, són un augment d’un 3,11%, quan en realitat hi ha hagut un descens d’un 0,5%.

Si és una errada, ja ho corregiran. Si no ho és, deu ser perquè les dades que mostren l’evolució del català al País Valencià els satisfan plenament. Al cap i a la fi, si posem que som cinc milions d’habitants, tal com bramen des del Consell, la despesa per habitant és d’1,4 euros anual per cap. Segons en quins llocs, això no arriba per al cafenet.

Pot ser que pensen «fomentar» el valencià d’una altra manera, sense tants diners però amb més impuls polític real… ¡Pfff!

Les televisions portugueses en Galícia

A voltes hi ha algunes diferències en el respecte que mostren els parlaments, alguns governs i alguns càrrecs públics cap als seus ciutadans, i això varia també d’uns països a uns altres, com podem observar en esta notícia que trobem en Portugaliza.net:

Parlamento Galego aprova acesso da Galiza às TVs portuguesas.

www.agal-gz.org/portugaliza 31/12/2007. Parlamento galego aprovou por unanimidade de todos os grupos políticos representados na Câmara solicitar o acesso da Galiza ao sinal aberto das TVs e Rádios portuguesas.

Fonte: Movimento Defesa da Língua e alterações próprias.

Pouco a pouco, demandas históricas do lusismo-reintegracionismo como nesta ocasião, vão socializando-se e são utilizados os mesmos argumentos exprimidos ao longo de muitos anos pelo Movimento Defesa da Língua, pela antiga Assembleia da Língua e pela Plataforma pola Recepçom das Rádios e TVs portuguesas na Galiza. Passado dia 9 de Abril de 2008 aprovava-se por unanimidade no Parlamento galego uma proposição não de lei apresentada pelos deputados do BNG Bieito Lobeira e Modesta Riobó em que se acordava o seguinte solicitar na Galiza a recepção das TVs e Rádios portuguesas.

Estratègia europea pel multilingüisme

Els Flaixos d’Actualitat (número 21, 17.10.2008) ens informen d’una estratègia educativa europea sobre les llengües:

El 18 de setembre la Comissió Europea va adoptar, a proposta del Comissionat per al Multilingüisme, un document estratègic que descriu i analitza els reptes i oportunitats del multilingüisme. Aquest és el primer document estratègic de la UE que aconsella una política concreta i específica en pro del multilingüisme.

A banda de reconèixer la importància del multilingüisme quant a la convivència i la integració europea i de refermar-se en la necessitat de continuar promovent espais de debat del tipus esmentat, incorpora dues recomanacions destacables: l’assoliment de l’anomenat objectiu de Barcelona (fer que tots els europeus acabin dominant, almenys, la seva llengua materna i dues més) i la transversalització del multilingüisme en la pràctica interna i els programes de la Comissió Europea i de les altres institucions comunitàries.

El document es pot consultar a: Comissió Europea.

La llengua sense estat i sense nació

El filòsof Xavier Rubert de Ventós publica en el diari El País (23.09.2008) un article, «L’espanyol, ¡quina gran llengua!», on enfronta i glossa alguna de possibles les conseqüències d’aparellar la relació entre les llengües i les organitzacions polítiques de la societat, partint del cas plantejat amb el Manifiesto de Savater i Grisolía.

Com a mostra del que diu Rubert de Ventós:

Però és curiós: llengües com l’espanyola o la francesa, que fins ara mateix es defensaven pel seu universalisme enfront de les llengües vernacles, apel·len hui a arguments particularistes i reclamen la protecció política de l’estat. ¿Deu ser que ara, quan nosaltres anem oblidant aquests arguments i defensem el català en l’escola per raons de «cohesió social», ells s’han tornat com catalanistes rancis que defensen el castellà o el francés per raons de «cohesió política o cultural»?

[…]

¿Que si som una nació? Deixem-los a ells estos discursos essencialistes, en què espanyols i francesos semblen ara tan interessats, i acontentem-nos amb arribar al banal estatus d’estat davant del qual ja ningú no s’ofenga ni es senta literalment “estirat de la llengua”.

Els webs en castellà de la Generalitat valenciana

Sé ben bé que les queixes al síndic de greuges no sempre tenen cap efecte real sobre l’actuació pública i la professional de polítics i funcionaris. He dit «no sempre»; però també sé que quan les queixes són ateses, es produïx una millora en la gestió pública en tots els sentits, a més d’un reforç de la responsabilitat i autoestima ciutadanes. Espere que en este cas, a més d’aparéixer en els mitjans de comunicació —¡oli en cresol!—, l’usuari puga vore satisfeta la seua demanda per uns polítics que tenen l’obligació de complir-la i que massa voltes proclamen fal·laçment que ho fan. Segons la notícia d’agència recollida pel diari Levante (01.09.2008):

El Síndic exigix que en el web d’Economia s’incloguen els pressupostos en valencià

Morenilla recorda al Consell que la Llei d’ús està vigent des de fa més de 20 anys

El Síndic de Greuges ha demanat a la Conselleria d’Economia que revise els continguts de la seua pàgina web perquè puga ser visitada també en valencià, després que un usuari denunciara que gran part dels continguts de la llei de pressupostos de la Generalitat per a 2008 només poden veure’s en castellà.

[…]

Ideologies i antropologia lingüística: autenticitat i anonimat

Després de sentir la senyora diputada Rosa Díez al parlament espanyol (04.06.2008; You Tube: 02:47):

En la televisión pública catalana o en la televisión pública valenciana no hay ni una sola hora en castellano.

Tenim ara que González Pons diu:

González Pons assegura que hi ha comunitats autònomes on l’espanyol «està en perill»

València, 4 d’agost (Europa Press)

Podria semblar un agreujament de la situació en les comunitats on fins ara només es reconeixien els drets lingüístics dels castellanoparlants i eren discriminats la resta de ciutadans de l’estat, però, no, es referix a informacions d’una certa premsa sobre Catalunya o el País Basc.

Els tècnics lingüístics haurem de fer un reciclatge accelerat sobre estadística o política ficció, perquè com que cap d’estos polítics dóna dades concretes o reals, el rigor és propi d’un curset de fantasia platgera.

Tanmateix, pensant en el desenvolupament de la indústria cultural de l’ensenyament de llengües, si eixes declaracions «fal·laces» generen un interés «real» per aprendre català, no caldria més penitència per als polítics esmentats.

En qualsevol cas, per apamar una mica més els paràmetres d’estos discursos, hi ha l’opció de llegir «Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística» de Kathryn A. Woolard (Revista de Llengua i Dret, 49):

S’entén que aquesta «comunitat» sempre es basa en la semblança i en el fet de compartir, en l’existència de creences i pràctiques comunes. Pratt fa la pregunta següent: com serien les nostres anàlisis si entenguéssim el llenguatge i la comunicació com a essencialment, prototípicament i normalment no associats a la semblança i la compartició, sinó a la navegació a través de les diferències? Jo preguntaria: com seria l’activisme català a l’entorn de la llengua en el segle xxi si prengués aquest posicionament? No estic segura de la resposta.

[…]

Però si prenem com a precedents els casos de llengües hegemòniques que he presentat abans, veurem que un col·lapse de les angoixes de l’autenticitat és necessari si avui hi ha d’haver una expansió significativa del públic catalanoparlant. Podria ser que fóssim testimonis no simplement d’una pèrdua sinó més aviat d’un canvi en la base ideològica de l’autoritat lingüística?

França obri la seua constitució als catalans

Montse Higueras ens envia a través d’Infobressola la notícia següent:

El parlament francès aprova el reconeixement del català a la constitució

L’assemblea i el senat s’han reunit a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional

S’ha aprovat per un sol vot per sobre del mínim necessari

El parlament francès reunit en congrés a Versailles ha aprovat aquesta tarda el paquet de reformes de la constitució proposades per Nicolas Sarkozy.

Entre els punts que hi són continguts, hi ha la inclusió del reconeixement de les ‘llengües regionals’, entre les quals hi ha el català, a l’article 75. El text reformat ha rebut el vistiplau per 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que s’han superat per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per aprovar el text.

En total eren convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. El primer ministre francès, François Fillon, ha obert la reunió a primera hora de la tarda amb una crida ‘a la responsabilitat i la cohesió’ i després han pujat a la tribuna els oradors dels grups de l’assemblea i del senat, que han explicat la seva posició respecte a la reforma.

El portaveu del Partit Radical d’Esquerra (pre), el senador Jean-Michel Baylet, ha confirmat en la seva intervenció al congrés que la consigna del seu grup era votar favorablement a la reforma, fet que ha resultat decisiu per a l’aprovació final gràcies als quinze senadors dels quals disposa el pre. Jacques Lang ha estat l’únic parlamentari socialista que ha votat a favor.

Denominació oficial de Peníscola i la Torre d’en Doménec

El cidaj ens envia la informació següent:

  • DECRET 90/2008, de 27 de juny, del Consell pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Peñíscola per la forma bilingüe de Peníscola/Peñíscola. [2008/8108] (docv núm. 5.796, d’01.07.2008)
    – vegeu text
  • DECRET 91/2008, de 27 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Torre Endoménech per la forma exclusiva en valencià la Torre d’en Doménec. [2008/8126] (docv núm. 5.796, d’01.07.2008)
    – vegeu text

Intel·lectuals impositius

Una colla d’intel·lectuals hispanoparlants han elaborat un manifest en defensa del castellà, defensa que consistix en impedir la igualtat de dret dels ciutadans que desitgen fer ús de qualsevol de les llengües oficials del seu país. En eixe sentit, tracten d’imposar una llengua que diuen comuna, obviant que ja fa segles que és imposada per les armes o mitjançant instruments legals —que no designarem, és clar, justícia— i que, simplement, eixa situació de privilegis dels castellanoparlants i de discriminació i marginació permanent dels altres parlants són els factors que els ha dut, com xiquets malcriats, a concloure que les altres llengües no servixen més que per a torcar botes, fent un paral·lelisme amb una expressió coneguda en societats racistes.

No faré ara la faena de traduir el manifest, que podeu localitzar en El País (23.06.2008), ni la notícia que van elaborar en el mateix diari, però són referències que els tècnics lingüístics han de tindre presents, és clar.

Només afegiré que, atesa la matraca permanent en les notícies d’eixe diari referides als milions de parlants de castellà, als èxits d’eixa llengua en la seua conquesta de tots els àmbits del món, notícies que no solen brillar pel rigor ni per la reflexió sobre si això és mínimament positiu per a la humanitat, tinc seriosos dubtes sobre l’honradesa intel·lectual de molts periodistes, més encara perquè els articles d’alguns altres professionals són una referència de tot el contrari, com ara la faena que fan Soledad Gallego-Díaz o Vidal-Beneyto. Curiosament, esta setmana Josep Ramoneda fa un toc ben expressiu sobre estes qüestions en el seu article «La negación del nacionalismo español».