L’associacionisme entre els tècnics lingüístics

Per poc, encara estem en agost, però segur que molts tècnics lingüístics valencians han pensat durant les vacances sobre la seua situació professional o ho estan fent ara que ja han tornat i han comprovat que tot continua més o menys igual. En eixe sentit, tal com vam difondre parlant de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (veg. dtl, 15.05.2009), la via de l’associacionisme encara no ha complit els seus objectius i cal que els tècnics i tècniques utilitzen eixe instrument més sovint i amb més ambició.

Pel que fa a la via que alguns han comentat alguna vegada tal com podria ser la creació d’un col·lege professional, possiblement tenint present la referència d’altres col·lectius molt més cohesionats associativament, podem llegir l’article «Adiós al poder del colegio profesional» de Bernat García (El País, 27.08.2009), que n’explica algunes coses, entre les quals:

Ramón Mullerat, antic president del Consell de Col·leges d’Advocats d’Europa, explica a títol personal que els col·leges professionals van nàixer fa segles amb dos missions. Ensinistrar el deixeble i defensar els interessos dels seus membres. «Esta actitud ja no és vàlida hui», compte. L’actual soci de KPMG Advocats raona que l’única justificació perquè un col·lege es mantinga és per interés públic, és a dir, per a garantir la qualitat dels serveis al consumidor.

Flaixos sobre el congrés Convit, Joan Solà i Dixio

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 38, 21.07.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Premis Convit

En el marc del I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, CONVIT, que va tenir lloc a Girona els dies 16 i 17 de juliol i va aplegar 300 congressistes procedents de diferents punts dels territoris de parla catalana, el comitè organitzador del Congrés ha volgut reconèixer aquelles persones que han destacat per la seva trajectòria a favor de la llengua catalana o per la realització d’una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Els primers premis Convit han recaigut en Matilde Aragó, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i Miquel Català, per la traducció del web del Parlament Europeu al català.

El comitè organitzador del Congrés l’integren l’Ajuntament de Girona, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, la Secretaria d’Estat de Política Cultural del Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya

El lingüista Joan Solà, distingit amb el quaranta-unè Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va comparèixer davant del ple del Parlament de Catalunya de l’1 de juliol, a proposta del president, Ernest Benach. Solà va alertar que la llengua catalana “no està bé de salut, ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica”.

Aquesta és la primera vegada que la cambra ha fet ús de l’article 178 del Reglament, que permet convidar personalitats rellevants per la seva significació institucional, política, social, científica o cultural a intervenir davant el ple.

Podeu llegir la transcripció del discurs de Joan Solà a: [pdf]

Dixio

Dixio és un eina que ajuda a la comprensió de textos digitals. Amb un sol clic sobre les paraules, proporciona definicions, traduccions o imatges sense sortir de la pàgina web que es visita, el document en què s’està treballant o el correu electrònic que s’està llegint. La persona usuària pot configurar-ne el servei. Inclou el català, el castellà i l’anglès.

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.


* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

Les llengües en l’administració estatal espanyola

El diari El País (30.06.2009) ens detalla un poc les dades de l’Informe 2008 de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En resum:

El bilingüisme en l’administració no cobrix les exigències del Consell d’Europa

[…]

Les dades de l’organisme interministerial no satisfan, no obstant això, els criteris del Comité de Ministres del Consell d’Europa. El passat desembre, el comité va publicar altre informe, en el qual exigia a l’administració general de l’estat més suport a les llengües cooficials i denunciava deficiències en la utilització de les llengües regionals en serveis públics tan importants i amb tanta relació amb la ciutadania, com el judicial, Correus i Renfe.

[…]

En la Comunitat Valenciana (5.000.030 habitants, el 76 % catalanoparlants), la xifra d’empleats bilingües baixa al 76 %.

[…]

També en la Seguretat Social són desiguals els resultats. Una vegada més, els empleats públics a Catalunya i Galícia oferixen nivells de bilingüisme propers al 100 %, mentres que a les Balears el percentatge baixa al 90 %, a la Comunitat Valenciana, al 50 % i al País Basc és encara menor.

El PP elimina el requisit lingüístic bilingüe d’Ontinyent

Vam poder llegir el dia 5 de març del 2009 en el diari Pàgina 26 :

A Ontinyent el valencià deixa de ser un requisit i només serà un mèrit

Ho va confirmar l’alcaldessa de la localitat en el ple extraordinari que va tindre lloc dimarts: a partir d’ara, el valencià ja no serà obligatori per accedir a un lloc de treball en l’administració, sinó que només puntuarà a les proves.

[…]

L’alcaldessa és del pp, i eixa actuació supressiva no és una declaració sinó un fet. Com podíem esperar (Las Provincias, 22.05.2009):

El portaveu del pspv, Jorge Rodríguez, va recordar als populars que el requisit lingüístic «és un reglament que va aprovar el govern valencià fa anys i que ara a Ontinyent s’incomplirà». Va titllar esta mesura de «involucionista i reaccionària, pel que no votem a favor d’un document que pretén acabar amb un requisit lingüístic».

No sabem a quin «govern valencià» es referix el regidor (o la periodista Rocío Moreno), però està clar que el pspv té algun motiu per a protestar per l’eliminació del requisit lingüístic bilingüe. Al cap i a la fi, Ontinyent era un dels pocs municipis governat pels socialistes on s’havia adoptat la mesura. Naturalment, a més de protestar i de titllar d’«involucionista i reaccionària» la mesura de supressió, el regidor socialista podria estendre eixe concepte a la resta d’ajuntaments socialistes que no han promulgat mai eixe requisit lingüístic, ja que, encara que siga per inacció, es troben en la mateixa situació «involucionista i reaccionària».

Debat sobre el requisit lingüístic

Ferran Isabel ens envia a través d’INfoZèfir la informació següent:

Taula rodona: «Requisit lingüístic valencià: És ja l’hora?»

25 anys després de la Llei d’ús, som l’únic territori amb llengua pròpia que no l’exigeix en les proves de selecció per a l’administració. Cal incloure’l ara en la nova llei de la funció pública valenciana?

Dimarts, 26 de maig, 19.30 hores
Edifici Octubre (c/ Sant Ferran, 12, València)

Hi intervenen:

  • Francesc Calatayud (EUPV)
  • Mònica Oltra (IPV)
  • Agustí Cerdà (ERPV)
  • Enric Morera (BNV)
  • Vicenta Crespo (PSOE)
  • Eliseu Climent (ACPV)

Presenta i modera l’acte: Alfons Esteve

Font: Alfons Esteve (Universitat de València)

Les llengües de l’Aragó

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Taula rodona sobre «La Llei de Llengües a l’Aragó» a Barcelona

Dia: divendres 22 de maig del 2009
Hora: 19:30 h
Lloc: aula 0.1, Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes – plaça Universitat, Barcelona)

Hi intervindran: Manuel Marqués i Ànchel Conte (per l’aragonès); Hèctor Moret i Carles Sancho (pel català). Modera: José Enrique Gargallo.

Font: http://franja.balearweb.net/post/71024

L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

Flaixos d’àrab, premsa i multilingüisme i ús del català en la UE

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 33, 06.05.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab

[…]

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab conté informació bàsica sobre la llengua (sobre l’alfabet català, la llengua catalana vista des de la llengua àrab i també alguns aspectes culturals de la societat catalana) i deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana que inclouen diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema. Es pot consultar en línia des del web de la llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/viure/arab.

El material es distribuirà entre les entitats d’immigrants, els centres educatius i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Conferència internacional sobre premsa i multilingüisme a la Unió Europea

Organitzada per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (midas), tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig a Barcelona, al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107).

L’assistència és gratuïta. Per inscriure-s’hi cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a marta.teruel@manners.es indicant el nom, el cognom, l’entitat a la qual es pertany, l’adreça electrònica i el telèfon.

Per a més informació: http://www.premsacomarcal.cat/detall_noticia.php?idNoticia=385

Acord per a l’ús del català al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

El dia 27 d’abril es va signar l’Acord administratiu entre el Govern espanyol i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en virtut del qual els ciutadans espanyols o qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Espanya podran dirigir-se per escrit al Tribunal en català, gallec i basc, i rebre la resposta en aquestes mateixes llengües.

El sistema previst per portar a la pràctica aquesta possibilitat consisteix que les persones que vulguin utilitzar-la hauran d’enviar el seu escrit a un organismes específic, l’Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol, la qual el traduirà al castellà per tal de permetre que el Tribunal redacti la seva resposta en aquesta mateixa llengua. A continuació, aquesta mateixa Oficina traduirà la resposta del Tribunal a la llengua en què es va redactar l’escrit inicial i l’enviarà al destinatari, juntament amb la resposta oficial del Tribunal.

L’acord assenyala de manera expressa que aquesta possibilitat no s’apliqui als escrits de caràcter jurisdiccional, als escrits que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal i als que tinguin per objecte l’obtenció d’un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l’atribució d’un contracte públic) o d’una funció (per exemple la candidatura per a un lloc de treball).

Aquest acord s’afegeix als que fins ara ha signat el Govern de l’Estat amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu, i a l’acord de la Mesa del Parlament.

La ideologia lingüística dels dirigents del Partit Popular valencià

Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València. descriu en l’article «Castellanisme radical» (Levante, 23.04.2009), a patir d’un fet aparentment anecdòtic, la diferència que hi pot haver entre una campanya comercial en favor de la societat valenciana i una campanya ideològica disfressada de comercial que perjudica la societat valenciana. Citem un frament central de l’article:

En comptes d’això, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta d’una campanya comercial, sinó d’una campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, l’opció pragmàtica, la que aconsegueix l’objectiu d’aproximar el producte al seu client potencial, és la d’anunciar-se en la llengua de l’emissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu d’allunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical.