Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.

* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

¿De qui és la llengua?

Sembla que Agustín García Calvo va escriure un article en el diari El País d’ahir (12.07.2009) a fi que els tècnics lingüístics recordem el fons de la faena a què ens dediquem. Una mostra:

Per a intentar que no es continue confonent la llengua amb l’escriptura: la llengua (recorda-ho, lector) no és de ningú, i li se dóna a qualsevol sense distinció de classe o sexe, el sol invent que no es ven, gratuït més que l’aigua o que l’aire: l’escriptura, en canvi, té amo: és dels senyors, dels sacerdots i, sota el règim democràtic, de tot el qui en l’escola l’haja adquirida, sabent que val molt i que només amb ella pot moure’s en aquest món i guanyar llocs en l’escala de la societat; com que escriptura és la cultura, i en ella està el començament mateix de la història: del que hi havia abans, de quan hi hauria per ahí parlant gent, sense petjada i registre escrit, no se’n sap res.

El PP elimina l’oficina lingüística d’Alboraia

El diari Levante (03.07.2009) es fa referència de l’eliminació de l’oficina de gestió lingüística en Alboraia que ha dut avant l’alcalde del Partit Popular i diputat provincial Manuel Álvaro —a més del lloc de treball que ocupava la tècnica lingüística, l’ajuntament ha amortitzat dèneu llocs més d’altres serveis municipals.

La cdlpv, col·laborant en la iniciativa reivindicativa que duien a termes alguns tècnics lingüístics municipals, envià un escrit d’al·legacions contra la supressió de l’oficina de gestió lingüística. La notícia d’Alfons Garcia sintetitza els detalls de la qüestió:

Les rebaixes arriben a la llengua

Alboraia fulmina l’Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l’acció

[…]

La decisió del consistori d’Alboraia —l’alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP— contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (fvmp) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloïa en el seu punt sisé: «Impulsar la creació o el funcionament d’oficines municipals de promoció del valencià». Just el contrari ha fet ara Alboraia.

[…]

Les llengües en l’administració estatal espanyola

El diari El País (30.06.2009) ens detalla un poc les dades de l’Informe 2008 de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En resum:

El bilingüisme en l’administració no cobrix les exigències del Consell d’Europa

[…]

Les dades de l’organisme interministerial no satisfan, no obstant això, els criteris del Comité de Ministres del Consell d’Europa. El passat desembre, el comité va publicar altre informe, en el qual exigia a l’administració general de l’estat més suport a les llengües cooficials i denunciava deficiències en la utilització de les llengües regionals en serveis públics tan importants i amb tanta relació amb la ciutadania, com el judicial, Correus i Renfe.

[…]

En la Comunitat Valenciana (5.000.030 habitants, el 76 % catalanoparlants), la xifra d’empleats bilingües baixa al 76 %.

[…]

També en la Seguretat Social són desiguals els resultats. Una vegada més, els empleats públics a Catalunya i Galícia oferixen nivells de bilingüisme propers al 100 %, mentres que a les Balears el percentatge baixa al 90 %, a la Comunitat Valenciana, al 50 % i al País Basc és encara menor.

El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs contra la filologia catalana

El diari Pàgina 26 (26.06.2009) en informa sobre l’última sentència de Tribunal Suprem espanyol relativa a la capacitació lingüística dels aspirants a funcionaris docents del País Valencià:

El Suprem fa pública la segona sentència sobre el títol de Filologia

En menys d’una setmana la Generalitat ha perdut dos juís més i haurà de pagar més de 3.500 euros pel cost del processos. Si dijous era el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (tsjcv) el que donava la raó a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, en aquesta ocasió ha estat el Tribunal Suprem que ha emés una nova sentència en què desestima el recurs de cassació que ha interposat Educació contra la sentència de 2005 del tsjcv, que va guanyar l’stepv i que donava validesa a la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions. El Suprem, que farà pagar els 1.500 euros del procés a la Generalitat, ha fet públic una nova sentència, en aquest cas la segona sobre aquest tema, que s’han de sumar a les dèsset anteriors del tsjcv.

Podeu trobar Més dades sobre esta sentència en adn; i sobre les sentències anteriors del ts en el dtl (12.12.2008).

Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

Una altra sentència que valida la titulació de filologia catalana

De nou el Tribunal Superior de Justícia valencià es permet contradir les decisions il·legals de la Conselleria d’Educació de Font de Mora i Francisco Camps Ortiz. Segons els diari Avui (24.06.2009):

Els tribunals valencians avalen un cop més la unitat del català

El TSJPV sentencia que la titulació de filologia catalana eximeix de proves de valencià en les oposicions i critica la «manifesta temeritat» de la Conselleria d’Educació valenciana al no complir la quinzena de sentències emeses ja en el mateix sentit

[…]

La resolució reitera els arguments esgrimits en sentències anteriors, incloses les del Tribunal Constitucional, que determinen que «s’ha de concloure que no existeix raó jurídica que permeti sostenir que la titulació en Filologia Catalana no constitueixi titulació suficient» ja que amb aquest títol s’avala «sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, anomenada oficialment valenciana en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic catalana».

[…]

Flaixos sobre legislació lingüística, diccionaris i dades sociolingüístiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 36, 17.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Els panells de missatges variables de les carreteres estatals

La Resolució d’1 de juny de 2009 (BOE 143, del 13 de juny del 2009 [pdf]), de la Direcció General de Trànsit de l’Estat, per la qual s’aprova el Manual de Senyalització Variable, preveu (annex I, criteri 1, principi 8) que, a la xarxa viària de les comunitats autònomes amb llengües cooficials on l’Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit exerceix les seves competències, els plafons amb missatges variables s’han de reproduir en dos missatges alternats: l’un d’acord amb els models en castellà i l’altre en la llengua oficial pròpia.

Novetat editorial

Diccionari UB anglès-català. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona: Thera, Centre de Llenguatges i Computació, 2008. 1.056 p.

Diccionari elaborat conjuntament per especialistes en diferents àmbits relacionats amb el llenguatge amb la doble finalitat de proporcionar un producte útil tant a especialistes com a públic en general, des de l’àmbit català i també l’anglosaxó.

Incorpora una versió electrònica. Per a més informació: http://diccengcat.ub.es
Des del web http://www.publicacions.ub.es/ es pot fullejar la publicació impresa.

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007)

L’11 de juny es va presentar públicament l’informe elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’Observatori de la Llengua Catalana. L’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007) abasta la realitat sociolingüística de tots el territoris de parla catalana i analitza la situació del català tant des del punt de vista normatiu —a partir de l’entrada en vigor dels nous estatuts d’autonomia— com des del punt de vista social —valorant-ne la situació en l’ús familiar i interpersonal—. L’informe també estudia la situació en els mitjans de comunicació i la indústria cultural i exposa les perspectives de la llengua a l’ensenyament primari, secundari i universitari.

Es pot consultar a: http://www.demolinguistica.cat/web/

Apareix el número 51 de la Revista de Llengua i Dret

Marta Torres Vilatarsana envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Ja està disponible la versió electrònica del núm. 51 de la Revista de Llengua i Dret, que inclou les ponències del 25è Aniversari de la Revista.

Pel que fa a aquesta versió electrònica, aprofitem l’avinentesa per informar-vos que hem eliminat la formalitat del registre i que per tant podeu accedir a tots els articles de tots els números sense necessitat d’usuari i contrasenya.

Font: Antoni Milian i Massana

Cal destacar l’anàlisi que fan Eva Pons i Agustí Pou de la sentència relativa al cas d’unes oposicions a policia en Massanassa. És una nota interessant per als tècnics lingüístics, ja que mostra alguna de les coses que cal tindre en compte a l’hora de col·laborar en l’assessorament dels tribunals d’oposicions:

La Sentència de 28 de gener de 2008 anul·la un exercici lingüístic obligatori no eliminatori en una convocatòria per a unes places de policia local del municipi de Massanassa. La resolució, tot i reconèixer el marge de discrecionalitat de la comissió avaluadora, es basa en la manca de criteris previs i públics […]

Article complet: pdf